Red blood cells derived from peripheral blood and bone marrow CD34+ human haematopoietic stem cells are permissive to Plasmodium parasites infection

The production of fully functional human red cells in vitro from haematopoietic stem cells (hHSCs) has been successfully achieved. Recently, the use of hHSCs from cord blood represented a major improvement to develop the continuous culture system for Plasmodium vivax. Here, we demonstrated that CD34+hHSCs from peripheral blood and bone marrow can be expanded and differentiated to reticulocytes using a novel stromal cell. Moreover, these reticulocytes and mature red blood cells express surface markers for entrance of malaria parasites contain adult haemoglobin and are also permissive to invasion by P. vivax and Plasmodium falciparum parasites.

Preoperative chemoradiotherapy in rectal cancer induces changes in the expression of nuclear β-catenin: prognostic significance.

BACKGROUND Preoperative chemoradiotherapy (CRT) is the cornerstone of treatment for locally advanced rectal cancer (LARC). Although high local control is achieved, overall rates of distant control remain suboptimal. Colorectal carcinogenesis is associated with critical alterations of the Wnt/β-catenin pathway involved in proliferation and survival. The aim of this study was to assess whether CRT induces changes in the expression of β-catenin/E-cadherin, and to determine whether these changes are associated with survival. METHODS The Immunohistochemical expression of nuclear β-catenin and membranous E-cadherin was prospectively analysed in tumour blocks from 98 stage II/III rectal cancer patients treated with preoperative CRT. Tumour samples were collected before and after CRT treatment. All patients were treated with pelvic RT (46-50 Gy in 2 Gy fractions) and 5-fluorouracil (5FU) intravenous infusion (225 mg/m2) or capecitabine (825 mg/m2) during RT treatment, followed by total mesorectal excision (TME). Disease-free survival (DFS) was analysed using the Kaplan-Meier method and a multivariate Cox regression model was employed for the Multivariate analysis. RESULTS CRT induced significant changes in the expression of nuclear β-catenin (49% of patients presented an increased expression after CRT, 17% a decreased expression and 34% no changes; p = 0.001). After a median follow-up of 25 months, patients that overexpressed nuclear β-catenin after CRT showed poor survival compared with patients that experienced a decrease in nuclear β-catenin expression (3-year DFS 92% vs. 43%, HR 0.17; 95% CI 0.03 to 0.8; p = 0.02). In the multivariate analysis for DFS, increased nuclear β-catenin expression after CRT almost reached the cut-off for significance (p = 0.06). CONCLUSIONS In our study, preoperative CRT for LARC induced significant changes in nuclear β-catenin expression, which had a major impact on survival. Finding a way to decrease CRT resistance would significantly improve LARC patient survival.

Cáncer colorrectal : proceso asistencial integrado. 2ª ed

Publicado en la página web de la Consejería de Igualdad, Salud y Políticas Sociales: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud / Profesionales / Nuestro Compromiso por la Calidad / Procesos Asistenciales Integrados)

No evidence of association between common autoimmunity STAT4 and IL23R risk polymorphisms and non-anterior uveitis.

OBJECTIVE: STAT4 and IL23R loci represent common susceptibility genetic factors in autoimmunity. We decided to investigate for the first time the possible role of different STAT4/IL23R autoimmune disease-associated polymorphisms on the susceptibility to develop non-anterior uveitis and its main clinical phenotypes. METHODS Four functional polymorphisms (rs3821236, rs7574865, rs7574070, and rs897200) located within STAT4 gene as well as three independent polymorphisms (rs7517847, rs11209026, and rs1495965) located within IL23R were genotyped using TaqMan® allelic discrimination in a total of 206 patients with non-anterior uveitis and 1553 healthy controls from Spain. RESULTS No statistically significant differences were found when allele and genotype distributions were compared between non-anterior uveitis patients and controls for any STAT4 (rs3821236: P=0.39, OR=1.12, CI 95%=0.87-1.43; rs7574865: P=0.59 OR=1.07, CI 95%=0.84-1.37; rs7574070: P=0.26, OR=0.89, CI 95%=0.72-1.10; rs897200: P=0.22, OR=0.88, CI 95%=0.71-1.08;) or IL23R polymorphisms (rs7517847: P=0.49, OR=1.08, CI 95%=0.87-1.33; rs11209026: P=0.26, OR=0.78, CI 95%=0.51-1.21; rs1495965: P=0.51, OR=0.93, CI 95%=0.76-1.15). CONCLUSION Our results do not support a relevant role, similar to that described for other autoimmune diseases, of IL23R and STAT4 polymorphisms in the non-anterior uveitis genetic predisposition. Further studies are needed to discard a possible weak effect of the studied variant.

