996 resultados para Gaudet, Marguerite Elie, 1758-1794


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dins el marc d’un projecte més ampli que vol abastar l’anàlisi de les traduccions d’obres literàries escrites per dones, l'objectiu d’aquest article és establir l’estat de la qüestió de les traduccions al català de l’obra de Marguerite Yourcenar i oferir una primera aproximació a la recepció crítica que aquestes traduccions han tingut a la premsa catalana. Per això hem ordenat l’estudi en tres apartats: a) cronologia de les traduccions de Yourcenar al català; b) referències bibliogràfiques de les obres de Marguerite Yourcenar traduïdes al català i/o al castellà; c) recepció de les traduccions catalanes de Yourcenar a la premsa de Catalunya.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Biocuration has become a cornerstone for analyses in biology, and to meet needs, the amount of annotations has considerably grown in recent years. However, the reliability of these annotations varies; it has thus become necessary to be able to assess the confidence in annotations. Although several resources already provide confidence information about the annotations that they produce, a standard way of providing such information has yet to be defined. This lack of standardization undermines the propagation of knowledge across resources, as well as the credibility of results from high-throughput analyses. Seeded at a workshop during the Biocuration 2012 conference, a working group has been created to address this problem. We present here the elements that were identified as essential for assessing confidence in annotations, as well as a draft ontology--the Confidence Information Ontology--to illustrate how the problems identified could be addressed. We hope that this effort will provide a home for discussing this major issue among the biocuration community. Tracker URL: https://github.com/BgeeDB/confidence-information-ontology Ontology URL: https://raw.githubusercontent.com/BgeeDB/confidence-information-ontology/master/src/ontology/cio-simple.obo

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse met en lumière les relations réciproques entre les deux artefacts‐clés de la culture russe et mondiale du XXe siècle : la théorie du carnaval et de la ménippée de Mikhaïl Bakhtine et le dernier roman de Mikhaïl Boulgakov. Les chercheurs n'ont pas tardé à remarquer leur étonnante synthonie après leur sortie de l'oubli qui a eu lieu presque en même temps et qui a été marquée par la publication des ouvrages de Bakhtine Problèmes de la poétique de Dostoïevski (1963), L'oeuvre de François Rabelais et la culture populaire au Moyen Âge et sous la Renaissance (1965) et par la parution du roman de Boulgakov Le Maître et Marguerite (1966-1967). C'est déjà dans la postface de la première édition du roman que Le Maître et Marguerite reçoit le nom de «ménippée de Bakhtine». Un tel rapprochement entre la théorie de Bakhtine et le roman de Boulgakov s'explique par leur intérêt simultané pour différentes manifestations de la poétique du carnaval qui s'appuie sur des traditions portant l'empreinte des conceptions du temps cyclique et de l'éternel retour par le biais de la mort, propres aux rituels agraires de l'époque archaïque et aux fêtes du Nouvel An de l'Antiquité. A partir du début du XXe siècle et jusqu'aux années 40, la notion de carnavalesque en Russie est un ensemble d'idées unique, un concept doté d'un caractère d'universalité culturelle de son temps: le carnavalesque attire l'attention non seulement de Bakhtine et de Boulgakov, mais aussi de presque tous les modernistes russes et de certains philologues de l'époque. Dans notre travail, l'étude de la ressemblance des approches du problème du carnaval chez Boulgakov et chez Bakhtine s'organise selon deux axes de recherche. Le premier est lié à la théorie des genres moderne et à son développement