L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

A frase relativa em Português e em Suaíli

O português é uma língua românica enquanto que o suaíli é uma língua africana Bantu. O estudo contrastivo revela que, nestas línguas, as entidades da construção relativa são: o antecedente, o pronome relativo e a subordinada relativa. Em português, os pronomes relativos colocam-se entre o antecedente e a subordinada relativa, mas usam-se às vezes sem antecedente. Em suaíli, alguns pronomes relativos aparecem entre o antecedente e a subordinada relativa ou utilizam-se sem antecedente, outros incorporam-se no verbo da subordinada relativa como infixos ou pospõem-se a esse verbo como sufixos. No entanto o suaíli apresenta um pronome relativo zero. Os pronomes relativos de ambas as línguas exercem as funções de sujeito, de complemento de objecto e de adjunto adverbial. O antecedente do português e do suaíli coloca-se à esquerda do pronome relativo, e por vezes está ausente na construção relativa. Em português e em suaíli, o verbo da subordinada relativa concorda com o antecedente quando o pronome relativo tem a função de sujeito. Também o pronome relativo do português e do suaíli concordam com o antecedente. Por fim, uma frase relativa do suaíli pode conter duas marcas de concordância. Nesta língua bantu, a concordância relativa faz-se em classe.

El bloque de constitucionalidad en el Ecuador. Derechos Humanos más allá de la Constitución (Tema Central)

Aunque en el Derecho comparado el bloque de constitucionalidad se ha venido desarrollando desde hace más de tres décadas, en nuestro país su tratamiento es de gran novedad, su importancia teórica y práctica es inmensa, más aún con la expedición de una nueva Constitución, que merece precisamente el adjetivo calificativo de nueva, por consagrar al Ecuador como un Estado constitucional de derechos y justicia. Sobre la base de dicha premisa el presente ensayo realiza un estudio histórico comparado de esta institución del cual se desprende un ejercicio crítico que, conjuntamente con el estudio de las cláusulas de remisión de nuestra actual Constitución y la experiencia jurisprudencial ecuatoriana, permiten construir una definición y establecer un contenido propio para nuestro sistema jurídico, advirtiéndonos sobre sus oportunidades y riesgos.

Descentralización y autonomía fiscal en el Ecuador: bases teóricas y tensiones jurídicas (Tema Central)

Presenta los elementos teóricos útiles para construir los significados y alcances de los términos “descentralización” y “autonomía”, así mismo, en vía de profundización, da cuenta de un análisis jurídico crítico del desenvolvimiento y rol de estas dos situaciones, dentro de la dinámica del poder público atinente a lo fiscal y tributario en el Ecuador. También identifica tensiones surgidas entre la legislación de la materia y algunas cláusulas de la Constitución, todo a partir de la óptica del gobierno autónomo descentralizado municipal o metropolitano, por tratarse de niveles gubernativos bastante consolidados en el país.

UK commercial property lease structures: Landlord and tenant mismatch

UK commercial property lease structures have come under considerable scrutiny during the past decade since the property crash of the early 1990s. In particular, tenants complained that the system was unfair and that it has blocked business change. Government is committed, through its 2001 election manifesto, to promote flexibility and choice in the commercial property lettings market and a new voluntary Commercial Leases Code of Practice was launched in April 2002. This paper investigates whether occupiers are being offered the leases they require or whether there is a mismatch between occupier requirements and actual leases in the market. It draws together the substantial data now available on the actual terms of leases in the UK and surveys of corporate occupiers' attitude to their occupation requirements. Although the data indicated that UK leases have become shorter and more diverse since 1990, this is still not sufficient to meet the current requirements of many corporate occupiers. It is clear that the inability to manage entry and exit strategies is a major concern to occupiers. Lease length is the primary concern of tenants and a number of respondents comment on the mismatch between lease length in the UK and business planning horizons. The right to break and other problems with alienation clauses also pose serious difficulties for occupiers, thus reinforcing the mismatch. Other issues include repairing and insuring clauses and the type of review clause. There are differences in opinion between types of occupier. In particular, international corporate occupiers are significantly more concerned about the length of lease and the incidence of break clauses than national occupiers and private-sector tenants are significantly more concerned about leasing in general than public-sector occupiers. Proposed solutions by tenants are predictable and include shorter leases, more frequent breaks and relaxation of restrictions concerning alienation and other clauses. A significant number specify that they would pay more for shorter leases and other improved terms. Short leases would make many of the other terms more acceptable and this is why they are the main concern of corporate occupiers. Overall, the evidence suggests that there continues to be a gap between occupiers' lease requirements and those currently offered by the market. There are underlying structural factors that act as an inertial force on landlords and inhibit the changes which occupiers appear to want. Nevertheless, the findings raise future research questions concerning whether UK lease structures are a constraining factor on UK competitiveness.

