Conflictes no, gràcies!: programa d’educació emocional en el Centre Penitenciari de Ponent

En la recerca s’expliquen els resultats de la implementació d’un programa adreçat bàsicament al treball de la consciència emocional de l’intern penitenciari i la regulació d’aquesta consciència. El motiu és que en el plantejament teòric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitació i tractament del delinqüent ingressat a presó són aquells que tenen en compte no només l’ambient del delinqüent, la seva família, la seva educació escolar i formativa a nivell laboral sinó també l’estudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognició, el seu raonament, la seva comprensió i també els seus valors.És per això que els programes eficaços semblen ser aquells que inclouen tècniques adreçades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, l’avaluació de les conseqüències de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexió abans de l’acció, les seves habilitats per a la resolució de problemes i també en moltes ocasions les pròpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a l’impacte de la intervenció envers els interns i de manera específica envers la seva conducta.

Taxes de reincidència 2006 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” l’any 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidència dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justícia de menors després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest s’actualitzen les dades pel col•lectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant l’any 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. També s’ha seguit als joves que hagin arribat a la majoria d’edat per saber si han entrat novament en el sistema d’execució penal, en aquest cas sentenciat al compliment d’una mesura penal alternativa, o a una mesura de privació de llibertat. L’estudi pretén iniciar una sèrie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure l’evolució de l’execució penal juvenil en algunes de les variables estudiades.

Taxes de reincidència 2007 de justícia juvenil Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquesta recerca ja és la tercera del mateix tipus i en aquest cas estudia els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2004 i els segueix fins el 31 de desembre de 2007, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres (N=169 subjectes l’any 2004). En el cas de llibertat vigilada, del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2004 (N= 718), s’ha fet una mostra de 558 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error±2;p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten un descens significatiu en la taxa de reincidència, que ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que el 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006 i ha tornat a baixar al 56,2% l’any 2007. L’estudi permet comparar de forma seriada ja tres anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Personnes âgées et séjours hospitaliers en soins somatiques et psychiatriques au CHUV

[Table des matières] Résumé. Introduction. 1. Glossaire. 2. Soins somatiques aigus et de réadaptation (Données générales : séjours hospitaliers - Séjours en soins aigus - Séjours en soins subaigus). 3. Psychiatrie aiguë et de réhabilitation (Données générales : séjours hospitaliers - Séjours en soins aigus - Séjours en réhabilitation psychiatrique). 4. Discussion des résultats. 5. Conclusions. 6. Références. 7. Méthodologie.

Característiques psicosocials i judicials dels menors implicats en denúncies d’abús sexual: ent casos valorats a l’equip d’assessorament tècnic penal de Barcelona

Característiques psicosocials i judicials dels menors víctimes d’abús sexual Els delictes contra la llibertat sexual a la infància són un greu problema social, atesa l’especial vulnerabilitat dels menors i els efectes que el delicte pot suposar en el seu desenvolupament. En el cas dels menors que arriben al sistema judicial, aquesta vulnerabilitat augmenta pel possible efecte de la victimització secundària. Aquesta recerca parteix de la necessitat de conèixer de manera objectiva les característiques dels menors presumptes víctimes d’abús sexual derivats a l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona, atès que, si bé hi ha múltiples estudis descriptius amb aquest tipus de població en altres territoris nacionals o en altres països, mai no s’havia realitzat un estudi d’aquestes característiques en el servei de l’EATP. En aquest estudi es van analitzar les dades de 100 menors presumptes víctimes de delictes contra la llibertat sexual, denunciats a la província de Barcelona i derivats al nostre servei per demanda judicial durant un període d’un any. Les principals variables analitzades es van agrupar en les àrees següents: antecedents del delicte (personals i sociofamiliars), variables relacionades amb el delicte (variables judicials, del presumpte agressor i de la intervenció del nostre servei) i conseqüències judicials, personals i sociofamiliars del delicte. Els resultats de l’estudi destaquen que la majoria dels menors són nascuts a Catalunya, tenen més de nou anys i les tres quartes parts són nenes. La meitat de les famílies tenen un perfil tradicional i l’altra meitat són monoparentals o reconstituïdes; es valora un estil educatiu adequat en la majoria dels casos. Es copsa una escassa presència d’antecedents familiars significatius. En els menors predominen els trets de personalitat de submissió, conformisme i introversió, i presenten una escassa psicopatologia prèvia. Predominen els abusos sexuals crònics realitzats per una persona de l’entorn familiar del menor. En general, els testimonis dels menors sobre l’abús resulten globalment creïbles, i és molt baixa la proporció dels testimonis no creïbles. Les principals seqüeles psicològiques copsades en els menors són la simptomatologia ansiosa i posttraumàtica, i hi predominen també els sentiments de rebuig envers l’agressor.

Características psicosociales y judiciales de los menores implicados en denuncias de abuso sexual: cien casos valorados por el equipo de asesoramiento técnico penal de Barcelona

Características psicosociales y judiciales de los menores víctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las características psicológicas, sociodemográficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra está formada por 100 menores presuntas víctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.

A prospective randomised multi-centre controlled trial on tight glucose control by intensive insulin therapy in adult intensive care units: the Glucontrol study.

