Materiales : la Revoluci��n Industrial.

Este artículo pertence a un dossier monográfico titulado 'la Revoluci��n Industrial'

La dramatitzaci�� i el teatre a l'educaci�� secundària : recursos didàctics per a la integraci�� escolar i el coneixement de la llengua catalana. 'La dramatizaci��n y el teatro en la educaci��n secundaria : recursos didácticos para la integraci��n escolar y el conocimiento de la lengua catalana'.

Resumen basado en el de la autora

L'ensenyament a Catalunya durant el trienni liberal (1820-1823) : el mètode dels escolapis. 'La enseñanza en Cataluña durante el trienio liberal (1820-1823) : el método de los escolapios'.

Estudiar la realidad educativa durante el trienio liberal en Cataluña y las posibles relaciones entre la escuela o la enseñanza y el momento de cambio que vive el país.. Enseñanza durante el trienio liberal en Cataluña.. Hace una exposici��n del marco histórico en el que se mueve el trienio y examina aspectos como la historia, la sociedad, la economía, la cultura, la iglesia y los escolapios. Presenta la legislaci��n relacionada con la enseñanza. Expone el mapa escolar de Cataluña: escuelas de las comarcas, oferta escolar en la ciudad de Barcelona y los colegios escolapios. Explica características de los agentes educativos y del proceso educativo. Examina las diferentes posturas ideológicas: los ilustrados, los afrancesados, los liberales, la enseñanza tradicional y los escolapios. Aporta documentos como programaciones, memoriales, reglamentos, láminas con planos, etc.. Archivos históricos. Bibliografía. Era necesaria una legislaci��n sobre la enseñanza, la Constituci��n sentaba los puntos que eran necesarios desarrollar. En 1821 se publica un Reglamento y en 1822 se da a conocer el Proyecto del Reglamento General de Primera Enseñanza. Los maestros no tenían ninguna formaci��n específica, el maestro escolapio destacaba porque recibía una preparaci��n en conocimientos y didáctica de las materias que había de enseñar. Loa alumnos pobres no podían asistir a la escuela. Los escolapios seguían el método uniforme..

El pensamiento pedagógico de Concepci��n Arenal (1820-1893).

Profundizar en la dimensi��n pedagógica de Concepci��n Arenal a través de sus obras, para establecer en lo posible las relaciones entre su pensamiento educativo y la sociedad española de la época. La figura de Concepci��n Arenal en el marco de la historia de la educaci��n española. Se siguen las pautas generales del método histórico-pedagógico: I. Recopilaci��n de datos y obras de la autora y sus contemporáneos. II. Revisi��n y elaboraci��n del trabajo. La estructura de la memoria consta de los 3 apartados clásicos: contextos histórico, vida, obras, proyecci��n social e influencias y finalmente la exposici��n ordenada de las ideas pedagógicas. Bibliografía. El valor de la obra pedagógica de C. Arenal reside en que fue capaz de captar las necesidades educativas de la España de fin de siglo y ofreci�� sus puntos de vista para solucionarlas, para lo que recurri�� tanto a principios ya conocidos como a nuevas teorías. Sus contactos con la Instituci��n Libre de Enseñanza explican su incorporaci��n de los más avanzados principios pedagógicos. Su mayor aportaci��n a la historia de la educaci��n en España es su pensamiento sobre la educaci��n de la mujer, y aunque no fue la primera figura española en defender los beneficios de ésta, los expuso en el momento idóneo para abrir el camino. La ausencia de un estudio completo sobre el panorama pedagógico del s. XIX español dificulta la comprensi��n exacta de las aportaciones de esta autora. Concepci��n Arenal constituye un singular exponente de las concepciones pedagógicas que se dan en España en el s. XIX y puede ser considerada como un eslabón entre las pretensiones políticas de organizaci��n de la enseñanza con las teorías pedagógicas introducidas a lo largo del siglo.

