La salud mental desde la perspectiva integral de Ken Wilber

La presente monografía es una revisión de la literatura que permite hacer una análisis del concepto de salud mental desde los elementos (cuadrantes, niveles, líneas, estados y tipos) expuestos por Ken Wilber en su modelo integral, respondiendo las siguientes preguntas de investigación: 1. ¿Qué rasgos distintivos caracterizan la aproximación desde el modelo integral a la salud mental? 2. ¿Cuáles son los elementos constitutivos, la definición y los modos de atención que se proponen desde el modelo integral respecto a la salud mental? Se abordan temas como el análisis de la salud y la enfermedad desde los cuatro cuadrantes, una crítica al modelo clásico de la salud mental, las prácticas integrales, los niveles de desarrollo y sus respectivas patologías, mecanismos de defensa y tratamientos, los estados de consciencia y la relación que tienen con la salud mental y las diferentes líneas y tipologías que rigen el desarrollo del ser humano.

Els recursos en l'aprenentatge de les Matemàtiques : un model per a l'EGB. 'El aprendizaje de las Matemáticas : un modelo para EGB'.

Crear un material de apoyo en el aula válido para el aprendizaje del tema 'los números enteros' de séptimo curso de EGB, que sea motivador para el alumno. 90 alumnos de la escuela pública de Sant Por de Mar, distribuidos a los tratamientos según un diseño de Solomón. Realiza una introducción teórica desde la psicología del niño, orientación, contenidos y tecnología educativa. Pasando a la elaboración de la metodología de trabajo y el material a utilizar. Realiza el diseño experimental (de Solomón) de la investigación realizando pretest y posttest, y extrayendo conclusiones del análisis de los datos sobre el material y el método. Creación de un (test de rendimiento) test de instrucción con 20 ítems. Encuesta basada en la técnica de observación directa y elaborada sobre la base de la prueba '¿qué opinas sobre tí mismo?' de la Universidad de Mariland. Comparación de medias entre grupos acorde con el diseño empleado. Estudio de la prueba: índice de dificultad y fiabilidad. Índices estadísticos y representaciones gráficas. Análisis de varianza. Respecto al material: el material gráfico impreso ofrece al maestro un medio de trabajo motivador en contenido y forma, es efectivo para el aprendizaje, y puede potenciar el cálculo mental rápido sin ocupar un tiempo excesivo, siendo además flexible y adaptable a cualquier metodología. Respecto al método: aporta material de trabajo numeroso, susceptible de ser utilizado total o parcialmente, y aceptado por el discente como útil y motivador.

L'enriquiment instrumental segons R. Feuerstein : vers la caracterització d'un model d'acció pedagògica per a l'adquisició d'habilitats de pensament. 'El enriquecimiento instrumental según R. Feuerstein : hacia la caracterización de un modelo de acción pedagógica para la adquisición de habilidades de pensamiento'.

Valorar el modelo de Feuerstein (FIE) en su ámbito de adquisición de habilidades de pensamiento, en alumnos de escolaridad normal, desde la perspectiva de la acción pedagógica y desde una óptica teórica y experimental. Grupo experimental: 85 alumnos de sexto nivel de EGB, de un centro privado, procedentes de familias de status socioeconómico medio-alto, del curso académico 1986-87 y 1987-88. Grupo control: alumnos de las mismas características que los anteriores de otro centro privado. Describe la teoría y materiales de Feuerstein. Discusión de las bases teóricas del FIE. Valora el programa y lo contrasta con otros modelos. Experimenta el modelo para evaluar las aptitudes mentales que mejoran en los alumnos después de la aplicación del programa. Plantea un diseño con grupo control pretest posttest. V.I.: Participación o no en el programa. V.D.: Mejora en las aptitudes. Controla variables intervinientes. Aplica el programa al grupo experimental y una batería de tests pretest y posttest a los dos grupos para medir las aptitudes. Analiza los datos y complementa los resultados con un un estudio sobre las actitudes del profesorado y los alumnos hacia el FIE. Instrumentos del programa: organización de puntos, orientación espacial I y II, comparaciones, clasificaciones, percepción analítica y relaciones familiares. Batería de tests: test de comprensión verbal, test de fluidez verbal, test de razonamiento abstracto, test de aptitud numérica, test de comprensión espacial, test de memoria y test de rapidez perceptiva. ANCOVA, ANOVA, t de Student, índices de fiabilidad y validez y representaciones gráficas. El FIE mejora fluidez verbal y rapidez perceptiva. Potencia la eficacia en tareas donde se requiere una estrategia sencilla. Es suficiente para desarrollar el razonamiento abstracto, la memoria o el razonamiento numérico. Puede contrarestar déficits en la comprensión verbal pero no mejora el razonamiento espacial. Los alumnos tienen una opinión positiva hacia el FIE y los profesores creen que los alumnos han mejorado en sus hábitos de estudio, autoconcepto y capacidad de comunicación verbal, pero no puede generalizarse una mejora en el rendimiento académico. El modelo cognitivo-natural de acción pedagógica en el ámbito de la adquisición de habilidades de pensamiento queda corroborado. Es uno de los programas más completos para aprender a pensar. Plantea la prospectiva de investigar los efectos del FIE en la esfera emotiva, mejorar los instrumentos de medida y estudiar el grado de generabilidad de las conclusiones.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Dynamic Changes in the Mental Rotation Network Revealed by Pattern Recognition Analysis of fMRI Data