dans la philosophie de Bakhtine. C'est dans ce contexte que nous examinons la notion antique de la satire ménippée (ou de la ménippée), considérée par Bakhtine en tant que genre littéraire qui reflète le mieux la poétique du carnaval. C'est également ce contexte qui nous permet d'analyser l'évolution de la théorie du carnaval et de la ménippée chez Bakhtine depuis ses travaux des années 30 jusqu'à la parution du « quatrième chapitre célèbre » de la deuxième édition de son ouvrage consacré à Dostoïevski. Le même contexte sert à délimiter l'emploi de la théorie du carnaval et de la ménippée dans la critique littéraire et à déterminer l'efficacité de cet outil théorique que nous utilisons lors de l'analyse du roman Le Maître et Marguerite. Le second axe de notre recherche est lié à l'étude des traditions du carnaval, à l'examen de leurs sources mythologiques et de leurs sources relatives aux mystères. Ces sources sont considérées telles qu'elles se présentent dans les manières de concevoir le carnaval propres à Bakhtine et à Boulgakov que nous avons nommées, respectivement, le carnaval de Bakhtine et le carnaval de Boulgakov. La reconstruction du carnaval de Bakhtine a permis de mettre en évidence plusieurs approches du thème du carnaval présentes dans ses ouvrages. La distinction de ces approches est d'autant plus importante que son oubli peut causer de fausses interprétations des idées de Bakhtine exprimées dans L'oeuvre de François Rabelais et mener à des critiques injustes de son auteur. Nous avons également tenu compte des théories avec lesquelles dialogue la philosophie du carnaval de Bakhtine : nous l'avons examinée en relation avec des études de la fête, du carnaval et du sacrifice caractéristiques du paysage scientifique des premières décennies du XXe siècle. Nous avons également comparée la philosophie du carnaval aux théories des philosophes européens contemporains de Bakhtine qui se sont intéressés à la même problématique, mais qu'on n'a pas l'habitude de mentionner à ce propos. En ce qui concerne l'étude du roman Le Maître et Marguerite et l'analyse du carnaval de Boulgakov, nous avons tâché d'unir deux approches. D'une part, nous avons mis au jour les sources de l'auteur ; d'autre part, nous avons examiné cette oeuvre dans une perspective dont le but est d'aider à comprendre la spécificité du carnavalesque chez Boulgakov en s'appuyant sur des travaux d'éminents spécialistes du folklore, de la mytho-archéologie, de la mytho-critique et de la sémiotique moderne. Notre recherche a permis de mettre en évidence les manifestations caractéristiques de la poétique du carnaval dans Le Maître et Marguerite, auparavant négligées par la critique. En outre, nous avons prêté une attention particulière à la façon dont Boulgakov utilise des éléments et modèles mythologiques « pré-carnavalesques » qui n'ont pas été étudiés de manière suffisante dans l'oeuvre de Bakhtine. Cela nous a permis non seulement de voir sous un autre jour les scènes-clés du roman, mais aussi d'avoir la connaissance plus approfondie du carnaval de Bakhtine à travers le carnaval de Boulgakov.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Tutkielman aiheena on Marguerite Durasin romaani L’Amant (suom. Rakastaja). Tarkastelen romaanin valkoihoisen nuoren tytön ”rodullisen” identiteetin rakentumista käyttäen heijastuskuvana Toista, tytön ”erirotuista” kiinalaista rakastajaa. Osittain omaelämäkerrallisen romaanin tapahtumat sijoittuvat Ranskan entiseen siirtomaahan, Indokiinaan. Kolonialismin aikainen rotusorto ja valkoisen ”rodun” mytologisen vallan rakentuminen ja konkretisoituminen ovat siis sekä tutkimukseni konteksti että tutkimuskohde. Tarkastelen missä määrin tytön rodullinen identiteetti pitää yllä – tai toisaalta rikkoo – ”rotujen” hierarkkista ajattelua. Tutkimuksen teoreettinen viitekehys on jälkikoloniaalinen (postkoloniaalinen) tutkimus, joka on