Grècia i amor platònic a Maurice d'E. M. Forster, o la grandesa i els límits de l'Antiguitat com a inspiració.

L'objectiu d¿aquest article és mostrar com, malgrat la idealització evident de Grècia i l'amor platònic en diferents autors de l'Anglaterra Victoriano-Eduardina, ambdós tenen els seus límits. Per explicar-ho, doncs, l'autor presenta una anàlisi minuciosa del text anglès i, alhora, fa constants referències al textos grecs implícits, com ara el Simposi i el Fedre de Plató i tal vegada fins i tot l'Eròtic de Plutarc en cerca d'una tradició clàssica que és cabdal per entendre l'Anglaterra de principis del segle XX.

Woody Allen i l'esperit de la tragèdia grega: de Crimes and Misdemeanors a Match Point

Nombrosos són ja els estudis que s'han centrat en l'anomenat "cinema seriós" de Woody Allen i, entre ells, paga la pena de mencionar el que Pau Gilabert Barberà, autor d'aquest article, va escriure (2006) sobre el que, en opinió seva, és el llegat sofístic subjacent en el guió de Crimes and Misdemeanors. En aquesta ocasió, el seu objectiu és analitzar la trajectòria fluctuant del director americà en relació a la tragèdia grega, des de la convicció que, només així, és possible revelar la seva empatia amb l'esperit tràgic dels grecs i comprendre la seva necessitat de presentar aquell gènere literari com un paradigma des del qual entendre les grandeses i misèries del món contemporani.

The First World War and coal trade geography in Latin America and the Caribbean (1890-1930)

This paper aims to illustrate the dynamics of coal trade between Latin America and its main trade partners, i.e. the USA, Great Britain and Germany, before and after the enormous disruption caused by the First World War. The coal trade was used as an indicator of modernization for Latin American countries, given that oil was at that time of secondary importance. Energy imports have determined the possibilities of each Latin American country in its process of development. Here we address this question and place special emphasis on supply channels, concluding that the trade link with main suppliers was of key significance. Although this was very clear by the end of the period, the process had started well before the First World War, at least for the majority of LA&C countries. These points are developed through a gravity model applied to the bilateral coal trade. The importance of the market supplier share is addressed through cluster methodologies.

Gender and family firms: an interdisciplinary approach

This study contributes to developing our understanding of gender and family business, a topic so crucial to recent policies about competitive growth. It does so by providing an interdisciplinary synthesis of some major theoretical debates. It also contributes to this understanding by illuminating the role of women and their participation in the practices of the family and the business. Finally, it explores gender relations and the notion that leadership in family business may take complex forms crafted within constantly changing relationships. Leadership is introduced as a concept that captures the reality of women and men in family firms in a better way than other concepts used by historians or economists like ownership and management.

An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

Algunes reflexions al voltant del tractament de l'equilibri químic en el batxillerat

En aquest escrit es recorda el tractament que rebia l"equilibri químic en el batxillerat que va estudiar l"autor de l"article i es compara amb el què es dóna en el batxillerat actual. Es palesa que en el batxillerat d"avui dia, l"equilibri químic rep un tractament força més extens i amb una major càrrega conceptual que el d"aquells anys. Aquest fet pot portar, si la matèria no es tracta amb el temps requerit, a que els estudiants d"avui dia no acabin d"entendre massa bé el significat i la utilitat de les magnituds i constants fisicoquímiques introduïdes i, a la vegada, es dificulti que puguin assolir completament d"altres objectius més elementals. D"altra banda, a partir de la revisió d"alguns dels textos de química més usats en els centres de batxillerat, es proposa reconsiderar el tractament que reben alguns aspectes concrets de l"equilibri químic i, en aquest sentit, es discuteixen algunes de les inconveniències observades i es plantegen alternatives per a tractar d"una manera més adient.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Ripoll, E. (ed.): "Abate H. Breuil. Antología de textos", Reial Acadèmia de Bones Lletres i UNED, Barcelona-Madrid 2002

El llibre editat pel Dr. Ripoll Perelló s'emmarca en un deIs aspectes més destacats de la seva producció bibliografica, la de les recopilacions documentals, necrologiques i altres aspectes relacionats amb la historia de la prehistoria. Vull deixar clar que faig aquesta constatació en termes d' elogi i d' admiració, ja que les aportacions del Dr. Ripoll Perelló són molt valuoses per entendre moltes coses que continuen vigents en la prehistoria mundial.

