Evolució de la construcció del coneixement científic a l'educació primària

Aquest és un treball d'investigació sobre la construcció del coneixement científic, concretament del concepte de densitat a través de la flotabilitat. La investigació es basa en la teoria escrita i les idees prèvies dels alumnes d'una escola primària sobre aquest concepte. Aquest alumnes són una mostra representativa, 10 alumnes de 2n, 4t i 6è respectivament, per intentar reflectir les idees que tenen els alumnes al llarg de l'etapa de educació primària. Per a dur a terme aquesta investigació els alumnes han respost a dos qüestionaris on havien de predir el comportament de diferents materials dins l'aigua. També es van portar a terme unes activitats manipulatives sobre flotabilitat per poder recollir més dades. Finalment hi ha els resultats i comentaris que n'extrec sobre la teoria i les dades recollides.

Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Les relacions entre alumnes a la classe d’Educació Física: la consciència de les actituds i valors en el treball cooperatiu en l’etapa de primària

La meva investigació de metodologia qualitativa es base en observar el grau de consciència que tenen els alumnes de tercer de primària, de l’escola El Gegant del Rec, dels valors, les actituds i les normes que es treballen a través de jocs cooperatius, els quals estan presentats a partir d’una unitat de programació. El motiu del meu estudi és que l’educació en valors ha d’estar present a l’àrea d’Educació Física, ja que és un escenari molt potent i és molt interessant observar i potenciar als discents diferents actituds i valors a través de jocs i normes.

L’Experimentació com a mètode de coneixement a l'escola primària : el cas de l'Arenal de Llevant

Aquest estudi consisteix en l’anàlisi de les practiques educatives que porta a terme una escola pública d’Educació Infantil i Primària, en relació a les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències. Per aquest motiu, es presenta què proposa actualment la recerca educativa sobre l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, la qual emfatitza en la necessitat de situar l’infant en el centre del seu procés educatiu, partint del seu coneixement intuïtiu, per tal que pensi, faci i comuniqui d’una manera similar a la que segueix la comunitat científica. Aquesta manera d’entendre l’educació científica és, segons els estudis actuals, condició sine qua non per a que l’alumne desenvolupi la competència científica, és a dir, aprengui ciència, aprenent com funciona la ciència i aprenent sobre la ciència. En base a aquesta teoria, s’han portat a terme observacions directes a diferents cursos, les quals s’han recollit en un diari d’observacions, per tractar d’analitzar com el centre escolar desenvolupa la pràctica educativa de les ciències en el seu dia a dia.

Intervenció per a la reducció de les desigualtats en l'accés als serveis de planificació familiar de les dones immigrants a Lleida (Catalunya): Proposta d'intervenció en Atenció Primària a la regió de Lleida

La paraula desigualtat en salut és un terme amb molt ressò els últims anys, i un tema d’actualitat que ha desembocat en el desenvolupament d’estratègies de salut pública en diversos països. La desigualtat en salut té el seu origen en les desigualtats polítiques, econòmiques i socials que existeixen en la societat. Fa referència a les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones en relació a la classe social, gènere, ètnia o territori. Per tant, el concepte de desigualtat en salut té una dimensió ètica i moral. Es refereix a diferències en salut innecessàries, inevitable, injustes i intolerables. Assolir la equitat en salut equivaldria a donar oportunitat a tots els individus i a tots els col·lectius de desenvolupar la seva salut. En la majoria de països del món, incloent Espanya, s’ha evidenciat l’existència de desigualtats en matèria de salut pel que fa a l’accés als serveis de salut dels col·lectius més desafavorits.

Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les consultes d’atenció primària

Objectiu. Estudiar la relació entre els símptomes somàtics que presenten els pacients immigrants a les consultes d'atenció primària amb els factors de risc psicosocials que viuen. Els participants són immigrants magrebins (n=57) i subsaharians (n=57) pacients d'atenció primària. Mètode. Estudi quantitatiu, s'han administrat tres qüestionaris; el DPSI (Ritsner, 1995) per estudiar els factors psicosocials del procés migratori, el BSI-versió espanyola (Ruipérez, 2001) i l'SSI (Escobar, 1989) per estudiar el grau de simptomatologia psicopatològica i concretament el grau de somatització. Resultats. Puntuacions elevades en l'índex general i l'escala de somatització del BSI. En el DPSI no s'obtenen puntuacions elevades, tampoc en l'SSI. Correlació significativa entre els resultats del DPSI i de les escales BSI i SSI en el cas dels magrebins. Discussió i conclusions. S'observa un clar mal estat de salut en els dos grups, tot i que els factors de risc psicosocial que comporta la immigració tenen una repercussió més clara a nivell de malestar psicològic i somàtic en els pacients magrebins. En tota la mostra s'aprecia un empitjorament de l'estat de salut després d'haver immigrat. Els subsaharians perceben més els factors de risc, però tenen millor salut i millor adaptació.

