Avaluació alternativa de l'assignatura "Geografia Humana" en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integració en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluació alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluació continuada per als continguts i adquisició d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexió conjunta entre els membres de l’equip integrant del projecte sobre les competències i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a l’avaluació: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat d’estructurar idees, expressió escrita i gràfica, presentació etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar l’esperit de divisió del treball i de cooperació entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball col·lectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar l’adquisició de conceptes i de continguts bàsics. 4. preguntes d'autoavaluació, amb la finalitat que l’estudiant pugui fer el seu propi seguiment de l’adquisició de Coneixements. 5. qüestionaris d’autovaloració dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb l’objectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoració del professor. L’objectiu final és que l’estudiant pugui ser avaluat de manera contínua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte s’ha basat en l’ús de l’eina dels “dossiers electrònics” de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tècniques de la qual permetran afegir una dimensió cooperativa més gran al treball avaluable (accés al treball dels grups, cooperació en la construcció de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i "eliminació", dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un reph de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions socio-polítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visió social dels problemes ambientals.

Desmuntant Àfrica: innovació, participació i reflexió en Geografia Humana

Desmuntant Àfrica és una experiència pedagògica inèdita en el marc de l’assignatura de Geografia Humana que pretén estudiar la complexitat del sistema món tot partint d’una plataforma d’anàlisi concreta: l’Àfrica subsahariana. S’utilitza com a eina didàctica l’entorn interactiu Moodle, que dinamitza el tractament dels diferents escenaris simulats que haurà de resoldre cada alumne (representant d’un país). Les seves vuit edicions (set de les quals s’han desenvolupat en l’entorn virtual de Microsoft Messenger Groups) posen de manifest que aquest joc d’estratègia: (a) potencia la reflexió crítica entorn temàtiques com els recursos naturals, la cooperació internacional, l’economia i la producció d’aliments, els drets i les llibertats, els conflictes latents,...; (b) promou la necessitat d’actuar mitjançant propostes proactives; (c) constata la participació col·lectiva; i (d) fomenta la imaginació i la creativitat en l’elaboració d’estratègies per afrontar-ne el desenvolupament. A més, i de forma paral·lela a la dinàmica del joc, alguns alumnes-participants aposten per propostes col·lectives i alternatives al joc per tal d’afrontar interessos més enllà dels escenaris plantejats. Per últim, Desmuntant Àfrica trenca amb la relació estereotipada entre professor i alumne perquè magnifica el diàleg i la interacció entre els representants dels diferents països a partir de sinèrgies específiques, aposta per l’aproximació i el coneixement d’espais poc coneguts i aprofundeix en lectures especialitzades i en documents de rigorosa actualitat. Les diferents visions, interpretacions i posicionaments de la realitat actual davant el procés i la dinàmica del desenvolupament a escala mundial són, en bona part, objectius als quals pretén donar resposta la disciplina geogràfica dins el context de la Geografia Humana. En aquest sentit Desmuntant Àfrica vol acomplir un únic objectiu: aplicar els mètodes i les tècniques necessaris per, a partir d’un escenari de treball proposat i basat en una temàtica actual, assolir el desenvolupament dels països de l’Àfrica subsahariana. Tot plegat, aprofundint en actuacions individuals i col·lectives amb la finalitat que els alumnes analitzin i sobretot actuïn des de perspectives socials, econòmiques, territorials i ambientals

Geografia humana : població. 'Geografía humana : población'.

Resumen tomado de la publicación

Geografia humana : espai rural. 'Geograf??a humana : espacio rural'

Resumen tomado de la publicaci??n

Geografia humana : activitats industrials i serveis. 'Geografía humana : actividades industriales y servicios'.

