Política de acceso abierto a la producción científica en la Facultad de CC Geológicas de la UCM

En el marc de les accions que està portant a terme la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid per promocionar l'ús del " Archivo institucional de E-Prints Complutense" entre els seus professors i investigadors, la Biblioteca de la Facultat de Ciències Geològiques de la UCM ha posat en marxa una iniciativa, recolzada pels Serveis Centrals de la BUCM, destinada a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat la producció científica de la Facultat. L'aspecte clau d'aquesta iniciativa consisteix a emfatitzar el pes institucional i patrimonial de la producció investigadora d'una institució i en demanar el suport de l'equip deganal del centre perquè sigui ell qui comuniqui als seus investigadors l'oportunitat de dipositar tot aquest patrimoni, fent-lo més visible i augmentant amb això el seu impacte, en el dipòsit que a l'efecte ha creat la universitat. La Biblioteca de la Facultat de Ciències Geològiques de la UCM està procedint, en conseqüència, a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat tots aquells resultats de recerca del centre que, dins del respecte a la legalitat, sigui possible introduir sense que, fins al present, investigador algun d'aquest centre s'hagi manifestat contrari a la proposta deganal.

Indicadors bibliomètrics de l'activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003-2008) : síntesi

L'enfocament principal d'aquest informe elaborat per Scimago, una de les principals fonts d'informació estadística, se centra en el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol i amb el món. L'estudi conté un conjunt d'indicadors de macroanàlisi basada en comparacions amb altres comunitats autònomes; una anàlisi sobre el rendiment segons categories temàtiques i de manera comparada amb l'Estat espanyol i el món, i aportacions per a una microanàlisi. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d'institucions agrupades en els sectors universitari, sanitari, d'ens públics de recerca i ens privats. Les conclusions de l'estudi revelen que l'impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia. L'informe situa Catalunya com la primera comunitat espanyola pel que fa a l'impacte científic internacional. Matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura són les àrees de recerca a Catalunya amb un impacte superior a la mitjana mundial. Les enginyeries registren un dèficit de producció científica si es compara amb l'activitat mundial.

Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus, 2003-2008) : síntesis

L'enfocament principal d'aquest informe elaborat per Scimago, una de les principals fonts d'informació estadística, se centra en el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol i amb el món. L'estudi conté un conjunt d'indicadors de macroanàlisi basada en comparacions amb altres comunitats autònomes; una anàlisi sobre el rendiment segons categories temàtiques i de manera comparada amb l'Estat espanyol i el món, i aportacions per a una microanàlisi. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d'institucions agrupades en els sectors universitari, sanitari, d'ens públics de recerca i ens privats. Les conclusions de l'estudi revelen que l'impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia. L'informe situa Catalunya com la primera comunitat espanyola pel que fa a l'impacte científic internacional. Matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura són les àrees de recerca a Catalunya amb un impacte superior a la mitjana mundial. Les enginyeries registren un dèficit de producció científica si es compara amb l'activitat mundial.

La recerca científica aplicada a la pesca marítima

Repàs bibliogràfic dels primers textos sobre com la ciència ha tractat el tema de la pesca. És a dir, no referit a la forma que tenen els pescadors de construir el seu coneixement sobre la pesca, sinó al coneixement científic a l’entorn de la pesca que ha estat constituït amb el treball de recerca

Estudio bibliométrico de la revista Nutrición Hospitalaria en el periodo 2001 a 2005: Parte I, Análisis de la producción científica.

OBJECTIVE To assess the scientific activity and information production of the journal Nutrición Hospitalaria, for the period 2001-2005 by means of a Bibliometric study. METHOD Cross-sectional descriptive study of the results obtained from the analysis of the articles published in the journal Nutrición Hospitalaria. The data were obtained by consulting the electronic version through the Web. In those cases in which there was a link breakdown, and thus, the inability to have access to the electronic document the printed version was consulted. All the documental possibilities were taken into account with the exception of communications to congresses. RESULTS A total of 345 articles were published, 187 (54.20%) being original articles. The geographical distribution of the first author was Spanish in 287 articles (83.19%) and Latin American in 27 (7.83%). Most of the articles are from health care centers (172 articles (49.86%)), and the cooperation index being 4.15. Madrid is the most productive province, for both the absolute and adjusted frequencies. The median number of references per article is 18, the mean being 23.52 (95% CI 20.93 - 26.10). The predominant language was Spanish, with 308 articles (89.28%). CONCLUSION Nutrición Hospitalaria may be considered as a reference journal regarding information and scientific communication on Nutrition for both the Spanish and Latin American communities. The bibliometric parameters studied compare with those verified for the remaining top of the list Spanish scientific journals on health sciences.

