Intratracheal suctioning in sick preterm infants: prevention of intracranial hypertension and cerebral hypoperfusion by muscle paralysis.

In a prospective nonrandomized study, using each baby as his or her own control, we compared intracranial pressure (anterior fontanel pressure as measured with the Digilab pneumotonometer), cerebral perfusion pressure, BP, heart rate, transcutaneous Po2, and transcutaneous Pco2 before, during, and after endotracheal suctioning, with and without muscle paralysis, in 28 critically ill preterm infants with respiratory distress syndrome. With suctioning, there was a small but significant increase in intracranial pressure in paralyzed patients (from 13.7 [mean] +/- 4.4 mm Hg [SD] to 15.8 +/- 5.2 mm Hg) but a significantly larger (P less than .001) increase when they were not paralyzed (from 12.5 +/- 3.6 to 28.5 +/- 8.3 mm Hg). Suctioning led to a slight increase in BP with (from 45.3 +/- 9.1 to 48.0 +/- 8.7 mm Hg) and without muscle paralysis (from 45.1 +/- 9.4 to 50.0 +/- 11.7 mm Hg); but there was no significant difference between the two groups. The cerebral perfusion pressure in paralyzed infants did not show any significant change before, during, and after suctioning (31.5 +/- 9.1 mm Hg before v 32.0 +/- 8.7 mm Hg during suctioning), but without muscle paralysis cerebral perfusion pressure decreased (P less than .001) from 32.8 +/- 9.7 to 21.3 +/- 13.1 mm Hg. Suctioning induced a slight decrease in mean heart rate and transcutaneous Po2, but pancuronium did not alter these changes. There was no statistical difference in transcutaneous Pco2 before, during, and after suctioning with and without muscle paralysis.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)

Anàlisi de la figura de l'educador social en el centre d'acollida: l'aplicació dels bons tractes en infants que han patit situacions de maltractament i negligència

Treball que pretén analitzar i conèixer quin és el rol que ha de desenvolupar un educador social en un centre d’acollida per fer un bon acompanyament als nens que estan al centre. És a dir, entendre com pot aplicar els bons tractes un educador a un nen maltractat que ha ingressat en un centre d’acollida

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Early diagnosis of congenital toxoplasmosis in newborn infants using IgG subclasses against two Toxoplasma gondii recombinant proteins

The aim of this work was to evaluate the utility of ELISA-based testing of total IgG (IgGt) antibodies and its subclasses (IgG1, IgG2, IgG3 and IgG4) against soluble (STAg) and recombinant (rSAG1 and rMIC3) antigens of Toxoplasma gondii for diagnosing congenital toxoplasmosis. Sera from 217 newborns initially testing positive for specific IgM in filter paper dried blood spots were tested for specific IgM and IgG by ELFA-VIDAS®. Congenital toxoplasmosis was confirmed in 175 and ruled out in 42 infants. The validity of the ELISA tests was determined using the persistence of IgG antibodies (ELFA-VIDAS® kit) at the end of 12 months, which is considered the reference test for the diagnosis of congenital toxoplasmosis. The frequency of positivity with IgGt against STAg, rSAG1 and rMIC3 was found in 97.2%, 96.3% and 80.2%, respectively, of the newborns with confirmed congenital toxoplasmosis. IgG1 reacted with all three antigens, while IgG3 and IgG4 reacted preferentially with rMIC3. Higher mean values of reactivity (sample optical density/cut-off) were found for all subclasses when using rMIC3. All of the antigens showed high sensitivity and low specificity in detecting anti-T. gondii IgGt and IgG1 and low sensitivity and high specificity in detecting IgG3 and IgG4. In conclusion, the combined detection of IgG antibody subclasses against recombinant toxoplasmic antigens may be useful for the early diagnosis of congenital toxoplasmosis.

Medición colorimetrica de pares de muestras, antes y después de exposición a la luz

Informe de Ensayo

PigCampa : Portal web de comunicació i col·laboració amb un entorn intranet de gestió del coneixement per a Associacions de Mares i Pares d'Alumnes

Aquest projecte aborda la qüestió d'implementar i implantar un sistema informàtic general i homogeni, que faciliti la gestió del coneixement, per a Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), des d'una aproximació a la seva modelització organitzacional.

Lésions cérébrales du prématuré et techniques d'imagerie à visée pronostique du développement neurocognitif [Cerebral brain injury in preterm infants and the role of neuroimaging in predicting neurodevelopmental outcomes].

Due to advances in neonatal intensive care over the last decades, the pattern of brain injury seen in very preterm infants has evolved in more subtle lesions that are still essential to diagnose in regard to neurodevelopmental outcome. While cranial ultrasound is still used at the bedside, magnetic resonance imaging (MRI) is becoming increasingly used in this population for the assessment of brain maturation and white and grey matter lesions. Therefore, MRI provides a better prognostic value for the neurodevelopmental outcome of these preterms. Furthermore, the development of new MRI techniques, such as diffusion tensor imaging, resting state functional connectivity and magnetic resonance spectroscopy, may further increase the prognostic value, helping to counsel parents and allocate early intervention services.

