859 resultados para Dietary Assessment Methods
Resumo:
Les modèles animaux d’arthrose sont utilisés sur le rat depuis des décennies pour évaluer l’efficacité analgésique de nombreux composés. Cependant, la méthodologie utilisée, en particulier les protocoles d’évaluation de la douleur, est très différente d’une étude à une autre, rendant difficile la comparaison entre chaque projet. Afin d'améliorer le transfert des résultats précliniques vers la recherche clinique, ce projet propose d'établir un protocole d'évaluation de la douleur fiable et pertinent, et de le valider à l’aide du modèle d’arthrose expérimental le plus populaire, soit l’injection intra-articulaire de mono-iodoacétate de sodium (MIA). La répétabilité et la fiabilité inter-évaluateur de diverses méthodes d’évaluation de la douleur ont été évaluées, et le protocole d'acclimatation le plus fiable a été déterminé. Ensuite, les méthodes les plus intéressantes ont été testées pour leur sensibilité à détecter les altérations douloureuses induites par l’injection de MIA, ainsi que leur réponse au traitement analgésique, soit une injection intra-articulaire de lidocaïne. Une période d'acclimatation adéquate associée à un protocole d'évaluation combinant des mesures réflexes, des comportements spontanés ainsi que des tests opérants ont témoigné avec succès des changements douloureux liés à l'injection de MIA. Le test opérant fut la méthode la plus sensible pour détecter l'effet analgésique de la lidocaïne. Cette étude a permis d’établir le protocole d’acclimatation et les méthodes de l’évaluation de la douleur les plus fiables et sensibles. Aussi, il a démontré la pertinence du test opérant pour détecter la composante affective de la douleur chez les rongeurs.
Resumo:
Le présent projet doctoral vise à considérer les lacunes dans la documentation scientifique sur le Trouble Paraphilique Coercitif (TPC) en mettant l’accent sur la validité des critères diagnostiques proposés pour inclusion dans le DSM-5 et les marqueurs comportementaux. À ce fait, les données archivées d’individus ayant sexuellement agressé des femmes adultes ont été étudiées. La thèse est constituée de trois articles empiriques. Le premier article présente des résultats clés découlant des analyses, élaborés dans les articles subséquents. Le second (N = 47) évalue les fréquences observées du TPC, la validité et l’impact du recours au nombre minimal de victimes comme critère diagnostique, ainsi que les indices prédisant la récidive sexuelle. Le troisième article (N = 52) compare les groupes diagnostiques sur une série de comportements délictuels, tels que les gestes sexuels et les comportements violents, dans le but d’identifier les marqueurs comportementaux associés avec la propension au viol qui pourraient assister dans le processus diagnostique. Dans le même ordre d’idées, nous avons créé des typologies de violeurs à partir des gestes sexuels commis, d’un côté, et des comportements violents, de l’autre côté. Conséquemment, les caractéristiques des typologies ainsi obtenues et leur association avec le TPC furent examinées. Dans l’ensemble, nos résultats ne soutiennent pas le recours au nombre de victimes. Nos données suggèrent que, globalement, les violeurs avec le TPC utilisent un niveau de gestes sexuels plus envahissant et un niveau de violence moindre que les violeurs n’ayant pas ce diagnostic, et que l’exhibitionnisme et l’attouchement pourraient servir de marqueurs comportementaux pour le TPC. En outre, les violeurs avec le TPC sont caractérisés davantage par demande indécente, exhibitionnisme, attouchement, masturbation, tentative de pénétration et pénétration digitale que par pénétration vaginale et sodomie. De plus, ces derniers font moins recours à l’utilisation d’armes, semblent ne pas frapper/donner des coups à la victime et sont caractérisés par la manipulation plutôt que par le recours aux menaces de mort, force excessive et utilisation d’armes. En somme, nos données soulignent la nécessité de s’appuyer sur une combinaison de méthodes d’évaluation afin d’améliorer la validité diagnostique et discriminante du TPC.
