Construcció d'un SIG de base municipal amb assignació automàtica del nom de carrer a les illes d'habitatges d'una determinada població

Aquest document explica, en els seus diferents capítols, la construcció d'un SIG de base municipal amb assignació automàtica del nom de carrer a les illes d'habitatges d'una determinada població, utilitzant les eines GeoMedia Professional i Visual Basic.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

La idea del treball és aconseguir crear un petit SIG d'àmbit municipal i per fer-ho, adquirir tots els coneixements necessaris per a la seva realització

Construcció d'un SIG municipal per la gestió d'una agència de taxis

L'enunciat del projecte planteja la necessitat, d'una agència de taxis cualquiera, de gestionar les trucades que es poguessin produir per part de potencials clients.

Construcció d'un Sistema d'Informació Geogràfica municipal per a la gestió d'una agencia de taxis

Aquest projecte neix amb l'objectiu de construir un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) que permeti millorar els serveis oferts per una agencia de taxis, referits a la gestió dels seus vehicles i dels seus clients.

Construcció d'un GIS de base municipal amb assignació automàtica del nom de carrer a les illes d'habitatges de la població de Terrassa

Aquest treball fi de carrera es basa en un estudi i posterior aplicació dels sistemes d'informació geogràfica (GIS), branca que pertany a l'àrea de les bases de dades.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

L'enunciat del TFC planteja unes qüestions per a donar resposta a les necessitats més bàsiques que pot tenir un ajuntament en relació a la gestió de les dades cadastrals municipals. Concretament, la resolució d'aquestes qüestions requereix la programació d'una aplicació que actuarà sobre un SIG.

Xarxa sense fils d'àmbit municipal

Aquest projecte dissenya una xarxa d'ordinadors sense fils. Es tracta d'una xarxa d'àmbit municipal que dóna cobertura a les principals zones poblades del municipi de Sarrià de Ter (Gironès) i que cobreix els aspectes legals referents a les normatives que han de complir aquestes xarxes.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

Amb aquest Treball Final de Carrera, es pretén oferir un breu recorregut pels fonaments de les plataformes SIG, així com la presentació d'una aplicació pràctica. En aquest cas, es desenvolupa el projecte d'un SIG que cobreixi algunes de les necessitats bàsiques d'un ajuntament.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

Aquest TFC pretén endinsar-se i aprofundir en el coneixement i comprensió del món dels SIG. En concret, el present TFC es centra en la implantació d'un SIG per a la gestió municipal d'una zona en concret del municipi de Tremp.

La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

La construcció del sistema fiscal municipal a Barcelona, segles XIII-XIV

A l’article es pretén traçar una primera cronologia de l’evolució de les competències fiscals del municipi barceloní fins a la consolidació d’un veritable sistema fiscal. Més que conclusions definitives, el treball vol establir unes primeres hipòtesis dins d’una investigació pròpia en curs sobre la fiscalitat reial a la ciutat de Barcelona que, fins al moment, s’havia centrat sobretot en l’anàlisi del patrimoni reial

Municipal distribution of bladder cancer mortality in Spain: Possible role of mining and industry

BACKGROUND Spain shows the highest bladder cancer incidence rates in men among European countries. The most important risk factors are tobacco smoking and occupational exposure to a range of different chemical substances, such as aromatic amines. METHODS This paper describes the municipal distribution of bladder cancer mortality and attempts to "adjust" this spatial pattern for the prevalence of smokers, using the autoregressive spatial model proposed by Besag, York and Molliè, with relative risk of lung cancer mortality as a surrogate. RESULTS It has been possible to compile and ascertain the posterior distribution of relative risk for bladder cancer adjusted for lung cancer mortality, on the basis of a single Bayesian spatial model covering all of Spain's 8077 towns. Maps were plotted depicting smoothed relative risk (RR) estimates, and the distribution of the posterior probability of RR>1 by sex. Towns that registered the highest relative risks for both sexes were mostly located in the Provinces of Cadiz, Seville, Huelva, Barcelona and Almería. The highest-risk area in Barcelona Province corresponded to very specific municipal areas in the Bages district, e.g., Suría, Sallent, Balsareny, Manresa and Cardona. CONCLUSION Mining/industrial pollution and the risk entailed in certain occupational exposures could in part be dictating the pattern of municipal bladder cancer mortality in Spain. Population exposure to arsenic is a matter that calls for attention. It would be of great interest if the relationship between the chemical quality of drinking water and the frequency of bladder cancer could be studied.

Anàlisi i redisseny de la xarxa de distribució d’ aigua potable a alta pressió de Santa Cristina d’ Aro.

En el present treball es realitza un estudi hidràulic i de qualitat de les aigües de la xarxa municipal per tal d’analitzar en primer lloc el seu estat actual i proposar posteriorment una sèrie d’actuacions de millora. Això s’ha desenvolupat amb l’ajuda d’un programa de simulació de xarxes hidràuliques i de qualitat, en ser l’estudi d’una elevada envergadura, que feia inviable l’estudi empíric de la instal•lació. El simulador utilitzat ha estat l’EPANET, el qual va estar elaborat per la NATIONAL RISK MANAGEMENT RESEARCH LABORATORY de Cincinatty, als Estats Units i traduït a l’espanyol pel grup REDHISP Inst. Ingenieria del agua y M.A. de la Universitat Politècnica de València

Projecte d’ una explotació cinegètica de perdiu roja, situada al terme municipal de Navata, comarca de l’ Alt Empordà

Aquest projecte tracta de la construcció d’una explotació cinegètica de perdiu roja (Alectoris rufa), a Navata, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. L’objectiu es produir aproximadament unes 15.000 perdius per any i cicle, aus de qualitat amb un valor cinegètic alt, amb destí a ser comercialitzades per repoblacions d’ecosistemes, increments de densitats de caça a vedats de cacera, venda vedats intensius, etc. L’objectiu d’aquest projecte és la construcció d’una explotació de cicle tancat, on les necessitats seran disposar de zona de reproducció, zona d’incubació i zona de cria. Després d’estudiar diferents alternatives, l’ explotació cinegètica estarà dividida en la nau de cria i parcs de vol annexes, nau de serveis, parc de reproductors i altres

Projecte d’una nau d’emmagatzematge i comercialització de productes hortofructícoles d’una capacitat de 300.000 kg/any, situada al terme municipal de Gualta, al Baix Empordà (Girona)

L’objectiu del projecte és la construcció d’una nau industrial al terme municipal de Gualta,Baix Empordà (Girona), amb la finalitat de conservar i comercialitzar fruita dolça ( poma i pera). La nau disposarà de tres cambres d’atmosfera controlada, la capacitat de les quals serà de tres-centes tones de fruita l’any. L’edifici, de 1.000 m2, s’utilitzarà per emmagatzemar, manipular i comercialitzar la fruita però també hi haurà una part important de l’edifici destinat a ser utilitzat com a magatzem de les eines del camp i de diferents productes fitosanitaris i adobs