Different trajectories of exosomatic energy metabolism for Brazil, Chile and Venezuela: using the MSIASM approach

Economic development goes hand in hand with an increase in the consumption of natural resources. Some analysts use material flows to describe such relationship [Eurostat 2001, Weisz et al., 2006], or exergy [Ayres et al., 2003]. Instead this paper will use a characterisation of the exosomatic energy metabolism based on expected benchmark values to describe possible constraints to economic development posed by available human time and energy. The aim of the paper is to identify types of exosomatic energy metabolism of different societies to interpret its consequences for economic development. This is done with the application of the accounting methodology called Multi-Scale Integrated Analysis of Societal Metabolism (MSIASM) to the particular case of energy metabolism for the analysis of the economies of Brazil, Chile and Venezuela.

Infecção por Enterobius vermicularis em populações agro-pastoris pré-colombianas de San Pedro de Atacama, Chile

Enterobius vermicularis eggs were found in human coprolites collected from the archaeological site of San Pedro de Atacama, North of Chile, in occupational layers dated from 1,000 BC. Agricultures and herding were begining at this period of time in this region of South America. The paleoparasitological data amplifies the knowledge about the distribution of human oxyuriasis in Pre-Columbian America.

Ecological aspects of nematode parasites of introduced salmonids from Valdivia river basin, Chile

Between 1986 and 1987 fishes distributed among the following species introduced in Chile, and from different sectors of the Valdivia river basin (39º30' - 40º00', 73º30' - 71º45'W), were examined: 348 Salmo trutta, 242 Salmo gairdneri, 24 Cyprinus carpio and 52 Gambusia affinis holbrooki. The presence of Camallanus corderoi and Contracaecum sp. in S. gairdneri and of C. corderoi in S. trutta is recorded in Chile for the first time. Cyprinus carpio and G. a. holbrooki did not present infections by nematodes. The prevalence and mean intensity of the infections by nematodes presented significant differences among some sectors of the Valdivia river basin. In general, the prevalence and intensity of the infections by C. corderoi were greater than those by Contracaecum sp. The infections in S. gairdneri were higher than in S. trutta. The sex of the hosts had no influence on the prevalence and intensity of the infections by both nematodes. The length of the hosts did have an influence, except in the case of the infections by Contracaecum sp. in S, gairdneri. The infrapopulations of both nematode species showed over dispersion in most cases. The diet of the examined salmonids suggests that they would become infected principally throught the consuption of autochthonous fishes.

A new species of Limnoderetrema (Trematoda, Digenea) from the freshwater Atherinid fish Basilichthys australis Eigenmann, 1927 from the south of Chile

Limnoderetrema tolosai sp. n. (Trematoda, Digenea) within an autochthonous freshwater fish, the silverside Basilichthys autralis Eigenmann, 1927, from Lakes Riñihue and Ranco in Southern Chile is described. The species is distinguished from Limnoderetrema minutum (Manter, 1954) by the presence of one spine in the cirrus and cecal bifurcation nearer to ventral sucker than to pharinx. It is proposed Limnoderetrema macrophallus (Szidat & Nani, 1951) n. comb. (originally Steganoderma). Limnoderetrema tolosai differs from L. macrophallus since it cirrus has a distal spine and by its vitelline follicles distribution. It seems that Limnoderetrema spp. of South America are highly specific unlike L. minutum of New Zealand.

Individualismo y democracia: relaciones entre las estructuras de poder y el sujeto posmoderno

Aquest treball analitza la relació de les estructures del poder democràtic amb la posició existencial adoptada en massa pel subjecte postmodern. L’home d’avui s’ha llençat a una recerca inacabable de la seva pròpia identitat: creu que aquesta deu ser construïda sense atendre a cap factor extern. A més, està immers en una terrible soledat que el converteix en l’objecte perfecte per a una consolidació ideològica del sistema democràtic. Així, l’objectiu del present anàlisi és el d’intentar desvetllar el nexe entre una determinada concepció del poder i el fet de que l’home hagi perdut de vista les qüestions més rellevants de la seva pròpia existència, fins al punt de no saber qui és.

