996 resultados para Assistência social Baixada Fluminense (RJ)
Resumo:
From March 1990 to December 1992, the National Institute for Quality Control of Health-INCQS Research Collection received 1476 bacterial samples isolated from human cerebrospinal fluid of patients suspect of meningitis in Rio de Janeiro, from the So Sebastio State Institute of Infectious Diseases (IEISS). Neisseria meningitidis was found in most of these materials, followed in smaller number by Haemophilus sp. and Streptococcus pneumoniae. The great majority of N. meningitidis strains was serogroup B, followed by serogroup C and a few strains of serogroup W135. More than 50 of the isolated bacterial agents came from the predominant 0-4 years age group. The majority of the strains were from patients in the region known as "Baixada Fluminense" (Low Lands). The aim of the work presented here is to obtain samples of meningitis cases in at least 70 of the State of Rio de Janeiro and develop a collaborative research between INCQS-FIOCRUZ and the IEISS, in order to set up a collection of strains for future studies. However, despite work being carried out in a rather satisfactory way, difficulties still arise and have to be overcome, to survey data.
Resumo:
La recerca Atenci Primria: una aproximaci a l'experincia vital de l'educand com a element educatiu, posa de relleu la importncia de l'experincia viscuda en un individu com a element motivador i capacitador de les prpies expectatives personals, de les ganes de superaci en el procs educatiu que s'est duent a terme entre l'educador o educadora i l'educand com a subjecte de l'experincia. El treball que presento vol ser una primera aproximaci a un element tan important com s l'experincia vital de l'educand. Preguntes com quin paper juga l'experincia, el record, la posada en prctica i la seva recuperaci, sempre des d'un punt de vista educatiu i no teraputic, sn les que m'he plantejat en la recerca. Exploro com la recuperaci dall que cadasc viu com a bon saber i posar-lo en prctica de nou, pot ser un element facilitador en el procs educatiu. Reflexionar sobre unes accions ja realitzades s tornar-les a pensar des d'una memria reflexiva, perqu no comencem de zero, sin que comencem des d'aquella acci que en el seu moment ja ens va dur a un resultat positiu. Suposa aprendre a pensar millor, a utilitzar el pensament com un processador de la experincia i la informaci. Leducador/a social, en aquesta relaci, fa de mirall del propi educand, ajudant a sortir-se'n, acompanyant-lo en el recorregut de l'aprenentatge.
Resumo:
The efficacy of social care, publicly and universally provided, has been contested from two different points of view. First, advocates of targeting social policy criticized the Matthews effect of universal provision and; second, theories arguing in favour of heterogeneous rationalities between men and women and, even different preferences among women, predict that universal provision of services is limiting womens choices more than home allowances. The author tests both hypotheses and concludes that, at least in the case of adult care, womens choices are significantly affected by womens social positions and by the availability of public services. Furthermore, targeting through means-test eligibility criteria has no significant effect on inequality but, confirming the redistributive paradox, reduces womens options.
Resumo:
Este texto pretende reflectir sobre a construo do Portugal dos Pequenitos em Coimbra (Portugal), idealizada pelo mdico Bissaya-Barreto, e interpretada pelo arquitecto Cassiano Branco, inaugurada em 1940, em pleno Estado Novo, com um objectivo pedaggico e de assistência social. Ir-se- analisar a sua permanncia na actualidade, permitindo que este espao possa ainda ser visitado, e a reformulao dos discursos que fazem parte da exposio no perodo ps-independncias. O Portugal dos Pequenitos rene o ento Portugal de Aqum e de Alm-Mar vasto e poderoso, cuja histria, semelhana dos mitos, tem uma estrutura complexa, inclui elementos diferentes cujo arranjo pode ser alterado, avana e recua no tempo, inclui heris do passado e apela sua venerao. Na represntao do Portugal de Alm-Mar encontram-se os outros, ou seja, os habitantes das ex-colnias portuguesas. No final, e como objectivo ltimo, esta construo procura ter um alcance moralizador e apaziguador das almas infantis.
