1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
The present document should be seen as one more contribution to the debate to the reform processes and a small guide to these processes and their latest outcomes.
Resumo:
Es descriuen les activitats realitzades per Ubuntu de 2000 a 2002
Resumo:
Peer reviewed
Resumo:
The unsustainable politically speaking institutional bipolarisation and recent events in the world arena (11 September 2001, unilateralism and the illegal war brought against Iraq by the USA, failures and blockage of WTO negotiating rounds at Seattle and Cancun, merely rhetorical results from the latest UN summits in Monterrey and Johannesburg) only serves to show just how completely outdated the system of international institutions, born after the Second World War, has become.It is vital, then, for us to establish a new system of global democratic governance, and this entails, amongst other things, In-depth reform of the system of international institutions.
Resumo:
A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una srie de professionals que realitzen, amb ms o menys adequaci a la definici terica, la funci de mediadors inter-culturals. Primerament, es tractava de gitanos, per darrerament, fruit de lincrement de la presncia dinfants dorigen immigrant a les escoles catalanes, sha vist crixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que sels ha donat des de lAdministraci i des de les institucions. Els mediadors han intentat intervenir en qestions com ara la participació dels pares dorigen minoritari, ladaptaci del currculum a la diversitat cultural, la negociaci de conflictes culturals, la desescolaritzaci, labsentisme i labandonament escolar dels alumnes durant el perode descolaritzaci obligatria, la traducci lingstica i la interpretaci sociocultural, etc. Concretament, la nostra recerca ha consistit en vint-i-set entrevistes en profunditat a mediadors interculturals de tot Catalunya.
Resumo:
A partir d'una aproximaci a les dades estadstiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l's i la configuraci de les identitats lingstiques en els joves, s'analitza la influncia de l'escola en la reproducci lingstica d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu t una gran importncia en la reproducci dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influncia en la determinaci dels usos lingstics en llengua catalana, aix com s nul el seu efecte en la configuraci de la identitat lingstica catalana dels joves. A partir d'aquesta constataci, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuraci de la identitat lingstica dels joves com un projecte de futur.
Resumo:
El bosc mediterrani ens proporciona una gran quantita de productes i serveis que poden contribuir a la riquesa i el benestar de la societat. La combinaci dels diferents productes i serveis a travs de models de gesti forestal multiobjectiu, com s el cas de la producci de fusta i bolets, permet avanar cap a la millora del potencial productiu del bosc i la preservaci de les masses forestals.
Resumo:
El treball que es presenta a continuaci s una recerca aplicada, consistent en lanlisi descriptiva duna mostra dinfants i adolescents de 5 a 19 anys atesos al projecte Cases dInfants des del desembre de 2010 fins al juliol de 2013. Aquesta investigaci pretn donar a conixer la nova perspectiva o paradigma datenci a la infncia i ladolescncia a Catalunya que neix de la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infncia i lAdolescncia (LDOIA, maig de 2010): basada en la prevenci, el model sistmic i de complexitat, la collaboraci de la famlia com a element de canvi, el treball en xarxa i interprofessionalitat, la participació dels infants i adolescents, i la territorialitat, principalment. Un cop feta aquesta aproximaci terica, sha concretat identificant aquesta nova perspectiva al projecte pilot Cases dInfants (nascut al setembre de 2010), el qual desplega les actuacions que sorgeixen daquesta filosofia de treball i suport. Per a elaborar aquesta recerca sha emprat un disseny dinvestigaci no experimental descriptiu, on shan associat i comparat variables per tal didentificar interferncies en les relacions a travs de proves estadstiques-, i proposar una certa tendncia i pronstic de les caracterstiques del perfil ats al projecte i les interferncies dalgunes variables amb el recurs final de linfant o adolescent. Finalment, sextreuen unes conclusions en relaci a la bibliografia inicial i els resultats obtinguts en lanlisi de la mostra estudiada.