We investigated the temporal dynamics and changes in connectivity in the mental rotation network through the application of spatio-temporal support vector machines (SVMs). The spatio-temporal SVM [Mourao-Miranda, J., Friston, K. J., et al. (2007). Dynamic discrimination analysis: A spatial-temporal SVM. Neuroimage, 36, 88-99] is a pattern recognition approach that is suitable for investigating dynamic changes in the brain network during a complex mental task. It does not require a model describing each component of the task and the precise shape of the BOLD impulse response. By defining a time window including a cognitive event, one can use spatio-temporal fMRI observations from two cognitive states to train the SVM. During the training, the SVM finds the discriminating pattern between the two states and produces a discriminating weight vector encompassing both voxels and time (i.e., spatio-temporal maps). We showed that by applying spatio-temporal SVM to an event-related mental rotation experiment, it is possible to discriminate between different degrees of angular disparity (0 degrees vs. 20 degrees, 0 degrees vs. 60 degrees, and 0 degrees vs. 100 degrees), and the discrimination accuracy is correlated with the difference in angular disparity between the conditions. For the comparison with highest accuracy (08 vs. 1008), we evaluated how the most discriminating areas (visual regions, parietal regions, supplementary, and premotor areas) change their behavior over time. The frontal premotor regions became highly discriminating earlier than the superior parietal cortex. There seems to be a parcellation of the parietal regions with an earlier discrimination of the inferior parietal lobe in the mental rotation in relation to the superior parietal. The SVM also identified a network of regions that had a decrease in BOLD responses during the 100 degrees condition in relation to the 0 degrees condition (posterior cingulate, frontal, and superior temporal gyrus). This network was also highly discriminating between the two conditions. In addition, we investigated changes in functional connectivity between the most discriminating areas identified by the spatio-temporal SVM. We observed an increase in functional connectivity between almost all areas activated during the 100 degrees condition (bilateral inferior and superior parietal lobe, bilateral premotor area, and SMA) but not between the areas that showed a decrease in BOLD response during the 100 degrees condition.

Latent or manifest observers : two dichotomous approaches of surveillance in mental health nursing

Background. Surveillance is a central activity among mental health nursing, but it is also questioned for its therapeutic value and considered to be custodial. Aim. The aim of this study was to describe how mental health nurses use different approaches to observe patients in relation to the practice of surveillance in psychiatric nursing care. Methods. In this study, Spradley's twelve-step ethnographic method was used. Results. Mental health nurses use their cultural knowing to observe patients in psychiatric care in various ways. Two dichotomous approaches were identified: the latent and the manifest approach. Discussion. Different strategies and techniques for observing patients are structured along two dichotomies. The underlying relationships between these two different dichotomous positions transform the act of observing into surveillance. This is further developed in a theoretical model called the powerful scheme of observation and surveillance (PSOS).

Shared decision-making in mental health care : a user perspective on decisional needs in community-based services

BACKGROUND: Shared decision-making (SDM) is an emergent research topic in the field of mental health care and is considered to be a central component of a recovery-oriented system. Despite the evidence suggesting the benefits of this change in the power relationship between users and practitioners, the method has not been widely implemented in clinical practice. OBJECTIVE: The objective of this study was to investigate decisional and information needs among users with mental illness as a prerequisite for the development of a decision support tool aimed at supporting SDM in community-based mental health services in Sweden. METHODS: Three semi-structured focus group interviews were conducted with 22 adult users with mental illness. The transcribed interviews were analyzed using a directed content analysis. This method was used to develop an in-depth understanding of the decisional process as well as to validate and conceptually extend Elwyn et al.'s model of SDM. RESULTS: The model Elwyn et al. have created for SDM in somatic care fits well for mental health services, both in terms of process and content. However, the results also suggest an extension of the model because decisions related to mental illness are often complex and involve a number of life domains. Issues related to social context and individual recovery point to the need for a preparation phase focused on establishing cooperation and mutual understanding as well as a clear follow-up phase that allows for feedback and adjustments to the decision-making process. CONCLUSIONS AND IMPLICATIONS FOR PRACTICE: The current study contributes to a deeper understanding of decisional and information needs among users of community-based mental health services that may reduce barriers to participation in decision-making. The results also shed light on attitudinal, relationship-based, and cognitive factors that are important to consider in adapting SDM in the mental health system.

Towards critical social work practice in mental health: a review

Progressive social work perspectives that draw on both critical theories and postmodern thought, provide highly relevant and appropriate frameworks to inform social work practice in the mental health field. Despite this, the literature overviewed indicates that the majority of social work practice conducted in mental health settings reflects an uncritical embrace of the medical model of psychiatric illness, and therefore largely neglects social work approaches which utilize critical principles. The following article explores the possibilities for applying a critical model of social work practice to the mental health field, and argues the necessity for social workers to actively engage with critical practice, even in medically dominated settings, to effectively work towards the espoused social justice ethics and mission of the social work profession.