Continguts sobre anti vacunació dintre les webs de parla espanyola i catalana

Tant a Nordamericà com a Australia el moviment Antivacunació està creixent i cada cop hi ha més nens que no es vacunen. Es preveu que aquí a Espanya el moviment antivacunes anirà en augment. Els continguts de les webs antivacunes influeixen en les decisions dels pares quan volen vacunar els infants.

La violència dels jove en la família: una aproximació; als menors denunciats pels seus pares

Tot el que fa referència als aspectes de la violència que té lloc en l’àmbit domèstic és objecte d’un ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violència són protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprèn l’estudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violència des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de l’any 2003. Dels resultats es destaca que són 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest període, dels quals el 79,3% són nois i el 20,7% són noies. La majoria d’aquests nois i noies són nascuts a l’Estat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb més freqüència és la mare, que és la que dóna el pas en el 64’7% dels casos. També ha estat la víctima més freqüent de la violència domèstica, un 87,8% dels casos. Les característiques de l’agressió veiem que en el 78’4% és per contacte físic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violència domèstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% l’únic delicte que consta al seu expedient a la justícia de menors és el de violència domèstica. -El 53,4%, tenen una “carrera delictiva”, més ampla. En la recerca es va enquestar també als professionals que intervenen a l’àmbit de la justícia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenció amb els joves per un delicte per violència domèstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.

La protecció dels infants i els adolescents en els mitjans de comunicació: el menor d’edat com a espectador i com a protagonista

El present treball d’investigació es divideix en dos parts. La primera part està dedicada al menor d’edat com a protagonista dels mitjans de comunicació. El menor haurà de consentir els contractes sobre la seva imatge que el vinculin a la realització d’una prestació personal quan tingui prou maduresa tot i que també hi hauran d’intervenir els seus representants legals per tal de complementar la seva capacitat d’obrar i vetllar per a que el contracte respecti la normativa laboral i civil de protecció del menor i en general no sigui perjudicial per aquest. Quan el menor no tingui prou maduresa per a consentir l’ús de la seva imatge o la realització de la prestació personal, els seus representants podran consentir, amb certs requisits, la intromissió en la seva imatge perquè així ho permet excepcionalment la llei orgànica 1/1982. Tanmateix, s’han de preveure determinades solucions per tal que no es produeixi un perjudici injust. La segona part enfoca la protecció del menor des de la seva posició com a espectador. El treball té per objecte l'estudi de les mesures de protecció del menor que preveu el nostre ordenament en l'àmbit mediàtic, tenint en compte la influència que els mitjans de comunicació exerceixen en el desenvolupament de la seva personalitat i en el seu comportament. Una de les tasques més importants que han d'exercir els mitjans en la nostra societat rau en l'educació del menor. En aquesta tasca és primordial la funció dels poders públics. Per això, es du a terme en primer lloc, una anàlisi exhaustiva dels límits o controls existents en el nostre sistema, de l'activitat mediàtica. Un cop detectats els problemes i les deficiències que pateix la nostra legislació en l'àmbit mediàtic, s'exposen a continuació, els motius que determinen la necessitat d'una revisió urgent de la mateixa. Per finalitzar amb les propostes de solució que a criteri de les autores, contribuirien a una millora dels mecanismes de protecció del menor en aquest àmbit.

Búsqueda, selección e implantación de un sistema online de software libre para revisión por pares en congresos científicos

Este proyecto tiene como objetivo implementar un sistema libre bajo GNU/Linux para la recepción y evaluación de trabajos presentados a un congreso argentino sobre sistemas embebidos. Además, se piensa en un futuro en organizar un evento de software libre con revisión de pares, para lo cual sería coherente utilizar un sistema con licencia de software libre.

Safety and immunomodulatory effects of three probiotic strains isolated from the feces of breast-fed infants in healthy adults: SETOPROB study.

We previously described the isolation and characterization of three probiotic strains from the feces of exclusively breast-fed newborn infants: Lactobacillus paracasei CNCM I-4034, Bifidobacterium breve CNCM I-4035 and Lactobacillus rhamnosus CNCM I-4036. These strains were shown to adhere to intestinal mucus in vitro, to be sensitive to antibiotics and to resist biliary salts and low pH. In the present study, a multicenter, randomized, double-blind, placebo-controlled trial with 100 healthy volunteers in three Spanish cities was carried out to evaluate the tolerance, safety, gut colonization and immunomodulatory effects of these three probiotics. Volunteers underwent a 15-day washout period, after which they were randomly divided into 5 groups that received daily a placebo, a capsule containing one of the 3 strains or a capsule containing a mixture of two strains for 30 days. The intervention was followed by another 15-day washout period. Patients did not consume fermented milk for the entire duration of the study. Gastrointestinal symptoms, defecation frequency and stool consistency were not altered by probiotic intake. No relevant changes in blood and serum, as well as no adverse events occurred during or after treatment. Probiotic administration slightly modified bacterial populations in the volunteers' feces. Intestinal persistence occurred in volunteers who received L. rhamnosus CNCM I-4036. Administration of B. breve CNCM I-4035 resulted in a significant increase in fecal secretory IgA content. IL-4 and IL-10 increased, whereas IL-12 decreased in the serum of volunteers treated with any of the three strains. These results demonstrate that the consumption of these three bacterial strains was safe and exerted varying degrees of immunomodulatory effects.