monitieteellinen itsekriittinen tutkimusmetodi. Tutkimuksen tarkoituksena on kyseenalaistaa länsimaissa vallitsevia kategorioita. Päälähteinä käytetään mm. Dyerin (1997), Memmin (1994), Todorovin (1989), Girodin (2004), Hallin (1992, 1996), Derridan (1967, 1972, 1992), Shevoryn (2000), Dufourmentellen (2003) ja De Beauvoirin (1947) teoksia. Tutkimuksen keskeinen käsite on välitila, johon teoksen nuori tyttö voidaan tutkimustulosteni mukaan sijoittaa. Tyttö häilyy eräänlaisessa välitilassa valkoisen ja keltaisen ”rodun” välillä: hän tuntee kuuluvansa tavallaan molempiin ”rotuihin”, sillä hän on syntynyt Indokiinassa, puhuu paikallista kieltä ja suhtautuu paikallisiin tasavertaisemmin kuin valkoihoinen eliitti, mutta kuuluu kuitenkin syntyperältään valkoiseen ”rotuun”. Valkoisuutta ei usein määritellä ”roduksi”, vaikka muiden kuin valkoihoisten kohdalla ”rotu” määritellään joko negatiivisten tai positiivisten typologioiden mukaisesti. Tästä syystä valkoiset nähdään helposti ihmisyyden normina neutraaliksi väitetyssä valkoisten diskriminoivassa diskurssissa. L’Amant’ssa valkoisuus on näkemykseni mukaan kuitenkin näkyvää ja valkoisuuden valtaa kyseenalaistavaa. Valkoisen tytön perhe on valkoisten kolonialistien arvoasteikon alimmalla portaalla, sillä perhe on köyhä ja valkoisten valta rakentui suurelta osin siirtomaaisäntien taloudellispoliittiseen ylivaltaan. Koska tytön perheellä ei ole tarpeeksi varaa elitistiseen herruuteen, eliitti paheksuu tytön perhettä avoimesti erityisesti ”rotujen” välisen kielletyn suhteen tullessa julki, jolloin tyttö eristetään valkoisesta yhteisöstä. Kiinalainen puolestaan on miljardöörin perijä ja tämä suo hänelle hieman korkeamman aseman ”rotujen” hierarkiassa, vaikka hänen vaurautensa toisaalta uhkaakin valkoista valtaa. Myös romaanin monella tapaa konventioita rikkova seksuaalisuus on osa kielletyn suhteen välistä valtapeliä. Kirjailija strukturoi uudelleen patriarkaalisen sukupuolen rakentumisen feminisoimalla kiinalaisen miehen, sillä muussa tapauksessa hänen maskuliinisuutensa saattaisi saada ylivallan tytöstä, joka on sukupuolisesti Toinen.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Avhandlingen är en studie i kön, genus och sexualitet i den franska författarinnan Marguerite Yourcenars romaner. Undersökningen utgår från ett queer-teoretiskt perspektiv och har som syfte att belysa de olika sätt på vilka Yourcenars texter uttrycker ett ifrågasättande av och ett överskridande av normer beträffande kön, manlighet och kvinnlighet, samt sexuella kategorier. Det tudelade könssystemet (man/kvinna) och motsättningen mellan heterosexualitet och homosexualitet ses som förenklade sociala konstruktioner som inte motsvarar den mångfasetterade verklighet som avbildas i texterna. Mångfald, flyktighet och gränsöverskridande är nyckelord i undersökningen. I avhandlingen granskas snart när alla Yourcenars romaner samt en novell i form av separata läsningar, för att ge en så heltäckande bild som möjligt av hur problematiken behandlas i hennes produktion. Således belyses särarten hos varje verk och det är även möjligt att uppmärksamma den utveckling som skett under karriärens gång. Kön och sexualitet diskuteras separat i enlighet med Gayle Rubins och Eve Sedgwicks tes att sexualitetsforskning och genusstudier inte bör sammanblandas: sexualitet är ett så komplext fenomen att kön och genus är otillräckliga analysverktyg för en seriös och djuplodande diskussion. Genom att lyfta fram olika exempel på figurer i Yourcenars romaner som implicit eller explicit tar avstånd ifrån en klar indelning i män och kvinnor, respektive manlighet och kvinnlighet, påvisas att tanken att det existerar två olika biologiska kön systematiskt tillbakavisas. Diskussionen om sexualitetstemat koncentrerar sig på förhållandet mellan homo-och heterosexualitet, men betonar även hur temat anknyter till andra centrala teman, såsom religion och ras. Bilden av homosexualitet ändrar från en text till en annan, vilket illusterar att en skarp motsättning mellan homo- och heterosexualitet är ohållbar.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