Canadian therpists' experiences while implementing the model of human occupation remotivation process

This paper presents the results of a qualitative study conducted in Quebec, Canada, with occupational therapists working in mental health. Data were gathered through self-reported narratives of four occupational therapists over the 2 years it took to implement the Remotivation Process (de las Heras, Llerena, & Kielhofner, 2003) and develop a research protocol. Through the descriptive analysis of their narratives, the positive changes this intervention approach had on clients and on occupational therapy practice are highlighted. The experience of the therapists in developing a research protocol is addressed. Finally, the research protocol evaluating the effect of the Remotivation Process on the recovery process of people with depression is presented.

Chronic mental stress is a cause of essential hypertension : presence of biological markers of stress

1. In searching for biological evidence that essential hypertension is caused by chronic mental stress, a disputed proposition, parallels are noted with panic disorder, which provides an explicit clinical model of recurring stress responses.
2. There is clinical comorbidity; panic disorder prevalence is increased threefold in essential hypertension. Plasma cortisol is elevated in both.
3. In panic disorder and essential hypertension, but not in health, single sympathetic nerve fibres commonly fire repeatedly within an individual cardiac cycle; this appears to be a signature of stress exposure. For both conditions, adrenaline cotransmission is present in sympathetic nerves.
4. Tissue nerve growth factor is increased in both (nerve growth factor is a stress reactant). There is induction of the adrenaline synthesizing enzyme, phenylethanolamine-N-methyltransferase, in sympathetic nerves, an explicit indicator of mental stress exposure.
5. The question of whether chronic mental stress causes high blood pressure, still hotly debated, has been reviewed by an Australian Government body, the Specialist Medical Review Council. Despite the challenging medicolegal implications, the Council determined that stress is one proven cause of hypertension, this ruling being published in the 27 March 2002 Australian Government Gazette. This judgement was reached after consideration of the epidemiological evidence, but in particular after review of the specific elements of the neural pathophysiology of essential hypertension, described above.

The impact of workload on wellbeing, mental health and depression : a longitudinal study of work perception

This paper explores the relationships between characteristics of the job (workload, control and support) and organizational justice (distributive, procedural, interpersonal and informational) at Time 1, onto three indicators of psychological health at Time 2 (psychological wellbeing, distress and depression). The sample consisted of sworn members of a state-based police force (n=143). Hierarchical regression analyses indicated that workload was associated with psychological wellbeing, distress and depression at the one-year follow-up. Specifically, high workload at Time 1 was associated with psychological distress and depression at Time 2, and low workload was associated with psychological wellbeing at Time 2. Further, there was a significant relationship between perceived informational justice at Time 1 and psychological wellbeing at Time 2. No significant interaction effects were demonstrated for the job characteristics or organizational justice onto psychological health status. That is, longitudinally, workload directly influences both positive and negative mental health, and informational justice is related to psychological wellbeing. The implications for the demand-control-support model are discussed. The injustice-as-stressor argument was generally not supported.

Relevance of health literacy models for people with severe mental illness

People with severe mental illness experience elevated levels of impairment, morbidity and health-risk behaviours compared with the general population. Despite this, it is consistently reported that they do not visit health professionals, including preventative health professionals, as regularly as the general population. Their poor health suggests that current health promotion efforts have been largely ineffective in addressing their specific needs. Barriers that might explain this include lack of motivation, expense and lack of access. Health literacy is also a potentially important factor. As a part of a programme of work to develop appropriate and effective health promotion for this group, we have explored existing health-literacy models and their relevance to marginalized populations, in particular, people experiencing severe mental illness. A comprehensive search of the literature was undertaken. Models of health literacy identified were analyzed to determine the source population, underpinning theory/frameworks, supporting research evidence and to consider their potential generalisability. This paper presents an analysis of existing health-literacy models in the context of severe mental illness. We propose that because existing models of health literacy were developed through consultation with people experiencing challenges to specific health and social issues, for example, cancer, low income and limited education, this raises questions as to the applicability of these models to people experiencing severe and ongoing mental illness. Whilst such individuals were not actively excluded in the development of the existing models, we propose the development of an alternative model which considers this population's needs and limitations in accessing effective health-promotion campaigns/programs.

A model for assessing financial competence

This thesis aimed to design a valid and reliable assessment of financial competence to decide whether or not someone required help in looking after their finances. A multidimensional assessment was developed that was found useful in identifying the financial difficulties experiences by people with a cognitive impairment.

The role of positive irrational beliefs in mental health & wellbeing

This research found that positive irrational beliefs can be separated into distinct categories. These categories only had weak power for explaining aspects of mental health, including emotional state, satisfaction with life, and self-esteem. The direction of these relationships also varied according to the specific positive irrational beliefs being examined. The portfolio presents four case studies to examine the importance of a biopsychosocial model of health and concludes that all health professionals need an understanding of the potential interactions impacting on individuals' experiences with particular conditions.