Commercial reviews in the tender process of contractors

Purpose – The purpose of this paper is to show the extent to which clients amend standard form contracts in practice, the locus of the amendments, and how contractors respond to the amendments when putting together a bid. Design/methodology/approach – Four live observational case studies were carried out in two of the top 20 UK construction firms. The whole process used to review the proposed terms and conditions of the contract was shadowed using participant observation, interview and documentary analysis. Findings – All four cases showed strong evidence of amendments relating mostly to payment and contractual aspects: 83 amendments in Case Study 1 (CS1), 80 in CS2, 15 in CS3 and 29 in CS4. This comprised clauses that were modified (37 per cent), substituted (23 per cent), deleted (7 per cent) and new additions (33 per cent). Risks inherent in the amendments were mostly addressed through contractual rather than price mechanisms, to reflect commercial imperatives. “Qualifications” and “clarifications” were included in the tender submissions for post-tender negotiations. Thus, the amendments did not necessarily influence price. There was no evidence of a “standard-form contract“ being used as such, although clients may draw on published “standard-form contracts” to derive the forms of contract actually used in practice. Practical implications – Contractors should pay attention to clauses relating to contractual and financial aspects when reviewing tender documents. Clients should draft equitable payment and contractual terms and conditions to reduce risk of dispute. Indeed, it is prudent for clients not to pass on inestimable risks. Originality/value – A better understanding of the extent and locus of amendments in standard form contracts, and how contractors respond, is provided.

Responsiveness to change by standard-form contract drafters: A case study of the FIDIC White Book

Purpose – The purpose of this paper is to focus on the Fédération Internationale des Ingénieurs-Conseils (FIDIC) White Book standard form of building contract. It tracks the changes to this contract over its four editions, and seeks to identify their underlying causes. Design/methodology/approach – The changes made to the White Book are quantified using a specific type of quantitative content analysis. The amended clauses are then examined to understand the nature of the changes made. Findings – The length of the contract increased by 34 per cent between 1990 and 2006. A large proportion of the overall increase can be attributed to the clauses dealing with “conflict of interest/corruption” and “dispute resolution”. In both instances, the FIDIC drafting committees have responded to international developments to discourage corruption, and to encourage the use of alternative dispute resolution. Between 1998 and 2006, the average length of the sentences increased slightly, raising the question of whether long sentences are easily understood by users of contracts. Research limitations/implications – Quantification of text appears to be particularly useful for the analysis of documents which are regularly updated because changes can be clearly identified and the length of sentences can be determined, leading to conclusions about the readability of the text. However, caution is needed because changes of great relevance can be made to contract clauses without actually affecting their length. Practical implications – The paper will be instructive for contract drafters and informative for users of FIDIC's White Book. Originality/value – Quantifying text has been rarely used regarding standard-form contracts in the field of construction.

Sentence repetition in adolescents with specific language impairments and autism: an investigation of complex syntax

Background: Recent studies have indicated that many children with autism spectrum disorders present with language difficulties that are similar to those of children with specific language impairments, leading some to argue for similar structural deficits in these two disorders. Aims: Repetition of sentences involving long-distance dependencies was used to investigate complex syntax in these groups. Methods & Procedures: Adolescents with specific language impairments (mean age = 15;3, n = 14) and autism spectrum disorders plus language impairment (autism plus language impairment; mean age = 14;8, n = 16) were recruited alongside typically developing adolescents (mean age = 14;4, n = 17). They were required to repeat sentences containing relative clauses that varied in syntactic complexity. Outcomes & Results: The adolescents with specific language impairments presented with greater syntactic difficulties than the adolescents with autism plus language impairment, as manifested by higher error rates on the more complex object relative clauses, and a greater tendency to make syntactic changes during repetition. Conclusions & Implications: Adolescents with specific language impairments may have more severe syntactic difficulties than adolescents with autism plus language impairment, possibly due to their short-term memory limitations.

Exit strategies for business tenants

Many businesses in the UK occupy premises on fixed term leases, which usually run for several years. During this time property requirements can change. This research critically examines the three main mechanisms by which tenants can bring their leases to an end; breaks, assignment and subletting. We examine the legal rules governing these devices and undertake an analysis of lease data and surveys. Break clauses are providing a useful exit mechanism for many tenants, but they cannot give the more general flexibility of assignment and subletting. However, change is necessary to ensure that these latter provisions provide real flexibility for tenants.

Brussels French une fois: Transfer-induced innovation or system-internal development?

In language contact studies, specific features of the contact languages are often seen to be the result of transfer (interference), but it remains difficult to disentangle the role of intra-systemic and inter-systemic factors. We propose to unravel these factors in the analysis of a feature of Brussels French which many researchers attribute to transfer from (Brussels) Dutch: the adverbial use of une fois. We compare the use of this particle in Brussels French with its occurrence in corpora of other varieties of French, including several that have not been influenced by a Germanic substrate or adstrate. A detailed analysis of the frequency of occurrence, the functions and the distribution of the particle over different syntactic positions shows that some uses of une fois can be traced back to sixteenth-century French, but that there is also ample evidence for overt and covert transfer (Mougeon and Beniak, 1991) from Brussels Dutch.