Cela Espín, X. i Revilla Calvo, V., Annexos de Jaume Buxeda i Garrigós i Miquel Ângel Cau Ontiveros; Mariana Pérez-Sala i Rodés; Eva Orri Terrado i Alicia Estrada Martín.: La transició del municipium d'Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d"un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15, 2004

Aquest llibre reuneix un estudi arqueològic extraordinàriament acurat referit a tot un seguit d'actuacions detectades a partir del registre arqueològic, que caracteritzen l'espai urbà de l'antiga Iluro durant el període de l'Antiguitat tardana. S'hi estudia amb molt deteniment cadascuna de les accions detectades -així com tot el mobiliari ceràmic relacionat- amb la finalitat de situar-les correctament en el temps, però també per entendre, a través de la cultura material, la dinàmica que pren la ciutat a les darreries de l'Antiguitat; per a poder intuir, més que saber, quina societat es desenvolupa darrere d¿aquests contenidors plens de productes alimentaris arribats d¿un ultramar llunyà i alhora molt proper; una societat capaç de respondre a l¿estímul exterior amb una producció pròpia que competirà o substituirà una gran part de la que ve de fora.

« Genealogie de Bourbon », et histoire des accroissements territoriaux de cette famille, par ETIENNE LEBLANC.

Au fol. 5, miniature dans laquelle l'auteur est représenté offrant son ouvrage à Louise de Savoie. Ce volume, pour l'ornementation comme pour l'écriture, semble être de la même main que celui qui porte le n° 5715. Elle a été composée sur la demande de Louise de Savoie, ainsi que l'auteur le déclare dans sa dédicace (fol. 5). Elle commence (fol. 1) avant cette dédicace par : « Pour plus facillement entendre le contenu en ce present livre, au commencement d'iceluy ay mys ceste presente genealogie de la maison de Bourbon. Monsieur sainct Loys, roy de France... » et finit (fol. 30) par : «... esquelz escriptz toute foy doit estre adjoustée ». La seconde partie de l'ouvrage (fol. 23-30) est consacrée à saint Louis : « Probation que monseigneur sainct Loys ne destruisit point le royaume pour le sainct voyaige qu'il feist oultre mer ». L'auteur pour justifier saint Louis d'avoir ruiné le royaume pour le payement de sa rançon, lors de sa première croisade, énumère (fol. 23-24) les reliques acquises par ce roi, donne, en passant (fol. 24-25), les noms des « roys de France qui ont été en Terre saincte », indique (fol. 25-26) à combien monta la rançon de saint Louis, et montre qu'elle ne fut pas disproportionnée eu égard au temps et à la qualité du prisonnier du Soudan ; passe ensuite en revue (fol. 26-27) les églises et hôpitaux fondés après le payement de cette rançon par le saint roi, sans avoir recours à aucune taille, aide ni subside ; montre (fol. 27-28) que saint Louis ne fit jamais de monnaie de cuir et que c'est longtemps après son décès que les gabelles (fol. 28-29) furent établies. En dernier lieu, il parle (fol. 29-30) de la canonisation de saint Louis, proclamée en 1297 par les soins et aux frais de Philippe le Bel son petit-fils. Miniature, encadrement, lettres ornées.

« Genealogie de Bourbon », et histoire des accroissements territoriaux de cette famille, par ETIENNE LEBLANC.