Resumen tomado de la publicación

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals

Itinerário educacional de uma aluna cega e a busca pela imagem adaptada

The scope of this study directs an investigation in search of how the blind person learns knowledge at school mediated by the image in context of an inclusive education and how it can be (or is) triggered by the adaptation of images to the tactile seizure of the blind person and his correlative process of reading. To achieve this intent we choose a qualitative approach of research and opted for the modality of case study, based on the empirical field of a public school in the city of Cruzeta, RN and as a the main subject a congenitally blind female student enrolled in high school there, focusing, often, on the discipline of geography in its words mapping. Our procedures for construction of data are directly involved to the documentary analysis of open reflective interview and observation. The base guiding theory of our assessments is located in the current understanding about the human psychological development of its educational process inside an inclusive perspective, of contemporary conceptions about the visual disability as well of image as a cultural product. Accordingly, the human person is a concrete subject, whose development is deeply marked by the culture, historically built by human society. This subject regardless of his specific features, grasping the world in an interactive and immediate way, internalising and producing culture. In this thinking, we believe that the blind person perceives in multiple senses the stimuli of his environment and acts in the world toward his integration into the social environment. The image as a product of culture, historically and socially determined, appears as a sign conventionally used as an icon that in itself concentrates knowledge of which the student who does not realize visually himself and his surroundings cannot be excluded. In this direction, the inclusive educational process must build conditions of access to knowledge for all students without distinction, including access to the interpretation of the images originally intended for the seizure strictly visual to other perceptive models. Based in this theory and adopting principles of content analysis, we circulated inside the interpretation of the data constructed from the analysis of documents, from the subject speeches, from records of the observation made in the classroom and other notes of the field daily. In the search for pictures on the school contents, adapted to the tactile seizure of blind student, was seen little and not systematic in practice and teaching at the school. It showed us the itinerary of the student life marked by a succession of supports, most of the time inappropriate and pioneers in cooling the construction of her autonomy. It also showed us the tensions and contradictions of a school environment, supposedly inclusive, that stumbles in search of its intent, in the attitudinal and cumulative barriers brought, because of its aggravating maintenance. These findings arose of crossing data around of a categorization that gives importance to 1) Concepts regarding the school inclusion, 2) Elements of the school organization, educational proposal and teaching practice, 3) Meaning of the visual image as the object of knowledge, 4) Perception in multiple senses and 5) Development and learning of the blind person before impositions of the social environment. In light of these findings we infer that it must be guaranteed to the disabled person removal of the attitudinal barriers that are against his full development and the construction of his autonomy. In that sense, should be given opportunity to the student with visual disability, similarly to all students, not only access to school, but also the dynamics of a school life efficient, that means the seizure of knowledge in all its modalities, including the imagery. To that end, there is a need of the continued training of teachers, construction of a support network in response to all needs of students, and the opportunity to development of reading skills beyond a perspective eminently focused in the sight

Alimento como metáfora, metáfora como alimento : a arte de nutrir uma educação complexa

Cette narrative fait le parcours d une recherche et de ses reflexions ici annoncé comme une odissée gastronomique et une géografie gourmante , dont les elements interpretatifs rendent possible concevoir qu une lecture de la métaphore et de la stéthique alimentaire puissent contribuer pour penser une éducation sensible, complexe, une education guidée par une experimentation esthétique de la condition humaine, qui provoque les sens, qui permettent évoquer et récuperer les connaissances et les savoirs pertinents, et qui confirme l indissociabilité du sujet dans ses plusieurs poles : nature et culture, émotion et raison. Comme contribution epistémologique, la dissertation, cherche étendre la compréhension d études qui abordent le Corp, l Aliment, la Métaphore, l Esthétique et l Éducation, en déclanchant des relations entre les espaces académicien et cotidien, en expérimentant d autres formes de sentir, penser et d être dans le monde. Poussée par une raison gourmande, et comme dans un rituel de préparation d aliment, j opte par les rélations transversales des savoirs ; je construis un dialogue entre les auteurs de domaine de connaissances multiples, comme la Filosophie, l Antropologie, l Étologie et l Éducation, en travaillant une reconstruction de concepts. Pour la tâche de cette odissée gastronomique, je découvre l approche entre un programme, comme méthode, et un livre de recettes culinaires hermétiques. J ai choisi de construir des estratégies métodologiques qui indiquent les chemins sur les quelles l imagination, la créativité et la réinvention, non seulement puissent mais doivent servir comme des épiceries qui emprègne d odeurs, de saveurs et de couleurs la connaissance, sans laisser de côté la rigueur, principe inégociable dans une science ouverte. J ai choisi, pour m accompagner dans cet étude, des sages, des scientistes et des poètes, entre eux je fais remarquer Michel Onfray, Boris Cyrulnik, Merleau-Ponty, Edgar Morin e Conceição Almeida. Avec eux, j ai déssiné des cartes, goûté des géographies, des terres, des ciels. J ai fréquenter des histoires et des personnages concrets et imaginaires; j ai convoqué des souvenirs acumulés pendant l enfance, avec ses trames, ses textures, ses saveurs, ses parfuns, ses couleurs, ses images, ses gestes, ses mots et ses silences, où le corp devient un médiateur d accès à la connaissance. Comme artifice complémentaire pour suivre la route, je parie sur le rapport fondamental entre le corp, l aliment, la métaphore, l esthétique et l Éducation, je m utilise du Cinéma, en cherchant d apprendre dans cet art, une éxistentialité humaine par le rapport entre la vie, l aliment et les personnages. Finalement, je reaffirme l importance de nourir des affections par une formation et une manière de penser capables de conecté des connaissances d univers dinstingués, et qui contribuent pour une conscience de la condition humaine et l apprentissage d une éducation de la vie et pour la vie