Resumo:
O texto discute as contribuies dos novos Estudos sobre a Infncia em face da importncia que tm assumido as crianas e a infncia nos processos de reconfigurao do bem-estar social nas sociedades ocidentais avanadas.
Resumo:
Este artigo prope abrir a "caixa preta" de famlias assistidas pelos novos programas sociais brasileiros criados com base no princpio da matricialidade sociofamiliar. Estes encontram sucesso graas colaborao das mes, que obedecem s regras para poder usufruir dos servios e dos benefcios. Contudo, pouco se conhece sobre as famlias atendidas e, particularmente, sobre as mulheres titulares desses programas - suas trajetrias, valores e subjetividades. Por meio de entrevistas com titulares foi possvel revelar as dificuldades que elas enfrentam de acesso ao trabalho, por serem insubstituveis cuidadoras do lar. E ainda, o papel da religio e das aes assistenciais na organizao de seu cotidiano e na manuteno da respeitabilidade familiar.
Resumo:
O artigo discute diferentes dimensões do processo educacional de alunos com deficiência múltipla matriculados no atendimento educacional especializado - AEE - oferecido numa classe multifuncional em uma escola localizada na Baixada Fluminense, estado do Rio de Janeiro, no período letivo de 2013. Participaram da investigação quatro alunos com deficiência múltipla não oralizados e duas professoras do AEE. Metodologicamente, empregaram-se os referenciais da pesquisa-ação; na coleta de dados, a observação participante e entrevistas semiestruturadas; como base teórica, a matriz histórico-cultural de Vigotski. Os resultados evidenciaram, entre outros pontos, a importância da pesquisa-ação na formação continuada dos professores participantes. Igualmente, ilustraram as possibilidades de construção dos processos psicológicos superiores nos alunos com essa deficiência com base em intervenções pedagógicas sistemáticas com uso de recursos da comunicação alternativa e das tecnologias assistivas.
Resumo:
All que entenem per serveis socials avui dia s una convenci que, a tot estirar, t uns cinquanta anys dexistncia a Catalunya. En aquest perode sha hagut de bastir tot lentramat legal, administratiu i de prestacions sobre les restes de lantiga assistncia social estatal. Lempenta que han rebut els serveis socials en els darrers anys, tot i no estar exempts de mancances, permet albirar un futur esperanador sempre que el context econmic sigui mnimament propici. No obstant aix, s difcil fer previsions a llarg termini ats que les variables que intervenen actualment sn molt ms inestables del que ho eren en dcades anteriors i, per tant, els canvis es produeixen de forma ms vertiginosa. Cal recordar que lmbit dels serveis socials est molt condicionat, duna banda, pels factors demogrfics i els cicles econmics i, per laltra, pel poder poltic i el model de societat que es vulgui bastir. Per tant, aquest exercici prospectiu no podr sser ms que un conjunt dhiptesis avalades per indicadors que noms amb el transcurs dels anys podrem verificar. Lestructura que seguirem cont, en un primer moment, una aproximaci als reptes que es preveu afectin lmbit dactuaci dels serveis socials en els prxims lustres. En un segon moment, apuntem les condicions que caldr que tingui el sistema per respondre a la quota de protecci social que se li encomana.
Resumo:
Las prestaciones econmicas son un complemento necesario y, a menudo, un soporte indispensable para los objetivos de inclusin y de autonoma que procura el sistema de Servicios Sociales. El Parlament de Catalunya aprob hace un ao la primera ley que regula especficamente las prestaciones de carcter econmico vinculadas al sistema, y que se aade, por tanto, al ordenamiento jurdico de los Servicios Sociales. Este artculo quiere ser una presentacin comentada de dicha ley incluyendo su despliegue hasta la fecha2 haciendo lo que se podra decir una lectura crtica y desde una perspectiva de Servicios Sociales. El anlisis repasa, a grandes rasgos, los aspectos ms importantes de la ley, e intenta hacer compatible una exposicin pedaggica con una interpretacin ms personal de bsqueda de significado.
