896 resultados para Interactive Virtual Environment
Resumo:
Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil
Resumo:
En aquest projecte presentem un mètode per generar bases de imatges de vianants, requerides per a l'entrenament o validació de sistemes d'aprenentatge basats en exemples, en un entorn virtual. S'ha desenvolupat una plataforma que permet simular una navegació d'una càmara en una escena virtual i recuperar el fluxe de vídeo amb el seu groundtruth. Amb l'ús d'aquesta plataforma es suprimeix el procés d'anotació, necesari per obtenir el groundtruth en entorns reals, i es redueixen els costos al treballar en un entorn virtual.
Resumo:
Aquest projecte vol dissenyar i implementar una aplicació web que permeti omplir els informes d'autoavaluació als estudiants de les assignatures amb pràctiques amb grup de la UOC. Una de les solucions és treballar mitjançant un entorn virtual, com és el Basic Support for Collaborative Work (BSCW), en el qual cada grup té el seu lloc privat on només poden accedir ells i els seus consultors.
Resumo:
Aquest projecte s'insereix en l'àmbit de les TIC. La participació en aquest entorn virtual cooperatiu s'ofereix com a complement a les reunions presencials de formació per a donar continuïtat al treball elaborat. La intervenció psicopedagògica es centra en dos objectius: a) dinamitzar l'entorn virtual per a afavorir el treball cooperatiu entre docents en xarxa oferint-los els medis per a participar-hi; b) dissenyar un entorn de participació que faciliti l'intercanvi i la cooperació entre docents i que, alhora, ajudi els professors a assumir una actitud positiva davant les TIC.
Resumo:
Aquest document pretén recollir aportacions teòriques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal de definir els criteris per al disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC.
Resumo:
Aquest document pretén recollir aportacions teòriques i pràctiques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal d'aclarir, facilitar i fer coherent el disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC. El seu propòsit és trobar alternatives de formació que compleixin amb les necessitats educatives del professor, així com per superar o atenuar les dificultats i/o la manca de voluntat a les quals s'enfronta en la pràctica educativa en introduir aplicacions de les TIC.
Transnational study of roles/functions and associated ICT competencies for Higher Education teachers
Resumo:
Aquest estudi forma part del projecte eLene-TLC1 Virtual Campus (2007-2008) recolzat pel programa eLearning de la Comissió Europea. L'objectiu d'aquest projecte és que els professors i els estudiants facin el millor ús possible de les TIC en l'educació superior, preparant als professors per als estudiants de la generació xarxa, permetent als estudiants a la transferència de coneixements i pràctiques de la vida quotidiana per al seu aprenentatge i estimular tant la integració plena de pràctiques innovadores d'ensenyament i d'aprenentatge possibilitades per un entorn tecnològic en constant evolució. Per tal de cobrir part d'aquest objectiu general, es va concebre un estudi per examinar les competències en TIC professors d'Educació Superior en entorns d'aprenentatge en línia.
Resumo:
L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME
Resumo:
MRI tractography is the mapping of neural fiber pathways based on diffusion MRI of tissue diffusion anisotropy. Tractography based on diffusion tensor imaging (DTI) cannot directly image multiple fiber orientations within a single voxel. To address this limitation, diffusion spectrum MRI (DSI) and related methods were developed to image complex distributions of intravoxel fiber orientation. Here we demonstrate that tractography based on DSI has the capacity to image crossing fibers in neural tissue. DSI was performed in formalin-fixed brains of adult macaque and in the brains of healthy human subjects. Fiber tract solutions were constructed by a streamline procedure, following directions of maximum diffusion at every point, and analyzed in an interactive visualization environment (TrackVis). We report that DSI tractography accurately shows the known anatomic fiber crossings in optic chiasm, centrum semiovale, and brainstem; fiber intersections in gray matter, including cerebellar folia and the caudate nucleus; and radial fiber architecture in cerebral cortex. In contrast, none of these examples of fiber crossing and complex structure was identified by DTI analysis of the same data sets. These findings indicate that DSI tractography is able to image crossing fibers in neural tissue, an essential step toward non-invasive imaging of connectional neuroanatomy.