Corporeidade e formação docente: cenário geográfico das histórias de vida

L étude vient de présenter la recherche qui a eu lieu pendent la formation des professeurs d l'Institut d'Enseignement Supérieur Président Kennedy à Natal-RN, dont les sujets son les professeurs de la septième période du Cours Normal Supérieur. L objet d´étude sont les pratiques formatives de ces professeurs en formation par des difficultés qui ils présentaient pour comprendre les relations entre les domaines de connaissance le l interface avec les expériences, et le processus de formation. L objectif a éte identifier dans l expériences ludopoèthiques, les lieus de construction de l autoterritorialité des professeus en tant qu en formation. Parmi les pressuposés théoriques qui ont soutenu le développement de la recherche comprennent: Enseignement Humain ; Corps-espace; Corporéité; Auto-formation et Transdisciplinarité. L'approche de la recherche qualitative adopte les principes de la rechercheaction- formation, dans une perspective etnophenomenologique. La discipline Memorial de Formação avec l'utilisation de jeu de sable,a été le laboratoire des expériences, l outil de la recherche qui a subventionné la construction des narratives autobiographiques. La perspective transdisciplinaire sur l'étude a rassemblé dans la dimension épistémologique les références théoriques de la Géographie, de la corporéité. et des histoires de vie dans la formation. L'Atelier Corps (Bio) Géographique a été développé par cinq rencontres: Paysage du Sensible, Lieu de Sentipensar, Territoires des Découvertes, Région des Savoirs et de l'Espace Géographique de la Ecoformação. Les expériences vécues dans l'Atelier par les participants de la recherche ont permis une sensible et attentive écoute sur leur propre histoire, en donnant la possibilité de la reconstruction de la mémoire, et en faisant réfléchir sur son l'auto-formation. La découverte des cartes et la construction d un nouveau paysage autoformatif par les memoires ludiques des différentes phases de la vie, a fait apparaître la propriété ludopoètique de l autoterriotalité, au même temps qui a enrégistré la construction ontologique dans sa corporéité

A experiência humana como estratégia : a comunicação como jogo & o jogo como comunicação

En la interface de las Ciencias Sociales y de la Comunicación, la tesis expone una discusión sobre la Comunicación Social como área de conocimiento y discute las bases fenomenológicas de la producción de significado utilitario sobre el mundo. Para dar cuenta de esa reflexión se tiene como referencia la película Slumdog Millionaire? del director Danny Boyle. La experiencia vivida por el personaje principal llamado Jamal Malik sirve de apoyo a su éxito en un programa de TV cuyos desafíos consigue vencer uno a uno y transformarse en un millonario. El film, y en consecuencia la trayectoria de Jamal, es el operador cognitivo para que se presente la estrategia del personaje que transforma su conocimiento experimental en conocimiento pertinente, objetivo. La investigación sirve de base para ofrecer el argumento central de que solo existe conocimiento por medio de la experiencia vivida. A partir de esa concepción, la comunicación es vista en este ensayo como entrecruzamiento de caminos y nudos que se asemejan a un rizoma donde cada construcción de sentido, cada palabra que gana significación representa diversos enlaces de esos nudos sistémicos. Aseguramos que la comunicación es una condición sine qua non a los humanos y puede ser comprendida por la paradoja natural-artificial. Es de esta paradoja, que presentamos una contribución de la complejidad de la comunicación creyendo de forma dialógica que sí, hay una condición innata de la comunicación (y así mismo post humana) concomitantemente con la hipótesis de la artificialidad comunicacional. Corroboramos así, la idea de que el conocimiento fenomenológico de la comunicación es un juego de la construcción científica y, por lo tanto, un juego de la humanidad. En este mismo juego podemos comprender la comunicación por intermedio de algunos macro conceptos de la compleja actividad de comunicar (retroalimentación, recursividad y holograma) constelando así una estrategia de ligazón/estímulo/respuesta que nos permite conocer bien y saber organizar mejor el conocimiento adquirido en la práctica. La tesis tiene como interlocutores principales Claude Lévi-Strauss, Edgar Morin, Jean-Marie Pelt, Norval Baitello Junior y Vilém Flusser, entre otros