Two functional variants of IRF5 influence the development of macular edema in patients with non-anterior uveitis.

OBJECTIVE Interferon (IFN) signaling plays a crucial role in autoimmunity. Genetic variation in interferon regulatory factor 5 (IRF5), a major regulator of the type I interferon induction, has been associated with risk of developing several autoimmune diseases. In the current study we aimed to evaluate whether three sets of correlated IRF5 genetic variants, independently associated with SLE and with different functional roles, are involved in uveitis susceptibility and its clinical subphenotypes. METHODS Three IRF5 polymorphisms, rs2004640, rs2070197 and rs10954213, representative of each group, were genotyped using TaqMan® allelic discrimination assays in a total of 263 non-anterior uveitis patients and 724 healthy controls of Spanish origin. RESULTS A clear association between two of the three analyzed genetic variants, rs2004640 and rs10954213, and the absence of macular edema was observed in the case/control analysis (P FDR =5.07E-03, OR=1.48, CI 95%=1.14-1.92 and P FDR =3.37E-03, OR=1.54, CI 95%=1.19-2.01, respectively). Consistently, the subphenotype analysis accordingly with the presence/absence of this clinical condition also reached statistical significance (rs2004640: P=0.037, OR=0.69, CI 95%=0.48-0.98; rs10954213: P=0.030, OR=0.67, CI 95%=0.47-0.96), thus suggesting that both IRF5 genetic variants are specifically associated with the lack of macular edema in uveitis patients. CONCLUSION Our results clearly showed for the first time that two functional genetic variants of IRF5 may play a role in the development of macular edema in non-anterior uveitis patients. Identifying genetic markers for macular edema could lead to the possibility of developing novel treatments or preventive therapies.

Estudio comparativo del aloinjerto hth vs autoinjerto de isquiotibiales en la reparación del LCA. Presentacion de resultados de nuestra serie

Objective: To present and compare the functional outcomes and degree of satisfaction of patients operated on in the Knee Unit of our hospital, using bank BTB or Hamstring Autograft. Material and Methods: There were 96 patients included in the study who were operated on between 2001 and 2009 using bank BTB, and 104 patients operated on between 2007 and 2009 using Hamstring Autograft. All of them completed the IKDC questionnaire by telephone. Results: No significant differences were found between both groups regarding the onset of pain, inflammation, or instability of the knee. A large majority of patients in both groups were satisfied or very satisfied with the results obtained (81% of the BTB, and 90 % of the hamstring group). Conclusions: There are no sound reasons to proscribe either of the two techniques; the surgeon must decide the most appropriate intervention depending on the case, personal experience, the economic situation and especially the needs of the patient.

Relación entre la edad, el índice de masa corporal, el grado de dependencia y la calidad de vida en pacientes con desnutrición tras un alta hospitalaria.

Introduction: The quality of life assessment means investigating how patients perceive their disease. Malnutrition-specific characteristics make patients more vulnerable, so it is important to know how these factors impaction patients’ daily life. Aim: To assess the quality of life in malnourished patients who have had hospital admission, and to determine the relationship of the quality of life with age, body mass index, diagnosis of malnutrition, and dependency. Method: Multicenter transversal descriptive study in 106 malnourished patients after hospital admission. The quality of life (SF-12 questionnaire), BMI, functional independency (Barthel index), morbidity, and a dietary intake evaluation were assessed. The relationship between variables was tested by using the Spearman correlation coefficient Results: The patients of the present study showed a SF-12 mean of 38.32 points. The age was significantly correlated with the SF-12 (r= -0.320, p= 0.001). The BMI was correlated with the SF-12 (r= 0.251, p= 0.011) and its mental component (r= 0.289, p= 0.03). It was also reported a significant correlation between the Barthel index and the SF-12 (r= 0.370, p< 0.001). Conclusions: The general health perception in malnourished patients who have had a hospital admission was lower than the Spanish mean. Moreover, the quality of life in these patients is significantly correlated with age, BMI and functional independency.

