L'éthique et les sciences humaines ne sont pas des sciences vassales. Débat: projet triangulaire des universités lémaniques

Le temps des tours d'ivoire est révolu, constate Denis Müller, professeur d'éthique à l'Université de Lausanne.Il plaide pour une véritable complémentarité entre sciences humaines et sciences de la vie.

El procés de pau al País Basc i a Irlanda del Nord (1994-2006). Un enfocament comparat

El procés de pau a Irlanda del Nord demostra que cal explorar noves fórmules de sobirania que prenguin en consideració les demandes dels pobles i territoris en conflicte. La profunda transformació dels elements simbòlics clàssics de l’estat-nació en el context de la Unió Europea ha contribuït enormement a les perspectives de resolució d’aquest vell conflicte. Els debats actuals se centren en la recerca de nous instruments de sobirania compartida adaptats a una realitat social complexa i plural. Aquest nou enfocament per trobar una solució al conflicte irlandès és particularment rellevant per al debat basc sobre la formulació de solucions creatives i modernes a problemes similars d’identitat i sobirania. La noció de sobirania compartida implementada a Irlanda del Nord –una fórmula per a relacions interdependents complexes– té una rellevància molt significativa per a la comunitat internacional i probablement es convertirà en un model cada vegada més potent i transcendent per a la resolució de conflictes i la construcció de la pau.

Prévenir la prise de poids à l'arrêt du tabac: pas de solution miracle: revue Cochrane pour le praticien. [Preventing weight gain in smoking cessation: there is no miracle solution]

http://resfranco.cochrane.org/sites/resfranco.cochrane.org/files/uploads/Arrettabac2009.pdf

D’Ermua a Patxi López (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc

“D’Ermua a Patxi López (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc” versa sobre la connivència de determinats mitjans de comunicació escrits a Madrid, principalment, amb una estratègia política d’Estat. Una estratègia instigada pels governs del Partit Popular (1996-2004) que perseguia estigmatitzar el conjunt del nacionalisme basc associant-lo al terrorisme de l’organització ETA. Es tractava d’una campanya d’intoxicació de l’opinió pública per desacreditar el govern del PNB a Vitòria i, així, fer possible l’alternança política. Tanmateix, el fracàs del tàndem PP-PSE a les eleccions basques de 2001 dóna pas al perfeccionament de l’alternança, per mitjà de l’aprovació de la Llei de Partits Polítics (2002) que possibilità la posterior il•legalització de l’esquerra abertzale, tot fent-la fora del joc parlamentari.

L’eficàcia rehabilitadora de la pena de treballs en benefici a la comunitat. Avaluació del model d’execució a la província de Barcelona

El present treball aspira a servir com primera aproximació a una avaluació del model actual d'execució de la pena de Treballs en Benefici de la Comunitat en el nostre actual sistema de penes, a partir de la valoració sobre la presència dels elements que la investigació criminològica ha destacat com a rellevants en matèria de rehabilitació amb penats condemnats a penes de treball comunitari. D’aquesta manera, hem optat per realitzar una investigació qualitativa mitjançant entrevistes a una mostra de penats que van finalitzar el compliment d'una pena de TBC a la província de Barcelona entre el mes d'octubre de 2008 i el de gener de 2009 per tal de conèixer la seva percepció sobre la presència d’aquests elements.

La régression tumorale n'est pas un facteur de risque d'atteinte du ganglion sentinelle dans les mélanomes fins (indice de Breslow < or = 1 mm) [Tumour regression is not predictive for higher risk of sentinel node involvement in thin melanomas (Breslow thickness < or = 1 mm)]