Resumo:
O presente artigo relata reflexes sobre possibilidades e desafios de implantao da Estratgia Sade da Famlia em um municpio do sul do Brasil, a partir da experincia de uma acadmica da 2a fase do curso de Medicina da Universidade Comunitria da Regio de Chapec - Unochapec. A experincia se deu no contexto de um dos projetos aprovados no Pr-Sade, Vivncias Interdisciplinares e Multiprofissionais, que inclui tutorias e atividades de observao no mbito da ateno bsica do municpio, envolvendo estudantes e professores de dez cursos de graduao e profissionais da rede de servios da Secretaria de Sade de Chapec. A partir dessa observao foram identificadas as seguintes dificuldades: equipe de sade restrita em relao diversidade de profissionais, que necessria para as aes de promoo da sade na comunidade; baixo comprometimento dos usurios; dficits na relao mdico-paciente; e baixo nvel de satisfao de alguns profissionais no trabalho. Como avanos foram percebidos o comprometimento da equipe e a aproximao da unidade de sade com o setor da assistência social em prol do trabalho intersetorial.
Resumo:
Prticas agrcolas orgnicas, como a cobertura do solo com palha, foram testadas em rea irrigada por gotejamento na Baixada Fluminense, no Estado do Rio de Janeiro. O cultivo de inverno da beterraba nesta regio favorecido por temperaturas mais amenas, coincidindo com a poca de maior disponibilidade do produto no Estado. No cultivo da beterraba, foram adotados trs tipos de cobertura do solo e seis lminas de irrigao (0; 29; 48; 78; 100 e 148% da ETc) determinadas com base no balano de gua no solo utilizando a tcnica da TDR. O delineamento estatstico adotado foi blocos casualizados, com seis tratamentos e quatro repeties. Sob cobertura morta de Pennisetum purpureum, de Gliricidia sepium e na ausncia de cobertura morta, os valores mximos relativos de EUA, no cultivo de beterraba, foram de 21,00; 32,90 e 17,90 kg m-3, respectivamente. A maior e a menor lmina de irrigao acumulada para cada tipo de manejo foram de 2.746 e 951 m ha-1 nas parcelas sem cobertura morta. Em comparao, as parcelas com cobertura do solo reduziram em 34,5 e 10,5% as lminas acumuladas, respectivamente. Os valores acumulados de nitrognio nas partes das plantas foram maiores no cultivo sob cobertura morta de G. sepium, indicando vantagens desta prtica cultural associada irrigao por gotejamento.
Resumo:
This work aimed to study the effect of drip irrigation management on growth and yield of the 'Roxo de Valinhos' fig tree (Ficus carica L.), at three years old, and to determine crop coefficients (Kc) and its water requirement (ETc) under Baixada Fluminense climate and soil conditions, state of Rio de Janeiro, Brazil. The study was carried out in the experimental area of SIPA (Sistema Integrado de Produo Agroecolgica) in Seropdica, Rio de Janeiro State, from July 2011 to May 2012. The experimental area was divided in two blocks, named B1 (sandy clay loam texture) and B2 (loamy sand texture). In each block, irrigation frequencies (IF) of two (T1) and four days (T2) were evaluated, as well as the irrigation absence (T3). Irrigation management and water consumption determination were performed through the soil water balance, using the TDR technique. Plant growth was not affected by IF, differing only in the number of produced internodes. For both soil textures, the mean Kc was 0.60, with a significant difference (p<0.05) only for IF. The estimated mean yield showed no significant differences between both textural classes, ranging from 6,612 kg ha-1 (T3) to 8,554 kg ha-1 (T1). This study indicates the importance of irrigation frequency in the irrigation management of fig trees cultivated in soils with different physical characteristics.
