Itineraris formatius de joves en situació de risc social que participen en programes de suport acadèmic

Els programes de suport acadèmic són dispositius que pretenen esdevenir un factor compensatori en els itineraris formatius dels joves, principalment en contextos de vulnerabilitat social. Amb aquest treball es vol exemplificar un cas concret, comparant les dades estadístiques del Departament d’Educació amb les dades d’un centre obert. També s’exposen els factors que incideixen en la concreció dels itineraris d’aquests joves per tal de determinar si els programes de suport acadèmic han esdevingut una pràctica d’èxit

Risk factors for colorectal cancer in subjects with family history of the disease.

The relationship between lifestyle factors, past medical conditions, daily meal frequency, diet and the risk of 'familial' colorectal cancer has been analysed using data from a case-control study conducted in northern Italy. A total of 1584 colorectal cancer patients and 2879 control subjects were admitted to a network of hospitals in the Greater Milan area and the Pordenone province. The subjects included for analysis were the 112 cases and the 108 control subjects who reported a family history of colorectal cancer in first-degree relatives. Colorectal cancer cases and control subjects with family history were similarly distributed according to sex, age, marital status, years of schooling and social class. Familial colorectal cancer was associated with meal frequency, medical history of diabetes (relative risk, RR = 4.6) and cholelithiasis (RR = 5.2). Significant positive trends of increasing risk with more frequent consumption were observed for pasta (RR = 2.5, for the highest vs the lowest intake tertile), pastries (RR = 2.4), red meat (RR = 2.9), canned meat (RR = 1.9), cheese (RR = 3.5) and butter (RR = 1.9). Significant inverse associations and trends in risk were observed for consumption of poultry (RR = 0.4), tomatoes (RR = 0.2), peppers (RR = 0.3) and lettuce (RR = 0.3). Significant inverse trends in risk with increasing consumption for beta-carotene and ascorbic acid were observed (RR = 0.5 and 0.4 respectively, highest vs lowest intake tertile). These results suggest that risk factors for subjects with a family history of colorectal cancer in first-degree relatives are not appreciably different from recognized risk factors of the disease in the general population.

Little evidence for association between the TGFBR1*6A variant and colorectal cancer: a family-based association study on non-syndromic family members from Australia and Spain.

Genome-wide linkage studies have identified the 9q22 chromosomal region as linked with colorectal cancer (CRC) predisposition. A candidate gene in this region is transforming growth factor beta receptor 1 (TGFBR1). Investigation of TGFBR1 has focused on the common genetic variant rs11466445, a short exonic deletion of nine base pairs which results in truncation of a stretch of nine alanine residues to six alanine residues in the gene product. While the six alanine (*6A) allele has been reported to be associated with increased risk of CRC in some population based study groups this association remains the subject of robust debate. To date, reports have been limited to population-based case-control association studies, or case-control studies of CRC families selecting one affected individual per family. No study has yet taken advantage of all the genetic information provided by multiplex CRC families. Methods: We have tested for an association between rs11466445 and risk of CRC using several family-based statistical tests in a new study group comprising members of non-syndromic high risk CRC families sourced from three familial cancer centres, two in Australia and one in Spain. Results: We report a finding of a nominally significant result using the pedigree-based association test approach (PBAT; p = 0.028), while other family-based tests were non-significant, but with a p-value < 0.10 in each instance. These other tests included the Generalised Disequilibrium Test (GDT; p = 0.085), parent of origin GDT Generalised Disequilibrium Test (GDT-PO; p = 0.081) and empirical Family-Based Association Test (FBAT; p = 0.096, additive model). Related-person case-control testing using the 'More Powerful' Quasi-Likelihood Score Test did not provide any evidence for association (M-QL5; p = 0.41). Conclusions: After conservatively taking into account considerations for multiple hypothesis testing, we find little evidence for an association between the TGFBR1*6A allele and CRC risk in these families. The weak support for an increase in risk in CRC predisposed families is in agreement with recent meta-analyses of case-control studies, which estimate only a modest increase in sporadic CRC risk among 6*A allele carriers.

