Cruïlla 0

Postprint (published version)

Cap a un model d'estudi comunicatiu del paisatge: Interpretació del factors apropiatiu i vivencial del paisatge com a procés de comunicació intrapersonal

El plantejament inicial d'aquesta investigació parteix de la hipòtesi que assenyala que qualsevol procés d'interacció de l'individu amb el paisatge té connotacions comunicatives que cal destriar i, en aquest sentit, es fa necessari establir uns paràmetres d'anàlisi que permetin interpretar els processos de vivència i d'apropiació del paisatge en clau de manifestació comunicativa i, més concretament, des de la perspectiva de la comunicació intrapersonal

Xavier Quintana: "cal conservar els valors ecològics del territori"

La possibilitat que els aiguamolls del Baix Ter es converteixin en un parc natural és cada cop més a prop. La càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis té molt a veure en el procés de definició del futur Parc

Investigant el paisatge : fitxes didàctiques del medi natural. 'Investigando el paisaje : fichas didácticas sobre el medio natural'.

Contiene fichas y orientaciones para dos niveles educativos. Se complementa con una publicación para el profesorado

Investigant el paisatge : fitxes didàctiques del medi urbà. 'Investigando el paisaje : fichas didácticas sobre el medio urbano'.

Contiene fichas y orientaciones para dos niveles educativos. Se complementa con una publicación para el profesorado

Teniu cura dels vostres pins : la processionària del pi. 'Cuidad vuestros pinos : la procesionaria del pino'.

Resumen tomado de la publicación

Pla d'ordenació del primer cicle d'educació infantil de les Illes Balears. 'Plan de ordenación del primer ciclo de educación infantil de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del propio recurso

La coordinació entre l'oferta del territori i l'escola : una aposta per a la qualitat. 'La coordinación entre la oferta del territorio y la escuela : una apuesta por la calidad'.

Resumen de la autora en catalán

Un model d'organització del territori : les xarxes educatives d'Horta-Guinardó. 'Un modelo de organización del territorio : las redes educativas de Horta-Guinardó'.

Resumen basado en el de los autores

L'any Maragall arreu del territori

Resumen basado en el de la publicaci??n

Geografía, ordenación del territorio y colonialismo español en Marruecos

L’inici de la experiència colonial espanyola en Àfrica del Nord va suposar per a la geografia l’ocasió de fer-se sentir per mitjà de la creació d’institucions i de la realització de treballs científics adreçats a donar a conèixer la importància de la presència en Marroc a una població traumatitzada per la pèrdua recent del que quedava d’un imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantació del Protectorat espanyol van retardar la implantació l’una vertadera política colonitzadora, que va ser possible fins després de la Guerra Civil. L’africanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dècada dels 40 sorgiren projectes d’ordenació del territori que van tenir un caràcter pioner a l’Espanya de la postguerra, però que van ser, una vitrina de propaganda del nou règim. En aquella època, però, la geografia espanyola es va mostrar incapaç de participar en aquesta experiència a causa del seu retard institucional i acadèmic, i el domini de la ordenació del territori va quedar en mans d’altres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als geògrafs

Turismo, percepción del paisaje y planificación del territorio

The perception of the landscape is a broad, multidisciplinary. complex field of study, but one which is vital for systematic landscape planning. This is especially true with regard to tourism, which is particularly sensitive to landscape considerations. Both the article's analysis from the point of view of human geography, and the process by which the individual and the collective group perceive and engage in an aesthetic evaluation of the landscape, are of fundamental importance to any interaction with the landscape

Nous processos i formes de creixement urbà: el cas del districte industrial de Montebelluna a Itàlia

This article analyses the spatial organization of Montebelluna's industrial district (Italy) as an exemple of the dinamics of urbanization phenomenon in small urban areas. The study is divided in two parts: in the first one I present the social organisation's model of production named «industrial district» and its relation with the space, which is characterizeded by the rising of diffused urbanization settlements; in the second part I try to verify some explanatory factors pointed out by different autors in this specific area with an historical analysis of processes point of view. The diffused organisation of economic and housing activity show a change in the urban morphology

Les polítiques de paisatge a Europa en el marc del Conveni Europeu del Paisatge. Els casos d'Espanya, Alemanya i Eslovàquia

En aquesta tesi doctoral es pretén estudiar les diferents polítiques de paisatge a Europa, centrant-se en l’estudi a fons del Conveni Europeu del Paisatge, únic instrument dedicat exclusivament al paisatge. Mitjançant l’anàlisi de tres casos d’estudi, Espanya, Alemanya i Eslovàquia, més l’estudi de respectives regions dels mateixos, s’explicaran les eines i instruments existents avui per protegir, gestionar i ordenar el paisatge, afegint, però, l’element social, indiscutiblement lligat a la manera de veure, pensar i viure el paisatge. Es respon així a la hipòtesis de si ens trobem davant un canvi de paradigma, davant una nova sensibilitat respecte del paisatge. Indirectament es responen a dues preguntes més: demostrar si després de 10 anys de funcionament del Conveni Europeu del Paisatge aquest es perfila com a instrument per excel•lència per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Europa i si és possible l’existència de polítiques de paisatge efectives al marge del Conveni Europeu del Paisatge.

Los mecanismos de cohesión territorial en España: un análisis y algunas propuestas

El presente informe describe y cuantifica los principales mecanismos de cohesión social y territorial existentes en España, analiza su incidencia sobre la distribución regional de la renta y su contribución a la nivelación de la calidad de los servicios básicos, y propone algunos cambios en su diseño con el objetivo de mejorar sus propiedades de eficiencia y su adecuación a los principios constitucionales de igualdad, solidaridad y autonomía. La tesis central del tabajo es que el proceso de reformas autonómicas que ahora se inicia no debería en ningún caso suponer la ruptura de los mecanismos existentes de cohesión y debería aprovecharse para perfeccionarlos.