Ownership structure and innovation: Is there a real link?

This work focuses on the study of the relationship between ownership and control structure of the company and its innovative activity. Its aim consists of analysing the role that may be played by determinants within the company related to ownership structure when the decision to incur research and development activities is taken as well as on the output of this innovate process. Among these determinants we may think of issues such as who owns the firm and how the control of decision-making is distributed, the nature of this control and the level of concentration of ownership, among others. The study is carried out for the year 2001 using a representative sample of Spanish manufacturing industries.

S. Pau. I Corintis 12: 12-31: El cos humà i l'Església. Paràmetres clàssics d'un símil útil i veritablement significatiu.

L'objectiu d'aquest article és presentar un seguit de textos clàssics d'autors i escoles filosòfiques diferents que poden estar en la base subconscient de la primera carta de Sant Pau als Corintis. L'apòstol es mostra molt hàbil en l'ús de la imatge del cos humà i de la necessària coordinació de tots els seus membres per fer veure a la comunitat cristiana de Corint la urgència d¿aparcar tota dissensió interna en ares de la unitat. Tanmateix, aquesta imatge no és una creació original stricto sensu de l'apòstol, sinó que ja la medicina, la filosofia i la historiografia gregues l'havien emprada amb finalitats diverses.

Historia como interrupción del tiempo

Frente a un concepto de presente como transición y a otro como repetición, Benjaminelabora uno donde el tiempo se detiene, clave para entender su concepto de historia. La interpretación habitual que separa tiempo histórico de tiempo físico quiere facilitar la comprensión de Benjamin, pero al precio de olvidar ciertas paradojas: la misma detención, la reversibilidad del tiempo, la redención del pasado entero, la invocación de la teología, la posibilidad de un cambio respecto al tiempo natural. Norbert Elías ha insistido en la imposibilidad de separar totalmente el tiempo físico del social y en la compleja evolución del tiempo social que ha llevado hasta una reticula finísima que parece mera naturaleza.Todo ello es relevante para pensar una alternativa al intento heideggeriano para determinar el ser como tiempo, criticado duramente por Tugendhat (irreducibilidad del tiempo cotidiano al pretendidamente originario). Desde el concepto de historia de Benjamin, que incorpora dicalmente la intersubietividad, no se trata de reducir la serie del antes y después a la serie de presente, pasado y futuro, sino de comprender que desde la serie es posible construir otra serie histórica que la socialmente establecida y con ello unfuturo diferente, pero de tal manera que cierto después modifica un antes. Se trata de saltar de la temporalidad fenomenológica, donde según Tugendhat no cabe ni objetividad, ni libertad, ni responsabilidad, a un concepto de historia como detención que implica lo éticoy lo político, pero que no carece de dificultades. ¿Un concepto de histona que invoca la detención de la histona -el único concepto de historia realmente histórico?

Linear least squares estimation of the first order moving average parameter

We propose an iterative procedure to minimize the sum of squares function which avoids the nonlinear nature of estimating the first order moving average parameter and provides a closed form of the estimator. The asymptotic properties of the method are discussed and the consistency of the linear least squares estimator is proved for the invertible case. We perform various Monte Carlo experiments in order to compare the sample properties of the linear least squares estimator with its nonlinear counterpart for the conditional and unconditional cases. Some examples are also discussed

'Biased' Risk Perceptions of Longevity and Disability in Old Age

Rational learning theories postulate that information channels and cognitive biases such as individual optimism may influence an individual¿s assessment of the risk of undesired events, especially with regard to those that have a cumulative nature. This is the case with disability in old age, which may take place upon survival to an advanced age, and such factors have been regarded as responsible for certain individual behaviours (for example, the limited incidence of insurance purchase). This paper examines the determinants of individual perceptions with regard to disability in old age and longevity. The cumulative nature of such perceptions of risk is tested, and potential biases are identified, including `optimism¿ and a set of information determinants. Empirical evidence from a representative survey of Catalonia is presented to illustrate these effects. The findings from this research suggest a significant overestimation of disability in old age, yet this is not the case with longevity. Furthermore, individual perceptions with regard to disability in old age, unlike those with regard to longevity, exhibit on aggregate an `optimistic bias¿ and, are perceived as `cumulative risks¿. Gender influences the perceived risk of disability in old age at a population level but not at the individual level, and the opposite holds true for age. Finally, self-reported health status is the main variable behind risk perceptions at both the individual and population level.

