Els dipòsits institucionals

Resum del curs "Los repositorios institucionales al servicio de las universidades y del Acceso Abierto", organitzat pel CBUC. Defineix què és Open access i parla de les vies de l'accés obert i de les declaracions del Open Archives. També explica què entenem per repositoris i les seves finalitats. La presentació continua amb els exemples de repositoris del CBUC i s'endinsa en els repositoris de la UdG (DUGIDocs i DUGIMedia)

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales: la estrategia digital: ¿hacia donde?"

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales". Ens dóna el marc tecnològic (Driver) i legal (Cedro, Rebiun), parla del Open Access i exposa alguns projectes digitals de biblioteques

Lliçó inaugural: "Girona, universitat europea"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Girona 2008-2009, el senador i president de l'Assemblea del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, parla de la construcció europea i del desig que la Universitat de Girona s'insereixi plenament en aquest procés. Desenvolupa aquesta idea a partir de tres aspectes: el paper de la universitat avui, el procés de Bolonya, i la Universitat de Girona i Europa

Lliçó inaugural: "Aprendre de lletra"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 1998-1999, el conferenciant parla dels aspectes socials que envolten l'ensenyament

Lliçó inaugural: "Elogi de Maria Àngels Anglada"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 1999-2000, Valentí Puig, ens parla de les diferents obres de Maria Àngels Anglada i del seu significat

Els Públics en els museus

Estudi sobre els públics que visiten els museus de les comarques gironines des de 1980 i fins 1996. Es parla de l’anàlisi quantitativa de les visites, però també de la importància de l’anàlisi qualitativa, proposant que es vagi estandarditzant cada vegada més i que s’aprofundeixi en aquest àmbit. També parla de la importància dels mitjans de comunicació en la difusió dels museus, i del fet que en aquest període la relació entre nombre d’habitants i quantitat de museus va créixer molt considerablement. Apunta el fet que els museus es fan més familiars amb la població i s’apunten en general les tendències en el sector

Una aproximación empírica a la comunicación desde la teoría de los actos de habla de Searle

This work considers communicative intention as the basis for rhe analysis of rhe communicative phenomenon in natural contexts. It also aims to reconcile the traditions that analyse human communication today. The convergence with the referential-ecological approach (Boada and Forns, 1989; 1997) has dealt with a number of important problems that the classic referential approach was unable to address. Its system of categories includes new variables, in addition to the classic referential variables. The cornmunicative intention is taken into account, albeit implicitly. Using a conciliatory approach, the study aims to study the intentional dimension in greater depth. The speech act theory (Searle, 1969; 1975) is used to categorize the cornrnunicative exchanges arnong a sarnple of 28 individuals and presents a certain complirnentariety with data from other traditions

Diàleg entre ciències i humanitats

Presentació del tercer número d'Engega on es parla de la comunicació cultural i de la història de la ciència i la tècnica, de la importància del diàleg i la reflexió en la universitat actual i en relació al contacte amb la societat

Presa de possessió de la rectora Anna M. Geli

Parlament de la rectora en l'acte de presa de possessió, on es parla sobre la situació de la universitat al seu 18è aniversari i on s'anomenen alguns dels objectius del proper mandat

El Tutelatge de pràctiques, una eina per a la formació de l'estudiant

La Infermeria és una professió eminentment pràctica que requereix una formació teòrica de qualitat. Històricament, els diferents plans d’estudi han fet èmfasi en ambdós aspectes, l’aprenentatge teòric i el pràctic. Amb l’adequació a l’EEES, els estudis de Grau re-dissenyen i reforcen els programes docents per a què l’estudiant desenvolupi les habilitats, actituds, coneixements i valors imprescindibles per assolir les competències necessàries per la seva futura pràctica professional. En aquest nou marc, les pràctiques adquireixen un major protagonisme com fil conductor del currículum. Per garantir que les pràctiques clíniques asseguren la formació dels nostres estudiants, la tutorització continuada és fonamental. El professor/a o tutor/a de pràctiques és el professional que vetlla perquè així sigui. L’EUI Sant Joan de Déu, adscrita a la Universitat de Barcelona, contempla la tutorització com una prioritat del seu projecte educatiu. Durant les pràctiques clíniques la tutorització és directa i individual per a cadascun dels estudiants. Cada estudiant té assignat un tutor/a de pràctiques. El tutor/a de pràctiques tutoritza l’estudiant in situ, parla amb ell o ella i amb els professionals que l’ensenyen. Aquesta tutorització ens permet una avaluació continuada i formativa perquè orientem, corregim, donem suport i facilitem que l’estudiant vagi assolin els objectius i competències proposats per a cadascun dels practicums de manera progressiva. Per garantir l’eficàcia del sistema, durant els darrers anys hem incorporat eines pedagògiques per a la millora de la qualitat de les pràctiques clíniques dels nostres estudiants. Primerament hem format als nostres professors/es – tutors/es. També hem posat en marxa dues activitats formatives que, per una part, complementen el treball realitzat per l’estudiant durant totes les pràctiques clíniques i, per l’altra, milloren la seva tutela. Es tracta del Diari Reflexiu de Pràctiques i del Portafoli de Pràctiques. Finalment, hem fet una revisió de tots els instruments d’avaluació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència de l’Escola Universitària Sant Joan de Déu en la formació pràctica dels estudiants, fent especial èmfasi en el tutelatge de l’aprenentatge clínic i en els instruments pedagògics que posem en pràctica per adequar els estudis d’Infermeria als requisits de l’Espai Europeu d’Educació Superio

Implementació dels Graus a l'EPS

Conferència emmarcada dins el III Workshop Biblioteca UdG en l'apartat de valoració de la implementació dels Graus: el punt de vista docent, on es parla de l'adaptació als nous estudis de Grau de l'Escola Politècnica Superior i de la influència de la Biblioteca en aquest procés

Els Postgraus i màsters europeus

Conferència emmarcada dins el III Workshop Biblioteca UdG en l'apartat de valoració de la implementació dels Graus: el punt de vista docent, on es parla del canvi en els estudis de postgrau i màster en l'àmbit de la Psicologia de la Salut de cares al nou sistema d'aprenentatge centrat en l'assoliment de continguts, habilitats i competències per part de l'estudiant. També es parla del suport que proporciona la Biblioteca en aquest tipus d'ensenyament

Una Nova dimensió de la xarxa de les ciutats a Catalunya: Les àrees de cohesió

L’article parteix de la hipòtesi de l’existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. L'objectiu principal és determinar l’amplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a paràmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, d’àrees de cohesió a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori català

La s??ndrome d'alienaci?? parental, una reacci?? del sistema patriarcal

Resumen tomado del autor. Este art??culo est?? basado en la ponencia presentada el d??a 21 de noviembre de 2008 en el I Congreso Estatal sobre la defensa del menor en las crisis de pareja, organizado por la Oficina de Defensa de los Derechos del Menor de las Islas Baleares

L'home a les illes (Mediterrània). 'El hombre en las islas (Mediterráneo)'.

Explica la historia de las islas mediterráneas y toma las construcciones megalíticas como muestra de las antiguas culturas insulares. Habla de los condicionantes de la vida insular, de las comunicaciones y, finalmente, del turismo como fenómeno degradante.