Pulmonary biology of anti-interleukin 5 antibodies

Interleukin 5 (IL-5) is a critical cytokine for the maturation of eosinophil precursors to eosinophils in the bone marrow and those eosinophils then accumulate in the lungs during asthma. We have studied anti IL-5 antibodies on allergic responses in mice, guinea pigs and monkeys and are extending this experiment into humans with a humanized antibody. In a monkey model of pulmonary inflammation and airway hyperreactivity, we found that the TRFK-5 antibody blocked both responses for three months following a single dose of 0.3 mg/kg, i.v. This antibody also blocked lung eosinophilia in mice by inhibiting release from the bone marrow. To facilitate multiple dosing and to reduce immunogenicity in humans, we prepared Sch 55700, a humanized antibody against IL-5. Sch 55700 was also active against lung eosinophilia in allergic monkeys and mice and against pulmonary eosinophilia and airway hyperresponsiveness in guinea pigs. Furthermore, as opposed to steroids, Sch 55700 did not cause immunosuppression in guinea pigs. Studies with this antibody in humans will be critical to establishing the therapeutic potential of IL-5 inhibition.

A single mutation in enzyme I of the sugar phosphotransferase system confers penicillin tolerance to Streptococcus gordonii.

Tolerance is a poorly understood phenomenon that allows bacteria exposed to a bactericidal antibiotic to stop their growth and withstand drug-induced killing. This survival ability has been implicated in antibiotic treatment failures. Here, we describe a single nucleotide mutation (tol1) in a tolerant Streptococcus gordonii strain (Tol1) that is sufficient to provide tolerance in vitro and in vivo. It induces a proline-to-arginine substitution (P483R) in the homodimerization interface of enzyme I of the sugar phosphotransferase system, resulting in diminished sugar uptake. In vitro, the susceptible wild-type (WT) and Tol1 cultures lost 4.5 and 0.6 log(10) CFU/ml, respectively, after 24 h of penicillin exposure. The introduction of tol1 into the WT (WT P483R) conferred tolerance (a loss of 0.7 log(10) CFU/ml/24 h), whereas restitution of the parent sequence in Tol1 (Tol1 R483P) restored antibiotic susceptibility. Moreover, penicillin treatment of rats in an experimental model of endocarditis showed a complete inversion in the outcome, with a failure of therapy in rats infected with WT P483R and the complete disappearance of bacteria in animals infected with Tol1 R483P.

Approximation algorithms for two-state anti-ferromagnetic spin systems on bounded degree graphs

In a seminal paper [10], Weitz gave a deterministic fully polynomial approximation scheme for counting exponentially weighted independent sets (which is the same as approximating the partition function of the hard-core model from statistical physics) in graphs of degree at most d, up to the critical activity for the uniqueness of the Gibbs measure on the innite d-regular tree. ore recently Sly [8] (see also [1]) showed that this is optimal in the sense that if here is an FPRAS for the hard-core partition function on graphs of maximum egree d for activities larger than the critical activity on the innite d-regular ree then NP = RP. In this paper we extend Weitz's approach to derive a deterministic fully polynomial approximation scheme for the partition function of general two-state anti-ferromagnetic spin systems on graphs of maximum degree d, up to the corresponding critical point on the d-regular tree. The main ingredient of our result is a proof that for two-state anti-ferromagnetic spin systems on the d-regular tree, weak spatial mixing implies strong spatial mixing. his in turn uses a message-decay argument which extends a similar approach proposed recently for the hard-core model by Restrepo et al [7] to the case of general two-state anti-ferromagnetic spin systems.

Ocular distribution, spectrum of activity, and in vivo viral neutralization of a fully humanized anti-herpes simplex virus IgG Fab fragment following topical application.

Herpes simplex ocular infection is a major cause of corneal blindness. Local antiviral treatments exist but are associated with corneal toxicity, and resistance has become an issue. We evaluated the biodistribution and efficacy of a humanized anti-herpes simplex virus (anti-HSV) IgG FAb fragment (AC-8; 53 kDa) following repeated topical administration. AC-8 was found in the corneal epithelium, anterior stroma, subepithelial stromal cells, and retinal glial cells, with preferential entry through the ocular limbus. AC-8 was active against 13 different strains of HSV-1, with 50% and 90% mean effective concentrations (MEC(50) and MEC(90), respectively) ranging from 0.03 to 0.13 μg/ml, indicating broad-spectrum activity. The in vivo efficacy of AC-8 was evaluated in a mouse model of herpes-induced ocular disease. Treatment with low-dose AC-8 (1 mg/ml) slightly reduced the ocular disease scores. A greater reduction of the disease scores was observed in the 10-mg/ml AC-8-treated group, but not as much as with trifluridine (TFT). AC-8 treatment reduced viral titers but less than trifluridine. AC-8 did not display any toxicity to the cornea or other structures in the eye. In summary, topical instillation of an anti-HSV FAb can be used on both intact and ulcerated corneas. It is well tolerated and does not alter reepithelialization. Further studies to improve the antiviral effect are needed for AC-8 to be considered for therapeutic use.