Riscos en incendis de vehicles de nova generació

Les actuacions de bombers en operatius d'extinció d'incendis, habitualment es fan per inèrcies històriques. Ara, si diem: “Per a l'extinció d'un incendi de un vehicle heu d'estacionar l’autobomba a una certa distància, pendent amunt i a contravent, refrigerar a distància el vehicle amb con d'atac, i evitar els extrems del vehicle”, segurament més d'un pensarà o expressarà en veu alta “Això deu ser una broma, oi? Si hem estat apagant cotxes cada dia a la nostra manera… quin és el problema?". Bé, doncs n’hi ha uns quants, de problemes. Podem considerar un incendi en un vehicle com una bomba de temps amb un ble que s'encén abans de l'arribada de la dotació de bombers. Les actuacions inicials en aquests incendis han de centrar-se en la desactivació d'aquesta metxa. Els incendis en vehicles presenten una múltiple varietat perills reals. Els canvis en el disseny i la construcció d'automòbils exigeixen un canvi en la manera com els serveis de bombers s’enfronten als incendis de vehicles. Els nous materials i components incorporats a la indústria automobilística s'han traduït en un millor rendiment, una major economia de combustible, una millor resistència al xoc i en una reducció de les emissions de gasos. Malauradament, alguns d'aquests mateixos materials i components fan que l’extinció d’un automòbil modern sigui més difícil i perillosa que en vehicles més vells. En l’actualitat, un incendi d’un vehicle comporta més fums, més toxicitat, més temperatura, elements sotmesos a pressió, risc de projecció d’elements i la possibilitat d’energies alternatives... en definitiva, molts més riscos. Per donar una resposta adequada a aquest augment del risc, organitzativament cal augmentar les mesures preventives de seguretat, i operativament cal una estratègia d’extinció més cautelosa, tàctiques menys agressives i un major nivell de protecció personal.

G. La difícil construcció d'Europa (des de Niça i Lisboa, darrere d'una Constitució)

Conté: La anemia de Europa; La Europa de Niza; Las grandes vísperas de Europa; La cara oscura de Europa; El doble salto de la Unión Europea; La UE, ante una empinada cuesta; La Constituación deseada y temida; La Europa constitucional, aplazada; Europa, esperanza y desencanto; Turquía, dilema europeo; ¿Turquía es Europa?; ¿Cómo hay que ser europeo?; El voto del rechazo; La Unión Europea, bloqueada; La UE que llega al mar Negro; La Europa de Angela Merkel; El mundo en que nació la CEE; Turquía, en el lindar europeo; Que el tiempo decida…; La UE, entre dos extremos; La UE, cuestión de supervivencia

¿Hacia el desarrollo humano en África desde los ODMs

El continente africano concentra muchos de los peores datos a nivel mundial en cuanto a satisfacción de necesidades primarias, y algunas tendencias preocupantes, como el más fuerte descenso en la esperanza de vida en las últimas décadas en algunos países o la más decepcionante evolución en el logro de los ODMs hasta el momento. Ello parece haberle convertido en la literatura especializada en el caso más claro de “fracaso de desarrollo”. No obstante, este trabajo pretende evidenciar que, incluso en el caso del sector salud en el que topamos con algunos de estos datos menos satisfactorios, esta situación es más compleja y multicolor de lo que acostumbra a interpretarse, y que ello exige una mayor atención sobre la heterogeneidad y sobre el tipo de recursos y políticas para hacer frente a esta problemática.

Effects of web-based electrocardiography simulation on strategies and learning styles

OBJECTIVETo identify the association between the use of web simulation electrocardiography and the learning approaches, strategies and styles of nursing degree students.METHODA descriptive and correlational design with a one-group pretest-posttest measurement was used. The study sample included 246 students in a Basic and Advanced Cardiac Life Support nursing class of nursing degree.RESULTSNo significant differences between genders were found in any dimension of learning styles and approaches to learning. After the introduction of web simulation electrocardiography, significant differences were found in some item scores of learning styles: theorist (p < 0.040), pragmatic (p < 0.010) and approaches to learning.CONCLUSIONThe use of a web electrocardiogram (ECG) simulation is associated with the development of active and reflexive learning styles, improving motivation and a deep approach in nursing students.

Modelos en ciencia pesquera

Ofrece información sobre los modelajes en ciencia pesquera, con la esperanza de promover la aplicación de tales modelos en programas en los cuales el modelaje no ha sido implementado.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.