Análisis de la producción científica visible en internet de los técnicos de salud ambiental del Servicio Andaluz de Salud

Internet it is a powerful interactive communication channel with world scope, through which can be multiplied the visibility of the research of the professionals whose scientific production has a difficult diffusion by the conventionals media. It is presented an analysis of the scientific publications observed in the web in order to understand the different communication processes accomplished by the superior corps of environmental health technical of the Andalusian Health Service. Using the nominal relationship of the professionals, we used Google ‘search engine’ for all scientific publications located in the internet; we were made different bibliometric indicators as of the recovered records and was analyzed the time evolution of the scientific production, documental categories, geografic distribution, language, coauthors and institutional collaboration. It was identified a growing trend in the productivity of the publications in the last decade, mainly through communications to congresses (70.4%) and journals articles (16.9%). The publications mainly are located in spanish journals, that they are indexed on national and international databases. In all the Andalusian provinces was identified some published scientific communication. The indicator of coauthors is very high (95.77%) although the institutional participation is limited mainly to the primary attention districts, occupational centers of each professional (85.21%). The scientific publication patterns visualized in the web represent an important contribution for the knowledge of the characteristics of the environmental health professionals of the Andalusian health service, what provides avaluable information for the support of the information systems in public health.

Impactia: autoservicio en el análisis de la producción científica del Sistema Sanitario Público de Andalucía

URL del congreso: http://congresoinnovatics.org/content/presentaciones-innovatics-2013-0

Integración de la Biblioteca Virtual del Sistema Sanitario Público de Andalucía en la política científica de la Consejería de Salud y Bienestar Social

Capítulo incluido en parte III del Congreso: Indicadores cuantitativos y cualitativos para el análisis de la colaboración científica

Boletín informativo sobre prácticas clínicas basadas en la mejor evidencia científica

Sección "Buenas prácticas en gestión clínica"

Foto de familia, un estudio descriptivo de los recursos de información científica en las bibliotecas del Sistema Sanitario Público Español

G17+1 está integrado por: Elena Primo (Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud), Verónica Juan (BV Andalucía), Montserrat Salas (BV Aragón), Mercedes Corrales y Raquel Lavandera (BV Asturias), Virgili Paéz (BV Baleares), Beatriz Duque (BV Canarias), Fanny Ribes (BV Cantabria), Marisa Alonso (BV Castilla-La Mancha), Pilar Díaz Ruiz (BV Castilla y León), Pilar Roqué (BV Cataluña), Francisco Javier Moreno (BV Extremadura), Teresa Mejuto (BV Galicia), Mayra García Berges y José Manuel Estrada (BV Madrid), Enrique Aguinaga y Juan Antonio Sánchez Sánchez (BV Murcia), Idoia Gaminde (BV Navarra) y Ricardo Aróstegui y Mª Asunción García Martín (BV País Vasco).

Avaliação do impacto da produção científica de programas selecionados de pós-graduação em Administração por meio do índice H

RESUMONeste trabalho, trata-se da mensuração do impacto da produção científica em Administração. Foram avaliados os Núcleos de Do centes Permanentes de seis programas brasileiros de pós-graduação, além de quatro programas estrangeiros, para efeito de referência. Os indicadores de impacto foram coletados a partir da base de dados do Google Scholar, com o apoio de um softwareespecífico. O indica dor utilizado na análise foi o índice H, criado por Jorge H. Hirsch. Constatou-se considerável diversidade entre os programas e entre os pesquisadores de cada programa brasileiro. Apenas pequena parcela dos pesquisadores dos programas analisados apresenta índices H próximos daqueles considerados adequados na literatura sobre o tema. Advoga-se que o índice H, combinado a outros indicadores de impacto, poderia ser utilizado para avaliar e definir ações para aperfeiçoamento dos programas locais de pós-graduação em Admi nistração, visando aumentar seu impacto na ciência.

O exercício e a construção do ensino da metodologia de investigação científica em saúde coletiva

Os autores apresentam e discutem a operacionalização de uma disciplina de Metodologia de Investigação Científica em Saúde Coletiva, ministrada para alunos da Area de Concentração de Enfermagem em Saúde Coletiva do Programa de Pós-Graduação em Enfermagem da USP, cujo desenvolvimento foi norteado pelo referencial do materialismo histórico e dialético.