Crescimento de Chasmagnathus granulatus (Crustacea, Decapoda, Varunidae) na Lagoa do Peixe, Rio Grande do Sul, Brasil

O estudo do crescimento em largura da carapaça de Chasmagnathus granulatus Dana, 1851 foi baseado em dados de 1940 exemplares coletados na Lagoa do Peixe, Estado do Rio Grande do Sul, Brasil. As coletas foram realizadas de julho/1994 a junho/1995. Os caranguejos foram coletados manualmente nas margens da lagoa e em laboratório foram separados por sexo e a largura da carapaça mensurada. O modelo de von Bertalanffy foi utilizado para a descrição do crescimento. As curvas de crescimento em largura (mm), para dados obtidos através da progressão modal, são descritas pelas equações: Lt= 44,69 [1- e -0.0066(t+20,45)] e Lt= 37,63 [1- e -0.0072(t+21,92)], resultando em idades máximas estimadas de 2 anos para ambos os sexos.

Estudi sobre equalització electrònica per a sistemes de comunicació per fibra òptica

Estudi realitzat a partir d’una estada a Bell Labs (Lucent Technologies), New Jersey (Estats Units), entre el 15 de setembre de 2005 i el 15 de gener de 2006. Els sistemes de transmissió per fibra òptica fonamenten les principals xarxes de comunicacions. A mesura que la demanda d’ample de banda per usuari creixi, seran necessaris nous sistemes que siguin capaços de cobrir les necessitats a curt i llarg termini. La tecnologia dels sistemes òptics limita fortament la complexitat dels sistemes de transmissió / recepció en comparació, per exemple, als sistemes d’ones de ràdio. La tendència és la de dissenyar sistemes avançats amb detecció directa i mirar d’aplicar tècniques bàsiques de processat del senyal. Una d’aquestes tècniques és l’equalització electrònica, és a dir, fer ús de les tècniques de processament del senyal per tal de compensar la distorsió introduïda pel canal, deguda per una o diverses degradacions típiques: dispersió cromàtica, efectes no lineals, dispersió del mode de polarització (PMD) ... Dins d’un entorn comercial d’empresa, s’ha avaluat el funcionament dels sistemes d’equalització FFE-DFE aixi com MLSE en presència de dispersió cromàtica i/o dispersió del mode de polarització (PMD) en transmissions NRZ/RZ.

Sôbre dois novos parasitos de peixe da costa do Peru (Cestoda, Tetraphyllidea)

Na presente nota estudamos alguns cestódeos coletados de Sarda chilensis (Cuv.) peixe comum da costa do pacífico, enviado por um de nós (N.I.H); o material era constituído por vários espécimes de Phyllobothriidae e paenas trêss de Onchobothriidae, infelizmente todos comprimidos; não obstante aqui fazemos o seu estudo por ser tratar de material de interêsse.

Alguns helmintos de peixe do litoral norte fluminense - I

De 149 autópsias realizadas em peixes, os autores coletaram diversos helmintos, no litoral de Macaé, Estado do Rio de Janeiro, Brasil. A maior parte das espécies aqui estudadas, são redescritas, algumas apenas referidas e uma nova espécie do gênero Rhipidocotyle Diesing, 1858, é descrita nesta oportunidade.

Proteocefalídeos (Cestoda) de Phractocephalus Hemilopterus, peixe da Amazônia

São descritas e comentadas quatro espécies de cestóides proteocefalídeos de peixes siluriformes da Amazônia. Entre eles, Myzophorus woodlandi sp. n. que é comparada com as outras espécies do gênero; tais espécimens foram encontrados entre os tipos de Myrophorus pirarara Woodland, 1935. É também comentado o encontro de ovos operculados de uma 5ª espécie de proteocefalideo, não identificado.