Isaac Albéniz (1860 - 1909).

Se presenta una biografía de Isaac Albeniz, con carácter divulgativo. Albéniz, contribuyó a crear un idioma musical nacionalista y una escuela de música pianística. Tuvo la influencia de la música pianística de salón del siglo XIX y la armonía impresionista. Fue un pianista virtuoso con un destacado estilo personal.

La idea de progr??s social i el problema de la sostenibilitat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Pla de difusi�� del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte són les següents: posar en valor i donar a conèixer la realitat patrimonial que té Pineda de Mar, conèixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l’inventari d’elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no només un turisme de sol i platja, ser un projecte útil i factible per a l’ajuntament del municipi. Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusi�� que es presenta en aquest treball.

Sobre la Girona Constitucional (1820-1823)

Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentaci�� existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu Diocesà

Aplicaci�� de gesti�� de rutes d'operari i incidències d'instal·lacions sobre PDA amb sincronitzaci�� remota

Una empresa destinada al sector de la informàtica vol crear un nou producte basat en PDA (Personal Digital Assistant), per tal d’oferir noves prestacions als clients actuals, així com poder ampliar la cartera de clients. El producte està destinat a clients de servei tècnic d’instal·lacions (gas, llum, aigua...), els quals tenen diferents tècnics que, basant-se en una ruta establerta, realitzen tasques de manteniment i reparaci�� de les diferents instal·lacions dels clients. Utilitzant la tecnologia .NET amb l’entorn de desenvolupament Visual Studio 2005 i base de dades SQL Server 2005, s’ha creat una aplicaci�� per a PDA que permeti la informatitzaci�� de tots els processos de gesti�� de rutes per part dels tècnics

La problemática de la violencia escolar en los 7mos años de Básica de: la Escuela Fiscal “Ángel Isaac Chiriboga” y del “Pensionado “San Vicente” de la ciudad de Quito. Año lectivo 2012-2013

Esta investigaci��n científica tiene como objetivo analizar y comparar las estrategias pedagógicas, y el tipo de comunicaci��n desarrollados en los 7mos Años de las escuelas: “Ángel Isaac Chiriboga” y Pensionado “San Vicente” de Quito. 2012- 2013; en el primer quinquemestre; a través de, la aplicaci��n de guías de observaci��n de clase para conocer el tipo de estrategias pedagógicas desarrolladas en el proceso de enseñanza-aprendizaje y el uso de encuestas a los/as alumnos/as para identificar la clase de interacci��n que existe entre alumno-maestro y alumno-alumno. De esta manera, reconocer los factores que contribuyen a generar la violencia escolar y brindar recomendaciones alternativas, que propicien la disminuci��n de la violencia escolar. De hecho, este trabajo consta de la Introducci��n que contiene: planteamiento del problema, pregunta central de la investigaci��n, propósito de la investigaci��n, justificaci��n, objetivos: general, específicos, antecedentes legales, alcances, limitaciones y metodología que guía el trabajo y tipo de fuentes. El Capítulo I aborda el Marco Contextual (descripci��n física y organizaci��n: funcional y estructural de la escuela). El Capítulo II describe al Marco Conceptual de: conceptualizaci��n básica de violencia, agresi��n, características y Teorías del Aprendizaje: Conductistas (Watson- Pavlo, Skinner), Cognoscitivas (Piaget, Vigotzky), y por Modelaci��n (Bandura) y de la Inteligencia Emocional, (Goleman) El Capítulo III contiene el Marco Empírico que consiste en el análisis e interpretaci��n de la informaci��n. Finalmente, constarán las conclusiones, recomendaciones, bibliografía y anexos.

