Iris Murdoch on virtue

Murdoch trata del concepto de virtud en diversos textos en los que aparece estrechamente relacionado con otros conceptos que son esenciales para entender su explicación de la teoría ética. Definida como ¿atención desinteresada a la naturaleza¿, la virtud establece la conexión entre los seres humanos y la realidad y puede entenderse en términos de conocimientoy de imaginación; en consecuencia, Murdoch afirma que la virtud mantiene una clara relación con las novelas. La finalidad de este artículo es analizar los textos de IrisMurdoch sobre la virtud para explicar sistemáticamente las características de la virtud, su conexión con otros conceptos y su importancia en el mundo del arte.

Conocimiento, vida y virtud moral

Macintyre ha dividido su última obra Dependent Rational Animals en dos partes. Enla primera analiza las habilidades que los animales racionales tienen en común con losirracionales, mientras que en la segunda parte expone el concepto de 'autonomía moral'. El artículo expone las ideas del último libro de MacIntyre relacionándolas con sus trabajos anteriores. El artículo fue presentado en las jornadas sobre 'El pensamiento filosófico-moral de Alasdair Machtyre' que se realizaron el pasado año en Madrid organizadas por Facultad de CC. Jundicas y de la Administración, de la Universidad San Pablo-CEU.

Ètica a través de la literatura. La reflexió moral a través del text literari.

La tradició que relaciona l"Ètica amb la Literatura remunta als textos grecs més clàssics on els herois, ben dibuixats per l"autor, presentaven el perfil de l"ideal a seguir per tal que generacions d"homes i dones s"hi emmirallessin tot tractant d"imitar en les seves vides, si no les gestes, les actituds i les virtuts que els herois llegendaris encarnaven. Només cal parar esment en el pes que en la vida d"Alexandre el Gran tingué la presentació que Homer fa d"Aquileu, un heroi que preferí la glòria immortal a un envelliment plàcid a la vora del foc.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Tutkimuksen merkitystä ei pidä yliarvioida

Kommentti Risto Selinin (Tieteessä tapahtuu 1/2002) arvioon väitöskirjasta Pyhät bodarit - yhteisöllisyys ja onni täydellisessä ruumiissa.

Effect of annually repeated undersowing on cereal grain yields

Selostus: Aluskasveja voi käyttää toistuvasti viljan viljelyssä