Helminofauna da sarda (Scomber scombrus L. ) peixe da Costa Continental Portuguesa

Dos primerios 80 espécimens da sarda examinados (de janeiro a maio de 1982), apenas seis (7,5%) estavam livres de helmintos, apresentando os demais as espécies de parasitos seguintes, por ordem de freqüência dentro de cada grupo taxonômico: Kuhnia scombri (Kuhn, 1829) e Grubea cochlear (Diesing, 1858) (classe Monogenea); Lecithocladium excisum (Rudolph, 1819) e Opechona basillaris (Molin, 1859)(classe Digenea); pelrocercoides de Lacistrorhynchus tenuis (Beneden, 1858) de Scolex pleuronectis (Muller, 1788) e de Echeneibothrium sp. (classe Cestoda); Rhadinorhynchus tenuicornis (Linton, 1891) (filo Acanthocephala); formas dos tipos larvares Anisakis e Contracaecum e ainda, larvas de Goezia sp. (classe Nematoda). São referidas, pela primeira vez, neste hospedeiro, formas larvares do cestóide Echeneibothrium sp. e do nematóide Goezia sp.

Elaboració de membranes de fibra buida modificades amb nanopartícules metàl·liques per aplicacions catalítiques

Investigación producida a partir de una estancia en la Université Paul Sabatier, Toulouse III - CNRS, entre 2007 y 2009. Durante los últimos años la investigación centrada en nuevos materiales de tamaño nanoscòpico (nanopartículas, quantum dots, nanotubos de carbono,...) ha experimentado un crecimiento considerable debido a las especiales propiedades de los "nanoobjetos" con respecto a magnetismo, catálisis, conductividad eléctrica, etc ... Sin embargo, hoy en día todavía existen pocas aplicaciones de las nanopartículas en temas medioambientales. Uno de los motivos de esta situación es la posible toxicidad de los nanoobjetos, pero existe también una dificultad tecnológica dado que las nanopartículas tienden a agregarse y es muy difícil manipularlas sin que pierdan sus propiedades especiales. Así, aunque la preparación de materiales catalíticos nanoestructurados es muy interesante, es necesario definir nuevas estrategias para prepararlos. Este proyecto de investigación tiene como objetivo principal la preparación de nuevas membranas catalíticas con nanopartículas metálicas en el interior para aplicaciones de tratamiento de agua. La innovación principal de este proyecto consiste en que las nanopartículas no son introducidas en la matriz polimérica una vez preformadas sino que se hacen crecer en el interior de la matriz polimérica mediante una síntesis intermatricial. El único requisito es que la matriz polimérica contenga grupos funcionales capaces de interaccionar con los precursores de las nanopartículas. Una vez finalizado el proyecto se puede afirmar que se han logrado parte de los objetivos planteados inicialmente. Concreamente ha quedado demostrado que se pueden sintetizar nanopartículas metálicas de metales nobles (platino y paladio) en membranas de fibra hueca de micro- y ultrafiltración siguiendo dos metodologías diferentes: modificación fotoquímica de polímeros y deposición de multicapas de polielectrolitos. Los nuevos materiales son efectivos en la catálisis de reducción de un compuesto modelo (4-nitrofenol con borohidruro de sodio) y, en general, los resultados han sido satisfactorios. Sin embargo, se ha puesto de manifiesto que el uso de un reactivo que genera hidrógeno gas en contacto con la solución acuosa dificulta enormemente la implementación de la reacción catalítica al ser el medio de la membrana una matriz porosa. Así, como conclusión principal se puede decir que se han encontrado las limitaciones de esta aproximación y se sugieren dos posibilidades de continuidad: la utilización de las membranas sintetizadas en contactores gas-líquido o bien el estudio y optimización del sistema de membrana en configuración de membranas planas, un objetivo más asequible dada su menor complejidad. Esta investigación se ha realizado en el seno del “Laboratoire de Génie Chimique” de Toulouse y del Departamento de Química de la Michigan State University y ha sido posible gracias a un proyecto financiado por la “Agence National pour la Recherce” y al programa PERMEANT entre el CNRS y la NSF.

