998 resultados para Praça Olavo Bilac - PA
Resumo:
Article sobre l' erudit rossellons M. Jaubert de Pass. El seu inters per la histria antiga es plasma en la seva obra 'Notice historique sur la ville et le comte d'Empurias', publicada a Mmoires de la Socit Royale des Antiquaires de France (Pars, 1823), llibret de 86 pgines que pretn ser una histria de la ciutat d'Empries des d'abans de l'arribada dels foceus fins a principis del segle XVI i de la que els autors d'aquest article n'han editat un facsmil
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
As empresas do segmento de alimentao coletiva cresceram significativamente nos ltimos anos, influenciadas, principalmente, pela exigncia dos usurios que tm como referncia a grande variedade de produtos e servios disponveis no consumo de refeies fora do mbito domstico. A quantidade de pessoas que se alimenta fora de casa cada vez maior, devido a fatos como crescimento das cidades, insero da mulher no mercado de trabalho e tempo indisponvel para o preparo das refeies. Para garantir a segurana dos alimentos oferecidos, necessria a aplicao de ferramentas da qualidade como as Boas Prticas, procedimentos operacionais padronizados e outras, que devem ser adotadas na linha de processamento de alimentos com o objetivo de evitar possveis doenas transmitidas por alimentos. O objetivo da presente pesquisa foi de analisar a importncia da utilizao das ferramentas da qualidade no processamento das preparaes culinrias produzidas em uma Unidade de Alimentao e Nutrio (UAN) na cidade de Belm do Par. Foram coletadas 50 amostras de preparaes culinrias produzidas no estabelecimento onde foi observada contaminao de 36% por coliforme a 45C,16% por S. aureus e 4% por salmonella spp., foi aplicado um check-list (lista de verificao) baseada na legislao vigente, de forma a identificar as no-conformidades apresentadas pelos estabelecimentos.Os resultados mostraram que 47,4% dos itens de boas prticas no esto sendo aplicadas no estabelecimento. Observou-se durante a pesquisa na Unidade de Alimentao e Nutrio que as ferramentas da qualidade no so aplicadas e algumas so aplicadas inadequadamente durante o processamento das preparaes culinrias, concorrendo para a possibilidade de ofertar aos comensais de produtos imprprios para o consumo. Conclui-se que a utilizao das ferramentas da qualidade so importantes recursos para a obteno da garantia da qualidade que podem ser aprimoradas atravs do desenvolvimento de treinamentos de habilidades e percepo para trabalhar atitudes de cada colaborador dentro da linha de produo de alimentos seguros.
Resumo:
A presente dissertao tem como objectivo reflectir sobre as condies funcionais da Praça da Repblica, nas Caldas da Rainha, no domnio da sua regenerao e das potencialidades econmicas e sociais, no sentido de apresentar uma soluo, entre outras possveis, como contributo para futuras intervenes. Ao estudo da Praça da Repblica das Caldas da Rainha associou-se o caso da Praça do Mercado de Cambridge, na Inglaterra, fundamental como termo de comparao no sentido de tentar regenerar a Praça da Repblica. A dissertao desenvolve-se em trs partes. A primeira parte centra-se numa apresentao generalista e exemplificativa das praças, com destaque para as suas formas e funes. Na segunda parte, procedemos a uma observao pormenorizada do caso de Cambridge, em relao ao seu funcionamento, tipo de vendas e intervenes. Por ltimo, na terceira parte, para alm de procedermos a um exame pormenorizado da Praça da Repblica, em relao aos seus problemas, sua importncia e ao estado de conservao dos edifcios envolventes, finalizamos com uma proposta de interveno. O estudo desenvolvido neste trabalho permitiu-nos concluir que esta praça necessita, urgentemente, de uma interveno que corrija a situao de decadncia em que se encontra e d soluo a problemas de acessibilidade, limpeza, estacionamento, para alm de necessitar da construo de um edifcio de apoio que torne este espao acolhedor e agradvel e que no seja apenas local fortuito de passagem.