Impacto de la utilización de hígados de donantes anti-HBc positivo en pacientes trasplantados por hepatitis B

El nostre objectiu és avaluar l’impacte de la utilització de fetges de donants anti-HBc positius en pacients trasplantats per hepatitis B, els quals van ser revisats de manera retrospectiva. La probabilitat acumulada d’hepatitis B post-trasplantament al 1er, 5é i 10é any va ésser del 3,7%, 8,3% i 8,3% en els receptors d’un empelt anti-HBc+ en comparació amb el 2,7%, 9,8% i 9,8% en els que varen rebre un empelt anti-HBc- (p=0,99). La probabilitat de supervivència al 1er, 5é i 10é any dels receptors d’un òrgan anti-HBc+ va ésser del 87%, 82% i 58% front al 87%, 82% i 74% en els que varen rebre un anti-HBc- (p=0,73). La utilització de donants anti-HBc positius no afecta ni a la supervivència ni al desenvolupament de hepatitis B en pacients trasplantats per VHB.

Frequency of specific anti-Toxoplasma gondii IgM, IgA and IgE in Colombian patients with acute and chronic ocular toxoplasmosis

We studied the frequency of specific anti-Toxoplasma IgM, IgA and IgE antibodies in serum of 28 immunocompetent Colombian patients, selected by ophthalmologists and with lesions that were compatible with ocular toxoplasmosis. Patients were classified in three groups: (i) group 1 consisted of ten patients with a first episode; (ii) group 2, with seven patients with a recurrence and (iii) group 3, consisted of eleven patients with chronic chorioretinal lesion without uveitis. We found that 10/28 (35%) of Colombian patients with ocular toxoplasmosis possessed at least one serological marker for Toxoplasma infection different from IgG. In group 1 (first episode), we found simultaneous presence of specific IgM plus IgA plus IgE in 1/10 (10%). In group 2 (recurrences) in 1/7 (14%) we found IgM and IgA test positives and in 1/7 (14%) we found IgM and IgE tests positives. In group 3 (toxoplasmic chorioretinal scar) the IgA serological test was positive in 2/11 (18%). These results show that serum IgM or IgA or IgE can be present during recurrences.

Asociación del anticuerpo anti-C1q con las manifestaciones clínicas, hematológicas e inmunológicas en el Lupus Eritematoso Sistémico: Estudio observacional retrospectivo de 135 casos.

: Las concentraciones de anticuerpo anti-C1q están elevadas en los pacientes afectados de LES. Según algunos estudios la presencia de este anticuerpo está asociada a la nefropatía lúpica, sin embargo en otros estudios esta relación no se comprobó. En nuestro trabajo relacionamos la positividad del anticuerpo anti-C1q con las manifestaciones clínicas, hematológicas e inmunológicas de la enfermedad. A diferencia de estudios previos sólo pudimos establecer una relación estadísticamente significativa con la vasculitis (p&0.001), la presencia de anti-DNAds (p 0.034), de anti-Sm (p 0.045) y el consumo de C3 (p 0.006). Se observó que los pacientes anti-C1q positivos desarrollan la enfermedad a edades más tempranas que los pacientes anti-C1q negativos. (p &0.005).

The candidate tuberculosis vaccine Mtb72F/AS02 in PPD positive adults: A randomized controlled phase I/II study.

