Anàlisi, classificació i propostes de millora de la xarxa de camins del Parc Narutal de la Serra del Montsant

Aquest treball pretèn analitzar, classificar, descriure i proposar les actuacions necessàries a la xarxa viaria del Parc Natural del Montsant, per tal d’adequar-la als objectius definits en el Pla de Prevenció d’Incendis i fer d’aquesta xarxa viaria una eina útil per a l’ús dels medis d’extinció. A més, mitjançant un estudi de les conques que afecten als camins, s’han proposat i dimensionat altres mesures de drentatge i pavimentació per tal d’evitar el deteriorament degut a l’acció erosiva de l’aigua, i per tant, millorar l’estat d’aquests i disminuir les tasques de manteniment.

Pla de prevenció d’incendis forestals del Parc Natural de la Serra de Montsant

L’estudi dels incendis històrics permet identificar la tipología d’incendis presents en l’àmbit d’estudi, i es determinen unes regions d’incendi sobre les quals s’establiran infraestructures estratègiques i zones de gestió de combustible per minimitzar l’efecte d’aquesta pertorbació i dotar d’oportunitats a l’extinció per tal de que aquests incendis no esdevinguin Grans Incendis Forestals (GIF).

Aplicação foliar de cálcio em pessegueiro na Serra Gaúcha: avaliação do teor de nutrientes na folha, no fruto e produção

Na região Sul do Brasil, as aplicações foliares de cálcio têm sido usadas durante o ciclo produtivo do pessegueiro. Entretanto se carece de conhecimentos sobre o teor de cálcio e de outros nutrientes na folha, usada para estimar o estado nutricional da planta, no fruto, utilizado como referência para definir a ocorrência de distúrbio fisiológico e na produção. O trabalho objetivou avaliar o efeito de pulverizações foliares de diferentes fontes de cálcio no seu teor e de outros nutrientes nas folhas, nos frutos e na produção. O trabalho compreendeu dois experimentos e foi conduzido na safra agrícola de 2003/2004, em um pomar comercial de pessegueiro da cultivar Chimarrita, em Pinto Bandeira-RS, sobre um Cambissolo Húmico. O experimento 1 consistiu de uma, duas e três pulverizações foliares de cloreto de cálcio nas concentrações de 0 (água); 0,5; 1,0 e 2,0%. O experimento 2 compreendeu uma, duas e três pulverizações foliares de nitrato de cálcio nas concentrações de 0 (água); 0,5; 1,0 e 2,0%. O delineamento experimental usado nos dois experimentos foi de blocos ao acaso, com três repetições e três plantas por parcela, que foram distribuídas ao longo da linha de plantio. Nas plantas dos dois experimentos, foram coletadas folhas completas (limbo+pecíolo) do terço médio dos ramos do ano, nos diferentes lados da planta, secas, moídas e preparadas para a análise dos teores de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio. Na maturação completa, os frutos foram colhidos e determinados a massa, a produção e os teores de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio. Os resultados mostraram que as aplicações foliares de cloreto de cálcio e nitrato de cálcio durante o ciclo produtivo do pessegueiro aumentaram o teor de cálcio na folha. Porém, não afetaram o teor de nitrogênio, potássio e magnésio na folha, o teor de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio no fruto e na produção.

Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

Aportacion al conocimiento de la Flora Briologica de la vertiente septentrional de la Serra de Cadi

Como resultado de las campañas realizadas para iniciar el estudio de los briófitos de la vertiente septentrional de la Serra de Cadí, damos a conocer una serie de táxones que constituyen la primera aportación a la flora briológica de esta Sierra. Las recolecciones se realizaron básicamente en los torrentes de la zona y en los bosques de Pinus sylvestris y P. uncinata.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d'un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona

Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus

Presentem en aquest treball una revalorització d' aquestjaciment a partir de I'estudi amb criteris actualitzats del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueologiques desenvolupades en el curs inferior de I'Ebre. Per últim, s'analitzen les possibles interpretacions d'aquest conjunt, i les seves implicacions en els inicis de la iberització en aquesta zona.