As formigas cortadeiras atacam diversas culturas agrícolas, pastagens e os reflorestamentos, atuando sobre muitas espécies vegetais. O presente trabalho teve por objetivo avaliar a patogenicidade dos fungos Beauveria bassiana (isolados AM 9 e JAB 06), Metarhizium anisopliae (isolados E 9 e AL) e Paecilomyces farinosus (isolados CG 189 e CG 195) a soldados de Atta sexdens sexdens, em condições de laboratório. Após a coleta em formigueiro isento de produtos fitossanitários, exemplares de soldados foram cuidadosamente separados em grupos de oito indivíduos e, a seguir, banhados em suspensões contendo 1,0 x 10(6), 1,0 x 10(7), 1,0 x 10(8) e 1,0 x 10(9) conídios/mL de cada isolado. Em seguida, cada grupo de formigas foi transferido para unidades de câmara úmida e mantido, sem alimentação, a 27 ± 1 ºC. A mortalidade foi verificada diariamente. Os três fungos se mostraram eficientes patógenos, pois provocaram alta mortalidade, matando mais que 80% dos soldados nos quatro primeiros dias após a inoculação. Os melhores isolados foram JAB 06 e AL, na concentração de 1,0 x 10(9) con./mL. Os isolados JAB 06, AL, CG 195 apresentaram maior capacidade de esporular nos cadáveres das formigas e os tempos letais decresceram com o aumento da concentração de conídios usada.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Besouros do gênero Rhinochenus sp. (Coleoptera: Curculionidae) danificam sementes de espécies da flora do Cerrado brasileiro como o jatobá (Hymenea courbaril L.) e a copaíba (Copaifera langsdorffii Desf.). Este trabalho teve como objetivo avaliar a morfometria de pupas e adultos de R. stigma, bem como aspectos comportamentais, como a emissão de sons, para auxiliar a sexagem desta espécie. Os insetos foram obtidos de frutos de jatobá coletados no Município de São Gonçalo do Rio Preto, em Minas Gerais, Brasil. As características morfométricas de pupas e adultos não apresentaram diferenças pelo teste t, não sendo seguras para a diferenciação dos sexos. Para adultos de R. stigma, a sexagem só foi possível após a morte, pela dissecação dos órgãos genitais.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Kirjallisuusarvostelu

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

A criação de serpentes peçonhentas em cativeiro para produção de soros antipeçonhas possui crescente importância para a saúde pública devido ao aumento do número de notificações de acidentes ofídicos a cada ano no Brasil. Iniciado no século XX, ainda hoje essa atividade apresenta alguns desafios como a instalação de doenças no plantel. O hemograma é um exame de triagem clínica que auxilia no diagnóstico de diversas moléstias que acometem diferentes espécies de animais, no entanto ainda pouco estudado em serpentes. A caracterização das alterações hematológicas em cascavéis inoculadas experimentalmente com BCG pode servir de base na utilização deste exame no auxílio ao diagnóstico de infecções bacterianas na espécie. Dessa forma, foram realizados exames hematológicos em 10 serpentes da espécie Crotalus durissus pertencentes ao plantel da Divisão de Herpetologia do Instituto Vital Brazil. Os animais foram divididos em dois grupos (Grupos 1 e 2), homogêneos entre si em relação ao peso e proporção sexual. Os dois grupos foram inoculados com BCG e submetidos à coleta de sangue antes da inoculação e em três momentos pós-inoculação (3º, 5º, e 7º dias para o Grupo 1 e 11º, 17º e 21º dias para o Grupo 2). O hemograma foi realizado por método semidireto pela utilização de líquido de Natt e Herrick e as lâminas foram coradas pelo Giemsa. Observou-se anemia discreta, com redução dos valores de concentração de hemoglobina corpuscular média e da hemoglobina globular