PURPOSE: An optimal target for glucose control in ICU patients remains unclear. This prospective randomized controlled trial compared the effects on ICU mortality of intensive insulin therapy (IIT) with an intermediate glucose control. METHODS: Adult patients admitted to the 21 participating medico-surgical ICUs were randomized to group 1 (target BG 7.8-10.0 mmol/L) or to group 2 (target BG 4.4-6.1 mmol/L). RESULTS: While the required sample size was 1,750 per group, the trial was stopped early due to a high rate of unintended protocol violations. From 1,101 admissions, the outcomes of 542 patients assigned to group 1 and 536 of group 2 were analysed. The groups were well balanced. BG levels averaged in group 1 8.0 mmol/L (IQR 7.1-9.0) (median of all values) and 7.7 mmol/L (IQR 6.7-8.8) (median of morning BG) versus 6.5 mmol/L (IQR 6.0-7.2) and 6.1 mmol/L (IQR 5.5-6.8) for group 2 (p < 0.0001 for both comparisons). The percentage of patients treated with insulin averaged 66.2 and 96.3%, respectively. Proportion of time spent in target BG was similar, averaging 39.5% and 45.1% (median (IQR) 34.3 (18.5-50.0) and 39.3 (26.2-53.6)%) in the groups 1 and 2, respectively. The rate of hypoglycaemia was higher in the group 2 (8.7%) than in group 1 (2.7%, p < 0.0001). ICU mortality was similar in the two groups (15.3 vs. 17.2%). CONCLUSIONS: In this prematurely stopped and therefore underpowered study, there was a lack of clinical benefit of intensive insulin therapy (target 4.4-6.1 mmol/L), associated with an increased incidence of hypoglycaemia, as compared to a 7.8-10.0 mmol/L target. (ClinicalTrials.gov # NCT00107601, EUDRA-CT Number: 200400391440).

Personality, psychosocial and health-related predictors of quality of life in old age.

OBJECTIVES: Beyond its well-documented association with depressive symptoms across the lifespan, at an individual level, quality of life may be determined by multiple factors: psychosocial characteristics, current physical health and long-term personality traits. METHOD: Quality of life was assessed in two distinct community-based age groups (89 young adults aged 36.2 ± 6.3 and 92 older adults aged 70.4 ± 5.5 years), each group equally including adults with and without acute depressive symptoms. Regression models were applied to explore the association between quality of life assessed with the World Health Organization Quality of Life - Bref (WHOQOL-Bref) and depression severity, education, social support, physical illness, as well as personality dimensions as defined by the Five-Factor Model. RESULTS: In young age, higher quality of life was uniquely associated with lower severity of depressive symptoms. In contrast, in old age, higher quality of life was related to both lower levels of depressive mood and of physical illness. In this age group, a positive association was also found between quality of life and higher levels of Openness to experience and Agreeableness personality dimensions. CONCLUSION: Our data indicated that, in contrast to young cohorts, where acute depression is the main determinant of poor quality of life, physical illness and personality dimensions represent additional independent predictors of this variable in old age. This observation points to the need for concomitant consideration of physical and psychological determinants of quality of life in old age.

La consultance ou les coulisses d'une pratique de soins.. [The consultation or behind the scenes...]

Sur la base d'une analyse de leur pratique, les membres d'une équipe mobile intra-hospitalière de soins palliatifs proposent de définir le concept de la consultance. En décrivant trois modèles d'interaction entre un praticien et un consultant, ils invitent à prendre conscience de la complexité des enjeux relationnels existant entre les intervenants et espèrent ainsi favoriser leur collaboration au bénéfice du patient.

The WHO Collaborating Centre for Research and Control of Schistosomiasis at Niamey, Niger

The Centre de Recherche sur les Méningites et les Schistosomes (CERMES) is a research institute depending on the Organisation de Coordination et de Coopération pour la lutte contre les Grandes Endémies - a West African Organization for Public Health - devoted to the studies on schistosomiasis and meningitis. The staff includes 32 persons with 11 scientists and one financial officer. The activities of the CERMES involving schistosomiasis concern three research units: (a) ecology of human and animal schistosomiasis transmission; the CERMES defined the different patterns of schistosomiasis transmission in Niger (involving African dry savana); in this field, we have shown, (i) the existence of important variability in conditions of transmission of S. haematobium and, (ii) natural hybridization between parasitic species of the ruminants (S. bovis and S. curassoni) and genetic interaction between human and animal parasites; (b) definition of morbidity indicators usable for rapid assessment methods, for appraisal of the severity of the disease and for the evaluation of the efficiency of control methods; we have established the correlation between ultrasonographic data and some cheap and simple field indicators; (c) immune response and protective immunity induced by recombinant glutathion S-transferase (Sm28, Sb28 and Sh28) in homologous and heterologous animal models including goats, sheep and non human primates (Erythrocebus patas). In Niger, we participate in all control programs against schistosomiasis to define control strategies, to supervise operations and to participate in their evaluation with external experts. International collaborations constitute a frame including four laboratories in Africa and six laboratories in developed countries (Europe and USA)

Evaluation du programme cantonal de soins palliatifs dans le canton de Vaud : rapport final

Il ressort que de l'avis largement majoritaire de tous les acteurs, institutions comme médecins privés, les soins palliatifs se sont améliorés dans le canton au cours des dix dernières années. Ce bilan positif est également confirmé par la comparaison des données qui avaient été recueillies en 2000 lors de la phase d'organisation des soins palliatifs dans le canton de Vaud. Trois éléments-clé sont évoqués comme cause de cette amélioration: les équipes mobiles en soins palliatifs (EMSP), les personnes-ressource et les formations en soins palliatifs . Cependant, des lacunes demeurent dans les institutions concernant, par exemple, l'inscription d'une définition des soins palliatifs dans les chartes institutionnelles ainsi que les différences observées entre les divers secteurs de soins et l'augmentation des déclarations de ressources inadéquates ou insuffisantes pour les soins palliatifs en comparaison à 2000. Les médecins quant à eux sont nombreux à faire part de leur difficulté à trouver le temps nécessaire à une formation spécifique mais aussi à faire reconnaître celui que requiert la coordination dans une prise en charge comprenant des soins palliatifs.