Dimensões e universo das representações sociais de educação ambiental por discentes em Garanhuns-PE

The research aimed at investigating the dimensions and the universe of social representations of environmental education, as well as identifying the senses and meanings Environmental Education. This study admitted as presumption the education and environment dimensions. In this investigation was adopted as reference the dimension or representation scope of Moscovici. One hundred and twenty (120) students from Public Schools of Basic Education participated of this study and moreover three hundred and twenty-three (323) from Higher Education in the area of the UPE-FACETEG. The following questions were admitted: 1) What are the dimensions/categories that exist in the semantic scope of social representations of the environmental education? 2) What are the senses and meanings of environmental education? 3) The student s representations of Basic Education are similar or different from the Higher Education? The software EVOC helped in the organization of semantic scope for construction of the categories, with support of the contents analysis. The justifications are sorted on lexical classes using the software ALCESTE, through of the speech analyses. The free association of words answered the question dimension/categories and its semantic scope, being: a) Nature/Environment; b) values; c) Attitudes; d) Actions; e) Implications; f) Mediation. Six lexical classes were found with its meanings enumerated in this way: 1.Awareness, as a factor of belief for the preservation of nature and society. The students are clamoring for environmental education in the school, emphasizing the importance of awareness in the development of the respect to the environment linking the education and family; 2. The consciousness-knowledge relationship for the environment-nature preservation. 3. The environment and human interventions, in search of indicators of solutions. 4. Nature /background/ environment and its constituting elements, a thinking of values and an acting for mediation. 5. The human-nature interaction in social representations of environmental education and the symbolic-life size. 6. Nature / environment /, values, attitudes, actions, implications, and mediation in nature-man relationships. The groups more representatives according to these lexical classes were, the Basic Education in the class-4, represented exclusively by the Primary and Secondary Education and the class-6 represented by both two the Basic Education (47,37%) and the Higher Education (52,63%) - History, Pedagogy, Psychology, Mathematics, Language and Literature. The classes 4 and 6 are related to the class-3 which in turn is formed by students of Higher Education (Mathematics, Biology, Pedagogy, Psychology, Language and Literature) and Basic Education (Primary and Secondary Education). The Higher Education is most represented by the lexical classes (1, 2 and 5). The class 2 corresponded to 80% of the researched groups. In the class-1 the biggest representation was concerning to the Psychology, Geography, Biology and Language and Literature courses, whereas the class-5 was best represented by Psychology, Biology, Pedagogy, Language and Literature, Geography and History. From the results, one may conclude that the imagery is nature/environment; that life is the symbolic dimension that permeates the whole imaginary, and that preservation, awareness and respect are inserted in the speech that circulate to protect life

A (re)significação conceptual nas práticas colaborativas com professores do Ensino Fundamental

The work objectified to apprehend the degree of the teachers' concept concerning the territory concept and to intervene with situations of critical reflections to accompany and to analyze the process of conceptual elaboration. It contemplates on the (new)meaning of knowledge and (new)elaboration of the concept in study done inside a pedagogic intervention. The Municipal School Dr. Julio Senna - Ceará-Mirim/RN and six (6) teacher-collaborators that taught in the 3rd and 4th grades of the fundamental teaching, constitutes the empiric field of the research. Its theoretical-methodological contributions are built in the studies of Vigotski (2000a, 2000b and 2001) on the formation process and development of concepts; in the methodology colaborate (Ibiapina (2004), Bartomé (1986), Kemmis and Mctaggart (1988), Arnal, Del Ricon and Latorre (1992), Pepper and Ghedin (2002), among others) and in the critical-reflexive conception of the Geography (Soares Júnior (2000 and 1994), Silva (1998), Raffestin (1993), Santos (1994), Felipe (1998), among others). The accomplishment of the work presupposed starting from the reflections on the following subjects: which the teachers' understanding in the school space concerning the territory concept? How does happen the process of conceptual construction territory for the teachers? The analysis of the teachers' previous knowledge on the concept in study, evidenced that its apprehensions on the attributes of the referred concept went mentioned the to light of the perceptible dimension of the real-concrete relationships of the reality linked to the degree of the spontaneous concepts and followed by the ideas of the traditional, humanistic and cultural geographical conceptions (positivism and phenomenology), restricting the territory meaning the notion of State-Nation and place of the men's dwelling. In the intervention process, it was verified to real possibility of the acquisition of indispensable scientific concepts to the process of (new)meaning conceptual of geographical knowledge through the continuous practice of the educational formation, when it was evidenced that the teacher-collaborators acquired high degrees of attributions of the significance of the territory concept to the they elaborate generalizations by means of analyses and syntheses of the concept-attribute (essential and multiples) of the reference conceptual in study