Resumo:
I denna uppsats s stlls frgan om det gr att effektivisera dagens PA-teknik. Detta p ett stt som gynnar tekniker, musiker och mindre band. Underskningen som genomfrdes innefattade en litteraturunderskning och flertalet intervjuer med personer som p olika stt arbetar med ljud och musik i livesammanhang.Resultaten visar att det gr att effektivisera PA-tekniken mer n vad som grs idag. I och medden digitala teknikens introducerande s underlttas bde teknikers och musikers jobb. Den traditionella multikabeln kan ersttas med varianter baserade p Ethernet. Olika varianter av teknik kan anvndas fr att underltta arbetet med monitorer, exempelvis In-ear monitoring. Uppsatsen presenterar olika knep fr hur man kan frhindra feedback och genomfra en effektivare soundcheck. Slutligen diskuteras hur mindre band kan dra frdel av den digitala tekniken.
Resumo:
Detta arbete syftar till att skapa en bttre frstelse till orsakerna bakom PA-teknikers val av ljudniv p en konsert, och varfr dessa ljudniver r s pass hga som de r idag. Ett antal ljudtekniker har i rollen som PA-tekniker ftt besvara ngra frgor om ljudnivn p konserter. Dessutom har ett flertal konsertbeskare ftt svara p bl.a. om de tycker att ljudnivn p konserter brukar vara lagom eller fr hg. De flesta ljudteknikerna och nstan tv tredjedelar av konsertbeskarna tyckte att ljudnivn brukar vara fr hg. Musikens genre och scenljudet uppgavs som de faktorer som pverkar valet av ljudnivn mest. Men ytterligare en faktor somgr att ljudnivn ofta r hg, r att ljudnivn pverkar musikupplevelsen. P en konsert vill de flesta kunna knna musiken fysiskt.
Resumo:
Syftet med detta examensarbete ar att fa insikt i hur lararens ickeverbala kommunikation och actio paverkar elevers motivation. Utifran en etnografisk arbetsmetod observerades en svensklarare pa en gymnasieskola under fyra lektionstimmar for att undersoka hur lararen kommunicerade med sina elever ickeverbalt. Parallellt med observationerna intervjuades bade lararen och eleverna som deltog i undersokningen. Undersokningen visade att larares ickeverbala kommunikation och actio har en stor paverkan pa elevernas motivation, att denna paverkan sker omedelbart och att den kan forandras under en pagaende lektion. Nar en larare medvetandegor hur hon eller han kommunicerar med sina elever ickeverbalt kan aspekter som oavsiktlig och intuitiv kommunikation fa en mindre paverkan pa undervisningen. Detta bidrar i sin tur till att utveckla lararens ickeverbala kompetens och pa sa satt sin formaga att motivera sina elever under hela lektionen.
Resumo:
Denna undersokning soker ett svar pa hur den relativt vana lyssnarens bedomning av ljudkvalitet paverkas av ett sa kallat oppet test, dar det som bedoms ar kand for lyssnaren, jamfort med ett blindtest, dar detta objekt ar okant. Fragan appliceras pa kvalitetsbedomningen av digitala kodningstekniker, d.v.s. hur lyssnaren paverkas av att valet av kodningsteknik som avlyssnas ar kand eller inte. For att ta reda pa detta genomfordes ett lyssningstest med nio deltagare. Deltagarna fick betygssatta perceptuellt kodade ljudfiler mot en kand referens, bade som ett blindtest samt i ett oppet test. Resultatet ar mangtydigt och inga generella slutsatser for hur lyssnaren paverkas av ett oppet test jamfort med ett blindtest gar att uppfatta. Resultatet visar dock att paverkan ett oppet test har pa lyssnarens bedomning ar hogst individuell. Lyssningstest i form av blindtest bor darfor anvandas for att uppna palitligast resultat.