Maneig i compliment terapèutic de les persones afectades per MPOC de l'ABS Girona 2

L’ús de programes senzills, dirigits a malalts amb MPOC comporta una reducció significativa del nombre de les hospitalitzacions. Amb MPOC com amb qualsevol patologia crònica, és fonamental que tant el pacient com la família rebin una informació adequada sobre la malaltia, els factors de risc, els hàbits que faciliten la progressió i les mesures terapèutiques necessàries en cada moment de la malaltia. És fonamental revisar el compliment del tractament i la tècnicad’inhalació, i els malalts amb insuficiència respiratòria crònica amb tractament d’oxigenoteràpia domiciliària cal revisar els objectius d’aquest tractament, les diferents fonts existents i com utilitzar-les

Sinusoidal Endothelial Dysfunction Precedes Inflammation and Fibrosis in a Model of NAFLD

Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is the hepatic manifestation of the metabolic syndrome. Most morbidity associated with the metabolic syndrome is related to vascular complications, in which endothelial dysfunction is a major pathogenic factor. However, whether NAFLD is associated with endothelial dysfunction within the hepatic vasculature is unknown. The aims of this study were to explore, in a model of diet-induced overweight that expresses most features of the metabolic syndrome, whether early NAFLD is associated with liver endothelial dysfunction. Wistar Kyoto rats were fed a cafeteria diet (CafD; 65% of fat, mostly saturated) or a control diet (CD) for 1 month. CafD rats developed features of the metabolic syndrome (overweight, arterial hypertension, hypertryglyceridemia, hyperglucemia and insulin resistance) and liver steatosis without inflammation or fibrosis. CafD rats had a significantly higher in vivo hepatic vascular resistance than CD. In liver perfusion livers from CafD rats had an increased portal perfusion pressure and decreased endothelium-dependent vasodilation. This was associated with a decreased Akt-dependent eNOS phosphorylation and NOS activity. In summary, we demonstrate in a rat model of the metabolic syndrome that shows features of NAFLD, that liver endothelial dysfunction occurs before the development of fibrosis or inflammation.

Prehospital ticagrelor in ST-segment elevation myocardial infarction

Background:The direct-acting platelet P2Y receptor antagonist ticagrelor can reduce the incidence of major adverse cardiovascular events when administered at hospital admission to patients with ST-segment elevation myocardial infarction (STEMI). Whether prehospital administration of ticagrelor can improve coronary reperfusion and the clinical outcome is unknown. Methods: We conducted an international, multicenter, randomized, double-blind study involving 1862 patients with ongoing STEMI of less than 6 hours' duration, comparing prehospital (in the ambulance) versus in-hospital (in the catheterization laboratory) treatment with ticagrelor. The coprimary end points were the proportion of patients who did not have a 70% or greater resolution of ST-segment elevation before percutaneous coronary intervention (PCI) and the proportion of patients who did not have Thrombolysis in Myocardial Infarction flow grade 3 in the infarct-related artery at initial angiography. Secondary end points included the rates of major adverse cardiovascular events and definite stent thrombosis at 30 days. Results: The median time from randomization to angiography was 48 minutes, and the median time difference between the two treatment strategies was 31 minutes. The two coprimary end points did not differ significantly between the prehospital and in-hospital groups. The absence of ST-segment elevation resolution of 70% or greater after PCI (a secondary end point) was reported for 42.5% and 47.5% of the patients, respectively. The rates of major adverse cardiovascular events did not differ significantly between the two study groups. The rates of definite stent thrombosis were lower in the prehospital group than in the in-hospital group (0% vs. 0.8% in the first 24 hours; 0.2% vs. 1.2% at 30 days). Rates of major bleeding events were low and virtually identical in the two groups, regardless of the bleeding definition used

Effects of cobalt-chromium everolimus eluting stents or bare metal stent on fatal and non-fatal cardiovascular events: patient level meta-analysis