Resumo:
In dieser Arbeit werden die sich abzeichnenden zukünftigen Möglichkeiten, Stärken und Schwächen der Kraft-Wärme-Kopplung (KWK) untersucht. Dies geschieht vor dem Hintergrund des Klimawandels, der Integration steigender Anteile Erneuerbarer Energien in die Stromerzeugung und unter Berücksichtigung der sich damit ergebenden Herausforderungen, eine sichere und nachhaltige Stromversorgung zu gestalten. Der Fokus liegt auf der Dieselmotor-KWK und der Nutzung nachwachsender Kraftstoffe. Es wird davon ausgegangen, dass der Übergang zu einer reinen Stromerzeugung aus Erneuerbaren Energiequellen in Deutschland unter erheblicher Einbindung des hohen Potentials der kostengünstigen, umweltfreundlichen, aber in der Leistung extrem fluktuierenden Windenergie erfolgen wird. Als dezentrales Integrationswerkzeug wurde die Kraft-Wärme-Kopplung mit Dieselmotoren untersucht. Sie entspricht aufgrund ihrer großen Flexibilität und ihrer hohen Wirkungsgrade mit vergleichsweise kleinen Leistungen sehr gut den Anforderungen der gleichzeitigen dezentralen Wärmenutzung. In der Dissertation werden die Randbedingungen der Dieselmotor-KWK untersucht und beschrieben. Darauf aufbauend werden unterschiedliche Modelle der Windintegration durch KWK erarbeitet und in diversen Variationen wird der Ausgleich der Stromerzeugung aus Windenergie durch KWK simuliert. Darüber hinaus werden dezentrale KWK-Anlagen hinsichtlich eines koordinierten gemeinsamen Betriebs und hinsichtlich der optimalen Auslegung für den Windenergieausgleich betrachtet. Es wird für den beschriebenen Kontext der Erneuerbaren Energien und der Kraft-Wärme-Kopplung das Thema „Umweltwirkungen“ diskutiert. Es wird dargelegt, dass die heute verwendeten Ansätze zur Bewertung der KWK zu einer Verzerrung der Ergebnisse führen. Demgegenüber wurde mit der so genannten Outputmethode eine Methode der Ökobilanzierung vorgestellt, die, im Gegensatz zu den anderen Methoden, keine verzerrenden Annahmen in die Wirkungsabschätzung aufnimmt und somit eine eindeutige und rein wissenschaftliche Auswertung bleibt. Hiermit ist die Grundlage für die Bewertung der unterschiedlichen Technologien und Szenarien sowie für die Einordnung der KWK in den Kontext der Energieerzeugung gegeben. Mit der Outputmethode wird u.a. rechnerisch bewiesen, dass die gekoppelte Strom- und Wärmeerzeugung in KWK-Anlagen tatsächlich die optimale Nutzung der regenerativen Kraftstoffe „Biogas“ und „Pflanzenöl“ im Hinblick auf Ressourceneinsatz, Treibhausgaseinsparung und Exergieerzeugung ist. Es wurde darüber hinaus die Frage untersucht woher die für die Stromerzeugung durch Dieselmotor-KWK-Anlagen notwendige Bioenergie genommen werden kann. Es ist erwiesen, dass die in Deutschland nutzbare landwirtschaftliche Fläche nur zur Deckung eines Teils der Stromerzeugung ausreichen würde. Einheimisches Biogas und nachhaltiges importiertes Pflanzenöl, das in hohem Maße auf degradierten Böden angebaut werden sollte, können die notwendige Brennstoffenergie liefern. Um im Ausland ausreichend Pflanzenöl herstellen zu können, wird eine landwirtschaftliche Fläche von 6 bis 12 Mio. ha benötigt. Das Ergebnis ist, dass ein voller Ausgleich von Windenergie-Restlast durch KWK mit Erneuerbaren Energieträgern sinnvoll und machbar ist! Dieses Wind-KWK-DSM-System sollte durch ein Stromnetz ergänzt sein, das Wasserkraftstrom für den Großteil der Regelenergieaufgaben nutzt, und das den großräumigen Ausgleich Erneuerbarer Energien in Europa und den Nachbarregionen ermöglicht.