El concepto de sana laicidad de Benedicto XVI en la democracia de Tocqueville

Davant els canvis polítics de la Modernitat, l’Església catòlica ha desenvolupat una extensa doctrina en matèria política, que l’actual papa, Benet XVI, continua actualitzant i ampliant. A partir de les afirmacions del Sant Pare, existiria la possibilitat de preguntar-se fins a quin punt l’Església ha mantingut una única línia en el seu magisteri polític al llarg dels segles, i, en concret, entre la doctrina anterior i la posterior al Concili Vaticà II. Aquest treball té per objectiu, en primer lloc, aclarir la continuïtat o discontinuïtat de la doctrina de l’Església postconciliar respecte de l’anterior e il•lustrar les principals línies del magisteri político-social de Benet XVI. Així mateix, hom es podria preguntar en quina mesura la proposta de Benet XVI és realitzable en el context polític actual. Per donar resposta a aquesta segona qüestió, es recorrerà al anàlisis que Alexis de Tocqueville va fer de la democràcia americana i que és extrapolable a la resta de democràcies d’Occident. Mitjançant la contraposició de la doctrina política de Benet XVI i l’anàlisi que fa Tocqueville del paper de la religió en les democràcies, es tractarà d’esclarir fins a quin punt el magisteri de Benet XVI sobre qüestions polítiques és compatible amb la racionalitat política.

Una visión introductoria sobre la democracia directa en Estados Unidos

El planteamiento teórico del working paper se sitúa en el análisis de la supremacía de las declaraciones constitucionales de derechos y el concepto de democracia directa. Se analizan, por ello, los aspectos más destacables de cómo las constituciones y las leyes han diseñado las tres formas de democracia directa establecidas por las constituciones de los Estados de Estados Unidos: la iniciativa popular (legislativa y constitucional), el referéndum y la destitución popular de cargo público (el denominado recall). De este modo, los mecanismos de democracia directa manifiestan las conexiones entre el principio del federalismo y los derechos constitucionales y su dual protección, toda vez que los estados de los Estados Unidos pueden perfeccionar el sistema global de derechos, no sólo estableciendo aquellos que no han sido regulados en la constitución federal sino también desarrollando los que explícitamente consagra dicho texto, con legitimación para modificar el nivel mínimo constitucional federal de protección de los derechos.

Monogenean parasitic on marine fishes from Perú and Chile: three new species and two new combinations

Five species of monogeneans collected from marine fishes of the Pacific coast of Chile and Perú were studied. Three of them are new species: Interniloculus chilensis n. sp. (Capsalidae), Neoheterobothrium insalaris n. sp. (Diclidophoridae) and Loxura peruensis n. sp. (Axinidae) parasitic on Sebastes capensis (Scorpaenidae), Paralichthys sp. (Bothiidae) and Belone scapularis (Belonidae), respectively. Two new combinations are proposed, Intracotyle neghmei (Microcotylidae) for Neobivagina neghmei Villalba, 1987 and Hargicotlyle conceptionensis (Diclidophoridae) for Choricotyle conceptionensis Villalba, 1987.

La OEA y la promoción de la democracia en las Américas: un objetivo en construcción

Este artículo defiende que, desde el final de la guerra fría, la democracia se ha convertido en uno de los objetivos esenciales del proyecto de integración hemisférica de las Américas. Sin embargo, este objetivo aún está en construcción en lo referente a la acción. Esta idea principal se demostrará a través de otras dos secundarias: por una parte, definiremos el complejo normativo a favor de la democracia albergado en la OEA, a través del estudio de sus normas e instituciones; y por otra, analizaremos dos intervenciones de la OEA en situaciones de crisis democráticas: la intervención durante la desestabilización democrática de Venezuela (2002-2004) y la intervención durante la crisis política de Honduras (junio 2009-enero 2010). Gracias al desarrollo de estos dos argumentos, estaremos en condiciones de examinar la puesta en práctica de los objetivos en materia democrática de la OEA y de determinar su grado de cumplimiento a escala nacional.