Prevention of tuberculosis (TB) through vaccination would substantially reduce the global TB burden. Mtb72F/AS02 is a candidate TB vaccine shown to be immunogenic and well tolerated in PPD-negative adults. We evaluated the safety and immunogenicity of Mtb72F/AS02 in Mycobacterium-primed adults (BCG-vaccinated, or infected adults who had received post-exposure chemoprophylaxis or treatment for pulmonary TB disease). In this observer-blind controlled trial, 20 BCG-vaccinated adults and 18 adults previously infected with Mycobacterium tuberculosis (Mtb), were randomized 3:1 to receive three doses of Mtb72F/AS02 or AS02 at one-month intervals, and followed for 6 months post third vaccination. Mtb72F/AS02 was well tolerated in BCG-vaccinated adults, and tended to be more reactogenic in Mtb-infected adults. Adverse events were mainly self-limiting, resolving without sequelae. No serious adverse events were reported. The adverse events in Mtb72F/AS02 vaccinees were not clearly associated with vaccine-induced responses (as assessed by proinflammatory cytokines, total IgE and C-reactive protein levels). No Th2 T-cell responses, or vaccine-induced T-cell responses to Mtb antigens (CFP-10/PPD/ESAT-6) were detected by ICS. In both cohorts, Mtb72F/AS02 induced persistent polyfunctional Mtb72F-specific CD4(+) T-cell responses and anti-Mtb72F humoral responses. IFN-γ was detectable in serum one day post each vaccination. Further evaluation of the candidate vaccine, Mtb72F/AS02, is warranted. Trial registration: ClinicalTrials.gov identifier: NCT00146744.

Antibodies anti-Chlamydia pneumoniae and anti-Mycoplasma pneumoniae in patients with negative serology for hantavirus. Retrospective study

The seroprevalence of Chlamydia pneumoniae and Mycoplasma pneumoniae in hantavirus seronegative patients, who had symptoms and signs compatible with pneumonia was established. For this purpose we used the indirect fluorescent antibody test. Titers ³ 1:16 for C. pneumoniae and M. pneumoniae were found in 8.6% and 17.1% of the serum, respectively, showing evidence of recent or current infection.

Implicació de la inflamació i la resposta immunitària en la lesió induïda per la isquèmia

El sistema nerviós central (SNC) i el sistema immunitari (SI) estan estretament connectats. Es produeixen nombroses alteracions en el sistema immunitari després de la isquèmia i la inflamació es reconeix com una de les principals causes de la progressió de la lesió isquèmica. És molt important determinar el paper de les diferents cèl•lules implicades en la resposta immunitària i inflamatòria després de la isquèmia i el perfil de citocines que s’alliberen. A partir de l’estudi de les diferents poblacions de leucòcits en sang circulant després de la isquèmia, hem determinat que la subpoblació de monòcits (CD43high/CD11bhigh) augmenta a 48h de manera proporcional al volum d’infart. Aquesta població està formada per dos subtipus descrits de monòcits, els no clàssics (CD43high/Ly6C-) i els intermedis (CD43high/Ly6Cdim), i sembla expressar un perfil de citocines anti-inflamatòries així com una major capacitat fagocítica. Per altra banda, observem la presència de CD43 en el cervell i la seva degradació a 4 dies després de la isquèmia. També s’observa l’aparició de la fracció soluble del CD43 en el parènquima cerebral després del trencament de la barrera hematoencefàlica. Addicionalment, hem estudiat com s’alteren els canvis a nivell immunològic en ratolins deficients en CD69 i hem observat una pitjor progressió del volum d’infart en els animals CD69KO. A més a més hem volgut esbrinar el paper dels limfòcits utilitzant ratolins RAG (-/-) que tenen infarts més petits que els WT, però quan aquests careixen de CD69, tenen infarts significativament més grans. En l’estudi del procés inflamatori en la isquèmica, hem treballat amb ratolins deficient en ApoE i IL10. Pel que fa als ratolins ApoE (-/-), observem que tenen un volum d’infart més gran a les 24h i que es manté fins als 4 dies, i proposem que NFkB pot tenir un paper molt rellevant en aquest procés. Pel que fa a la IL-10, els animals deficients en aquesta citocina presenten un volum d’infart major i una expressió de citocines proinflamatòries més alt. A més a més, els ratolins IL10 KO presenten uns nivells de IL-12 més elevats de manera basal, i proposem que això és degut a la falta de la IL-10 per a inhibir la via.

Detecció, identificació de Mycobacterium tuberculosis i caracterització molecular de la resistència als principals antituberculosos en mostra clínica directa mitjançant piroseqüenciació: aplicabilitat en l’estudi de la clonalitat de les soques.

L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.