média no Grupo 1 que foi relacionada à doença inflamatória. A trombocitopenia observada no Grupo 2 sugeriu a atuação deste tipo celular em processos inflamatórios. Um único animal do Grupo 1 apresentou granulocitose e alguns animais apresentaram discreta azurofilia. Observaram-se alterações morfológicas nos leucócitos. Os granulócitos apresentaram granulações grosseiras e os azurófilos apresentaram aumento de tamanho e grandes vacúolos. De forma geral, a inoculação de BCG em cascavéis desencadeia respostas inflamatórias hematológicas caracterizadas pela participação de trombócitos, granulócitos e azurófilos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Abstract: The VHS and CTR were assessed using computerized thoracic radiographs of ten clinically healthy tufted capuchin monkeys (five males and five females) from the Wild Animal Screening Center in São Luís (Centro de Triagem de Animais Silvestres de São Luís-MA-CETAS). Radiographs were taken in laterolateral and dorsoventral projections to calculate the cardiothoracic ratio (VHS) and vertebral heart size (CTR). The VHS showed mean values of 9.34±0.32v (males) and 9.16±0.34v (females) and there was no statistical difference between males and females (p>0.05). The CTR showed mean values of 0.55±0.04 (males) and 0.52±0.03 (females) and there was no statistical difference between the sexes (p>0.05). There was positive correlation between VHS and CTR (r=0.78). The thoracic and heart diameters showed mean values of 5.70±0.48cm and 2.16±0.40cm in the males, respectively. In the females they measured 5.32±0.39cm and 2.94±0.32cm. There was no statistical difference between the sexes. Our results show that the high correlation found between VHS and CTR permitted the verification with similar clinical precision between the two methods to estimate alterations in the heart silhouette by radiographic examination of tufted capuchin, making it an easy technique to apply that can be considered in the investigation of heart problems for this wild species.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Resumo: Um cadáver macho, adulto de irara (Eira barbara) foi cedido pelo Centro de Triagem de Animais Silvestres (Cetas), localizado em Salvador/Bahia, ao Setor de Anatomia Veterinária da Escola de Medicina Veterinária e Zootecnia da Universidade Federal da Bahia. Trata-se de um mamífero carnívoro que pertence à Família Mustelidae e Subfamília Mustelinae que contém o Gênero Eira, representado apenas pela Espécie Eira barbara. Objetivamos a investigação da topografia vertebromedular do espécime e assim verificar a relação da medula espinal com o canal vertebral; a identificação, origem, emergência e quantificação dos nervos espinhais relacionados com a medula espinal. Pesquisa número 43245-1 autorizada pelo Sistema de Autorização e Informação em Biodiversidade (Sisbio-ICMBio/IBAMA). O exemplar foi fixado em solução de formaldeído a 10% e posteriormente dissecado e radiografado. Foram identificados oito pares de nervos espinhais cervicais, quatorze torácicos e na porção lombossacral da medula espinhal seis nervos espinais lombares, três sacrais e mais de três nervos espinhais caudais. O término da medula espinal ocorreu no nível quinta vértebra lombar. Os oito segmentos medulares cervicais localizaram-se entre a primeira e sétima vértebras cervicais. Os quatorze nervos espinais torácicos originaram-se na porção cranial das vértebras respectivas. Os segmentos medulares lombares, sacrais e caudais restringiram-se à região lombar da coluna vertebral. O deslocamento cranial dos segmentos medulares foi observado no oitavo cervical, terceiro, quarto e quinto lombares e todos os segmentos sacrais e caudais. As informações obtidas poderão ser utilizadas para análises comparativas com as demais espécies e com a adoção de medidas que visem proporcionar o bem-estar animal e a preservação da espécie.