Les Biblioteques públiques per a infants a Catalunya: anàlisi i propostes de millora de la praxis educativa

Les biblioteques públiques per a infants a Catalunya: Anàlisi i propostes de millora de la praxis educativa és una recerca que pretén donar a conèixer la realitat actual catalana entorn les biblioteques públiques infantils, tot fent incidència en les potencialitats educatives que presenten les biblioteques infantils i juvenils. En el desenvolupament del treball s’han recollit i analitzat els avantatges i els inconvenients dels diferents models de biblioteca estudiats, i les possibles relacions que s’estableixen entre aquests models i alguns aspectes com l’autonomia dels infants, els tipus de projectes i activitats infantils que desenvolupen o les repercussions dels espais

New clinical practice guideline on enteral feeding in very low birth wieght infants; second part

INTRODUCTION: The nutrition of very low birth weight (VLBW) infants is aimed at promoting a similar growth to that occurring in the uterus. However, in practice this is difficult to achieve and extrauterine growth restriction is frequent. The current tendency is to avoid this restriction by means of early parenteral and enteral nutrition. Nonetheless, uncertainty about many of the practices related with nutrition has resulted in a great variation in the way it is undertaken. In 2009 and 2011 in our hospital there was an unexpected increase in necrotizing enterocolitis. To check to see wether our nutrition policy was involved, we underlook a systematic review and drewup clinical practice guidelines (CPG) about enteral feeding in VLBW infants. New considerations about the duration of the fortification and the use of probiotics have led to an update of these CPG. METHODS: A total of 21 clinical questions were designed dealing with the type of milk, starting age, mode of administration, rate and volume of the increments, fortification, use of probiotics and protocol. Afete conducting a systematic search of the available evidence, the information was contrasted and summarized in order to draw up the recommendations. The quality of the evidence and the strength of the recommendations were determined from the SIGN scale. COMMENT: These CPG aim to help physicians in their decision making. The protocolized application of wellproven measurements reduces the variation in clinical practice and improves results.

Energy-nitrogen balances and protein turnover in small and appropriate for gestational age low birthweight infants.

The aim of the present study was to compare, under the same nursing conditions, the energy-nitrogen balance and the protein turnover in small for gestational age (SGA) and appropriate for gestational age (AGA) low birthweight infants. We compared 8 SGA's (mean +/- s.d.: gestational age 35 +/- 2 weeks, birthweight 1520 +/- 330 g) to 11 AGA premature infants (32 +/- 2 weeks, birthweight 1560 +/- 240 g). When their rate of weight gain was above 15 g/kg/d (17.6 +/- 3.0 and 18.2 +/- 2.6 g/kg/d, mean postnatal age 18 +/- 10 and 20 +/- 9 d respectively) they were studied with respect to their metabolizable energy intake, their energy expenditure, their energy and protein gain and their protein turnover. Energy balance was assessed by the difference between metabolizable energy and energy expenditure as measured by indirect calorimetry. Protein gain was calculated from the amount of retained nitrogen. Protein turnover was estimated by a stable isotope enrichment technique using repeated nasogastric administration of 15N-glycine for 72 h. Although there was no difference in their metabolizable energy intakes (110 +/- 12 versus 108 +/- 11 kcal/kg/d), SGA's had a higher rate of resting energy expenditure (64 +/- 8 versus 57 +/- 8 kcal/kg/d, P less than 0.05). Protein gain and composition of weight gain was very similar in both groups (2.0 +/- 0.4 versus 2.1 +/- 0.4 g protein/kg/d; 3.5 +/- 1.1 versus 3.3 +/- 1.4 g fat/kg/d in SGA's and AGA's respectively). However, the rate of protein synthesis was significantly lower in SGA's (7.7 +/- 1.6 g/kg/d) as compared to AGA's (9.7 +/- 2.8 g/kg/d; P less than 0.05). It is concluded that SGA's have a more efficient protein gain/protein synthesis ratio since for the same weight and protein gains, SGA's show a 20 per cent slower protein turnover. They might therefore tolerate slightly higher protein intakes. Postconceptional age seems to be an important factor in the regulation of protein turnover.