Estudantes de medicina ensinam ressuscitação cardiopulmonar a alunos do fundamental

FUNDAMENTO: Doenças do sistema circulatório são a causa mais comum de óbitos no Brasil. Devido ao fato de a população geral ser normalmente a primeira a identificar problemas relacionados ao sistema circulatório, é importante que ela seja treinada. No entanto, o treinamento é um desafio por causa do número de pessoas a serem treinadas e da manutenção do treinamento. OBJETIVOS: Avaliar a entrega do programa de treinamento de ressuscitação cardiopulmonar (RCP) ministrada por estudantes de medicina e avaliar o conhecimento prévio de RCP, além de retenção imediata e tardia de treinamento em RCP entre alunos do fundamental. MÉTODOS: Foram selecionadas duas escolas públicas e duas escolas privadas. O treinamento de RCP consistiu em uma vídeo-aula seguida de prática com bonecos, sob a supervisão de estudantes de medicina. Questionários de múltipla escolha foram fornecidos previamente, logo em seguida e 6 meses após o treinamento de RCP. As perguntas estavam relacionadas ao conhecimento geral, à sequência de procedimentos e ao método de administração de cada componente (ventilação, compressão torácica, e desfibrilação automática externa). Os instrutores realizaram uma discussão em grupo após as sessões para identificar os possíveis problemas encontrados. RESULTADOS: No total, 147 alunos concluíram o monitoramento de 6 meses. Os alunos de escola pública tinham menos conhecimento prévio, mas a diferença desapareceu logo após o treinamento. Após o período de 6 meses de monitoramento, esses alunos de escola pública demonstraram menor retenção. O principal problema encontrado foi ensinar a ressuscitação boca-a-boca. CONCLUSÕES: O método usado por estudantes de medicina para ensinar alunos do fundamental foi baseado na técnica do "ver e praticar". Este método foi eficaz na retenção imediata e tardia do conhecimento adquirido. A maior retenção de conhecimento entre os alunos de escola privada pode refletir fatores culturais.

Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI

Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI” presentada en el marc del XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). S’introdueixen les sis contribucions que integraren la ponència i s’exposen algunes reflexions de caire general sobre la situació actual dins la tradició historiogràfica de la ciència i de la medicina.

El pluralisme mèdic: una clau interpretativa per a una història integral de la medicina

El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instàncies assistencials o terapèutiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma més que l'excepció. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagació històrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recórrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.

Remeis casolans per a bèsties i humans: medicina i veterinària popular a la catalunya central

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Consisteix en un diccionari informàtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que se’ls atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecció. La informació s’ha extret de les entrevistes fetes a informants d’entre 60 i 90 anys del Bages, Berguedà i Solsonès, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.

Estancia en el Departament de Emergencia y de Aceptación (DEA), estructura compleja de medicina y cirugía de 1º nivel del E.O. Ospedali Galliera, Génova

Proyecto de investigación elaborado a partir de una estancia en el Dipartamento di Emergencia e Accetazione del E.O. Ospedalli Galliera, Italia, entre marzo y octubre del 2006. En los últimos años ha habido un aumento de la población extranjera en los servicios sanitarios de urgencias. Este estudio se propone la observación de las modalidades de llegada en la urgencia de los Latinos, profundizando las manifestaciones, las expresiones de los trastornos y las descripciones de los síntomas por medio de entrevistas profundas llevada a cabo con una muestra de treinta latinoamericanos.

Establiment d’un laboratori d’habilitats clíniques a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona

Per tal de millorar l'aprenentatge, actualment deficitari de les habilitats clíniques i dels procediments pràctics, la facultat va decidir implementar un laboratori d’habilitats. La Facultat de Medicina ha fet una important inversió per tal d’adequar un espai físic i adquirir diferents materials. En paral·lel es van identificar quines habilitats havien de ser ensenyats en el laboratori d’acord amb les dèficits observats prèviament. Es va dissenyar un curs optatiu sobre habilitats clíniques pels nostres estudiants de medicina i es van seleccionar i entrenar els diferents professors. El curs s’ha desenvolupat durant els tres últims anys. S'ha investigat el grau d’acceptació d’aquesta eina pels estudiants i professors utilitzant diferents tipus d’enquestes. Més de 300 estudiants de medicina per any han estat formats en el laboratori en diferents activitats, participant 20 professors i havent-se oferit diferents tallers sobre habilitats clíniques i procediments pràctics. Pels estudiants el laboratori es una excel·lent eina per incrementar la seva competència individual en habilitats clíniques i que es necessari estendre-la a tots els estudiants. Pels professors, el laboratori es una eina molt útil per millorar l’ensenyament clínic L'experiència ha estat molt positiva i molt útil en el procés de canvi curricular que es desenvolupa actualment a la nostra facultat. La nostra experiència pot servir de model per altres facultats de medicina de l’estat.

Projectes d’autoaprenentatge de Biologia Cel·lular a la Llicenciatura de Medicina

Aquest projecte de MQD ha permès realitzar una sèrie d’experiències diverses i valuoses que han apuntat formes alternatives en la docència de la Biologia Cel·lular i l’aprenentatge de l'estudiant de la llicenciatura o del grau de medicina. En base a la valoració qualitativa del grau de satisfacció dels usuaris i en un estudi antitatiu de la seva opinió, considerem que ha estat experiències molt vàlides que afavoreixen que l’alumne participi de forma més activa en la seva formació. La principal dificultat observada ha estat o millor dit serà, l’aplicació de les experiències desenvolupades, de forma obligatòria i generalitzada, a tots els alumnes, sobretot als de 1er curs, donat que es tracta d’un grup molt nombrós (més de 300 alumnes). De totes maneres l’experiència adquirida ha estat molt favorable. Les activitats desenvolupades es continuen aplicant i es continuaran aplicant en el nou pla de medicina. Una aplicació perllongada en cursos successius afavorirà poder extreure’n conclusions de tipus més quantitatiu a més de les apreciacions qualitatives.

Análisis de los factores asociados a la mortalidad de los pacientes ingresados en el servicio de medicina intensiva

Objetivo: Analizar los factores asociados a mortalidad en UCI, en planta y al año. Material y Métodos: Estudio prospectivo observacional de 134 pacientes cuya evolución se sigue hasta el fallecimiento o hasta el año del episodio crítico. Resultados: mortalidad en UCI 20,9%, mortalidad hospitalaria 24,6%, mortalidad al año 34,1%. Conclusiones: La mortalidad en UCI se correlaciona con el APACHE II medio de 22 y SAPS II medio de 60. Los fallecidos en planta tienen una APACHE de 15 y SAPS de 51. Al año, encontramos relación con la edad media de 69 años, APACHE de 20 y SAPS de 57.