998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
La proliferacin de entes intermunicipales e intralocales (que involucran actores sociales) que se ha dado en la ltima dcada, indica que los decisores polticos advierten la necesidad de avanzar en procesos de coordinacin poltica. Sin embargo, pese a la importancia y cuanta de estas estrategias, la literatura indica que estos intentos no lograron consolidar estructuras institucionalizadas de coordinacin y cooperacin. Frente a la inestabilidad de estos procesos, el Gobierno Provincial en el 2001 lanz un proyecto de constitucin de Entes de Recaudacin Fiscal y Gestin (primer mandato del gobernador De la Sota) y, ante el fracaso, dise una nueva iniciativa con la Ley de Regionalizacin 9602 del ao 2005 y hoy en vigencia, que crea Comunidades Regionales en base a los Departamentos de la Provincia. Este poyecto tiene como objetivo general estudiar los procesos de coordinacin socio-poltica en dos comunidades regionales desde la prespectiva de la gobernanza. El enfoque problematiza dos cuestiones, la democracia de las estructuras y procesos y la efectividad de los mismos en la coordinacin-conduccin socio-poltica. En base a estos dos ejes de debate se plantean dos dimensiones de anlisis que orientan las siguientes hiptesis de trabajo: A- la construccin de estructuras decisorias departamentales tienen una lgica de inclusin exclusin que condiciona la representatividad democrtica de las mismas. B- La lgica de inclusin-exclusin est enmarcada en una lucha de poder entre actores y grupos con intereses, quienes ven condicionado su xito (y por tanto el resultado estructural del conjunto) por el capital social estructural que poseen. C- La conformacin de un capital social grupal en trminos de normas compartidas y de vnculos estructurales, permite procesar los conflictos y condicionan el desempeo de las redes polticas.
Resumo:
A principis dels anys 80 es va implementar a Espanya un sistema de regulaci pel sector elctric conegut com a Marco Legal Estable, que pretenia donar una soluci a la situaci de precarietat econmica i financera per la que passava la indstria en aquests moments. Aquest marc legal es basava en un sitema multiproducte, en el que es retribua a les empreses no pels costos efectivaments 'incurridos', sino per uns costos estndards calculats pel regulador d'igual manera per a totes les empreses. En aquest treball s'analitzan les conseqncies que va tenir l'aplicaci d'aquest sistema de regulaci en l'activitat de distribuci elctrica.
Resumo:
En este trabajo evaluamos la utilidad de una medida de la eficiencia en la generacin de ventas, para la prediccin del resultado de explotacin futuro, bajo la hiptesis de que si la medida de la eficiencia es capaz de capturar el componente permanente de los resultados, debera ser til para la prediccin de los resultados futuros, en adicin a los resultados actuales. Con el objetivo anterior, en una primera etapa, utilizamos el Anlisis Envolvente de Datos (DEA) para determinar la ineficiencia relativa de las empresas en el uso de los recursos a su disposicin para generar el nivel mximo posible de ventas. Los inputs incorporados en el modelo DEA (gastos de personal, consumos de materias primas y otros, amortizacin, y otros gastos de explotacin) se obtienen a partir de informacin contenida en la Cuenta de Prdidas y Ganancias. En la segunda etapa, la medida de ineficiencia se introduce como variable explicativa en un modelo de regresin en el que la variable dependiente es el resultado de explotacin en el ao inmediatamente posterior. Los resultados del estudio emprico indican que la medida de ineficiencia relativa proporcionada por el modelo DEA tiene contenido informativo para la prediccin del resultado de explotacin futuro, en adicin al resultado de explotacin actual y pasado.
Resumo:
El proceso de internacionalizacin ha dejado de ser visto como una aventura individual por parte de las empresas, porque cada vez se convierten en parte de una red de acuerdos que trascienden fronteras. Por lo tanto, el camino directo a la proyeccin internacional ha sido reemplazado por nuevos mtodos de cooperacin; de tal forma que, la eleccin de los socios, y el mbito de los acuerdos y frmulas contractuales se ha convertido en aspectos claves en la estrategia internacional de las empresas. En ste mbito, han surgido los denominados consorcios de exportacin los cuales se vienen desarrollando en Espaa durante las ltimas dcadas a travs de los programas de promocin para la creacin de consorcios de exportacin, a travs del Instituto Espaol de Comercio Exterior (ICEX) y el Consorcio de Promocin Comercial de Catalua (COPCA). Sin embargo, son pocos los consorcios existentes en Espaa y muchos de los que se intentan, no llegan a constituirse. Por otra parte, son pocos los estudios existentes en ste rea, por lo que se detecta un vaco en el cuerpo de la literatura existente sobre la internacionalizacin de las empresas. Razn por la cual, la presente investigacin est dirigida al anlisis de las fases del proceso del desarrollo de internacionalizacin de algunas empresas industriales espaolas que participan en un prototipo real de consorcio de exportacin, y a la identificacin de los factores que influyen en la eleccin del mismo como una va alternativa para penetrar en los mercados extranjeros, por parte de las empresas.