Au fol. 5, miniature dans laquelle l'auteur est représenté offrant son ouvrage à Louise de Savoie. Ce volume, pour l'ornementation comme pour l'écriture, semble être de la même main que celui qui porte le n° 5715. Elle a été composée sur la demande de Louise de Savoie, ainsi que l'auteur le déclare dans sa dédicace (fol. 5). Elle commence (fol. 1) avant cette dédicace par : « Pour plus facillement entendre le contenu en ce present livre, au commencement d'iceluy ay mys ceste presente genealogie de la maison de Bourbon. Monsieur sainct Loys, roy de France... » et finit (fol. 30) par : «... esquelz escriptz toute foy doit estre adjoustée ». La seconde partie de l'ouvrage (fol. 23-30) est consacrée à saint Louis : « Probation que monseigneur sainct Loys ne destruisit point le royaume pour le sainct voyaige qu'il feist oultre mer ». L'auteur pour justifier saint Louis d'avoir ruiné le royaume pour le payement de sa rançon, lors de sa première croisade, énumère (fol. 23-24) les reliques acquises par ce roi, donne, en passant (fol. 24-25), les noms des « roys de France qui ont été en Terre saincte », indique (fol. 25-26) à combien monta la rançon de saint Louis, et montre qu'elle ne fut pas disproportionnée eu égard au temps et à la qualité du prisonnier du Soudan ; passe ensuite en revue (fol. 26-27) les églises et hôpitaux fondés après le payement de cette rançon par le saint roi, sans avoir recours à aucune taille, aide ni subside ; montre (fol. 27-28) que saint Louis ne fit jamais de monnaie de cuir et que c'est longtemps après son décès que les gabelles (fol. 28-29) furent établies. En dernier lieu, il parle (fol. 29-30) de la canonisation de saint Louis, proclamée en 1297 par les soins et aux frais de Philippe le Bel son petit-fils. Miniature, encadrement, lettres ornées.

Vint anys d'excavacions a l'abric del Filador (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona)

L"objectiu d"aquest treball és fer conèixer, de forma molt resumida el procés d"excavació de l"abric del Filador entre el 1978 i el 1997. Durant aquest període de temps la Universitat de Barcelona ha tingut cura de la direcció dels esmentats treballs. Els tres codirectors que hem assolit durant més de temps les responsabilitats de coordinar la recerca volem oferir una síntesi de la història i resultats de vint campanyes ininterrumpudes en un jaciment clau per entendre el desenvolupament de l"Epipaleolític al NE peninsular i la façana mediterrània ibèrica.

Interior sense mobles. A l'entorn d'una possible hermenèutica en Adorno

Theodor W. Adorno construeix la modernitat com la fase final d'un procés d'emancipació que ha conduït justament al contrari del que es pretenia. L'alliberament del mite ha portat a una situació històrica en la qual l'encobriment ideològic del món és total. Això té conseqüències per a un pensament que vol ser crític, ja que haurà de trobar un lloc des d'on es pugui interpretar la història per tal de salvar la veritat d'un possible món diferent. En el moment de màxima ocultació ideològica i de màxim absurd -és conegut que Adorno es refereix al món contemporani com al temps després d'Auschwitz- Adorno intentarà entendre què ha passat amb aquest subjecte que s'ha preocupat excessivament per la seva identitat. Mitjançant l'aplicació del model psicoanalític d'interpretació a textos de Beckett i Kafka reconstruirà la història de l'emancipació fallida del subjecte modern. Amb aquestes interpretacions Adorno se situa no només molt a prop de la pràctica psicoanalítica, sinó també de la tradició hermenèutica clàssica.

Controversies metodològiques de la investigació

En aquest article es plantegen noves formes d'abordar les dues grans crisis generades a causa de l'escisió metodològica que va tenir lloc en els anys seixanta: la de legitimació i la de representació, crisis que són la base de les actuals controvèrsies metodològiques. Superar la dicotomía subjecte-objecte, transformar el concepte de validesa pel de fidelitat, entendre que la investigació es impensable desvinculada del context social i acceptar que la naturalesa més íntima del coneixement es troba en la multiperspectivitat d'aquest, constitueixen els elements clau proposts per a reduïr i tractar de superar la crisi. Per assolir-lo, aquest treball postula la necessitat de no continuar desvinculant la ciència de la filosofia, i de crear espais interactius entre ciència, tecnologia i societat.

Science in Western Islam. The circulation of knowledge in Mediterranean region

La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.