Diagnosis socioambiental y presupuesto para el Parque Nacional Los Quetzales (Costa Rica)

Se realiza una diagnosis socioambiental y un presupuesto para el Plan de Manejo del Parque Nacional Los Quetzales (PNLQ). El PNLQ ocupa una superficie de 4117 ha. Presenta un régimen hí­drico elevado favorecido por la topografí­a quebrada que permite la presencia de fajas de condensación. Estas condiciones favorecen la presencia del bosque nublado que como se ha observado es el hábitat de innumerables especies, algunas de las cuales presentan gran valor ecológico. El presupuesto para el Plan de Manejo refleja cómo los gastos superan en una proporción importante a los ingresos, por lo que se recomienda centrar los esfuerzos en la búsqueda de formas de financiación (pago por servicios ambientales, convenios, co-manejo y donaciones). También se hace precisa una aportación anual del Gobierno Central para la ejecución del Plan.

Business-science research collaboration under moral hazard

I analyze, in the context of business and science research collaboration, how the characteristics of partnership agreements are the result of an optimal contract between partners. The final outcome depends on the structure governing the partnership, and on the informational problems towards the efforts involved. The positive effect that the effort of each party has on the success of the other party, makes collaboration a preferred solution. Divergence in research goals may, however, create conflicts between partners. This paper shows how two different structures of partnership governance (a centralized, and a decentralized ones) may optimally use the type of project to motivate the supply of non-contractible efforts. Decentralized structure, however, always choose a project closer to its own preferences. Incentives may also come from monetary transfers, either from partners sharing each other benefits, or from public funds. I derive conditions under which public interventio

Codes of best practice in competitive markets for managers

We study firms' corporate governance in environments where possibly heterogeneous shareholders compete for possibly heterogeneous managers. A firm, formed by a shareholder and a manager, can sign either an incentive contract or a contract including a Code of Best Practice. A Code allows for a better manager's control but makes manager's decisions hard to react when market conditions change. It tends to be adopted in markets with low volatility and in low-competitive environments. The firms with the best projects tend to adopt the Code when managers are not too heterogeneous while the best managers tend to be hired through incentive contracts when the projects are similar. Although the matching between shareholders and managers is often positively assortative, the shareholders with the best projects might be willing to renounce to hire the best managers, signing contracts including Codes with lower-ability managers.

Understanding sources of the change in international business cycles

Macroeconomic activity has become less volatile over the past three decades in most G7 economies. Current literature focuses on the characterization of the volatility reduction and explanations for this so called "moderation" in each G7 economy separately. In opposed to individual country analysis and individual variable analysis, this paper focuses on common characteristics of the reduction and common explanations for the moderation in G7 countries. In particular, we study three explanations: structural changes in the economy, changes in common international shocks and changes in domestic shocks. We study these explanations in a unified model structure. To this end, we propose a Bayesian factor structural vector autoregressive model. Using the proposed model, we investigate whether we can find common explanations for all G7 economies when information is pooled from multiple domestic and international sources. Our empirical analysis suggests that volatility reductions can largely be attributed to the decline in the magnitudes of the shocks in most G7 countries while only for the U.K., the U.S. and Italy they can partially be attributed to structural changes in the economy. Analyzing the components of the volatility, we also find that domestic shocks rather than common international shocks can account for a large part of the volatility reduction in most of the G7 countries. Finally, we find that after mid-1980s the structure of the economy changes substantially in five of the G7 countries: Germany, Italy, Japan, the U.K. and the U.S..

Multi-product firms and product variety

The goal of this paper is to study the role of multi-product firms in the market provision of product variety. The analysis is conducted using the spokes model of non-localized competition proposed by Chen and Riordan (2007). Firstly, we show that multi-product firms are at a competitive disadvantage vis-a-vis single-product firms and can only emerge if economies of scope are sufficiently strong. Secondly, under duopoly product variety may be higher or lower with respect to both the first best and the monopolistically competitive equilibrium. However, within a relevant range of parameter values duopolists drastically restrict their product range in order to relax price competition, and as a result product variety is far below the efficient level.

Gestión de productos de una empresa dedicada a la moda

Aquesta memòria ha estat realitzada per donar a conèixer el project que du per títol "Gestió de productes d'una empresa dedicada a la moda". Aquesta aplicació intentarà introduir en el mercat una solució per a les petites empreses que volen fer-se un lloc en el món de la moda i que necessiten un programari per poder gestionar les seves botigues. En aquest sector existeixen petits empresaris que van començar realitzant les peces de roba a les seves fàbriques i que han decidit fer petites col·leccions i posar-les a la venda al detall, a les seves propies franquícies. Aquesta aplicació mostra un mòdul d'un projecte molt més gran. El mòdul s'encarrega de la gestió dels articles creats a fàbrica, per poder distribuir-los entre les botigues. Un possible segon mòdul es dedicaria a la gestió de les vendes a les botigues.

Implantación de un ERP en una compañía de apuestas por Internet

Aquest projecte intenta cobrir les necessitats que genera una empresa nova que vol vendre loteria a Internet. Es necessita tenir ben definits els circuits de compra, de venda, de facturació, de control d'existències, de cobraments i de pagaments, entre d'altres. Per gestionar tota aquesta activitat, s’ha fet servir el ERP Navision amb SQL Server, adaptant-lo i creant noves funcionalitats. L'aplicació Web ha estat integrada amb Navision i s'ha desenvolupat la seva funcionalitat, tenint sessions per a usuari amb comptes propis que permeten la consulta i la compra dels productes que ofereix l'empresa.