Resumo:
Los mercados financieros en economas emergentes como la mexicana se caracterizan por importantes asimetras de informacin que dificultan el acceso de las PYMEs al crdito bancario. En este artculo se analiza el problema de la restriccin de crdito a partir de una muestra de empresas industriales obtenida en el entorno industrial de Guadalajara (Mxico). Nuestro propsito se centra en identificar qu elementos caracterizan a las empresas que sufren esta restriccin, cuestin de gran inters desde la perspectiva de poltica econmica, en el sentido de orientar los esfuerzos de las instituciones gubernamentales(banca de desarrollo) hacia las empresas con mayores problemas de financiacin.
Resumo:
Markowitz portfolio theory (1952) has induced research into the efficiency of portfolio management. This paper studies existing nonparametric efficiency measurement approaches for single period portfolio selection from a theoretical perspective and generalises currently used efficiency measures into the full mean-variance space. Therefore, we introduce the efficiency improvement possibility function (a variation on the shortage function), study its axiomatic properties in the context of Markowitz efficient frontier, and establish a link to the indirect mean-variance utility function. This framework allows distinguishing between portfolio efficiency and allocative efficiency. Furthermore, it permits retrieving information about the revealed risk aversion of investors. The efficiency improvement possibility function thus provides a more general framework for gauging the efficiency of portfolio management using nonparametric frontier envelopment methods based on quadratic optimisation.
Resumo:
Los consorcios han sido una de las novedades ms influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los ltimos cinco aos. Su expansin territorial y en actividades los ha convertido en un fenmeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Catalua (CBUC) en el mbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperacin existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inici sus actividades de contratacin de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrnicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolucin de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visin de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratacin y accesibles remotamente a travs de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el mbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo segn los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigacin. Est previsto crear un cuarto repositorio para imgenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnolgicos sino establecer mecanismos de relacin con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrnica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universit degli Studi di Roma La Sapienza, entre el 15 de setembre i el 15 de desembre del 2005. Utilitzant un nou tipus de macrocicles nitrogenats de 15 baules amb dobles i/o triples enllaos a la seva estructura, es fan proves per tal de funcionalitzar-los aplicant la qumica dhidroarilaci sota catlisi per pal.ladi amb la finalitat dobtenir macrocicles amb un doble enlla substitut a lestructura. Parallelament, en un segon projecte, sestudia lacoblament dortoidofenols amb alcohols proparglics - reacci de Sonogashira - sota catlisi per palladi.
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
El Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) des del 1999, com a frut del llavors Pla Estratgic Catalunya en Xarxa, promouen activitats per posar continguts a la xarxa en accs obert. Aix sha materialitzat, de moment, en la posada en marxa de tres dipsits collectius d'e-informaci: Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), Dipsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accs Obert (RACO). Al febrer de 2001 va nixer el TDX (www.tesisenxarxa.net), que permet la consulta de ms de 3400 tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autnomes. Al setembre de 2005 es va inaugurar RECERCAT (www.recercat.net), un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres dinvestigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. El tercer dipsit, RACO (www.raco.cat), s'ha posat en marxa a mar de 2006, fent possible la consulta, en accs obert, dels articles a text complet de revistes cientfiques, culturals i erudites catalanes. Per al desenvolupament de tots tres dipsits s'ha usat programari lliure. Per al TDX es va adaptar l'Electronic Theses and Dissertations (ETD) de la Universitat de Virgina Tech. Per a RECERCAT, el DSpace, fet pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Hewlett-Packard (HP). I per a RACO s'ha fet servir el Open Journal Systems (OJS) del Public Knowledge Project (PKP). La comunicaci pretn explicar breument qu sn aquests tres dipsits, els beneficis obtinguts pel fet que hagin estat desenvolupats sota programari lliure i que les tesis, els documents de recerca i les revistes que contenen siguin en accs obert. Programari lliure i accs obert, un binomi guanyador.
Resumo:
Des de la perspectiva ambiental, el projecte sha enfocat vers la conservaci de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjanant unes prctiques ramaderes que prioritzin laprofitament dels recursos sense una sobre-explotaci daquests. Daquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que sha aconseguit a travs dels anys grcies a la interacci planta-animal, s a dir, ladaptaci de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i ladaptaci animal a les espcies vegetals pel seu manteniment i creixement. A ms a ms, sha optat per unes races de bestiar autctones que malgrat no ser les ms productives quant a llet, si que sn les que estan ms adaptades a les condicions orogrfiques i climtiques dEstahon. El ramat ser tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecolgica, la qual cosa ens permetr aconseguir lelaboraci duns formatges tamb ecolgics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps sest tendint cap a un mn rural cada cop ms despoblat i envellit, mentre que les ciutats sn cada cop ms extenses i densament poblades. s per aix que shauria daconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar poblaci als petits pobles de muntanya s trobant alternatives que siguin viables econmicament perqu shi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econmica, sha intentat tancar el cicle productiu dins de lexplotaci. Daquesta manera, a part de reduir el consum pel transport daliments, saconsegueix no dependre de lexterior per alimentar el bestiar. Aix es redueixen molt els costos en la producci i alimentaci del bestiar. Per fer lanlisi econmica sha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitj termini), per tot i aix es poden contemplar per tal diniciar lexplotaci i tenir un perode dadaptaci.