Objectives: To examine the safety and effectiveness of cobalt-chromium everolimus eluting stents compared with bare metal stents. Design: Individual patient data meta-analysis of randomised controlled trials. Cox proportional regression models stratified by trial, containing random effects, were used to assess the impact of stent type on outcomes. Hazard ratios with 95% confidence interval for outcomes were reported. Data sources and study selection: Medline, Embase, the Cochrane Central Register of Controlled Trials. Randomised controlled trials that compared cobalt-chromium everolimus eluting stents with bare metal stents were selected. The principal investigators whose trials met the inclusion criteria provided data for individual patients. Primary outcomes: The primary outcome was cardiac mortality. Secondary endpoints were myocardial infarction, definite stent thrombosis, definite or probable stent thrombosis, target vessel revascularisation, and all cause death. Results: The search yielded five randomised controlled trials, comprising 4896 participants. Compared with patients receiving bare metal stents, participants receiving cobalt-chromium everolimus eluting stents had a significant reduction of cardiac mortality (hazard ratio 0.67, 95% confidence interval 0.49 to 0.91; P=0.01), myocardial infarction (0.71, 0.55 to 0.92; P=0.01), definite stent thrombosis (0.41, 0.22 to 0.76; P=0.005), definite or probable stent thrombosis (0.48, 0.31 to 0.73; P<0.001), and target vessel revascularisation (0.29, 0.20 to 0.41; P<0.001) at a median follow-up of 720 days. There was no significant difference in all cause death between groups (0.83, 0.65 to 1.06; P=0.14). Findings remained unchanged at multivariable regression after adjustment for the acuity of clinical syndrome (for instance, acute coronary syndrome v stable coronary artery disease), diabetes mellitus, female sex, use of glycoprotein IIb/IIIa inhibitors, and up to one year v longer duration treatment with dual antiplatelets. Conclusions: This meta-analysis offers evidence that compared with bare metal stents the use of cobalt-chromium everolimus eluting stents improves global cardiovascular outcomes including cardiac survival, myocardial infarction, and overall stent thrombosis.

Effects of cobalt-chromium everolimus eluting stents or bare metal stent on fatal and non-fatal cardiovascular events: patient level meta-analysis

Objectives: To examine the safety and effectiveness of cobalt-chromium everolimus eluting stents compared with bare metal stents. Design: Individual patient data meta-analysis of randomised controlled trials. Cox proportional regression models stratified by trial, containing random effects, were used to assess the impact of stent type on outcomes. Hazard ratios with 95% confidence interval for outcomes were reported. Data sources and study selection: Medline, Embase, the Cochrane Central Register of Controlled Trials. Randomised controlled trials that compared cobalt-chromium everolimus eluting stents with bare metal stents were selected. The principal investigators whose trials met the inclusion criteria provided data for individual patients. Primary outcomes: The primary outcome was cardiac mortality. Secondary endpoints were myocardial infarction, definite stent thrombosis, definite or probable stent thrombosis, target vessel revascularisation, and all cause death. Results: The search yielded five randomised controlled trials, comprising 4896 participants. Compared with patients receiving bare metal stents, participants receiving cobalt-chromium everolimus eluting stents had a significant reduction of cardiac mortality (hazard ratio 0.67, 95% confidence interval 0.49 to 0.91; P=0.01), myocardial infarction (0.71, 0.55 to 0.92; P=0.01), definite stent thrombosis (0.41, 0.22 to 0.76; P=0.005), definite or probable stent thrombosis (0.48, 0.31 to 0.73; P<0.001), and target vessel revascularisation (0.29, 0.20 to 0.41; P<0.001) at a median follow-up of 720 days. There was no significant difference in all cause death between groups (0.83, 0.65 to 1.06; P=0.14). Findings remained unchanged at multivariable regression after adjustment for the acuity of clinical syndrome (for instance, acute coronary syndrome v stable coronary artery disease), diabetes mellitus, female sex, use of glycoprotein IIb/IIIa inhibitors, and up to one year v longer duration treatment with dual antiplatelets. Conclusions: This meta-analysis offers evidence that compared with bare metal stents the use of cobalt-chromium everolimus eluting stents improves global cardiovascular outcomes including cardiac survival, myocardial infarction, and overall stent thrombosis.

Inappropriate prescribing to the oldest old patients admitted to hospital: prevalence, most frequently used medicines, and associated factors

