[1 lettre d'Auguste-Emmanuel Vaucorbeil à Jacques-Léopold Heugel, 27 septembre 1883]

Lui transmet un laissez-passer pour M. Barie

[2 lettres autographes signées de Jules Barbier à Vaucorbeil, 3 août - 2 décembre 1883]

3 août : Évoque ses malheurs et sollicite Heugel : "Tandis que vous vous promenez sur les grèves, je me promène de plus en plus sur l'étang de la mélasse. [...] Ayez foi en moi , je vous prie, et donnez-moi quelque chose sur l'avenir".. - 2 décembre : Réagit à un article du "Ménestrel" consacré à Ambroise Thomas et déplore la position subalterne dans laquelle la presse tient les librettistes. - Papier à en-tête : "Au Ménestrel, 2 bis, rue Vivienne, Paris.

'Making Science Understandable'. Divulgació científica i mediació editorial: el cas de The Wisdom of the Body de Walter B. Cannon (1871-1945)

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

Exil antifasciste et politique fédérale du refuge : le camp de Bassecourt (1944-1945)

En février 1944, une soixantaine d'hommes, venus de différents pays d'Europe dominés par des dictatures, sont rassemblés dans un camp spécial situé dans le Jura. Le camp de Bassecourt réunit des réfugiés politiques. Sa création est le résultat d'une politique initiée dans les années 1930, qui se prolonge jusqu'à la fin de la guerre. Il constitue un terrain fécond pour examiner, d'une part, le traitement réservé par la Confédération à ces réfugiés, considérés comme dangereux et indésirables en raison de leur engagement politique, et, d'autre part, les stratégies mises en oeuvre par les internés pour défendre leurs intérêts et poursuivre leur lutte contre le fascisme. Les changements survenus dans l'équilibre des forces européennes au tournant des années 1944 et 1945 conduisent la Suisse à changer de politique, illustrant par là même le caractère improvisé de cette dernière ; ils offrent aussi aux réfugiés l'opportunité de participer à la reconstruction de leur pays et d'y jouer un rôle politique.

[Ressenya del llibre] Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual, José Antonio Donaire Benito

Ressenya del llibre 'Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual', escrit per José Antonio Donaire Benito, publicat l'any 2012 per edicions Vitel·la

Diagnosi d'una llei franquista: la Llei de Redempció de Censos de 1945

El 31 de desembre de 1945 les cons franquistes van aprovar una Llei de Redempció de Censos específica per a Catalunya. Es tractava d'una llei que permetia als censataris, és a dir, als emfiteutes, als propietaris de finques gravades amb censos, d'accedir a la propietat plena de les "seves" finques, és a dir, de les finques de les quals eren titulars del domini útil. D'entrada, la promulgació d'una llei com aquesta, en el marc d'un règim franquista, pot provocar un cert desconcert. En el discurs historiogràfic dominant sobre l'Espanya contemporània, la supervivència dels censos ha estat vista com una prova de la supervivència dels drets feudals, és a dir, com una clara rèmora del passat, com una evidencia del caràcter incomplet de la revolució liberal, i també com un obstacle al desenvolupament agrari i, per tant, al creixement econòmic'. Una llei de redempció de censos ha tendit a ser vista, en aquest context, com una llei clarament beneficiosa per al conjunt de la societat i, en particular, per a la pagesia i els sectors més populars. El corol·lari que es deriva d’aquesta percepció implica, admetem-ho, una visió favorable al paper del franquisme: aquest regim hauria exercit, en aquest terreny específic de les relacions socials agràries, un paper modernitzadori, i també, un paper clarament favorable a les classes populars

L'espionatge soviètic (1917-1945): una forma de control social

L'espionatge és una pràctica que, en tant que poc coneguda pel seu component fosc i discret, ha estat present en la Història de la Humanitat des de l‟Edat Mitjana fins als nostres dies. El present treball intenta dur a terme un estat de la qüestió sobre el paper de l‟espionatge soviètic en la primera meitat del segle XX, concretament, des del naixement de l‟Estat bolxevic (la Revolució Russa de 1917) fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (el 1945). En aquest sentit, els àmbits analitzats comporten una diversitat que deixa palesa la complexitat de l‟entramat burocràtic i organitzatiu adjacent a aquest ofici. També geogràficament esdevé una tasca transversal estesa per tot el Planeta. Així també, els paràmetres emprats per l‟espionatge soviètic no comprenen límits i les purgues acabaran esdevenint l‟únic instrument possible per a aconseguir imposar el seu gran propòsit: La Revolució Socialista Mundial. Entès com a una pràctica dirigida pel propi Stalin, a voltes oberta a voltes oculta, l‟espionatge també acabarà esdevenint una tasca per a espiar els propis espies la majoria dels quals seran titllats de traïdors, trotskistes i feixistes