Estado situacional de los modelos basados en agentes y su impacto en la investigación organizacional
Resumo:
En un mundo hiperconectado, dinámico y cargado de incertidumbre como el actual, los métodos y modelos analíticos convencionales están mostrando sus limitaciones. Las organizaciones requieren, por tanto, herramientas útiles que empleen tecnología de información y modelos de simulación computacional como mecanismos para la toma de decisiones y la resolución de problemas. Una de las más recientes, potentes y prometedoras es el modelamiento y la simulación basados en agentes (MSBA). Muchas organizaciones, incluidas empresas consultoras, emplean esta técnica para comprender fenómenos, hacer evaluación de estrategias y resolver problemas de diversa índole. Pese a ello, no existe (hasta donde conocemos) un estado situacional acerca del MSBA y su aplicación a la investigación organizacional. Cabe anotar, además, que por su novedad no es un tema suficientemente difundido y trabajado en Latinoamérica. En consecuencia, este proyecto pretende elaborar un estado situacional sobre el MSBA y su impacto sobre la investigación organizacional.
Resumo:
La implementació de la Directiva Europea 91/271/CEE referent a tractament d'aigües residuals urbanes va promoure la construcció de noves instal·lacions al mateix temps que la introducció de noves tecnologies per tractar nutrients en àrees designades com a sensibles. Tant el disseny d'aquestes noves infraestructures com el redisseny de les ja existents es va portar a terme a partir d'aproximacions basades fonamentalment en objectius econòmics degut a la necessitat d'acabar les obres en un període de temps relativament curt. Aquests estudis estaven basats en coneixement heurístic o correlacions numèriques provinents de models determinístics simplificats. Així doncs, moltes de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) resultants van estar caracteritzades per una manca de robustesa i flexibilitat, poca controlabilitat, amb freqüents problemes microbiològics de separació de sòlids en el decantador secundari, elevats costos d'operació i eliminació parcial de nutrients allunyant-les de l'òptim de funcionament. Molts d'aquestes problemes van sorgir degut a un disseny inadequat, de manera que la comunitat científica es va adonar de la importància de les etapes inicials de disseny conceptual. Precisament per aquesta raó, els mètodes tradicionals de disseny han d'evolucionar cap a sistemes d'avaluació mes complexos, que tinguin en compte múltiples objectius, assegurant així un millor funcionament de la planta. Tot i la importància del disseny conceptual tenint en compte múltiples objectius, encara hi ha un buit important en la literatura científica tractant aquest camp d'investigació. L'objectiu que persegueix aquesta tesi és el de desenvolupar un mètode de disseny conceptual d'EDARs considerant múltiples objectius, de manera que serveixi d'eina de suport a la presa de decisions al seleccionar la millor alternativa entre diferents opcions de disseny. Aquest treball de recerca contribueix amb un mètode de disseny modular i evolutiu que combina diferent tècniques com: el procés de decisió jeràrquic, anàlisi multicriteri, optimació preliminar multiobjectiu basada en anàlisi de sensibilitat, tècniques d'extracció de coneixement i mineria de dades, anàlisi multivariant i anàlisi d'incertesa a partir de simulacions de Monte Carlo. Això s'ha aconseguit subdividint el mètode de disseny desenvolupat en aquesta tesis en quatre blocs principals: (1) generació jeràrquica i anàlisi multicriteri d'alternatives, (2) anàlisi de decisions crítiques, (3) anàlisi multivariant i (4) anàlisi d'incertesa. El primer dels blocs combina un procés de decisió jeràrquic amb anàlisi multicriteri. El procés de decisió jeràrquic subdivideix el disseny conceptual en una sèrie de qüestions mes fàcilment analitzables