Iridium(I) complexes of phenanthroline-derived benzimidazolylidenes : synthetic, structural and catalytic studies

N-heterocyclic carbenes (NHCs) have undergone rapid development in recent years. Due to their strong a-electron donation and structural variability properties, NHCs are becoming a major class of ligands in organometallic chemistry. Compared with the other two types of NHCs (imidazolylidenes and imidazolinylidenes), benzimidazolylidenes have not been well represented. Limited synthetic approaches may impede the development ofbenzimidazolylidenes. This thesis is focused on the synthesis of phenanthroline-derived benzimidazolylidene ligands and their metal complexes. A series of benzimidazolylidene-iridium complexes were synthesized and characterized spectroscopically and crystallographic ally. All of the new complexes showed varying degrees of catalytic activity and enantioselectivity toward transfer hydrogenation and asymmetric hydrogenation. The best results were achieved in hydrogenation of methyl-2-acetamidoacrylate, which afforded (-)-(R)-methyl-2-acetamidopropanoate in 97% yield and 81 % ee.

Barnes Wines, LImited By-Law no. 81

The by-law reads: "A by-law to amend by-law no. 79 of the company by restricting the distribution of monies set aside for profit sharing to officers and employees regularly employed at the company's plant. Be it therefore enacted as a by-law of Barnes Wines, Limited as follows: That Schedule 'A' to By-Law no. 79 of the Company enacted on the 2nd day of February, 1953, be and the same is hereby amended by adding after the word "Company" in the last line of paragraph I thereof, the following: 'regularly employed at the Company's plant,' Enacted this 9th day of February, 1966. Witness the Corporate Seal of the Company. Unanimously confirmed by all the Shareholders of the Company at a Special General Meeting of the Shareholders of the Company held on the 21st day of February, 1966."

Aislamiento y caracterización de metabolitos secundarios de Bougainvillea glabra, Choisy, (Nyctaginaceae); Leucophyllum frutescens, (Berl) I. M. Johnst, (Scrophulariaceae) y Eriobotrya japonica, Linsl (Rosaceae) [por] Eduardo Alberto Martínez Vega.

Tesis (Maestría en Ciencias con Especialidad en Química de Productos Naturales) U.A.N.L.

Apuntes de filosofía I

UANL

Las políticas lingüísticas en Quebec y Cataluña : un reflejo de las dinámicas sociales

Le but de cette recherche est de mieux comprendre les fondements et enjeux sociopolitiques d’un processus d’aménagement linguistique, ainsi que de cerner le rôle que le fait linguistique peut avoir dans le processus de construction d’un système national et dans son fonctionnement et de quelle manière l’application d’une politique linguistique se révèle efficace. Pour ce faire, nous procéderons à une étude comparative des cas concrets de la planification linguistique de la Catalogne et du Québec. Le choix des deux régions se base principalement sur le fait qu’elles représentent toutes les deux un type de nation « subétatique » au sein de laquelle la langue propre (le catalan et le français respectivement) s’est révélée être un élément clé de la représentation de l’identité collective, et qu’elle y possède à la fois un rôle symbolique et participatif. Cependant, la nature du conflit linguistique engendré par la cohabitation entre la langue propre et la langue de l’état (français-anglais/ catalan-espagnol) est visiblement perçu et traité de manière différente dans les deux régions. Donc, les environnements sociopolitiques et linguistiques québécois et catalans offrent à la fois des similitudes et des divergences qui mettent en relief certaines caractéristiques essentielles à la compréhension des mécanismes dans le développement d’une politique linguistique. Les étapes de l’étude se divisent en trois : après une exposition de l’évolution de la théorie de la planification linguistique, seront abordés les moments et évènements historiques marquants, intimement liés au développement du sentiment nationaliste dans les deux régions, ce qui permettra par le fait même d’explorer les relations entre les entités « subétatiques » et étatiques: Québec/Canada et Catalogne/Espagne. Puis seront passés en revue les textes législatifs et juridiques et leur portée. C’est-à-dire que sera vue plus spécifiquement l’application concrète des politiques linguistiques dans les domaines de l’éducation, de l’immigration et des médias de communication. Finalement, au regard des recensements sociolinguistiques les plus récents, les relations seront établies entre les résultats statistiques de l’usage des langues dans les régions respectives et les moyens ayant été déployés dans le cadre de la planification linguistique.

Vocabulari de dret internacional públic i dret comunitari europeu

Vocabulari bilingüe català-castellà que conté més de 300 termes de dret internacional públic i dret comunitari europeu.

Immunològic i immunitari: un esforç il·lògic? [pòster]

Pòster presentat al I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (CINEO 2008).

Immunològic i immunitari: un esforç il·lògic? [edició preliminar]

Edició preliminar de l’article publicat en les actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (CINEO 2008).

I Congreso de Estudios Asturianos : Oviedo, del 10 al 13 de mayo de 2006.