Rights, the environment and Part V of the Criminal Justice and Public Order Act 1994

Using figures derived from the UK Home Office, this paper analyses and reviews the impact and deployment of Part V of the Criminal Justice and Public Order Act 1994 since its enactment. This is done with special reference to its impact on citizenship and the regulation of ‘the environment’ and associated rural spaces. It is argued that, notwithstanding the actual use of the public order clauses in Part V of the Act, its underlying meanings are largely of a symbolic nature. Such symbolism is, however, a powerful indication of the defence of particularist constructions of rural space. It can also open out new conditions of possibility, providing a useful ‘oppressed’ status and media spectacle for a range of protesters and activists.

Task design and second language performance: the effect of narrative type on learner output

This article reports on a detailed empirical study of the way narrative task design influences the oral performance of second-language (L2) learners. Building on previous research findings, two dimensions of narrative design were chosen for investigation: narrative complexity and inherent narrative structure. Narrative complexity refers to the presence of simultaneous storylines; in this case, we compared single-story narratives with dual-story narratives. Inherent narrative structure refers to the order of events in a narrative; we compared narratives where this was fixed to others where the events could be reordered without loss of coherence. Additionally, we explored the influence of learning context on performance by gathering data from two comparable groups of participants: 60 learners in a foreign language context in Teheran and 40 in an L2 context in London. All participants recounted two of four narratives from cartoon pictures prompts, giving a between-subjects design for narrative complexity and a within-subjects design for inherent narrative structure. The results show clearly that for both groups, L2 performance was affected by the design of the task: Syntactic complexity was supported by narrative storyline complexity and grammatical accuracy was supported by an inherently fixed narrative structure. We reason that the task of recounting simultaneous events leads learners into attempting more hypotactic language, such as subordinate clauses that follow, for example, while, although, at the same time as, etc. We reason also that a tight narrative structure allows learners to achieve greater accuracy in the L2 (within minutes of performing less accurately on a loosely structured narrative) because the tight ordering of events releases attentional resources that would otherwise be spent on finding connections between the pictures. The learning context was shown to have no effect on either accuracy or fluency but an unexpectedly clear effect on syntactic complexity and lexical diversity. The learners in London seem to have benefited from being in the target language environment by developing not more accurate grammar but a more diverse resource of English words and syntactic choices. In a companion article (Foster & Tavakoli, 2009) we compared their performance with native-speaker baseline data and see that, in terms of nativelike selection of vocabulary and phrasing, the learners in London are closing in on native-speaker norms. The study provides empirical evidence that L2 performance is affected by task design in predictable ways. It also shows that living within the target language environment, and presumably using the L2 in a host of everyday tasks outside the classroom, confers a distinct lexical advantage, not a grammatical one.

Pausing patterns: differences between L2 learners and native speakers

This paper reports on a comparative study of pauses made by L2 learners and native speakers of English while narrating picture stories. The comparison is based on the number of pauses and total amount of silence in themiddle and at the end of clauses in the performance of 40 native speakers and 40 L2 learners of English. The results of the quantitative analyses suggest that, although the L2 learners generally pausemore repeatedly and have longer periods of silence than the native speakers, the distinctive feature of their pausing pattern is that they pause frequently in the middle of clauses rather than at the end. The qualitative analysis of the data suggests that some of the L2 learners’mid-clause pauses are associated with processes such as replacement, reformulation, and online planning. Formulaic sequences, however, contain very few pauses and therefore appear to facilitate the learners’ fluency.

Interface vulnerability and knowledge of the subjunctive/indicative distinction with negated epistemic predicates in L2 Spanish.

Much recent research in SLA is guided by the hypothesis of L2 interface vulnerability (see Sorace 2005). This study contributes to this general project by examining the acquisition of two classes of subjunctive complement clauses in L2 Spanish: subjunctive complements of volitional predicates (purely syntactic) and subjunctive vs. indicative complements with negated epistemic matrix predicates, where the mood distinction is discourse dependent (thus involving the syntax-discourse interface). We provide an analysis of the volitional subjunctive in English and Spanish, suggesting that English learners of L2 Spanish need to access the functional projection Mood P and an uninterpretable modal feature on the Force head available to them from their formal English register grammar, and simultaneously must unacquire the structure of English for-to clauses. For negated epistemic predicates, our analysis maintains that they need to revalue the modal feature on the Force head from uninterpretable to interpretable, within the L2 grammar.With others (e.g. Borgonovo & Prévost 2003; Borgonovo, Bruhn de Garavito & Prévost 2005) and in line with Sorace's (2000, 2003, 2005) notion of interface vulnerability, we maintain that the latter case is more difficult for L2 learners, which is borne out in the data we present. However, the data also show that the indicative/subjunctive distinction with negated epistemics can be acquired by advanced stages of acquisition, questioning the notion of obligatory residual optionality for all properties which require the integration of syntactic and discourse information.