Transforming personal experience and emotions through education to cultural diversity: an interplay between unicity and genericity

When subjects studied at school are close to societal discourses and to the students' social identities, when they have high emotional resonance, is it possible to enable the students to distance themselves from their emotions and personal experience, and to conceptualise them? Examining the relation between emotion and learning through the lens of socio-cultural psychology, the aim of our study was to shed light on "secondarisation" processes, that is, processes that transform personal experience and emotions into conceptualised forms of thinking. We analysed 85 video-recorded lessons in education for cultural diversity involving 12 teachers (of primary and secondary schools). Having identified episodes in which emotions were put into words or personal experience was reported, we analysed the use of pronouns (taken as indicators of secondarisation processes) and found a recurrent pattern: "the unicity-genericity routine". We illustrate the functioning of this routine with various excerpts taken from lessons in education for diversity taught in the classes of two teachers in primary school. The results show that the interplay between unicity and genericity works as a discursive resource for the development of secondarisation processes.

Iowa Department of Revenue & Finance, Agency Performance Plan

Annual Report, Agency Performance Plan

Iowa Finance Authority Agency Performance Plan

Agency Performance Plan

2002 Annual Report of the Iowa Railway Finance Authority

Railway finance report for the Iowa Department of Transportation.

2003 Annual Report of the Iowa Railway Finance Authority

Annual report for Iowa Railway Finance Authority. Annual Report produced by Iowa Department of Transportation.

Report of Recommendations to the Iowa Department of Revenue and Finance, June 30, 2002

State Agency Audit Report

Iowa Water Pollution Control Works and Drinking Water Facilities Financing Programs (Joint Programs of the Iowa Finance Authority and the Iowa Department of Natural Resources), June 30, 2002

State Agency Audit Report State Revolving Fund - Clean Water & Drinking Programs

Essays in banking and corporate finance

Abstract This paper presents a model of executive compensation in which the executive is risk-averse and has specific knowledge -knowledge about the optimal actions to take that is costly to transfer to the principal. The model generates predictions that are consistent with the available evidence and provides a rationale for a number of unresolved puzzles in executive compensation. Notably, we find that relative performance evaluation is optimal only if the quality of specific knowledge is low. We also show (1) why some common risk components are not filtered out of executives' pay, (2) why performance is more likely to be evaluated relative to aggregate market movements than relative to industry movements, and (3) why executives with higher perceived abilities are given stronger incentives. Finally, we demonstrate that the relation between risk and incentives may be positive or negative, depending on the quality of the executive's specific knowledge.

Personal fitnes

Trabajo fin de carrera que consta de una App Windows Phone 7.5 y de una aplicación web ASP MVC 4. El proyecto trata de abordar el sector empresarial del entrenamiento personalizado.

Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Report of Recommendations to the Iowa Department of Revenue and Finance, June 30, 2003

State Agency Audit Report

Iowa Water Pollution Control Works and Drinking Water Facilities Financing Programs (Joint Programs of the Iowa Finance Authority and the Iowa Department of Natural Resources), Independent Auditor's Reports Financial Statements and Supplemental Information Schedule of Findings, June 30, 2003

State Agency Audit Report

2004 Annual Report of the Iowa Railway Finance Authority

Annual report for Iowa Railway Finance Authority. Annual Report produced by Iowa Department of Transportation.