Resumo:
El present projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Lmbit destudi seleccionat ha estat el Bosc de Virs, contingut dins el municipi dAlins, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Part de la superfcie estudiada es troba sota la protecci del Parc Natural de lAlt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, sha desenvolupat una metodologia destudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tcniques metodolgiques especfiques. La vessant tcnica daquestes construccions sha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant lobservaci al camp. La vessant etnolgica sha obtingut a travs de la realitzaci dentrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de lanlisi dels resultats, sha detectat una prdua de la funci tradicional daquestes construccions, derivant a una diversificaci dels usos i un elevat grau dabandonament daquestes. La diagnosi de lestat daquests edificis i la seva influncia sobre lentorn s que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el dess implica la degradaci de lestructura, amb la conseqent prdua de patrimoni.
Resumo:
A partir de les fonts documentals de la Casa Misericrdia i de Casa Caritat de Vic i tamb del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, sha volgut explicar el naixement, evoluci i decadncia de les dues institucions centenries que van realitzar, gaireb sempre amb pocs mitjans per amb notable dedicaci, una tasca ingent en favor dels ms desfavorits i que van deixar dexistir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades dambds sexes, encara que en dues installacions diferents, com lantic convent dels Trinitaris per al sexe femen i lantic convent de Sant Domnec, per al mascul. La Misericrdia va acollir durant poc ms de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa daquesta instituci estava en el rgim dautogesti, sense la intervenci de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava dun recurs modern i dinspiraci cristiana, ubicat en una casa de nova construcci i sota un reglament molt ms humanitzat i amb menys pes de les prctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats duns altres temps, a ms dassumpci de les competncies de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creaci per part de la Generalitat i de lAjuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que desprs es convertiria en el Centre Residencial Osona i tamb va suposar el naixement duna altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretn posar les bases per a futures anlisis aprofundides sobre latenci als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a lAssociao para o Desenvolvimento da Aerodinnica Industrial (ADAI) de la Universitat de Coimbra, Portugal, entre mar i juliol de 2006. Aquesta disposa d'un laboratori d'assaigs i t medis suficients per a cremar de manera controlada parcelles prviament delimitades en terreny forestal. Aix permet observar el fenomen dels incendis forestals a dues escales de treball diferents. Lobjectiu ha estat lobtenci de dades experimentals sobre la propagaci de fronts de flames que avancen sobre combustible tractat amb retardants sota lefecte del pendent o el vent. Sha participat en proves experimentals de camp i se nhan realitzat dues en installacions de laboratori en qu lefecte del pendent o de la velocitat del vent podia ser variat. Degut a lelevat nombre de variables que entren en joc lanlisi acurada de les dades encara est en procs.
Resumo:
The plant cell wall is a strong fibrillar network that gives each cell its stable shape. It is constituted by a network of cellulose microfibrils embedded in a matrix of polysaccharides, such as xyloglucans. To enlarge, cells selectively loosen this network. Moreover, there is a pectin-rich intercellular material, the middle lamella, cementing together the walls of adjacent plant cells. Xyloglucan endotransglucosylase/hydrolases (XTHs) are a group of enzymes involved in the reorganisation of the cellulose-xyloglucan framework by catalysing cleavage and re-ligation of the xyloglucan chains in the plant cell wall, and are considered cell wall loosening agents. In the laboratory, it has been isolated and characterised a XTH gene, ZmXTH1, from an elongation root cDNA library of maize. To address the cellular function of ZmXTH1, transgenic Arabidopsis thaliana plants over-expressing ZmXTH1 (under the control of the CaMV35S promoter) were generated. The aim of the work performed was therefore the characterisation of these transgenic plants at the ultrastructural level, by transmission electron microscopy (TEM).The detailed cellular phenotype of transgenic plants was investigated by comparing ultra-thin transverse sections of basal stem of 5-weeks old plants of wild type (Col 0) and 35S-ZmXTH1 Arabidopsis plants. Transgenic plants show modifications in the cell walls, particularly a thicker middle lamella layer with respect the wild type plants, supporting the idea that the overexpression of ZmXTH1 could imply a pronounced wall-loosening. In sum, the work carried out reinforces the idea that ZmXTH1 is involved in the cell wall loosening process in maize.