Biodiversity and influence of climatic factors on mosquitoes (Diptera: Culicidae) around the Peixe Angical hydroelectric scheme in the state of Tocantins, Brazil

The influence of climatic factors on the seasonal frequency of mosquitoes (Diptera: Culicidae) at the Peixe Angical hydroelectric scheme (Tocantins, Brazil) was evaluated in the present paper. Mosquito surveys were conducted in the municipality of Peixe and in areas surrounding the reservoir in the municipalities of Paranã and São Salvador do Tocantins during two daytime periods (10 am-12 noon and 2 pm-4 pm) and two night-time periods (6 pm-8 pm and 6 pm-10 am) over 14 months. In total, 10,840 specimens from 42 species were captured, 84.5% of which belonged to the Culcinae. The most common species were Anopheles darlingi, Psorophora albipes and Sabethes chloropterus. The number of Culicidae specimens was higher in months with higher rainfall and air humidity than during the drier months. The large population of Ps. albipes and the presence of both An. darlingi (primary vector for human malaria parasites) and Haemagogus janthinomys (primary vector for yellow fever virus) are highlighted.

Susceptibility of Biomphalaria straminea from Peixe Angical dam, Tocantins, Brazil to infection with three strains of Schistosoma mansoni

Environmental changes from water resource developmental projects affect the epidemiology of water-associated diseases, as well as malaria and schistosomiasis. Aiming to investigate the occurrence and distribution of freshwater snails of medical and veterinary importance in the area of influence of the Peixe Angical hydroelectric dam, a survey has been conducted over four years (2004-2008). The study has revealed the occurrence of populations of Biomphalaria straminea (Dunker) in all municipalities surrounding the lake. Studies on parasite-mollusc compatibility were undertaken using 35 populations of B. straminea, descendants of specimens obtained from that area and three strains of Schistosoma mansoni (Sambon) (BH, CM and CMO). The main results are as follows: (i) among the 1,314 specimens used, eight had been infected (infection index of 0.6%) with only the BH strain, (ii) for B. straminea populations, the mortality index was 6.8% and, depending on the strain used, the indexes were 4.6%, 8.49% and 19% with BH, CM and CMO strains, respectively, (iii) the infection indexes varied according to the B. straminea populations, ranging from 0-12.5% and (iv) the duration of the precercarial period varied from 25-49 days. These results, in addition to environmental and social changes that took place in the Peixe Angical dam region, indicate the possibility of B. straminea emerging as a schistosomiasis vector in this area.

Estudi de les propietats elàstiques i de fractura de teixits plans de fibra

L’estudi que es presenta parteix d’un projecte que es va començar adesenvolupar a la universitat de Girona per Silvia Castellano Garriga. El que espretén fer ara, és modificar alguns punts del projecte antic per millorar i ampliarels coneixement sobre els teixits plans de fibra. Els dos teixits plans que s’ estudien i s’ analitzen en aquest projecte són: la fibra de carboni amb resina de vinilester i la fibra de vidre amb resina epoxi. Per cadascun d’ ells es determinen les propietats elàstiques i les tensions

Caracterització de la fibra Henequén per ser utilitzada com a reforç en materials compostos

La generació massiva de residus plàstics constitueix actualment un gravíssim problemamediambiental. Una de les estratègies desenvolupades per pal•liar-lo consisteix en el reciclatge delsresidus plàstics i la seva posterior utilització en diferents aplicacions en sectors com la construcció.La incorporació de reforços en el material reciclat millora les seves propietats mecàniques. Unpossible reforç són les fibres d'origen vegetal o biofibres, que, a més de millorar tècnicament elproducte, presenten avantatges econòmics i ambientals. Les biofibres són un bon competidor contrales fibres reforçants tradicionals com la fibra de vidre ja que presenten un baix cost, baixa densitat i,per tant, bones propietats específiques, menys equip de processament, alta suavitat,biodegradabilitat i són ecològicament sostenibles, ja que es produeixen a partir de recursos naturals.En aquest treball es fan servir fibres provinents de la pinya de Henequén. Aquestes fibres són unsubproducte del procés per a l’obtenció del licor de Henequén i es volen fer servir com a reforç enmaterials compostos.Ja s’han fet estudis sobre la fibra de Henequén que creix a Mèxic. Aquest projecte s’emmarca dinsuna col•laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Cubana de Holguin, per tal d’estudiarla fibra de Henequén que creix a Cuba