Níveis de radioatividade natural decorrente do radônio no complexo rochoso da Serra de São Vicente, SP

OBJETIVO: Realizar monitoração passiva e integrada do radônio em várias amostras de águas, solos e locais fechados do complexo rochoso da Serra de São Vicente, SP, com o intuito de avaliar a distribuição de ocorrência deste gás radioativo naquele local. MATERIAIS E MÉTODOS: A técnica utilizada consistiu em expor detectores plásticos policarbonatos (SSNTD) do tipo Makrofol E, na geometria de copo fechado, ao radônio emanado das amostras de águas coletadas dos solos e ao acumulado em ambientes internos (residências e cavidades nas rochas) existentes no complexo rochoso de São Vicente. RESULTADOS: Os valores obtidos para os teores de radônio variaram entre 8,1 e 36 Bq/l para as fontes de água natural, entre 68 e 610 Bq/m³ nas residências, entre 0,41 e 3,46 kBq/m³nos solos e entre 0,72 e 5,85 kBq/m³ nas cavidades do Maciço de São Vicente. CONCLUSÃO: Para algumas residências e na maioria das fontes de água estudadas, os teores de radônio encontrados neste trabalho estiveram acima dos limites máximos propostos por organismos internacionais. Recomenda-se, portanto, que ações de intervenção sejam implementadas para a dissipação do radônio, tanto nessas residências como durante a coleta das águas para fins de consumo.

Projecte d’una nau destinada a la conservació i comercialització de fruita de 12t/dia de capacitat, situada al terme municipal de Serra de Daró

El projecte té com a objectiu la construcció d’una nau destinada a laconservació i comercialització de fruita, en concret poma de diferents varietats(Golden, RedDelicious, Royal Gala, Granny Smith i Fuji) amb tota la maquinària i les instal•lacionsnecessàries per a un correcte tractament, conservació, classificació i comercialització de lafruita.Es construirà un edifici de 3.005 m² dels quals 1.020 m² seran per al desenvolupamentdel procés productiu, 1.700 m² seran per a les cambres de conservació, i 285 m² seran perals locals de personal, oficines i sales tècniques. La parcel•la on s'ubicarà la nau industrial es troba ubicada en una zona industrial alquilòmetre 5,7 de la carretera GI-653, és propietat del promotor, té una superfície d'11.400m² i disposa de tots els serveis necessaris per exercir l'activitat

Aporte atmosférico de amônio, nitrato e sulfato em área de floresta ombrófila densa montana na Serra dos Órgãos, RJ

Wet and dry (dust) deposition was measured in the Serra dos Órgãos National Park. VWM pH was 5.3. Non-sea-salt (nss) SO4(2-) comprised 97% of total SO4(2-). The molar ratio [2(nss-SO4(2-)) + NO3-]/[NH4+ + H+] was 1.1, suggesting that pH is predominantly controlled by H2SO4, HNO3, and NH3. Wet deposition of NH4+, NO3-, and nss-SO4(2-) was respectively 0.59, 0.25, and 0.30 kmol ha-1 yr-1. Assuming that dry deposition of N can comprise 30-50% of its total (dry + wet) deposition, the latter is estimated to be 1.2-1.7 kmol ha-1 yr-1 (17-24 kg N ha-1 yr-1).

CEIP Maria Lluïsa Serra

Award-winning

Remoção de Pb2+ e Cr3+ em solução por zeólitas naturais associadas a rochas eruptivas da formação serra geral, bacia sedimentar do Paraná

The capacity of natural zeolites and its host rock (dacite) to remove Pb2+ and Cr3+ from aqueous solutions has been investigated. Results showed that both samples prefer to remove Pb2+ instead of Cr3+. Almost 100% of Pb2+ was removed from solutions with concentration until 50 mg L-1 and 100 mg L-1 of this metal, respectively by dacite and zeolite. The equilibrium of metals adsorption process was reached during the first 30 min by both materials. Na+ can be used to recover Pb2+, but not to remove Cr3+ from the treated samples. The Sips model showed a good fit for experimental data of this study.

Fluxos de óxido nitroso em solos com cobertura de Floresta Ombrófila Densa Montana na Serra dos Órgãos, Rio de Janeiro

Soil fluxes of N2O were determined over one year in montane tropical rainforest of southeastern Brazil with average annual rainfall of 2.8 m. Annual mean (± standard deviation) and median N2O fluxes were 3.0 ± 1.4 and 2.7 µg N m-2 h-1, respectively, is 5-10 times lower than mean values reported in literature for tropical rainforest soils in the Amazon basin. N2O fluxes varied spatially and seasonally, were about twice as high during summer as in winter, and significantly influenced by both monthly precipitation and soil temperature.