Centre d’Assistència Primària, Aparcament i Urbanització exterior al solar d'equipament Can Bruguera, Vilassar de Dalt

Award-winning

Reflexions dels estudiants respecte al seu aprenentatge en el Centres d’Atenció Primària

En el marco del Espacio Europeo de Enseñanza Superior y dentro de los estudios de Grado de Enfermería, la importancia de las prácticas radica en que el alumno pueda situar los aprendizajes teóricos dentro de un marco real; así mismo se fomenta el análisis crítico dentro del ámbito de actuación. Durante la realización de las prácticas clínicas en los CAPs se pide al alumnado que haga por escrito una reflexión de su aprendizaje. El aprendizaje reflexivo pretende que el estudiante tome conciencia de su propio proceso de aprendizaje y mantenga un compromiso activo con su formación para mejorar la adquisición de sus habilidades profesiona-les.

La realitat psicopedagògica a educació primària : necessitats emergents, camps d'intervenció

Al llarg de l’article hem presentat quina és la situació actual de la intervenció dels professionals a Primària, des del punt de vista de la diversitat cultural, la diversitat funcional, la diversitat en els processos d’aprenentatge, la relació família-escola, la inexistència d’assessorament professional en molts centres, la realitat dels docents en relació a la seva activitat i la metodologia a les aules. Aquests set plantejaments ens han permès elaborar unes propostes de futur centrades en la intervenció, per part del psicopedagog, en la prevenció inespecífi ca, la intervenció en l’avaluació a Primària, la intervenció en la diversitat funcional i la intervenció en la relació entre la família i l’escola…, amb la fi nalitat de mostrar que els canvis són possibles.

Model per a categoritzar les bones estratègies en estimació, en numeració i càlcul emprades pels infans en acabar l'educació primària

L' estimació, per la inexactitud i l'aparent manca de rigor que comporta, ha estat, i encara continua essent, un contingut deixat de banda en els curriculums escolars, entestats fins fa poc temps a presentar una matematica exacta, tancada, acabada, plena de normes i poc flexible. En canvi, nosaltres el considerem un contingut de primer ordre i d'importancia cabdal. Consequència d'aquesta poca consideració curricular és la manca del domini d'estrategies d'estimació en numeració i calcul, per part de l'alumnat, que hem constatat durant anys en diferents nivells educatius. Aquest informe resumeix una part, la determinació dels tipus i categories d'estratègies acceptables, d'un treball de tesi doctoral que consta de dues parts principals: la creació i validació d'un test per analitzar quatre ambits d'estimació en numeració i càlcul i una segona part experimental que suposa l'aplicació dels instruments de mesura a una mostra per poder esbrinar, a partir de les respostes dels infants, els tipus dlestratPgies, de dificultats i d'errors. Posteriorment, s'arriba a establir categories perla tots tres i concloure amb orientacions didhctiques que redundin en la millora de la competencia numerica dels estudiants a partir d'una adequada instrucció a l'aula.

Adubação, produtividade e rentabilidade da rotação entre soja e milho em solo com fertilidade construída

Resumo:O objetivo deste trabalho foi avaliar os efeitos da adubação sobre os teores de P e K, em solo com fertilidade construída, e identificar as doses de N, P e K necessárias para obtenção de maior rentabilidade com a rotação entre soja e milho nesses solos. O experimento foi realizado durante três safras, em propriedade com alto investimento tecnológico, em Latossolo Vermelho-Amarelo argiloso de Cerrado, com elevada fertilidade. Utilizou-se o delineamento de blocos ao acaso, com parcelas subdividas e três repetições. Os tratamentos consistiram de 0, 50, 100 e 150% das doses de fertilizantes NPK recomendadas na semeadura (parcelas) e das doses de KCl (soja) e N (milho) em cobertura (subparcelas). Mesmo após a colheita das três safras, os teores de P (Mehlich-1) se mantiveram inalterados no solo sem adubação. Além disso, não houve decréscimo na produtividade da soja na ausência de adubação. O milho, no entanto, foi mais sensível à redução de adubação, com o máximo retorno econômico obtido com 312 kg ha-1 do adubo formulado 10-32-10, e 263 kg ha-1 de ureia em cobertura. Solos com fertilidade construída demandam ajustes de manejo de adubação, para o uso eficiente dos fertilizantes em lavouras com alto investimento tecnológico.

Impacto da intensificação da densidade de plantio na rentabilidade em duas cultivares de macieira em Fraiburgo-SC

Este artigo analisa as expectativas de retorno associadas ao agronegócio da maçã, com base em pomares existentes na região de Fraiburgo-SC. Detalham-se os custos de produção das cultivares Gala e Fuji implantadas em sistemas de alta e superalta densidade. Os resultados indicam ser apenas mediana a rentabilidade do agronegócio em análise. A intensificação tecnológica via ampliação da densidade de plantio, propicia um incremento na rentabilidade. O mesmo pode ser dito da cultivar Fuji em relação à cultivar Gala.