Background: Scientific evidence on treatments of chronic diseases in patients 85 years old or older is very limited, as is available information on inappropriate prescription (IP) and its associated factors. The study aimed to describe medicine prescription, potentially inappropriate medicines (PIM) and potentially prescribing omissions (PPO) and their associated factors on this population. Methods: In the context of an observational, prospective and multicentric study carried out in elderly patients admitted to seven Spanish hospitals for a year, a sub-analysis of those aged 85 years and over was performed. To assess PIMs, the Beers and STOPP criteria were used, and to assess PPOs, the START and the ACOVE-3 criteria were used. To assess factors associated with IP, a multivariate logistic regression analysis was performed. Patients were selected randomly every week on consecutive days from the hospitalization lists. Results: A total of 336 patients were included in the sub-analysis with a median (Q1-Q3) age of 88 (8690) years. The median medicines taken during the month prior to admission was 10 (713). Forty-seven point two per cent of patients had at least one Beers-listed PIM, 63.3% at least one STOPP-listed PIM, 53.6% at least one START-listed PPO, and 59.4% at least one ACOVE-3-listed PPO. Use of benzodiazepines in patients who are prone to falls (18.3%) and omission of calcium and vitamin D supplements in patients with osteoporosis (13.3%) were the most common PIM and PPO, respectively. The main factor associated with the Beers-listed and the STOPP-listed PIM was consumption of 10 or more medicines (OR = 5.7, 95% CI 1.8-17.9 and OR = 13.4, 95% CI 4.0-44.0, respectively). The main factors associated with the START-listed PPO was a non-community dwelling origin (OR 2.3, 95% CI 1.0-5.0), and multimorbidity (OR1.8, 95% CI 1.0-3.1). Conclusions: Prescribed medicines and PIM and PPO prevalence were high among patients 85 years and over. Benzodiazepine use in those who are prone to falls and omission of calcium and vitamin D in those with osteoporosis were the most frequent PIM and PPO, respectively. Factors associated with PIM and PPO differed with polypharmacy being the most important factor associated with PIM.

Maneig i compliment terapèutic de les persones afectades per MPOC de l'ABS Girona 2

L’ús de programes senzills, dirigits a malalts amb MPOC comporta una reducció significativa del nombre de les hospitalitzacions. Amb MPOC com amb qualsevol patologia crònica, és fonamental que tant el pacient com la família rebin una informació adequada sobre la malaltia, els factors de risc, els hàbits que faciliten la progressió i les mesures terapèutiques necessàries en cada moment de la malaltia. És fonamental revisar el compliment del tractament i la tècnica d’inhalació, i els malalts amb insuficiència respiratòria crònica amb tractament d’oxigenoteràpia domiciliària cal revisar els objectius d’aquest tractament, les diferents fonts existents i com utilitzar-les

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

Modificacions en la dinàmica de processat i en les característiques finals de productes carnis amb contingut reduït de sodi

In recent years, several studies have linked sodium intake to hypertension, and the consequent mortality risk due to vascular diseases. Several UE member states and the WHO recommend reducing the salt intake level to a maximum of 5 g per day. Salt is a useful ingredient for meat product processing. A reduction of added salt provokes a decrease in the quality of meat products. As a technological strategy, the reduction of the amount of added salt and the addition of potassium lactate, until a 30% molar substitution (taking into account the salt standard amount (30 g/kg)), have been proposed. This substitution could modify the product evolution during its processing. The knowledge of these effects could make the optimization of the process easier. In dry-cured meat products with a reduced salt content, it could be concluded that the proposed strategy reduces the processing period, as well as the anomalous texture risk; it increases the product safety and it does not modify the visual attributes.

Cessació de l'hàbit tabàquic en pacients afectats de malaltia vascular cerebral aguda

S'han estudiat 1003 pacients amb el diagnòstic de Malaltia Vascular Cerebral (MVC) aguda ingressats a la unitat de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona en el període de gener de 2005 a juliol de 2007. S'ha realitzat un estudi de cohorts prospectiu d'un any en 110 pacients que eren fumadors en el moment de l'ictus. Un elevat percentatge dels pacients afectats de MVC aguda presenten factors de risc vascular que es poden evitar com el consum de tabac o d'alcohol, i factors de risc vascular que cal controlar com la hipertensió, la dislipèmia, la diabetis o la cardiopatia. Només 4 de cada 10 pacients fumadors diagnosticats d'ictus havien abandonat l'hàbit un any després de presentar la MVC aguda. Les variables que millor prediuen la cessació tabàquica en aquests pacients són la localització de la lesió a l'ínsula cerebral i la intenció de deixar de fumar prèvia a l'ictus.

