889 resultados para |d1900-1985 -- Criticism and interpretation
Una Nova identificaci del poeta Llus Icard, en lentorn de Margarida de Prades i de Maria de Castella
Resumo:
Lobra del poeta Llus Icard s prou coneguda. La va estudiar i editar Joaquim Molas (1962, 1984), Giuseppe Tavani (1988) nanalitz la versificaci, i la seva lrica ha tingut un cert relleu perqu fou un dels poetes que adrearen versos a la reina viuda Margarida de Prades. En la seva producci tamb destaca una llarga Consolaci amorosa, el primer text literari catal que es fa ress de la teoria mdica de lamor hereos tal com es va aplicar a la poesia cortesana (Cabr 2002). En aquest article voldrem proposar en primer lloc una nova identificaci del poeta, fins ara incerta: es tractaria de Llus Icard, donzell, documentat com a batxiller en dret des de 1423 i mort a comenament de novembre de 1429. Tamb voldrem resituar les seves cobles (i les daltres poetes coetanis) per a la reina Margarida, i provar que la 'reina regnant' esmentada a la Consolaci s Maria de Castella. Finalment, apuntem altres indicis per a la valoraci histrica de la poesia dIcard
Resumo:
Tot i que els interessos de Pierre Vilar, en el curs de la seva llarga vida professional, van ser molt ms amplis, em penso que no s cap exageraci armar que el segle XVIII fou el seu segle. En tot cas, el que segur que no s exagerat s dir que els investigadors catalans sobre el segle XVIII han estat aquells sobre qui la inuncia de lobra de Vilar ms sha fet sentir. Aquest fet s fcil dexplicar. En primer lloc, perqu va ser la documentaci del segle XVIII la que Pierre Vilar va explorar i treballar de primera m en els arxius i la que va alimentar el miler de pgines dels volums tercer i quart segon i tercer si pensem en ledici francesa original de la seva voluminosa tesi doctoral. En segon lloc, perqu en aquest segle Vilar va cercar-hi els fonaments de les societats contempornies. De fet, i no podia ser daltra manera tenint en compte el mtode danlisi histrica de Pierre Vilar, la recerca emprica sobre el segle XVIII catal va fer-li plantejar el problema histric dels fonaments econmics de les estructures nacionals
Resumo:
El 1965, Emili Giralt va escriure el treball titulat "El conflicto rabasaire y la cuestin agraria en Catalua hasta 1936" . En els prop de quaranta anys transcorreguts, les investigacions d'histria agrria i econmica han corroborat el paper central de la vinya en el desenvolupament catal i les d'histria social i poltica han insistit en la importncia de les lluites rabassaires en el primer ter del segle XX. Noms per aquestes circumstancies el treball d'Emili Giralt mereixeria ser avui reconegut. Per l'article de Giralt va ser innovador i pioner en un altre aspecte que voldria remarcar aqu. Em refereixo a la seva manera d'analitzar les relacions socials agrries, concretades en aquest cas en la figura contractual de la rabassa morta. Parlant-nos d'un procs de "desnaturalitzaci del contracte, posant en evidencia les contradiccions d'algunes sentencies, Giralt aconsegueix donar una vida especial a les escriptures notarials. Potser han calgut quaranta anys de nous estudis per adonar-nos de la frescor i la validesa de la proposta analtica de Giralt. Una manera de reivindicar-la avui s fer un salt qualitatiu important: es tracta d'integrar la recerca i el discurs d'Emili Giralt i altres autors sobre la rabassa morta en el debat historiogrfic sobre el desenvolupament econmic espanyol
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Sobre el 'gnere del Jo' en la literatura espanyola de finals del XIX i inicis del XX, concretament sobre l'obra de Montaigne i Azorn
Resumo:
Procurador reial i nobiliari, cosmgraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad catal honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Npols, al servei del rei en Ferran I, i desprs a la cort de Siclia, al servei de la reina na Joana de Siclia. Acabada aquesta peripcia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys ms tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentncias cathlicas del div poeta Dant florent, compilades per lo prudentssim mossn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, s un sumari destinat a mostrar (sic) Entre totas las cosas necessries a lhome per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment sn tres; la segona, Meditaci, s una reflexi a fi dilluminar els misteris sobre la passi i mort de Jesucrist a (sic) lo santssim loch de Calvari; la tercera, Letras, s un conjunt de dotze documents, entre cartes i daltres textos, fetas a mossn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqus de Santillana a Albert Gran o a Aristtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bblia i de moltes altres autoritats cientfiques i filosfiques, en catal, itali, espanyol, llat i, tamb, set mots en arameu
Resumo:
Treball resultat dun seguit de recerques paralleles a lestudi de lobra filolgica dAntoni de Bastero, considerat avui el ms important filleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingstics moderns al nostre pas
Resumo:
Anlisis de las traducciones de Felipe Vitrin (1936) y de Juan Vitrin (1643) de la obra de Philippe de Commynes Mmoires
Resumo:
En aquest treball es discuteix lafirmaci de Kripke de que certes identitats teriques sn exemples de veritats necessries a posteriori
Resumo:
L'objecte d'estudi d'aquest assaig de recerca en literatura s el de conixer a fons les influncies que reb Merc Rodoreda per a la redacci de les variants d'autor de la seva obra mestra 'La plaa del Diamant'. Concretament analitzarem exhaustivament les influncies del reconegut escriptor i crtic literari Armand Obiols i, aix mateix, les de l'editor Joan Sales i Valls. Per a aquesta fi ens servirem de dos epistolaris recentment publicats: 'Cartes a Merc Rodoreda' d'Armand Obiols i 'Merc Rodoreda. Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)'.
Resumo:
Lectio praecursoria.
Resumo:
Johdanto ; Svellysstrategia ja sodan konsepti ; Soivia sotapivkirjoja ; Ensimminen reaktio sotaan ; Identiteetin menetys ; Ajan suhteellisuus ; Linnut ; Destruktiivisuus ; Parodia ; Pelon ilmapiiri ; Suru ja kaipuu ; Ptteeksi.
Resumo:
Johdanto ; Soitinkokeita ; Kohinakentt ; nisuunnittelua ; Information explosion - poikkialaisen projektin esittely ; Information explosionin kollaasityylist ; Elektroakustisten teosten unohdus ja sveltjkuva.
Resumo:
Thse numrise par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Universit de Montral