Comercio, conflictos y alianzas en la frontera luso-española: Capitanía de Río Negro y provincia de Maynas, 1780-1820 (Estudios)

In the colonial period, the Spanish politics towards the American frontiers was oriented not only to recognition and military protection of the borders, but also to control trade in the regions. During the demarcation of the boundaries in the 18th Century, the smuggling in the borders degenerated in various conflicts between the Spanish and Portuguese authorities. However, illegal trade played an important role en la satisfaction of the provisions in the zone, making possible the establishment of local alliances. This article addresses these questions taking as object the study the border Luso-Spanish in the Amazon Valley, between captaincy of Negro River and the province of Maynas, 1780-1820.

Diplomacia transfronteriza en tiempos de revoluci��n: el Alto Río Negro iberoamericano, 1815-1820 (Estudios)

This article studies the impacts of the independence war in the regional border of the High Negro River, taking as it’s object of analysis the existing multiples connections between the inhabitants of both sides of the imaginary boundary line. From July 1817, the independence war in Venezuela changed the coordinates: the struggles between the republican patriots and those obedient to the King (Realistas), faithful to the restoration of the Spanish monarchy of Fernando VII, managed the great border region, and influenced the political, social and local dynamics, mainly the existing cross-border relations between both, impacted the ordinary life of the local population and affected the diplomacy between the Portuguese and Spanish American authorities, those faithful to the King (Realistas) and patriots.

Den Munktellska salongen i Falun : En studie i salongens pedagogik under 1800-talet

Projektet syftar till att belysa den Munktellska salongen i Falun som en landsortsvariant av det tidiga 1800-talets svenska salongskultur i relation till internationella, främst tyska förebilder. Det mer specifika syftet är att fördjupa förståelsen av salongskulturens pedagogiska arv och dess förankring i tidens bildningsdiskussion och hur det i sin tur har påverkat senare utbildningssträvanden och skoluppbyggnad (Wilhelmy1989). Kan salongen ses som en möjlig utgångspunkt för att utforska pedagogiken under tidigare historiska epoker? Kan man tala om salongens pedagogik? och ägde salongskulturen pedagogiska kvaliteter som gick förlorade under det formella utbildningssystemets uppbyggnad? Det är frågor jag ställer mig inom ramen för detta forskningsprojekt. Ett centralt begrepp är immanent pedagogik, dvs. individens inneboende möjligheter till självförverkligande i en given social kontext (Ödman 1995). Projektet utgår tysk bildningsteori med relevans för det romantiska nyhumanistiska bildningsidealet. I förhållande till det tyska bildningsarvet uppmärksammas även den svenska bildningstraditionen från 1800-talets början (Burman & Sundgren 2010). Särskilt intresse riktas mot Uppsala universitet där spänningen mellan klassiskt arv och bildningsnytta ställs på sin spets under samma tidsperiod som salongerna blomstrar (Gustavsson 1996; Lindqvist 1976). Tidigare forskning vilar främst på internationell och Nordisk forskning där Petra Wilhelmy och Anne Scott Sørensen har en central position. Genom Eva Öhrström skapas också ett viktigt vetenskapligt underlag för den specifikt musikaliska salongen och dess betingelser. Den Munktellska salongen är placerad i en historiskt intressant miljö. Falun rankades under stormaktstiden som rikets andra stad och bidrog till uppbyggnaden av Sveriges statskick (Hildebrand 1946). Väsentligt för studien är att Stora Kopparberget utgör ett paradigm i Svensk industrihistoria vars mentalitet anses ha haft betydelse för pedagogikens inriktning i Sverige (Ödman 1995:485). Den pedagogiska debatten under 1800-talets första decennier får stora konsekvenser för utbildningsreformationen i Sverige och placerar Falusalongen i en intressant position för epokens pedagogiska förändringsarbete. Brukspatronen Johan Henrik Munktell (1804-1861) visar sig dessutom stå i förbindelse med ett unikt musikhistorisk arv som etablerades under hans bildningsresor på kontinenten under 1820-talet. Av särskilt intresse är Henrik Munktells besök i den Mendelssohnska salongen. Mendelssohns i Berlin var en av Europas viktigaste salonger och en förebild för den musikaliska salongen i Europa (Öhrström 1998, 2007). Projektet består av tre delstudier där den första upptar Johan Henrik Munktells bildningsresor under det tidiga 1800-talet. Projektets andra del undersöker hur salongen i Grycksbo formades och de förbindelser mellan Norden och Europa som salongerna skapade. Projektets tredje del riktas mot salongens didaktiska funktioner och den utbildning som döttrarna Emma och Helena Munktell fick via salongen. Genom att satsa på sina yrkeskarri��rer bröt Emma och Helena Munktell mot samtidens konventioner och ideal. De avvek samtidigt mot den kanon och de genuskoder som historiskt format salongsmusicerandet. Med inspiration av begreppet immanent pedagogik prövar jag det lärande som sker i salongen i termer av ljusets och dunklets pedagogik. Begreppsparet kan knytas till bildningsdiskursen och det narrativa minnet av Berlins judiska salonger. Metoden baseras på Paul Ricoeurs hermeneutik och bygger på att de narrativa momenten kvalificeras genom tre tolkningsnivåer som tillsammans avser att ge det historiska materialet en nybeskrivning eller redéscription (Liljas 2007; Ricoeur 1984). Genom Falusalongerna kan den nordiska salongsforskningen breddas. I kopplingen till Falu gruvas internationellt kända historia finns upplysningar om salongen som i den tidigare salongsforskningen inte varit kända. Genom projektet redogörs för betingelser som bidrar till att förändra det utbildningshistoriska landskapet. Den musikaliska salongen kan med sin privat organiserade struktur ses som en möjlig utgångspunkt för att utforska pedagogiken under tidigare historiska epoker. Salongerna kan förväntas berika det utbildningshistoriska perspektivet och bidra till en djupare förståelse även av dagens skola och högre utbildning.