Resumo:
El presente trabajo constituye un proceso de elaboracin, aplicacin y anlisis de resultados de un estudio por encuesta realizado con la juventud del municipio de Sant Boi del Llobregat1 ubicado en la provincia de Barcelona. El objetivo del trabajo inicial fue hacer un diagnstico del grado de convivencia y participación de la juventud de 14 a 16 aos de edad, con la finalidad de poder fundamentar propuestas educativas de mejora en dichas reas, tan necesarias para el desarrollo de una ciudadana ms activa y comprometida con la realidad. Para el desarrollo de este diagnstico contamos con un instrumento de recogida de informacin de carcter cuantitativo: el cuestionario de convivencia y participación. El marco terico de partida se basa en la idea de que para desarrollar una ciudadana activa y comprometida con la realidad es necesario que la juventud desarrolle procesos de participación y que se d una autntica convivencia basada en la cohesin social. Los actuales cambios sociales y culturales nos brindan el reto y la oportunidad de crear nuevos escenarios de dilogo entre personas y pueblos de diferentes orgenes; y a su vez, tambin es cierto que los sistemas de relaciones sociales se hacen ms complejos ante la diversidad. Entre los resultados destacamos cmo las relaciones de amistad entre los jvenes vienen condicionadas por su origen tnico cultural, configurando ms un clima de coexistencia que de autntica convivencia intercultural. Al mismo tiempo, comprobamos que para el desarrollo de la participación de este colectivo tanto en el barrio como en el centro educativo, toman una especial importancia las experiencias previas de la juventud en participación; y que la falta de ella, limita la necesaria proyeccin comunitaria del centro educativo.
Resumo:
[cat]L'estudi vol aprofundir en les conseqncies del conflicte blic que enfront a Bolivia i Paragai a la guerra del Chaco (1923-1935), de manera especial per a les poblacions indgenas, les quals, en els darrers anys, han comenat a dur a terme una clara reivindicaci per al reconeixement oficial dels seus drets territorials a partir de la revaloraci de la participació dels indgenes del Chaco en aquesta guerra com tamb de la utilitzaci dels recursos naturals i de les comunitats autctones pels exrcits enfrontats, tot tenint com a eina d'estudi el registre fotogrfic del conflicte.
Resumo:
En los estudios de las organizaciones domina la investigacin relacionada con la gestin. Sin embargo,poco a poco, el anlisis de la participación y la implicacin activa de los socios en los rganos de gobierno de las organizaciones democrticas va creando su propio espacio de inters. Los directivos empiezan a descubrir que la implicacin del socio en la sostenibilidad econmica proporciona ventaja competitiva. En el caso del cooperativismo de consumo en Espaa, es este artculo se presentan los resultados de un estudio encargado por Hispacoop al Centro de Investigacin de Economa y Sociedad (cies, 2010) de la Universidad de Barcelona, siendo esta una primera aproximacin al estudio de la participación del socio en el gobierno de diez cooperativas de consumo que operan en el mercado espaol. Palabras clave: consumo, cooperativas, gestin, gobierno organizacional, procesos de participación.
Resumo:
En este artculo se analiza uno de los casos ms conocidos y recordados de la historia contempornea de la ciudad de Rosario de la Repblica Argentina: la reaccin de la sociedad civil ante la terrible crisis econmica producida en el pas en el ao 1989, que condujo a la cada del gobierno democrtico del radical Ral Alfonsn, es decir, la primera presidencia democrtica que haba sido recuperada despus de la ltima dictadura militar de los aos 1976 a 1983. El trabajo recupera los dibujos que llevaron adelante los nios y nias de 8 o 9 aos, los cuales participaron en el saqueo de supermercados durante los ltimos das del mes de mayo de 1989.
Resumo:
Fa uns dies es va presentar a Barcelona la desena edici del Trust Barometer, que mesura la confiana social en empreses, mdia, institucions poltiques i ONG. S'hi fa pals que la confiana social s, de manera recurrent, alarmantment baixa en molts tems inferior al 50% [...].
Resumo:
Adaptaci de can popular nadalenca amb lletra elaborada amb la participació dels estudiants, professors, cor i PAS
Resumo:
El dia 4 de desembre es va presentar el manifest final de la Convocatria Social per l'Educaci a Catalunya. El document recull la preocupaci d'una colla d'entitats de la societat civil catalana i d'institucions pbliques per la situaci de l'educaci a casa nostra. Des de la revista Engega hem volgut afegir al debat les opinions de quatre professors de la UdG especialment relacionats amb el mn de l'educaci