i avaluables mentre que l'anàlisi multicriteri permet la consideració de diferent objectius al mateix temps. D'aquesta manera es redueix el nombre d'alternatives a avaluar i fa que el futur disseny i operació de la planta estigui influenciat per aspectes ambientals, econòmics, tècnics i legals. Finalment aquest bloc inclou una anàlisi de sensibilitat dels pesos que proporciona informació de com varien les diferents alternatives al mateix temps que canvia la importància relativa del objectius de disseny. El segon bloc engloba tècniques d'anàlisi de sensibilitat, optimització preliminar multiobjectiu i extracció de coneixement per donar suport al disseny conceptual d'EDAR, seleccionant la millor alternativa un cop s'han identificat decisions crítiques. Les decisions crítiques són aquelles en les que s'ha de seleccionar entre alternatives que compleixen de forma similar els objectius de disseny però amb diferents implicacions pel que respecte a la futura estructura i operació de la planta. Aquest tipus d'anàlisi proporciona una visió més àmplia de l'espai de disseny i permet identificar direccions desitjables (o indesitjables) cap on el procés de disseny pot derivar. El tercer bloc de la tesi proporciona l'anàlisi multivariant de les matrius multicriteri obtingudes durant l'avaluació de les alternatives de disseny. Específicament, les tècniques utilitzades en aquest treball de recerca engloben: 1) anàlisi de conglomerats, 2) anàlisi de components principals/anàlisi factorial i 3) anàlisi discriminant. Com a resultat és possible un millor accés a les dades per realitzar la selecció de les alternatives, proporcionant més informació per a una avaluació mes efectiva, i finalment incrementant el coneixement del procés d'avaluació de les alternatives de disseny generades. En el quart i últim bloc desenvolupat en aquesta tesi, les diferents alternatives de disseny són avaluades amb incertesa. L'objectiu d'aquest bloc és el d'estudiar el canvi en la presa de decisions quan una alternativa és avaluada incloent o no incertesa en els paràmetres dels models que descriuen el seu comportament. La incertesa en el paràmetres del model s'introdueix a partir de funcions de probabilitat. Desprès es porten a terme simulacions Monte Carlo, on d'aquestes distribucions se n'extrauen números aleatoris que es subsisteixen pels paràmetres del model i permeten estudiar com la incertesa es propaga a través del model. Així és possible analitzar la variació en l'acompliment global dels objectius de disseny per a cada una de les alternatives, quines són les contribucions en aquesta variació que hi tenen els aspectes ambientals, legals, econòmics i tècnics, i finalment el canvi en la selecció d'alternatives quan hi ha una variació de la importància relativa dels objectius de disseny. En comparació amb les aproximacions tradicionals de disseny, el mètode desenvolupat en aquesta tesi adreça problemes de disseny/redisseny tenint en compte múltiples objectius i múltiples criteris. Al mateix temps, el procés de presa de decisions mostra de forma objectiva, transparent i sistemàtica el perquè una alternativa és seleccionada en front de les altres, proporcionant l'opció que més bé acompleix els objectius marcats, mostrant els punts forts i febles, les principals correlacions entre objectius i alternatives, i finalment tenint en compte la possible incertesa inherent en els paràmetres del model que es fan servir durant les anàlisis. Les possibilitats del mètode desenvolupat es demostren en aquesta tesi a partir de diferents casos d'estudi: selecció del tipus d'eliminació biològica de nitrogen (cas d'estudi # 1), optimització d'una estratègia de control (cas d'estudi # 2), redisseny d'una planta per aconseguir eliminació simultània de carboni, nitrogen i fòsfor (cas d'estudi # 3) i finalment anàlisi d'estratègies control a nivell de planta (casos d'estudi # 4 i # 5).