Esta publicación recoge las comunicaciones y ponencias presentadas al I Congreso de Estudios Asturianos celebrado en Oviedo con motivo del sexagésimo aniversario del Real Instituto de Estudios Asturianos. Desde una perspectiva multidisciplinar se indaga en los ámbitos más diversos del pasado y del presente de la sociedad asturiana. En el primer tomo se reúnen los trabajos sobre Lingüística, Literatura y Tradiciones; en los tomos segundo, tercero y cuarto, los de Historia, Geografía, Antropología, Folclore y Etnografía; en el tomo quinto, los de Artes, Arquitectura y Urbanismo; en el sexto, los de Ciencias de la Naturaleza y Tecnología, y finalmente, en el tomo séptimo, aquéllos que se refieren al campo científico del Derecho, las Ciencias Sociales y Económicas.

Competencia en comunicación lingüística : sí..., en la escuela cómo.

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2010-11

Práctica educativa y diversidad lingüística = Educational practice and linguistic diversity

Los movimientos migratorios han crecido espectacularmente durante los últimos años y la escuela en nuestro país se ha visto afectada por los cambios demográficos ocurridos durante la última década. Una gran parte del alumnado presente en las aulas de nuestro sistema educativo está escolarizado en programas de cambio de lengua del hogar a la escuela que no cumplen los requisitos de la inmersión lingüística. Dada la gran diversidad de lenguas existentes, el sistema educativo no se puede organizar según los parámetros de la educación bilingüe. Esto no significa que dicho alumnado esté condenado al fracaso escolar: desde la práctica educativa y la modificación de la organización escolar existen soluciones para que todo el alumnado progrese a lo largo de la enseñanza obligatoria. El artículo analiza las condiciones implicadas en una práctica educativa que facilite el aprendizaje de la lengua de la escuela. Asimismo, sugerimos algunos criterios para la evaluación de este alumnado

La Reflexió metalingüística dels estudiants i el domini de la gramàtica normativa . Una proposta de millora basada en l'autoaprenentatge dels estudiants

Es presenta una experiència duta a terme en assignatures de llengua catalana a les titulacions de Filologia Catalana i Magisteri. La proposta surt de la necessitat de millorar la competència en matèria de llengua dels estudiants i s'adequa a les noves directrius europees pel que fa a la docència universitària. Al mateix temps, es fomenten la capacitat crítica, el raonament metalingüístic i la competència comunicativa dels estudiants, així com el treball en equip. L'experiència consisteix a treballar temes de llengua en seminaris en els quals es presenten problemes i es plantegen qüestions als estudiants. En primer lloc es parteix de l'estat de la qüestió; a continuació es faciliten materials sobre el tema i es tracta en diverses discussions. El final del seminari consisteix a presentar el tema en grup però amb la particularitat que s'ha d'adreçar a dos públics diferents: l'universitari-científic i el d'escola o institut de secundària. Es presenta la metodologia de treball amb un dels temes que es van treballar en els seminaris, concretament el tema de l'accentuació de la llengua catalana. En el treball es fan consideracions generals sobre l'organització de les sessions i també s'aporten exemples concrets de com es va dur a terme la proposta. Per un costat, l'experiència posa de manifest que alguns mètodes didàctics tradicionals són poc adequats i poc motivadors per a l'aprenentatge. Per l'altre, es confirma que el treball inductiu afavoreix el pensament crític i l'establiment de generalitzacions que poden portar a una millor coneixement del sistema de la llengua en qüestió. En aquesta línia, es mostra la necessitat d'aportar noves formes de treballar la llengua, de manera que les activitats proposades tinguin connexió amb l'experiència real de l'estudiant com a parlant i amb la seva capacitat de conèixer i reflexionar sobre la seva llengua (i altres llengües). Només d'aquesta manera es veu la funció real de la llengua en tots els àmbits i només d'aquesta manera es potencia la motivació per l'estudi

Els volcans a l'aula i les aules de volcans

Article que es refereix a com estudiar els volcans a l' aula

K.O. Apel: transcendentalisme i praxi de la veritat.

L'objectiu d'aquest treball és explicar i fer la crítica de la Teoria de la Veritat recentment defensada per Apel. En primer lloc, el consens i pragmàtica de la Teoria de la Veritat d'Apel es presenta en relació amb el projecte de la Teoria Crítica de la Societat de Habermas i el problema dels fonaments en el raonament ètic. En segon lloc, la seva versió idealitzada i transcendental de la Veritat que invoca la noció de convergència en una comunitat ideal d'investigadors lliures és analitzada. Finalment, les entranyes de l'esperit wingensteinià i després de l'últim anàlisi de Putnam, s’ha intentat fer una avaluació crítica. El resultat de tot això serà una més modesta concepció de la Veritat com a tan sols una qualitat de la praxi lingüística humana, però no la seva primera pedra

Vicens i Vices i la història contemporània

Dins del marc del número monogràfic dedicat a Jaume Vicens Vives, l’autora fa un breu repàs per l’obra de l’historiador, destacant sobretot la preocupació de Vives per les qüestions de caràcter epistemològic i metodològic de l’anàlisi històrica