1000 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
Anlisi del significat de 'disabilitat' i representaci social d'aquest collectiu en edat escolar a primria, fent referncia a la part de praxis (anlisi de les lleis inclusives a Itlia i Catalunya) com a la part prctica (anlisi de dos casos), aix com a la seva evoluci histrica com a procs d'humanitzaci fins arribar al concepte d'aules inclusives.
Resumo:
Les biblioteques pbliques per a infants a Catalunya: Anlisi i propostes de millora de la praxis educativa s una recerca que pretn donar a conixer la realitat actual catalana entorn les biblioteques pbliques infantils, tot fent incidncia en les potencialitats educatives que presenten les biblioteques infantils i juvenils. En el desenvolupament del treball shan recollit i analitzat els avantatges i els inconvenients dels diferents models de biblioteca estudiats, i les possibles relacions que sestableixen entre aquests models i alguns aspectes com lautonomia dels infants, els tipus de projectes i activitats infantils que desenvolupen o les repercussions dels espais
Resumo:
Treball de recerca on analitzo els elements socials i culturals que influeixen en la vivncia de la maternitat, en el cas de tres dones. Em proposo intentar copsar de quina forma tres dones que han estat mares al segle XXI experimenten la seva prpia maternitat i aix intentar dilucidar fins a quin punt aquestes tres dones viuen aquesta situaci personal present, en clau de passat. Quan escric passat, em refereixo al segle XIX, quan es va institucionalitzar el concepte de l'ideal maternal.
Resumo:
Utilitzant una base de dades amb informaci clnica extreta de lhistorial dAtenci Primria (AP) a Catalunya, hem portat a terme un estudi de cohorts retrospectiu lany 2009, incloent individus 50 anys. Hem identificat les fractures osteoportiques majors utilitzant codis CIE-10. 2.011.430 individus van ser inclosos. La incidncia total va ser de 1091/1.000 persones-any. La fractura ms freqent entre les dones va ser la davantbra i entre els homes la vertebral simptomtica. Totes les fractures van augmentar amb ledat per es van observar diferents patrons segons localitzaci. Aquesta informaci s rellevant per la planificaci dels serveis dAP al nostre pas.
Resumo:
Annexos web de l'estudi que analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforada amb elements qualitatius- la transici que es produeix en el sistema universitari pblic catal cap a un model ms adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a aix, es posa especial mfasi en l'anlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el mn universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqncia d'aquests usos.
Resumo:
Aquest estudi analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforada amb elements qualitatius- la transici que es produeix en el sistema universitari pblic catal cap a un model ms adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a aix, es posa especial mfasi en l'anlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el mn universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqncia d'aquests usos.
Resumo:
Aquest estudi analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforada amb elements qualitatius- la transici que es produeix en el sistema universitari pblic catal cap a un model ms adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a aix, es posa especial mfasi en l'anlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el mn universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqncia d'aquests usos.
Resumo:
Aquest article presenta un estudi detallat de peces cermiques que pertanyen al tipus cermic conegut com derivada de la sigillata paleocristiana (D.S.P.), obrada al migdia de la Gllia des de molt a final del segle IV fins ben entrat el VI i exportada per tota la costa de la Mediterrnia occidental
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s saber com hauria dacollir la Uni Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant dun procediment dampliaci interna de la Uni Europea, ja que el territori catal ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem qu s el dret a lautodeterminaci i saber si aquest t cabuda dins de la Uni Europea, ja que primer cal determinar qui s el poble catal que sha constitut com a Estat. En segon lloc, la persecuci de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment dampliaci interna. Aix doncs, hem dentrar a analitzar-los i a establir quins passos haur de realitzar el nou estat que pretn ser membre, aix com la mateixa Uni Europea.
Resumo:
LEPM sinscriu en el context de les estratgies de la cooperaci interterritorial impulsades a Catalunya des de ladhesi dEspanya a la UE. Lactivisme europeu de les institucions catalanes va comenar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat nic de 1993, amb un conjunt diniciatives tendents a fomentar frmules innovadores de cooperaci transregional - s a dir, desprovedes de continutat territorial i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que lantiga Euroregi Mediterrnia formada per Catalunya, Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experincies ms actuals, lArc Llat i lEuroregi Pirineus-Mediterrnia, combinen elements dambds models.