Resumo:
O processo de gestão de risco consiste, no estudo estruturado de todos os aspetos inerentes ao trabalho e é composto pela análise de risco, avaliação de risco e controlo de risco. Na análise de risco, é efetuada a identificação de todos os perigos presentes e a estimação da probabilidade e da gravidade, de acordo com o método de avaliação de risco escolhido. Este estudo centra-se na primeira etapa do processo de avaliação de risco, mais especificamente na análise de risco e nos marcadores de informação necessários para se efetuar a estimação de risco na industria extrativa a céu aberto (atividade de risco elevado). Considerando que o nível de risco obtido, depende fundamentalmente da estimação da probabilidade e da gravidade, ajustada a cada situação de risco, procurou-se identificar os marcadores e compreender a sua influência nos resultados da avaliação de risco (magnitude). O plano de trabalhos de investigação foi sustentado por uma metodologia qualitativa de recolha, registo e análise dos dados. Neste estudo, a recolha de informação foi feita com recurso às seguintes técnicas de investigação: - Observação estruturada e planeada do desmonte da rocha com recurso a explosivos; - Entrevista individual de formadores e gestores de risco (amostragem de casos típicos); Na análise e discussão qualitativa dos dados das entrevistas recorreu-se às seguintes técnicas: - Triangulação de analistas e tratamento de dados cognitiva (técnicas complementares); - Aposição dos marcadores de informação, versus, três métodos de avaliação de risco validados. Os resultados obtidos apontam no sentido das hipóteses de investigação formuladas, ou seja, o tipo de risco influi da seleção da informação e, existem diferenças significativas no nível de risco obtido, quando na estimação da probabilidade e da gravidade são utilizados marcadores de informação distintos.
Resumo:
The main objectives of this paper are to: firstly, identify key issues related to sustainable intelligent buildings (environmental, social, economic and technological factors); develop a conceptual model for the selection of the appropriate KPIs; secondly, test critically stakeholder's perceptions and values of selected KPIs intelligent buildings; and thirdly develop a new model for measuring the level of sustainability for sustainable intelligent buildings. This paper uses a consensus-based model (Sustainable Built Environment Tool- SuBETool), which is analysed using the analytical hierarchical process (AHP) for multi-criteria decision-making. The use of the multi-attribute model for priority setting in the sustainability assessment of intelligent buildings is introduced. The paper commences by reviewing the literature on sustainable intelligent buildings research and presents a pilot-study investigating the problems of complexity and subjectivity. This study is based upon a survey perceptions held by selected stakeholders and the value they attribute to selected KPIs. It is argued that the benefit of the new proposed model (SuBETool) is a ‘tool’ for ‘comparative’ rather than an absolute measurement. It has the potential to provide useful lessons from current sustainability assessment methods for strategic future of sustainable intelligent buildings in order to improve a building's performance and to deliver objective outcomes. Findings of this survey enrich the field of intelligent buildings in two ways. Firstly, it gives a detailed insight into the selection of sustainable building indicators, as well as their degree of importance. Secondly, it tesst critically stakeholder's perceptions and values of selected KPIs intelligent buildings. It is concluded that the priority levels for selected criteria is largely dependent on the integrated design team, which includes the client, architects, engineers and facilities managers.
Resumo:
A proper method to assess contractor competitiveness is important both for assisting clients in the selection of proper contractors and for assisting contractors in the development of more competitive bidding strategies. Previous studies have identified various indicators for assessing contractor competitiveness, and several assessment methods have been introduced. Nevertheless, these studies are limited because they are unable to tell which indicators are more important in different market environments. This paper identifies the key competitiveness indicators �KCIs� for assessing contractor competitiveness in the Chinese construction market. An index value is used to indicate the relative significance of various competitiveness indicators based on which KCIs are identified. The data applied in this study are from a survey of the construction industry in mainland China. The research findings provide valuable information for both existing businesses and the construction professionals who plan to compete for construction works in the Chinese market. The study provides useful references for further studies that compare the KCIs used in the Chinese construction industry and those used in other construction industries.