Cabeceiras do Rio Pardo: ocupação e formação da regi��o de Caconde-SP (1765-1820)

Coordenação de Aperfei��oamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Os retratos dos Coudreau: índios, civilização e miscigenação através das lentes de um casal de visionários que percorreu a Amazônia em busca do “bom selvagem” (1884-1899)

Considerando a importância da iconografia, principalmente a fotografia, para a elucidação de fatos relacionados à história da Amazônia, principalmente aqueles relativos à história dos povos indígenas, à cultura, à natureza, à história da ocupação da regi��o, à vida das populações tradicionais, faço um exame das fotografias produzidas pelo casal Henri e Octavie Coudreau, nas suas viagens pelo interior do Pará, a servi��o do governo do Estado, no período de 1883 a 1899, e aquelas produzidas unicamente por Octavie Coudreau, depois da morte do seu marido, no período de 1899 a 1903, inclusive quando estava a servi��o do governo do Estado do Amazonas. Por meio de uma leitura detida e circunstanciada destes retratos, conjugada ao exame de outras fontes escritas, dentre as quais os próprios relatos dos viajantes, procuro entender aquilo que posso afirmar como sendo o maior paradoxo destes viajantes “de la Troisi��me République française”: a crença no ideal romântico do “bom selvagem” e a defesa intransigente de uma civilização e sua marcha inexorável, a qual, em última instância, seria responsável pela aniquilação total deste homem “primeiro e integral”. Secundariamente, o objetivo desta pesquisa é também refletir sobre o que fez o casal Coudreau se apegar a uma ideia – que depois se transformou em uma crença – de que seria possível encontrar nas matas amazônicas o “bom selvagem”. Assim, pretendemos entender até que ponto isso seria realmente uma crença ou simplesmente uma “isca” para atrair seus leitores, pois é nítida, nos relatos de Coudreau, a existência de dois discursos diferentes: um discurso romântico, este do bom selvagem, e outro claramente laudatório com relação ao progresso da regi��o, a defesa da colonização filantrópica dos povos “primitivos” e o progresso infinito do Homem.