Improvement of strategies for the management of fire blight (Erwinia amylovora). Evaluation and optimization of physical and chemical control methods, and use of decision support systems

El foc bacterià és una malaltia que afecta a plantes de la família de la rosàcies, causada pel bacteri Erwinia amylovora. El seu rang d'hostes inclou arbres fruiters, com la perera, la pomera o el codonyer, i plantes ornamentals de gran interès comercial i econòmic. Actualment, la malaltia s'ha dispersat i es troba àmpliament distribuïda en totes les zones de clima temperat del món. A Espanya, on la malaltia no és endèmica, el foc bacterià es va detectar per primer cop al 1995 al nord del país (Euskadi) i posteriorment, han aparegut varis focus en altres localitzacions, que han estat convenientment eradicats. El control del foc bacterià, és molt poc efectiu en plantes afectades per la malaltia, de manera que es basa en mesures encaminades a evitar la dispersió del patogen, i la introducció de la malaltia en regions no endèmiques. En aquest treball, la termoteràpia ha estat avaluada com a mètode d'eradicació d'E. amylovora de material vegetal de propagació asimptomàtic. S'ha demostrat que la termoteràpia és un mètode viable d'eradicar E. amylovora de material de propagació. Gairebé totes les espècies i varietats de rosàcies mantingudes en condicions d'humitat sobrevivien 7 hores a 45 ºC i més de 3 hores a 50 ºC, mentre que més d'1 hora d'exposició a 50 ºC amb calor seca produïa danys en el material vegetal i reduïa la brotació. Tractaments de 60 min a 45 ºC o 30 min a 50 ºC van ser suficients per reduir la població epífita d'E. amylovora a nivells no detectables (5 x 102 ufc g-1 p.f.) en branques de perera. Els derivats dels fosfonats i el benzotiadiazol són efectius en el control del foc bacterià en perera i pomera, tant en condicions de laboratori, com d'hivernacle i camp. Els inductors de defensa de les plantes redueixen els nivells de malaltia fins al 40-60%. Els intervals de temps mínims per aconseguir el millor control de la malaltia van ser 5 dies pel fosetil-Al, i 7 dies per l'etefon i el benzotiadiazol, i les dosis òptimes pel fosetil-Al i el benzotiadiazol van ser 3.72 g HPO32- L-1 i 150 mg i.a. L-1, respectivament. Es millora l'eficàcia del fosetil-Al i del benzotiadiazol en el control del foc bacterià, quan es combinen amb els antibiòtics a la meitat de la dosi d'aquests últims. Tot i que l'estratègia de barrejar productes és més pràctica i fàcil de dur a terme a camp, que l'estratègia de combinar productes, el millor nivell de control de la malaltia s'aconsegueix amb l'estratègia de combinar productes. Es va analitzar a nivell histològic i ultrastructural l'efecte del benzotiadiazol i dels fosfonats en la interacció Erwinia amylovora-perera. Ni el benzotiadiazol, ni el fosetil-Al, ni l'etefon van induir canvis estructurals en els teixits de perera 7 dies després de la seva aplicació. No obstant, després de la inoculació d'E. amylovora es va observar en plantes tractades amb fosetil-Al i etefon una desorganització estructural cel·lular, mentre que en les plantes tractades amb benzotiadiazol aquestes alteracions tissulars van ser retardades. S'han avaluat dos models (Maryblyt, Cougarblight) en un camp a Espanya afectat per la malaltia, per determinar la precisió de les prediccions. Es van utilitzar dos models per elaborar el mapa de risc, el BRS-Powell combinat i el BIS95 modificat. Els resultats van mostrar dos zones amb elevat i baix risc de la malaltia. Maryblyt i Cougarblight són dos models de fàcil ús, tot i que la seva implementació en programes de maneig de la malaltia requereix que siguin avaluats i validats per un període de temps més llarg i en àrees on la malaltia hi estigui present.

Mammalian miRNA RISC recruits CAF1 and PABP to affect PABP-dependent deadenylation.

MicroRNAs (miRNAs) inhibit mRNA expression in general by base pairing to the 3'UTR of target mRNAs and consequently inhibiting translation and/or initiating poly(A) tail deadenylation and mRNA destabilization. Here we examine the mechanism and kinetics of miRNA-mediated deadenylation in mouse Krebs-2 ascites extract. We demonstrate that miRNA-mediated mRNA deadenylation occurs subsequent to initial translational inhibition, indicating a two-step mechanism of miRNA action, which serves to consolidate repression. We show that a let-7 miRNA-loaded RNA-induced silencing complex (miRISC) interacts with the poly(A)-binding protein (PABP) and the CAF1 and CCR4 deadenylases. In addition, we demonstrate that miRNA-mediated deadenylation is dependent upon CAF1 activity and PABP, which serves as a bona fide miRNA coactivator. Importantly, we present evidence that GW182, a core component of the miRISC, directly interacts with PABP via its C-terminal region and that this interaction is required for miRNA-mediated deadenylation.