Resumo:
OBJETIVO: Descrever as caractersticas de gestaes complicadas por sfilis materna e bito fetal. MTODOS: Foi feito um estudo retrospectivo descritivo conduzido por reviso de pronturios de 48 gestantes com sfilis materna e desfecho de bito fetal, admitidas no perodo 2005-2008, no Hospital Geral de Nova Iguau, Baixada Fluminense, Estado do Rio de Janeiro. O peso ao nascer >500 g e o bito fetal documentado por declarao de bito foram os critrios de incluso. Os seguintes aspectos foram analisados: sociodemogrficos, antecedentes reprodutivos, aspectos da gestao atual, cuidados de pr-natal, realizao e resultados do teste Venereal Disease Research Laboratory (VDRL), presena de intercorrncias na gestao, alm da sfilis, sendo as mortes fetais classificadas como materna, placentria ou fetal. Os resultados foram apresentados por porcentagem, mdia, desvio padro (DP) e valor mximo e mnimo. RESULTADOS: A mdia de idade materna foi de 22,7 anos (DP=0,9 anos) e pelo menos metade das pacientes tinham baixo grau de escolaridade. Na admisso hospitalar, 68,8% do grupo se encontrava no terceiro trimestre e com mdia de idade gestacional de 29,2 semanas (DP=0,5); mais de 50% estava em trabalho de parto. A grande maioria dos casos de bito fetal (93%) ocorreu antes da hospitalizao materna. Entre as pacientes que frequentaram o pr-natal (54,2%), 30,8% no realizaram o VDRL, 30,8 e 15,4% tiveram resultado reativo e no-reativo, respectivamente e nenhuma teve mais de um VDRL no pr-natal. No momento do parto, a maioria das pacientes (95,8%) realizou o VDRL. No geral, a titulao do VDRL variou de 1:1 a 1:512, predominando titulaes >1:4 (91,7%). Em 23% dos casos foram encontradas outras condies relacionadas ao bito fetal, alm da sfilis. CONCLUSES: A infeco foi a principal causa clinicamente identificada do decesso fetal nesta srie de casos. O desfecho de feto morto ocorreu no pr-termo e na presena de ttulos altos de infeco materna, sugestivos de sfilis recente.
Resumo:
Es tracta d'una investigaci historiogrfica de carcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament histric, realitzat a partir de l'anlisi institucional, normatiu i de les poltiques de serveis socials, centrat bsicament en el territori catal. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigaci, tracta del marc de referncia, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilitzaci dels termes i el mtode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuaci es determina el tipus d'investigaci i es delimita l'mbit territorial i cronolgic. En tercer lloc, s'estableix el marc teric de referncia i es formulen les principals qestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mtodes i tcniques emprades, fent una especial referncia a les dificultats sorgides en l'aplicaci del mtode comparatiu i l'observaci i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals. Atesa la complexitat i la importncia que tenia per a la investigaci, es dedica ntegrament el captol segon a l'establiment d'un marc de referncia relatiu als conceptes tcnic i jurdic dels serveis socials, aix com a altres termes propers, como la caritat, la beneficncia, l'assistncia social, l'acci social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definici operativa per a utilitzar en el transcurs del treball. La segona part, que es titula "Una visi histrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix prpiament a la investigaci. El primer captol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, desprs, les aportacions del Renaixement i els canvis produts al final del absolutisme, aix com els derivats de la industrialitzaci, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions pbliques com les innovadores experincies cviques. El segon captol es centra en l'etapa de la transici, quan es produeix la gestaci dels serveis socials de la democrcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constituci espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El segent captol es dedica a la dcada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democrtics i la constituci i estructuraci de la Generalitat autonmica, aix com les transferncies rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matria. S'analitza la definici, l'estructuraci i l'organitzaci dels serveis a travs de les principals lleis i reglaments que els regulen. En el captol quart es tracta la dcada segent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democrtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creaci del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuaci del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creaci de les comarques, la reducci del paper de les diputacions i la redistribuci competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidaci en el territori. A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qestions plantejades inicialment en el projecte d'investigaci. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos.