Handbuch der pathogenen Mikroorganismen / unter Mitwirkung von Rudolph Abel [u. a.] nebst mikrophotographischen Atlas zusammengestellt von Prof. Dr. A. Wassermann

2

Philipp Cavolini's Abhandlungen über Pflanzen-thiere des Mittelmeers / aus dem Italienischen übersetzt von Wilhelm Sprengel ; und herausgegeben von Kurt Sprengel.

1813

Wilhelm Reich – Von der Psychoanalyse zu einer körperorientierten Behandlungstechnik und seine Bedeutung für die Körperpsychotherapie

[s.c.]

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

Henneguya intracornea n.sp. (Myxozoa: Myxosporea) parasita do olho do lambari, Astyanax Scabripinnis (Jenyns, 1842) (Osteichthyes, Characidae)

Descreve-se um novo mixosporídeo - Henneguya intracornea n.sp - parasita da córnea de peixe de água doce, Astyanax scabripinnis (Jenyns, 1842) da região de Campinas, Sp. As sucessivas fases evolutivas são descritas. Assinalam-se os caracteres morfológicos e biológicos que distinguem H. intracornea n.sp. das demais espécies do gênero. Destaca-se o parasitismo exclusivo da córnea do peixe parasitado e suas características morfológicas, com ênfase para sua típica cápsula polar, com a forma de garrafa e para os dois processos caudais, desiguais no comprimento.

Estudo do roedor Akodon arviculoides, Wagner, 1842 (Cricetidae): importância nos focos pestosos no Brasil

Relata-se a ocorrência do roedor Akodon arviculoides (Wagner, 1842) no foco pestoso do Agreste pernambucano, sua capacidade de sobrevivência, reprodução e o desenvolvimento no cativeiro, a susceptibilidade à infecção pela Yersinia pestis e a importãncia desse roedor nos focos pestosos do Brasil.

El sistema de abreviaturas en el Diccionario académico: Introducción (1726), institucionalización (1770) y consolidación (1780). La marcación del léxico específico

En aquest treball s’analitza la introducció d’abreviatures en el Diccionario de la Real Academia Española, especialment les relacionades amb el lèxic específic, en la 1ª edició d’Autoridades (1726), en la incompleta 2ª edició d’Autoridades (1770) i en la 1ª ed. del DRAE (1780). Després de l’anàlisi, es manifesta la modernitat de la 2ª edició d’Autoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatècniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A més a més, es comprova que la 1ª ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.