La llengua que som(s) : Estudi dialectal audiovisual de la comarca de la Garrotxa

Estudi dialectal audiovisual del parlar de la comarca de la Garrotxa. Seguint el mètode geogràfic emprat pel lingüista mallorquí Joan Veny, hem elaborat vuit enquestes a diversos informants de la zona. L'objectiu és definir sincrònicament els trets lingüístics -fonètics, morfosintàctics i lèxics- del parlar dels garrotxins de més edat i, alhora, posar l'èmfasi en les particularitats lingüístiques de la zona respecte a la resta del català del bloc oriental.

Entre Fanny i Aloma : Personatges femenins en l'època de la represa de la novel·la (1923-1939)

Anàlisi dels personatges femenins construïts en sis novel·les representatives de l'època de la represa de la novel·la a Catalunya (1923-1939), tot remarcant si hi podem reconèixer trets socials o històrics de l'època, si hi observem trets feministes, i també observant com els tractaven o enfocaven els seus autors.

L'argot juvenil i el codi d'escriptura al web adolescents.cat

En aquest treball s'analitza la manera d'expressar-se dels joves al fòrum del web adolescents.cat des de dos punts de vista. Per una banda, s'analitza la productivitat i recursivitat dels diversos processos de formació d'argot. Per altra banda, s'estudien les alteracions en el codi d'escriptura amb finalitats estilístiques i pràctiques.

La dramatúrgia del teatre català contemporani : La nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)

El treball retrata el canvi de la dramatúrgia catalana, les causes i les conseqüències que hi ha hagut. A més a més, fa una anàlisi de tres obres de quatre autors actuals que són un referent: Jordi Casanovas, Jordi Oriol, Marta Buchaca i Pere Riera.

La Bressola: Percepcions, actituds i motivacions del professorat en l'ús de les TIC

El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.

Postmodifying prepositional phrases in English and Spanish (with special reference to locative postmodifiers)

Prepositional phrases are the commonest kind of postmodification in all registers of English (Biber et al. 1999: 634). The locative ones that can be expanded into a defining relative clause (the books [which are] on the table) are usually expressed by such a construction in Spanish (los libros que están encima de la mesa) or by a phrase introduced by de (los libros de encima de la mesa). Wonder (1979) argues that Spanish allows locative phrases with prepositions other than de in the case of"situaciones"activas"" (el aterrizaje en pleno campo) as against"situaciones estáticas" (*el sofá en la sala), and if the phrase can be given an adverbial rather than, or in addition to, an adjectival interpretation (el ruido en la calle), especially if that phrase implies an alternative location for an object or contrast with another similar object (el sofá en la sala contigua). This paper further investigates this claim and looks at Spanish equivalents of English postmodifying prepositional phrases in general, while proposing an explanation for the choice of these different structures in Spanish based on considerations of lexical density. Resumen: Las frases preposicionales constituyen el tipo más frecuente de posmodificación en todos los registros del inglés (Biber et a. 1999: 634). En el español, las expresiones locativas suelen incorporar un pronombre relativo y un verbo (the books [which are] on the table > los libros que están encima de la mesa), o bien expresarse mediante una frase introducida por la preposición de (los libros de encima de la mesa). Wonder (1979) sostiene que el español permite el uso de preposiciones que no sean de en las frases locativas en el caso de"situaciones"activas"" (el aterrizaje en pleno campo) frente a"situaciones estáticas" (*el sofá en la sala), y también si la frase puede tener una función adverbial antes que, o además de, una interpretación adjetiva (el ruido en la calle), sobre todo si dicha frase encierra la idea de una posición alternativa para un objeto, o bien un contraste con otro objeto similar (el sofá en la sala contigua). El presente estudio pretende examinar este argumento y, además, explorar la posmodificación preposicional en español de un modo más general, a la par que propone una explicación sobre la elección de estructura en español que se basa en el criterio de la densidad léxica.

Llengua al límit. Una llengua, dos camins. L'encontre necessari.