Higiene sociologica

"Por un giro analítico en sociología" es algo más que una defensa de la sociología analítica. Es, entre otras cosas, un diagnóstico del estado de la disciplina. Un diagnóstico que, aunque cauteloso en las formas, resulta bastante pesimista, incluso sombrío, en su fondo, al menos en lo que atañe a la sociología de más relumbrón:"la ocurrencia, el chispazo momentáneo, la metáfora aparentemente brillante que no contribuye al análisis riguroso de los problemas del mundo actual en cuanto se apaga su brillo, o la producción alegre de etiquetas lingüísticas o conceptuales se han convertido, en demasiados casos, en el rasgo más señalado y públicamente visible del quehacer sociológico"

Art i ciència: converses

A la infància, Enric Canadell químic teòric i Àlex Nogué artista visual comparteixen pupitre i jocs de carrer a Castellfollit de la Roca, un poble de la Garrotxa, Girona. Segueixen trajectes vitals ben diferents i desenvolupen una ampla experiència professional internacional en la ciència i l'art. Quaranta-cinc anys més tard es retroben novament sota el projecte "En comptes de la revolució, converses" promogut per Cafè Central i l'Associació per les Arts Contemporànies H.ACC per tal de cercar coincidències en les seves activitats professionals aparentment tan dispars i en la seva forma de viure-les.

Bases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.

Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.

The impact of theoretical chemistry in Biology

Els avenços en les bases dels mètodes teòrics i l'espectacular desenvolupament de la potència de càlcul han fet possible progressar enormement en el somni dels fundadors de la química, és a dir, ser capaços d'estudiar amb mètodes computacionals el conjunt de processos químics. Actualment, la química teòrica està completant el darrer avenç: intentar esdevenir l'eina més recent per a comprendre la naturalesa química dels éssers vius. Aquesta revisió pretén mostrar com els mètodes de la química teòrica, originalment desenvolupats per a examinar molècules petites en fase gas, han evolucionat per a assolir la complexa descripció de sistemes biològics.

Etica y vida. El problema de las drogodependencias

El problema de las drogodependencias como tema ético puede abordarse, sin caer en la predicación moral, desde una Filosofia de la Vida. En realidad constituye, en última instancia, una importante cuestión filosófica donde se manifiesta la insuficiencia de la razón "pura" para entender esa realidad "imperfecta" que es la vida humana. Las consecuencias han sido no sdlo teóricas sino prácticas, lo que ha afectado gravemente a la moral contemporánea, que ha llegado a ser una realidad extraña a la vida. Esta tiene su propia estructura, progresivamente suplantada durante los últimos siglos por una cultura magnífica, pero sin raices, desactivadora de los estímulos naturales que la hacen posible.

Del verum-factum al verum-certum [1]

La posición filosófica viquiana en el De Antiquissima ha sido interpretada de forma dominante como escéptica, apoyándose en dos argumentos de desigual carácter. Uno de ellos se alimenta de la crítica del napolitano a Descartes, al ser considerado el filósofo francés como símbolo de la posibilidad de la conquista de la evidencia y como modelo de filosofía antiescéptica.El segundo argumento se inspira en el verum-factum como criterio fundamental de su filosofía. Vico lo formula como alternativa al cartesiano criterio de la claridad y distinción; pero, el efecto del mismo, en su formulación más radical y tópica, lejos de propiciar la conquista de la evidencian más bien parece alejar esta posibilidad respecto a la totalidad del mundo real, sea la naturaleza sea la sociedad, reservándola de forma estricta y exclusiva para el reino fingido de los entes matemáticos. Esto,unido a la falta de una exacta comprensión de la relación del verum-factum con el verum-certum de la Scienza Nuova, simbolizando ésta el momento de fundamentación de una ciencia (en sentido fuerte) del mundo de las naciones, propiciará la tesis de las dos filosofías viquianas, basadas cada una de ellas en sus respectivas epistemologías del verum-factum y del verum-certum.

Del sexe/gènere de cada qui/de cada què

La majoria de les lIengües han elaborat acords amb els generes gramaticals. El genere és un sistema de classificació deis substantius que representen els éssers animats i inanimats. La qualificació d'un nom com a masculí o femení té dues funcions diferents: entre els éssers vius, el genere es fonamenta en la propia naturalesa, el rol és semantic i ens porta directament a la descripció sexual del subjecte. En la naturalesa morta o els objectes, el genere de vegades es fonamenta en I'analogia, pero moltes més és arbitrari, fruit de la tradició, sense cap logica i diferent en diferents llengües: la forquilla/el tenedor; l'analisi/el análisis; la joguina/el juguete, etc. La classificació deis elements per generes gramaticals és un fe nomen de la conceptualització simbolica i de la comunicació.