Resumo:
This paper develops a framework for evaluating sustainability assessment methods by separately analyzing their normative, systemic and procedural dimensions as suggested by Wiek and Binder [Wiek, A, Binder, C. Solution spaces for decision-making – a sustainability assessment tool for city-regions. Environ Impact Asses Rev 2005, 25: 589-608.]. The framework is then used to characterize indicator-based sustainability assessment methods in agriculture. For a long time, sustainability assessment in agriculture has focused mostly on environmental and technical issues, thus neglecting the economic and, above all, the social aspects of sustainability, the multifunctionality of agriculture and the applicability of the results. In response to these shortcomings, several integrative sustainability assessment methods have been developed for the agricultural sector. This paper reviews seven of these that represent the diversity of tools developed in this area. The reviewed assessment methods can be categorized into three types: (i) top-down farm assessment methods; (ii) top-down regional assessment methods with some stakeholder participation; (iii) bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary methods with stakeholder participation throughout the process. The results readily show the trade-offs encountered when selecting an assessment method. A clear, standardized, top-down procedure allows for potentially benchmarking and comparing results across regions and sites. However, this comes at the cost of system specificity. As the top-down methods often have low stakeholder involvement, the application and implementation of the results might be difficult. Our analysis suggests that to include the aspects mentioned above in agricultural sustainability assessment, the bottomup, integrated participatory or transdisciplinary methods are the most suitable ones.
Resumo:
Several methods for assessing the sustainability of agricultural systems have been developed. These methods do not fully: (i) take into account the multi‐functionality of agriculture; (ii) include multidimensionality; (iii) utilize and implement the assessment knowledge; and (iv) identify conflicting goals and trade‐offs. This paper reviews seven recently developed multidisciplinary indicator‐based assessment methods with respect to their contribution to these shortcomings. All approaches include (1) normative aspects such as goal setting, (2) systemic aspects such as a specification of scale of analysis, (3) a reproducible structure of the approach. The approaches can be categorized into three typologies. The top‐down farm assessments focus on field or farm assessment. They have a clear procedure for measuring the indicators and assessing the sustainability of the system, which allows for benchmarking across farms. The degree of participation is low, potentially affecting the implementation of the results negatively. The top‐down regional assessment assesses the on‐farm and the regional effects. They include some participation to increase acceptance of the results. However, they miss the analysis of potential trade‐offs. The bottom‐up, integrated participatory or transdisciplinary approaches focus on a regional scale. Stakeholders are included throughout the whole process assuring the acceptance of the results and increasing the probability of implementation of developed measures. As they include the interaction between the indicators in their system representation, they allow for performing a trade‐off analysis. The bottom‐up, integrated participatory or transdisciplinary approaches seem to better overcome the four shortcomings mentioned above.
Resumo:
Even minor changes in user activity can bring about significant energy savings within built space. Many building performance assessment methods have been developed, however these often disregard the impact of user behavior (i.e. the social, cultural and organizational aspects of the building). Building users currently have limited means of determining how sustainable they are, in context of the specific building structure and/or when compared to other users performing similar activities, it is therefore easy for users to dismiss their energy use. To support sustainability, buildings must be able to monitor energy use, identify areas of potential change in the context of user activity and provide contextually relevant information to facilitate persuasion management. If the building is able to provide users with detailed information about how specific user activity that is wasteful, this should provide considerable motivation to implement positive change. This paper proposes using a dynamic and temporal semantic model, to populate information within a model of persuasion, to manage user change. By semantically mapping a building, and linking this to persuasion management we suggest that: i) building energy use can be monitored and analyzed over time; ii) persuasive management can be facilitated to move user activity towards sustainability.