Resumo:
Aquest llibre aprofita la efemride del vint aniversari de la integraci de Catalunya a la UE per analitzar limpacte de les principals poltiques europees i la seva influncia en levoluci de les poltiques a nivell catal
Resumo:
La mediaci en lmbit penal del menor s un mitj innovador de resoluci de conflictes, que sha de promoure per les seves innegables avantatges envers el model de punici tradicional. Permet que tots el agents afectats puguin intervenir i apropa la justcia a la societat, tot donant un paper fonamental a la vctima i afavorint-hi les possibilitats resocialitzadores i educatives del menor infractor. Lobjectiu principal ha de ser facilitar al menor, que tot just comena la seva carrera criminal, les eines necessries per evitar-ne levoluci com a adult delinqent, amb el consegent benefici per a tota la societat. Igualment, la vctima, gran oblidada del procs penal, adquireix un nou protagonisme per decidir labast de la seva reparaci i, alhora, la societat refora els mecanismes per obtenir la pau social. Aquestes finalitats tan loables mereixen lesfor de les institucions per invertir en mitjans personals i materials que garanteixin leficcia i la viabilitat dels programes de mediaci i reparaci. Lexperincia a Catalunya, comunitat pionera en aquest mbit, ve avalada per uns resultats excellents en el camp de la jurisdicci dels menors, segons reconeixen els mateixos protagonistes. Els resultats favorables de la mediaci en lmbit del menor han perms, fins i tot, iniciar la primera experincia a lEstat pel que fa a la mediaci en la justcia penal dadults. Sobren, doncs, noves possibilitats dins la filosofia del dret penal que ens permetran assolir en el futur solucions innovadores, proposades per les persones directament afectades. Aquest ha estat lobjectiu del nostre estudi, tot mirant daprofundir els avantatges de la mediaci envers al sistema punitiu tradicional i els resultats de la seva implantaci a Catalunya, aix com cercar solucions que alleugeressin la sempre sobrecarregada Administraci de justcia.
Resumo:
La recerca t lobjectiu de conixer quines sn les variables que expliquen i prediuen la victimitzaci mitjanant anlisis de regressi logstica. Lestudi sha dut a terme a partir duna mostra de 39.517 registres procedents de 17 pasos industrialitzats (inclosa Catalunya), que pertanyen a 17 enquestes sobre la victimitzaci lany 1999, totes elles realitzades amb els mateixos parmetres metodolgics. Les variables dependents (o tipus de victimitzaci) que sestudien sn: robatori del/en el cotxe, robatori o temptativa de robatori en el domicili, delictes menors, delictes contra la propietat, delictes amb violncia, agressions sexuals i delictes de contacte. Les variables independents sn: pas, hbits de sortida nocturns, edat, nombre dhabitants de la ciutat o municipi, ocupaci, anys destudi, ingressos, estat civil i sexe. Algunes conclusions sn: (1) les variables pas i edat sn les que amb ms fora expliquen la victimitzaci; (2)quant a les agressions sexuals, la variable que ms explica la victimitzaci s lestat civil, seguit de ledat i el pas; (3) la variable pas est present en totes i cada una de les equacions obtingudes de les regressions logstiques, la qual cosa vol dir que en tots els casos explica la victimitzaci i, s ms, t la capacitat de predir-la; (4) lestat civil i nombre dhabitants estan presents en totes les equacions de regressi logstica llevat de la referida als delictes contra els cotxes; (5) ledat est present en 6 de les 8 equacions de regressi logstica, no es presenta en els delictes contra els domicilis ni en els delictes amb violncia, per la qual cosa no s til a lhora de predir-ne la victimitzaci; (5) pel que fa al pas, el fet de viure a Catalunya s un factor de protecci envers el delicte, llevat dels fets contra els vehicles.
Resumo:
El treball avalua amb PCL:SV 18 subjectes imputats per delictes de robatoris amb intimidaci, homicidi, violaci en srie, assassinat, lesions, assetjament sexual. Es mostren els resultats descriptius de la PCL:SV aplicada: puntuacions, mitjanes, distribuci de mesura.
Resumo:
El treball t per objecte lestudi de la protecci pblica dels menors desemparats a travs de la figura de la tutela de lAdministraci, com a instituci de dret administratiu.
