A nasopalatine duct cyst in a 7-year-old child.

The nasopalatine duct cyst (NPDC) is a developmental cyst of the anterior palate's midline, usually presenting as an asymptomatic swelling located just behind the maxillary central incisors. It is the most common non-odontogenic cyst of the jaws but is seen rarely in children. The purpose of this paper was to report an unusual case of nasopalatine duct cyst in a 7-year-old boy who presented with a slow-growing, slight swelling of the anterior palate together with malpositioned permanent maxillary central incisors. Although rare in children, NPCD should be included in the differential diagnosis of anterior palate swelling, particularly if associated with malpositioned maxillary central incisors.

Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el context

En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.

Claus per als itineraris de formació permanent del professorat de secundària

La formación permanente del profesorado (FPP) de Secundaria debería concebirse y llevarse a cabo considerando no sólo las prioridades de las políticas educativas sino también, y sobre todo, los escenarios laborales y las circunstancias peculiares en las que trabaja ese colectivo profesional. Los itinerarios constituyen una herramienta adecuada para ofrecer un dispositivo ordenado de oportunidades de formación que concilia las necesidades de los docentes y directivos, de los centros y de la Administración Educativa. Diseñar e implementar itinerarios comporta algunas consecuencias para las instituciones de FPP y los profesionales que trabajan en ellas, respecto a los recursos que se precisan y en relación con los sistemas y métodos de trabajo.

La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.

L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

Treatment of ruptured abdominal aortic aneurysm, a permanent challenge or a waste of resources? Prediction of outcome using a multi-organ-dysfunction score.

OBJECTIVES: in a retrospective study, attempts have been made to identify individual organ-dysfunction risk profiles influencing the outcome after surgery for ruptured abdominal aortic aneurysms. METHODS: out of 235 patients undergoing graft replacement for abdominal aortic aneurysms, 57 (53 men, four women, mean age 72 years [s.d. 8.8]) were treated for ruptured aneurysms in a 3-year period. Forty-eight preoperative, 13 intraoperative and 34 postoperative variables were evaluated statistically. A simple multi-organ dysfunction (MOD) score was adopted. RESULTS: the perioperative mortality was 32%. Three patients died intraoperatively, four within 48 h and 11 died later. A significant influence for pre-existing risk factors was identified only for cardiovascular diseases. Multiple linear-regression analysis indicated that a haemoglobin <90 g/l, systolic blood pressure <80 mmHg and ECG signs of ischaemia at admission were highly significant risk factors. The cause of death for patients, who died more than 48 h postoperatively, was mainly MOD. All patients with a MOD score >/=4 died (n=7). These patients required 27% of the intensive-care unit (ICU) days of all patients and 72% of the ICU days of the non-survivors. CONCLUSION: patients with ruptured aortic aneurysms from treatment should not be excluded. However, a physiological scoring system after 48 h appears justifiable in order to decide on the appropriateness of continual ICU support.

Renovació pedagógica i formació permanent

En dues ocasions anteriors i en circumstancies ben diferents per alguns de nosaltres, hem opinat o escrit sobre la formació permanent del professorat des d'aquesta "Tribuna» de Tempsd'Educació, per descriure les previsions del Pla de Formació del Departament d'Ensenyament (núm. 2, 1990) o per opinar i comentar les orientacions de la Comunitat Europea sobre la materia (núm. 5, 1991). En aquesta ocasió intentem aproximar-nos al tema des de la perspectiva de la Renovació Pedagógica i reflexionar sobre la marxa i la situació actual del Pla de Formació.

Overfishing of small pelagic fishes increases trophic overlap between immature and mature striped dolphins in the Mediterranean Sea

The interactions among diet, ecology, physiology, and biochemistry affect N and C stable isotope signatures in animal tissues. Here, we examined if ecological segregation among animals in relation to sex and age existed by analyzing the signatures of delta15N and delta13C in the muscle of Western Mediterranean striped dolphins. Moreover, we used a Bayesian mixing model to study diet composition and investigated potential dietary changes over the last two decades in this population. For this, we compared isotope signatures in samples of stranded dolphins obtained during two epizootic events occurring in 1990 and 2007-2008. Mean delta13C values for females and males were not significantly different, but age-related variation indicated delta13C enrichment in both sexes, suggesting that females and males most likely fed in the same general areas, increasing their consumption of benthic prey with age. Enrichment of delta15N was only observed in females, suggesting a preference for larger or higher trophic level prey than males, which could reflect different nutritional requirements. delta13C values showed no temporal variation, although the mean delta15N signature decreased from 1990 to 2007-2008, which could indicate a dietary shift in the striped dolphin over the last two decades. The results of SIAR indicated that in 1990, hake and sardine together contributed to 60% on the diet of immature striped dolphins, and close to 90% for mature striped dolphins. Conversely, the diet of both groups in 2007-2008 was more diverse, as hake and sardine contributed to less than 40% of the entire diet. These results suggest a dietary change that was possibly related to changes in food availability, which is consistent with the depletion of sardine stocks by fishing.

High quantitative and no molecular differentiation of a freshwater snail (Galba truncatula) between temporary and permanent water habitats.

We investigate the variation in quantitative and molecular traits in the freshwater snail Galba truncatula, from permanent and temporary water habitats. Using a common garden experiment, we measured 20 quantitative traits and molecular variation using seven microsatellites in 17 populations belonging to these two habitats. We estimated trait means in each habitat. We also estimated the distributions of overall genetic quantitative variation (QST), and of molecular variation (FST), within and between habitats. Overall, we observed a lack of association between molecular and quantitative variance. Among habitats, we found QST>FST, an indication of selection for different optima. Individuals from temporary water habitat matured older, at a larger size and were less fecund than individuals from permanent water habitat. We discuss these findings in the light of several theories for life-history traits evolution.

Peroxisome proliferator-activated receptor gamma is required in mature white and brown adipocytes for their survival in the mouse.

The peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPARgamma) mediates the activity of the insulin-sensitizing thiazolidinediones and plays an important role in adipocyte differentiation and fat accretion. The analysis of PPARgamma functions in mature adipocytes is precluded by lethality of PPARgamma(-/-) fetuses and tetraploid-rescued pups. Therefore we have selectively ablated PPARgamma in adipocytes of adult mice by using the tamoxifen-dependent Cre-ER(T2) recombination system. We show that mature PPARgamma-null white and brown adipocytes die within a few days and are replaced by newly formed PPARgamma-positive adipocytes, demonstrating that PPARgamma is essential for the in vivo survival of mature adipocytes, in addition to its well established requirement for their differentiation. Our data suggest that potent PPARgamma antagonists could be used to acutely reduce obesity.