Background: Thin melanomas (Breslow thickness <= 1 mm) are considered highly curable. The aim of this study was to evaluate the correlation between histological tumour regression and sentinel lymph node (SLN) involvement in thin melanomas. Patients and methods: This was a retrospective single-centre study of 34 patients with thin melanomas undergoing SLN biopsy between April 1998 and January 2005. Results: The study included 14 women and 20 men of mean age 56.3 years. Melanomas were located on the neck (n = 3), soles (n = 4), trunk (n = 13) and extremities (n = 14). Pathological examination showed 25 SSM, four acral lentiginous melanomas, three in situ melanomas, one nodular melanoma and one unclassified melanoma with a mean Breslow thickness of 0.57 mm. Histological tumour regression was observed in 26 over 34 cases and ulceration was found in one case. Clark levels were as follows: I (n = 3), II (n = 20), III (n = 9), IV (n = 2). Growth phase was available in 15 cases (seven radial and eight vertical). Mitotic rates, available in 24 cases, were: 0 (n = 9), 1 (n = 11), 2 (n = 2), 3 (n = 1), 6 (n = 1). One patient with histological tumour regression (2.9% of cases and 3.8% of cases with regressing tumours) had a metastatic SLN. One patient negative for SLN had a lung relapse and died of the disease. Mean follow-up was 26.2 months. Conclusion: The results of the present study and the analysis of the literature show that histological regression of the primary tumour does not seem predictive of higher risk of SLN involvement in thin melanomas. This suggests that screening for SLN is not indicated in thin melanomas, even those with histological regression.

Anàlisi de l'etapa d'introducció del programa CA/AC a centres del Berritzegune de Guipúscoa

Aquest estudi presenta els diferents àmbits d’actuació que composen el Programa CA/AC així com l’explicació de les etapes d’implementació d’aquest programa en la seva modalitat B. Aquesta modalitat ha estat aplicada en diversos centres escolars pertanyents als Berritzegunes (Serveis Educatius) de la província de Guipúscoa durant el curs 2010/11. A partir d’aquesta pràctica, s’ha realitzat l’anàlisi quantitativa de les diferents actuacions dels àmbits A i B de manera que se’n poden analitzar a partir de gràfics, quines han estat les freqüències i el grau d’aplicació de les dinàmiques i de les estructures cooperatives que conformen el programa aplicat.

Ce qu'ils n'ont pas dit de Pâques

Qu'ont-ils dit de Pâques, les évangélistes? Quand ils racontent qu'après le sabbat, les femmes ont vu le tombeau ouvert, et qu'un Revenu d'entre les morts est apparu aux disciples, que disent-ils et sur quoi font-ils silence? Relire leurs récits de Pâques conduit à une découverte: ils disent peu. Très peu. Juste quelques images, rapides, comme si le sujet se dérobait à la description. Les peintres, eux, nous informent beaucoup plus dans leurs tableaux: l'allure du Ressuscité, ses gestes, ses attitudes... mais ils peignent ce que personne ne sait. Ils violent le silence des textes. Tentons d'écouter ce peu que les récits nous livrent, et de nous interroger sur ces pesants silences.

Victimologia del desenvolupament : Incidència i repercussions de la victimització i la polivictimització en joves catalans

L'elevada freqüència de victimització en nens, nenes i adolescents és una realitat que ha impulsat l’aparició de la denominada victimologia del desenvolupament, en la qual s’emmarca aquest projecte. Des d’aquesta perspectiva, s’han entrevistat 123 joves, d’entre 12 i 17 anys (M= 14,28 i DT= 1,43) atesos en 13 centres de salut mental de la província de Barcelona, sobre les seves experiències de victimització relatives a delictes comuns, victimització per part de cuidadors, victimització per iguals i/o germans, victimització sexual, victimització indirecta/ser testimoni i victimització per Internet. Alhora s’han avaluat les característiques i el perfil dels victimaris, així com el malestar psicològic i la presència de psicopatologia en les víctimes. Un 99,2% dels menors ha patit alguna forma de victimització al llarg de la seva vida i un 85,4% l’ha sofert en el darrer any. Gran part de les victimitzacions s’inicien durant la infància, estan vinculades a persones conegudes, de l’entorn habitual del menor, i són comeses per un agressor de sexe masculí. Si bé no totes aquestes formes de victimització suposen delictes punibles al nostre país, sí que configuren una part important de la biografia del menor que cal considerar i valorar, donades les implicacions que poden arribar a tenir en el seu desenvolupament. Els resultats confirmen que la victimització i, especialment, l’acumulació d’experiències victimitzants tenen un efecte negatiu en l’estat emocional del menor, cosa que fa que, en els adolescents polivictimitzats, s’obtinguin nivells més elevats de psicopatologia general, així com de simptomatologia internalitzant i externalitzant.