Aplicació web per a la gestió de nòmines a Andorra

Durant aquesta memòria s'explica d'una forma resumida el treball realitzat per dur a terme una aplicació web comercial per a la realització del càlcul de nòmines al Principat d’Andorra. A l'inici de la memòria es pot llegir una breu introducció sobre el projecte i de mica en mica s'endinsa en l'estudi, anàlisi i disseny del projecte per arribar als objectius establerts. Considero que tant l'anàlisi com el disseny són les parts més importants del projecte perquè un bon treball en aquestes fases pot evitar molts errors a les fases posteriors. Per últim s’explica la situació actual del projecte i es pot llegir una breu conclusió i opinió personal sobre el projecte realitzat.

Portal web inmobiliario

Aquest projecte neix d'una demanda real d'una empresa del sector immobiliari, amb la finalitat d'actualitzar i augmentar les funcionalitats que presenta la web d'aquesta, s'ha implementat un aplicatiu que satisfà tant a l'empresa com als seus clients potencials. S'ha elaborat una completa documentació que inclou una memòria on es descriuen detalladament totes les etapes seguides en el desenvolupament del projecte, un manual d'usuari documentat gràficament, una valoració econòmica del projecte i una descripció de cadascun dels scripts utilitzats per facilitar el manteniment de l'aplicació.

Lectura de máquinas recreativas con terminal portátil

Servimatic S.L. utiliza un terminal electrónico, prácticamente obsoleto hoy en día, el cual lleva incorporado un lector de infrarrojos y una impresora integrada parcialmente. El problema se plantea cuando la empresa encargada de los componentes de infrarrojos y de las impresoras prevé, en un futuro próximo, el cierre del ciclo de vida de estos productos, dejando de dar soporte de mantenimiento y reparación de los mismos. Nuestra intención es realizar un sistema que nos permita automatizar el proceso de recaudación de máquinas recreativas, capaz de adaptarse a la gran variedad de fabricantes que conviven en el mercado y de sustituir el actual sistema.

Estudio previo a la implantación de un ERP en una empresa transitaria

Aquest projecte tracta de l'estudi previ que cal fer en una empresa abans d'aventurar-se a la implantació d'un sistema ERP. Ens centrarem en una PIME que té com a activitat bàsica la importació-exportació de mercaderies a o des de les Illes Canàries. L'estudi s'ha centrat en tres sistemes ERPs que es troben en el mercat actualment. La selecció té com a objetiu exposar els productes dels dos principals fabricants, SAP i Microsoft Navision. En contrapartida, ens ha semblat molt interessant incloure com a tercer sistema estudiat Open Bravo, un ERP basat en software lliure.

Aplicació de la tecnologia RFID a les cadenes de subministrament: estudi de viabilitat

El present treball és un projecte d'aplicació de la tecnologia RFID a les cadenes de subministrament per tal de millorar-ne la gestió interna i d'augmentar l'eficiència i la productivitat de les empreses d'aquest sector.

Generador de ofertas

Actualmente en TELSTAR SA el sistema de generación de ofertas se realiza de distintas formas dependiendo de la empresa que se trate. Una manera es a través de formularios creados en documentos Word, programados con macros escritas en Visual Basic. Otro modo es creando documentos a partir de ofertas similares, modificando su contenido de forma manual. Ante esta situación se hace necesario una mejora en el sistema de generación de ofertas de tal forma que este proceso sea más eficiente y –lo más importante- se eviten errores. Además, el sistema propuesto debe ser fácil de utilizar por las distintas partes implicadas en la confección de las propuestas de venta.

Do creative industries cluster? mapping creative local production systems in Italy

An important debate on the role of creativity and culture as factors of local economic development is distinctly emerging. Despite the emphasis put on the theoretical definition of these concepts, it is necessary to strengthen comparative research for the identification and analysis of the kind of creativity embedded in the territory as well as its determinants. Creative local production systems are identified in Italy and Spain departing from local labour markets as territorial units, and focusing on two different kinds of creative

Sobre el reparto de la financiación sanitaria

En este trabajo se presenta una metodología que permite estimar la función de costes implícita en la fórmula de reparto de la financiación sanitaria utilizando datos de gasto autonómico y controlando por la financiación total de cada comunidad. Aunque los resultados no son tan precisos como sería deseable, sí permiten extraer algunas conclusiones de interés sobre la dirección en la que habría que modificar la actual fórmula de necesidades de gasto para dotar a todas las regiones de los recursos necesarios para ofrecer un nivel uniforme de servicios sanitarios. Encontramos, en particular, que la fórmula actual muy probablemente infravalora los costes derivados del envejecimiento. También encontramos evidencia de economías de escala y de que los costes de la atención sanitaria aumentan con la superficie regional y con la insularidad y descienden con la renta disponible a través del grado de utilización del sistema sanitario público. Por otra parte, cuantificamos los sobrecostes salariales ligados a diferencias de niveles de precios entre regiones. Corrigiendo nuestras estimaciones por este último factor, construimos indicadores tentativos de necesidades de gasto regional a salarios de igual poder adquisitivo para el personal sanitario