En el treball es realitza una transcripció de dos programes de televisió, amb la idea de saber quin és el tipus de llenguatge que usen aquests mitjans per adreçar-se al seu públic. Però seria absurd ignorar altres canals per als quals la llengua és imprescindible. Em refereixo al cinema, sobretot. I malgrat que no es considera un mitjà de comunicació, també és un element importantíssim pel que fa al tractament i transmissió lingüístics. I molts productes del cinema acaben sortint per televisió. La premsa escrita i, com a cas especial, Internet, també hi tenen força a dir.

Sergi Belbel. Històries de família : Les relacions familiars en cinc obres de Sergi Belbel

L'assumpte d'aquest treball és el tractament que fa Belbel de les relacions familiars i, en concret, dels conflictes de comunicació, o d'absència de comunicació, i, consegüentment, esbrinar l'interès de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famílies i de relacions familiars.

Post coitum, animal triste : Animals tristos, de Jordi Puntí: una lectura

Aquest treball proposa un estudi del recull de contes de Jordi Puntí, Animals tristos, des d'una directriu bàsica: el plantejament teòric sobre la fragilitat dels vincles humans de la postmodernitat postulat pel sociòleg Zygmunt Bauman en la seva obra Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Així, l'objectiu de l'estudi és demostrar que els personatges d'Animals tristos són un reflex de la societat urbana actual i de la naturalesa canviant en les relacions de parella de principis del s. XXI que descriu Bauman. D'aquesta forma, l'anàlisi de l'obra de Puntí, especialment dels seus personatges, és realitzada a través d'un marc teòric de naturalesa sociològica.

Carles Ros i Hebrera. Col·loqui nou, graciós i entretengut, on se referixen les festes celebrades en la ciutat de València a la proclamació de son rei i senyor nòstron Fernando Sext, que Déu guard, en los dies 19, 20 i 21 d'agost del present any 1746 : Edició crítica i estudi

En aquest treball es presenta una edició crítica del col·loqui sobre la proclamació del rei Ferran VI. També s'explica la relació dels col·loquis i el teatre breu, temes, llocs de representació, destinatari final i la funció dels seus creadors i recitadors anomenats col·loquiers. A més, s'explica el context sociopolític en què es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producció literària en català.

Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.

Secret de dones o com les dames "s'alcen i reguen el seu jardí" : L'irreverent "Col·loqui de dames", un divertimento de l'eròtica renaixentista

Es proposa fer un estudi d'un col·loqui valencià de l'època baix medieval, molt poc conegut i emmarcat en la literatura satírica valenciana. Es contextualitza l'obra en el corrent satíric valencià de l'època i s'analitza el text i els personatges en relació als tòpics del gènere (anticlericalisme, misogínia, erotisme i incapacitat sexual). L'anàlisi dels personatges descriu tots els tipus establerts (la vídua, el vell, l'alcavota, el clergue, el burgès, etc.). L'estudi fa també un acostament comparatiu a d'altres obres satíriques de l'època en d'altres literatures, com el Decameró i Els contes de Canterbury.

Anàlisi d'una conversa argumentativa : Articles al diari Ara, Tresserras vs. Pastor

Aquest treball té per objecte l'anàlisi d'una "conversa" argumentativa -un conjunt de sis articles periodístics que conformen un macrotext-, des del punt de vista del model pragmadialèctic. Els columnistes expressen els seus punts de vista al voltant de la "qüestió catalana", de vigència notable especialment d'ençà del setembre de 2012.

Psicologia social

Visió de la sociolingüística catalana actual des d'una perspectiva psicosocial

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

El treball té com a principal objectiu la creació de materials, concretament, entrades de conceptes de sociolingüística i de sociolingüistes a la Viquipèdia. Es tracta d'enfortir el lligam entre l'enciclopèdia virtual i el món acadèmic a l'hora que s'intenta augmentar la presència de la sociolingüística en la versió en català de la Viquipèdia.