Teachers' remarks about their salaries in 1800 in the Helvetic Republic

For centuries, teachers have complained about their salaries. In the Stapfer inquiry of 1799, some teachers made remarks about financial issues, particularly their low incomes. This inquiry is the main source for the arguments presented here regarding teachers' low salary during this period of the Helvetic Republic. The disparity between the lowest and the highest income was huge in 1799. This fact invites investigations about the people who complained. The evidence indicates incoherence between the complaints regarding low salary and the real income that was earned by these teachers. However, in order for this thesis to be wholly understood, the salaries must be explained; at the time of the Stapfer inquiry, salaries were paid in different currencies, as wages in kind and using divergent measurements. The present article aims to determine who these teachers were and why they complained. The arguments presented by the teachers shed light on the topics of political appeals, the social status of teachers in 1800 and the professionalisation of teachers.

Entre la imatge i la paraula: l'oscil·lant i l'amor en un cert cinema d'autor francès

L'amor ha estat concebut des d'una paraula que evoca la imatge i des d'una imatge que evoca la paraula. Partint d'aquesta hipòtesi ens preguntem com arribar a la síntesi d'ambdues formes d'expressió sense trencar l'indefinit a través del qual una evoca l'altra. Trobant en el cinema la possibilitat dialèctica entre ambdues, el següent estudi planteja com des d'un cert cinema d'autor francès nascut als anys 50 i prenent l'amor com a font d'inspiració, l'oscil·lació entre la imatge i la paraula es presenta en cada cas com una eina dereformulació del tema i a través de la qual l'autor articula el seu discurs

Philippe Garrel: Gramàtica de la llum i de l’ombra

En el següent estudi s’analitza en profunditat el cinema de Philippe Garrel a través dels paràmetres fotogràfics de la seva obra. Centrat fonamentalment en les primeres pel∙lícules de la seva trajectòria underground –de Le Révélateur (1968) a L’Enfant secret (1979)‐ aquesta recerca s’articula al voltant de la repercussió simbòlica, plàstica i narrativa dels usos lumínics, definits com la gramàtica de la llum i de l’ombra. La memòria presenta, en primer lloc, la llum com a essència reveladora, abordant el paradigma solar, les fonts de llum artificials –els canelobres i les làmpades‐ i la plasticitat blanca derivada d’una sobreexposició lluminosa. En segon lloc, s’introdueix el rol de la ombra com a contrapunt fotogràfic de natura englotidora per, finalment, exposar la dualitat visual interactiva del blanc i negre així com la dimensió física de la matèria pel∙licular.