Aprendendo a pertencer: uma leitura da trezena de Santo Antônio em Pradoso enquanto territorialidade humana

The Novena of St. Anthony in Pradoso, is an annual celebration that takes place between June 1 and June 13. Since its preparation to the conclusion of the celebration are employed traditional knowledges and techniques, which are shared by the community. Such knowledges, built over generations, associated with popular religion, form it into the educational processes that build, through orality, practices and experiences of everyday life, the sense of belonging. An analysis of scenes, knowledges and subjects involved in the celebration, shows the form and content of practices capable of building symbolic territories of belonging. Thus, the Novena of St. Anthony in Pradoso, while an human territoriality, is designed as a locus of learning of belonging, reaffirming community values such as solidarity, service, brotherhood, integration, among others. While empirical reference for an analysis of the importance of belonging, the Novena of St. Anthony in Pradoso, offers subsidies for the production of knowledge, focused on understanding the need for a reconnection of technical and humanistic knowledges

Os saberes dos professores da escola fundamental: concepções sobre as abordagens geográficas / Márcia Maria Dias

El presente trabajo, intitulado, Los saberes de los profesores de la Escuela Fundamental: concepciones sobre los abordajes geográficos objetiva investigar los saberes del profesor de los años iniciales de la Escuela Fundamental en relación a la naturaleza especifica de los abordajes geográficos y reflexionar como en el proceso de investigación colaborativa los profesores aprendieron los saberes específicos de los abordajes geográficos vinculando sus asimilaciones teóricas a un determinado nivel de concepción . Buscamos con base en la investigación cualitativa del tipo colaborativa y en la aplicación de diferentes procedimientos técnicos-metodológico, responder a nuestras cuestiones de estudio: ¿Cuales los saberes geográficos que los profesores construyeron en la trayectoria de sus formaciones? ¿Cómo, en el proceso de investigación colaborativa, los profesores aprendieran los saberes específicos de los abordajes geográficos? Conforme principios de la perspectiva socio-histórica. Así, utilizamos específicamente las narrativas tópicas (orales y escritas) con base en los ejes norteadores Como aprendí y lo que aprendí referentes a los saberes geográficos constituidos en la trayectoria de formación, para realizar el diagnostico de los conocimientos previos de los profesores. El proceso reflexivo y la profundización del estudio ocurrieron, respectivamente, por medio de los Seminarios de Estudios Reflexivos y de los Ciclos de Estudios Reflexivos indicando la concepción de aprehensión de los saberes propuestos en esa construcción científica. Los postulados teóricos de Ferreira (2007), Charlot (2000, 2005), Tardif (2002), Tonine (2003), Soares (2000), Moraes (2005), Pimenta (2007), entre otros, proporcionaron comprensión sobre la temática en estudio. La pesquisa ocurrió en una acción colaborativa en la escuela pública de la ciudad de Natal/RN, en el Barrio de Nova Descoberta, en el turno matutino, con tres colaboradores, que participaron voluntariamente de ese proceso: Angico, Jacarandá y Carvalho desarrollaron sus prácticas pedagógicas, en los 1ºs y 4ºs años de la Enseñaza Fundamental. Los resultados obtenidos de los análisis, apuntaron un alcance descriptivo de las concepciones de los colaboradores sobre los saberes de los abordajes geográficos, que se refieren a enumeración de los aspectos característicos del fenómeno concebido, aunque nos haya empeñado para los alcances transformadores de nuestras concepciones