Resumo:
Methods for assessing the sustainability of agricultural systems do often not fully (i) take into account the multifunctionality of agriculture, (ii) include multidimensionality, (iii) utilize and implement the assessment knowledge and (iv) identify conflicting goals and trade-offs. This chapter reviews seven recently developed multidisciplinary indicator-based assessment methods with respect to their contribution to these shortcomings. All approaches include (1) normative aspects such as goal setting, (2) systemic aspects such as a specification of scale of analysis and (3) a reproducible structure of the approach. The approaches can be categorized into three typologies: first, top-down farm assessments, which focus on field or farm assessment; second, top-down regional assessments, which assess the on-farm and the regional effects; and third, bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary approaches, which focus on a regional scale. Our analysis shows that the bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary approaches seem to better overcome the four shortcomings mentioned above.
Resumo:
The effects and influence of the Building Research Establishment’s Environmental Assessment Methods (BREEAM) on construction professionals are examined. Most discussions of building assessment methods focus on either the formal tool or the finished product. In contrast, BREEAM is analysed here as a social technology using Michel Foucault’s theory of governmentality. Interview data are used to explore the effect of BREEAM on visibilities, knowledge, techniques and professional identities. The analysis highlights a number of features of the BREEAM assessment process which generally go unremarked: professional and public understandings of the method, the deployment of different types of knowledge and their implication for the authority and legitimacy of the tool, and the effect of BREEAM on standard practice. The analysis finds that BREEAM’s primary effect is through its impact on standard practices. Other effects include the use of assessment methods to defend design decisions, its role in both operationalizing and obscuring the concept of green buildings, and the effect of tensions between project and method requirements for the authority of the tool. A reflection on assessment methods as neo-liberal tools and their adequacy for the promotion of sustainable construction suggests several limitations of lock-in that hinder variation and wider systemic change.
Resumo:
Geomagnetic activity has long been known to exhibit approximately 27 day periodicity, resulting from solar wind structures repeating each solar rotation. Thus a very simple near-Earth solar wind forecast is 27 day persistence, wherein the near-Earth solar wind conditions today are assumed to be identical to those 27 days previously. Effective use of such a persistence model as a forecast tool, however, requires the performance and uncertainty to be fully characterized. The first half of this study determines which solar wind parameters can be reliably forecast by persistence and how the forecast skill varies with the solar cycle. The second half of the study shows how persistence can provide a useful benchmark for more sophisticated forecast schemes, namely physics-based numerical models. Point-by-point assessment methods, such as correlation and mean-square error, find persistence skill comparable to numerical models during solar minimum, despite the 27 day lead time of persistence forecasts, versus 2–5 days for numerical schemes. At solar maximum, however, the dynamic nature of the corona means 27 day persistence is no longer a good approximation and skill scores suggest persistence is out-performed by numerical models for almost all solar wind parameters. But point-by-point assessment techniques are not always a reliable indicator of usefulness as a forecast tool. An event-based assessment method, which focusses key solar wind structures, finds persistence to be the most valuable forecast throughout the solar cycle. This reiterates the fact that the means of assessing the “best” forecast model must be specifically tailored to its intended use.
Resumo:
Model quality assessment programs (MQAPs) aim to assess the quality of modelled 3D protein structures. The provision of quality scores, describing both global and local (per-residue) accuracy are extremely important, as without quality scores we are unable to determine the usefulness of a 3D model for further computational and experimental wet lab studies.Here, we briefly discuss protein tertiary structure prediction, along with the biennial Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP) competition and their key role in driving the field of protein model quality assessment methods (MQAPs). We also briefly discuss the top MQAPs from the previous CASP competitions. Additionally, we describe our downloadable and webserver-based model quality assessment methods: ModFOLD3, ModFOLDclust, ModFOLDclustQ, ModFOLDclust2, and IntFOLD-QA. We provide a practical step-by-step guide on using our downloadable and webserver-based tools and include examples of their application for improving tertiary structure prediction, ligand binding site residue prediction, and oligomer predictions.