High prevalence anti-Trypanosoma cruzi antibodies, among blood donors in the State of Puebla, a non-endemic area of Mexico

Blood transfusion is the second most common transmission route of Chagas disease in many Latin American countries. In Mexico, the prevalence of Chagas disease and impact of transfusion of Trypanosoma cruzi-contaminated blood is not clear. We determined the seropositivity to T. cruzi in a representative random sample, of 2,140 blood donors (1,423 men and 647 women, aged 19-65 years), from a non-endemic state of almost 5 millions of inhabitants by the indirect hemagglutination (IHA) and enzyme linked immunosorbent assay (ELISA) tests using one autochthonous antigen from T. cruzi parasites, which were genetically characterized like TBAR/ME/1997/RyC-V1 (T. cruzi I) isolated from a Triatoma barberi specimen collected in the same locality. The seropositivity was up to 8.5% and 9% with IHA and ELISA tests, respectively, and up to 7.7% using both tests in common. We found high seroprevalence in a non-endemic area of Mexico, comparable to endemic countries where the disease occurs, e.g. Brazil (0.7%), Bolivia (13.7%) and Argentina (3.5%). The highest values observed in samples from urban areas, associated to continuous rural emigration and the absence of control in blood donors, suggest unsuspected high risk of transmission of T. cruzi, higher than those reported for infections by blood e.g. hepatitis (0.1%) and AIDS (0.1%) in the same region.

Abundància i persistència de Faecalibacteriun prausnitzii en la Malaltia de Crohn

Faecalibacterium prausnitzii és un del bacteris anaeròbis més abundants entre les espècies comensals del tracte intestinal humà sa. Aquesta espècie és una de les principals productores de butirat a l'intestí (que és la principal font d’energia per als colonòcits), però també s'ha suggerit que pot produir compostos antiinflamatoris i intervenir en la regulació de vàries rutes metabòliques de l’hoste. F. prausnitzii és un bacteri difícil de cultivar, ja que presenta una elevada sensibilitat a l'oxigen i presenta uns requeriments nutricionals molt exigents, el que ha compromès considerablement el nombre d’estudis basats en aïllats d’aquesta espècie. No obstant això, en els darrers anys l’interès en aquest bacteri està creixent ja que s’ha evidenciat que les poblacions de F. prausnitzii són variables en diferents grups d'edat i que es veuen reduïdes en certs trastorns intestinals com ara la malaltia inflamatòria intestinal i el càncer colorectal. L’objectiu d'aquest treball ha estat aprofundir en el rol que desenvolupa F. prausnitzii com un dels principals bacteris comensals del tracte intestinal humà. En primer lloc, s’ha dissenyat, optimitzat i validat un nou mètode molecular per determinar l’abundància d’aquesta espècie en mostres del tracte gastrointesinal, i s’ha demostrat la seva possible aplicació per ajudar al diagnòstic de la malaltia de Crohn. En segon lloc, s’ha dut a terme un estudi de les característiques filogenètiques i fenotípiques dels aïllats de F. Prausnitzii disponibles en l'actualitat a fi de coneixre’n millor la diversitat genètica i fenotípica i dilucidar quins factors són crucials en comprometre la població d’aquest bacteri en un intestí malalt. L’anàlisi de les soques ha revelat que F. prausnitzii inclou Principalment dos filogrups, nutricionalment versàtils i molt sensibles a canvis en les condicions ecològiques que pot patir l’intestí de l’hoste sota certes malalties intestinals. En conclusió, els resultat obtinguts en aquest estudi mostren que F. prausnitzii és una espècie ben establerta al còlon sa, amb una elvada versatilitat metabòlica ja que és capaç d’ interactuar amb carbohidrats de diferent estructura i complexitat. S’ha corroborat que aquest microorganisme seria un bon indicador de salut intestinal ja que la seva abundància es veu significativament reduida en pacients amb malaltia de Crohn. Aquests resultats concorden amb els obtinguts per proves fisiològiques que mostren una elevada sensibilitat de l’espècie a determinades condicions relacionades amb malalties intestinals. Estudis futurs s’orientaran a comprendre millor quins factros derrivats de la interacció amb l’hoste també determinen la persistència d’aquesta espècie en un intestí sa o malalt.

Presencia de anti-SLA en una población en tratamiento con estatinas

Hipòtesis: la presencia d’auto anticossos contra selenoproteïnes (anti-SLA) podria afavorir la lesió muscular en pacients en tractament amb estatines. S’han avaluat 26 pacients sense tractament previ amb estatines, realitzant-se una analítica bassal, als 3 i als 6 mesos. No s’han observat anticossos anti-SLA en cap, augment estadísticament significatiu del títol d’ANAs als 3 (test de Wilcoxon, p=1.00) ni las 6 mesos (prova de Friedman, p=0.657), augment estadísticament significatiu dels nivells de CK als 3 (test de “t”, p=0.285) ni als 6 mesos (test de “t”, p=0.298), ni símptomes de miopatia al llarg del seguiment.