Pentastomíase em roedor no estado da Bahia. Nota sobre o encontro de Armillifer moniliformis (Diesing, 1835) Sambon, 1922

Foi identificado em um roedor silvestre Zigodontomys pixuna Moojen, 1943), capturado no interior do Estado da Bahia, eyemplar de Armillifer moniliformis (Diesing, 1835) Sambon, 1922, um agente etiológico da pentastomíase humana na Ásia. Este encontro se faz pela primeira vez na América.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

Henneguya intracornea n.sp. (Myxozoa: Myxosporea) parasita do olho do lambari, Astyanax Scabripinnis (Jenyns, 1842) (Osteichthyes, Characidae)

Descreve-se um novo mixosporídeo - Henneguya intracornea n.sp - parasita da córnea de peixe de água doce, Astyanax scabripinnis (Jenyns, 1842) da região de Campinas, Sp. As sucessivas fases evolutivas são descritas. Assinalam-se os caracteres morfológicos e biológicos que distinguem H. intracornea n.sp. das demais espécies do gênero. Destaca-se o parasitismo exclusivo da córnea do peixe parasitado e suas características morfológicas, com ênfase para sua típica cápsula polar, com a forma de garrafa e para os dois processos caudais, desiguais no comprimento.

Estudo do roedor Akodon arviculoides, Wagner, 1842 (Cricetidae): importância nos focos pestosos no Brasil

Relata-se a ocorrência do roedor Akodon arviculoides (Wagner, 1842) no foco pestoso do Agreste pernambucano, sua capacidade de sobrevivência, reprodução e o desenvolvimento no cativeiro, a susceptibilidade à infecção pela Yersinia pestis e a importãncia desse roedor nos focos pestosos do Brasil.

Notes of Lutzomya (Helcocyrtomyia) trinidadensis (Newstead, 1922) (Diptera: Psychodidae-Phlebotominae)

A re-examination of the syntypes of Lutzomyia (Helcocyrtomyia) trinidadensis (Newstead,1922) in the British Museum (Natural History) led to the designation of a lectotype male and a paralectotype female, and both are now described. On the basis of these descriptions, the status of forms previously placed in synonymy with L. trinidadensis is discussed.

Anna Senyé, poeta

Anna Senyé, poeta és un treball que explora la vida i el treball literari d’una poeta catalana anònima. Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle vint, tant com a poeta com a periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada. Els seus poemes mostren el seu amor pels animals i la natura, així com també el record de la infantesa a la seva vila natal. Presentem quatre retrats de l’escriptora: el ‘Retrat de la família’, el ‘Retrat de la dona’, el ‘de la poeta’ i finalment, el ‘Retrat de la viatgera’. Amb aquests retrats, els poemes d’Anna Senyé deixen de ser oblidats i la poeta passa a formar part de la genealogia d’escriptores catalanes. Paraules clau: Anna Senyé, poesia catalana, gènere i literatura.

Dieu, vingt-six portraits bibliques

Vingt-six portraits par vingt-six exégètes. Tel est le défi proposé et assumé pour un parcours surprenant de lectures et d'interprétations multiples d'un Dieu unique et en même temps complexe. Quelle cohérence entre le Dieu fracassant de l'Exode et le Dieu crucifié de l'apôtre Paul ? Quelle continuité entre le Dieu de Gédéon et celui de Jésus : " Mon Dieu, mon Dieu, pourquoi m'as-tu abandonné ? " (Mc 15,34) ? Le Dieu de l'entrée en Canaan ressemble-t-il vraiment à l'Agneau immolé de l'Apocalypse ? Mais déjà, au sein de la Bible hébraïque, les trompettes de Jéricho côtoient le Serviteur souffrant d'Isaïe. Comment comprendre aujourd'hui cette diversité de la présence de Dieu dans la Bible, si ce n'est par la diversité des regards d'exégètes dont la lecture croisée des textes bibliques nous invite à renouveler notre compréhension de Dieu ?