Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. II - Habitat distribution

The mosquito (Diptera: Culicidae) ecology was studied in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. Systematized biweekly human bait collections were made three times a day, for periods of 2 or 3 h each, in sylvatic and rural areas for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 24,943 adult mosquitoes belonging to 57 species were collected during 622 collective periods. Aedes scapularis, Coquillettidia chrysonotum, Cq. venezuelensis, Wyeomyia dyari, Wy. longirostris, Wy. theobaldi and Wy. palmata were more frequently collected at swampy and at flooded areas. Anopheles mediopunctatus, Culex nigripalpus, Ae. serratus, Ae. fulvus, Psorophora ferox, Ps. albipes and the Sabethini in general, were captured almost exclusively in forested areas. An. cruzii, An. oswaldoi and An. fluminensis were captured more frequently in a residence area. However, Cx. quinquefasciatus was the only one truly eusynanthropic. An. cruzii and Ae. scapularis were captured feeding on blood inside and around the residence, indicating that both species, malaria and arbovirus vectors respectively, may be involved in the transmission of these such diseases in rural areas.

Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. III - daily biting rhythms and lunar cycle influence

The ecology of mosquito species (Diptera: Culicidae) was studied in areas of the Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. The influence of the lunar cycle and the daily biting rhythms of mosquito populations were analyzed. Systematized biweekly human bait collections were made in a silvatic environment for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 20,591 specimens of adult mosquitoes belonging to 55 species were collected from 545 catches. Sabethini species were captured exclusively during daylight periods, with the exception of Trichoprosopon digitatum, while members of Anophelinae predominated during nocturnal hours. Members of the subfamily Culicinae that were collected primary during nocturnal periods included Culex nigripalpus, Coquillettidia chrysonotum and Cq. venezuelensis while daytime catches included Psorophora ferox and Ps. albipes. Others members of culicines mosquitoes that were collected during both day and night included: Aedes serratus, Ae. scapularis and Ae. fulvus. Lunar cycles did not appear to influence the daily biting rhythms of most mosquito species in the area, but larger numbers of mosquitoes were collected during the new moon. Ae. scapularis were captured mainly during the full moon.

Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

Associació entre la malaltia renal crònica i la malaltia cardiovascular a la població general mediterrània

La malaltia renal crònica (MRC) inicial s’ha definit com un marcador de risc cardiovascular susceptible d’intervenció terapèutica preventiva. Aquesta relació ha estat poc estudiada al nostre entorn. Objectius: Determinar si la MRC s’associa a un increment de risc de morbiditat i mortalitat al nostre entorn. Disseny: Estudi observacional prospectiu d’una cohort poblacional de Girona de 31.612 individus de 35-74 anys. Resultats: La MRC estadi 3 sense albuminúria no incrementa el risc de malaltia cardiovascular en població general de baix risc cardiovascular. L’albuminúria&20mg/L i els estadis 4-5 de MRC s’associen a un increment de risc de morbiditat cardiovascular i mortalitat global.

L'Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània : estudi de cas avaluació del Fòrum virtual de l'Evolució

La meva recerca s'ha centrat a analitzar la manera com els fòrums especialitzats poden ser útils a la difusió de la cultura i en concret als museus del segle XXI i de quina manera se'n beneficien també els ciutadans.

Punt d'informació turística de Pineda de Mar

L'objectiu principal d'aquest treball és el d'oferir una bona introducció en el que són els Sistemes d'Informació Geogràfica dins el marc de les bases de dades, atesa la expansió d'aquestes cap a nous reptes de la gestió de la informació en forma de Sistemes d'Informació Geogràfica.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Proposta d'Intervenció al Centre Obert

Presentació del que són els Serveis Socials a Catalunya i la seva materialització en el cas de l'Àrea Bàsica de Pineda de Mar. Coneixement de l'activitat del psicòleg de la Intervenció Social i la seva actuació en l'EBASP.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Intervenció des del Suport Social.

Aquesta memòria mostra la intervenció social des del suport social. Se n'han constatat els efectes en la participació en un grup d'autoajuda i s'ha volgut generar en el projecte de creació d'un grup de suport a dones víctimes de la violència de gènere.

WePreserve 2009: DPE/Planets/CASPAR/nestor Joint Training Event: The Preservation challenge: basic concepts and practical applications (Barcelona, 23-27 març 2009)

Reseña del congreso WePreserve 2009 que tuvo lugar los pasados 23 al 27 de marzo en Barcelona, organizadopor la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona, con la colaboración del Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. El seminario 2009 WePreserve se celebra anualmente desde el año 2007 y participan todas las figuras de referencia europeas en materia de investigación en sistemas y metodologías que garantizan la preservación digital de los documentos: Digital Preservation Europe (DPE), Preservation and Long-term Access Through Networked Services (Planets), Cultural Artistic and Scientific Knowledge for Preservation, Access and Retrieval (CASPAR), y Network of expertise in Digital long-term preservation (nestor).

Algunes dades sobre la captura d'un exemplar de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) (pisces, Cetorhinidae) a l'Estartit (Torroella de Montgrí, mar català)

Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal

Localització de les zones òptimes del litoral català per la instal•lació d’un parc eòlic marí

Anàlisi territorial del litoral català mitjançant una sèrie de variables tractades amb sistemes d’informació geogràfica (recurs eòlic, perfil batimètric, zones incloses en Xarxa Natura 2000, subestacions elèctriques vora la costa) per tal de localitzar les zones òptimes d’implantació d’un parc eòlic marí

B.A. Creixent: projecte de cooperació intermunicipal pel desenvolupament del Banc d’Aliments de Sant Pol de Mar

B.A. Creixent és un projecte que té la missió de crear una dinàmica cooperativa entre el Banc d’Aliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comerços de la localitat i l’IES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat d’ampliar els recursos del propi Banc

Pla de difusió del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte són les següents: posar en valor i donar a conèixer la realitat patrimonial que té Pineda de Mar, conèixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l’inventari d’elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no només un turisme de sol i platja, ser un projecte útil i factible per a l’ajuntament del municipi.Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusió que es presenta en aquest treball.

Projecte d'infraestructures d'un sector residencial a Tossa de Mar

Projecte de millores d'infrastructures de la urbanització de Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar

Aplicació web per la gestió de l'Escola Universitària d'Hostalaria i Turisme de Sant Pol de Mar

Disseny i creació d'una nova pàgina web per a l'Escola Universitària d'Hostalaria i Turisme de Sant Pol de Mar