Resumo:
Learning object economies are marketplaces for the sharing and reuse of learning objects (LO). There are many motivations for stimulating the development of the LO economy. The main reason is the possibility of providing the right content, at the right time, to the right learner according to adequate quality standards in the context of a lifelong learning process; in fact, this is also the main objective of education. However, some barriers to the development of a LO economy, such as the granularity and editability of LO, must be overcome. Furthermore, some enablers, such as learning design generation and standards usage, must be promoted in order to enhance LO economy. For this article, we introduced the integration of distributed learning object repositories (DLOR) as sources of LO that could be placed in adaptive learning designs to assist teachers’ design work. Two main issues presented as a result: how to access distributed LO, and where to place the LO in the learning design. To address these issues, we introduced two processes: LORSE, a distributed LO searching process, and LOOK, a micro context-based positioning process, respectively. Using these processes, the teachers were able to reuse LO from different sources to semi-automatically generate an adaptive learning design without leaving their virtual environment. A layered evaluation yielded good results for the process of placing learning objects from controlled learning object repositories into a learning design, and permitting educators to define different open issues that must be covered when they use uncontrolled learning object repositories for this purpose. We verified the satisfaction users had with our solution
Resumo:
Fascination is a project for design students, developed jointly by the Technical University of Catalonia (UPC) and the University of Technology Thonburi (KMUTT), which works with two groups of students, one group of participants in Spain and another group in Thailand where, hands-on activities, a range of technologies are used to prepare students for the lessons, through learning activities and content. This research paper presents the test of both a general model and a tool for measuring the participants’ experiences in a course that uses a blended learning methodology, with the aim of collecting empirical evidence to justify the effort of applying this methodology, based on the participants’ satisfaction. The procedure used in the conceptualization of the survey, the generation of topics, the collection of data, and the validation of the scale of various items are described here. The information, provided by the 26 people surveyed about the course and the virtual environment that was used, was analyzed to measure their perceptions and explore possible relations. Finally the conclusions of the research and the future work are presented.
Resumo:
L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME
Resumo:
L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME
Resumo:
Aquest article pretén descriure el procés metodològic d'identificació i mesurament de les competències TIC dels professors i com a formadors en les TIC en un entorn d'aprenentatge en línia en l'Educació Superior portat a terme en el marc del Projecte Europeu Elene-TLC.La revisió de la recerca en les competències en línia del professor demostra que, en primer lloc, el mètode més utilitzat per a identificar aquestes competències és el focus group. En segon lloc, la tècnica Delphi és la tècnica més utilitzada per reunir el consens d'experts sobre quines són les competències principals per al professor en línia entre els que s'indiquen.La proposta metodològica descrita en aquest document consisteix en la creació de 7 grups de discussió en línia, l'objectiu dels quals era identificar les competències formatives dels professors en línia i les dels professos en línia. La llista de competències obtingudes posteriorment es va oferir als experts europeus que participaven en l'aplicació de la tècnica Delphi. A aquests experts se'ls va demanar que ordenessin les competències d'acord amb el seu grau d'importància.Els resultats mostren que els grups de discussió en línia i el mètode Delphi són les metodologies apropiades per a identificar les competències TIC dels professors universitaris en els entorns d'aprenentatge en línia.
Resumo:
En esta comunicación se esclarecen funciones, roles, competencias y tareas del docente universitario en entornos virtuales de enseñanza y aprendizaje con el propósito de contribuir a mejorar el diseño de acciones formativas dirigidas a la capacitación del profesorado para este ejercicio Este resultado se obtiene del análisis de significativas referencias que tratan el tema y de la valoración del diseño de acciones formativas realizadas en universidades europeas que participan activamente de este propósito. El estudio constituye una acción del proyecto Elene-TT - elearning network for Teacher Training.