Ku-deficient yeast strains exhibit alternative states of silencing competence.

In Saccharomyces cerevisiae, efficient silencer function requires telomere proximity, i.e. compartments of the nucleoplasm enriched in silencing factors. Accordingly, silencers located far from telomeres function inefficiently. We show here that cells lacking yKu balance between two mitotically stable states of silencing competence. In one, a partial delocalization of telomeres and silencing factors throughout the nucleoplasm correlates with enhanced silencing at a non-telomeric locus, while in the other, telomeres retain their focal pattern of distribution and there is no repression at the non-telomeric locus, as observed in wild-type cells. The two states also differ in their level of residual telomeric silencing. These findings indicate the existence of a yKu-independent pathway of telomere clustering and Sir localization. Interestingly, this pathway appears to be under epigenetic control.

Improvement of the HIV/AIDS vaccine candidate NYVAC-C by deletion of the viral type I IFN inhibitor and/or acquisition of replication competence

Background: Recombinant viruses based on the attenuated vaccinia virus strain NYVAC are promising HIV vaccine candidates as phase I/II clinical trials have shown good safety and immunogenicity profiles. However, this NYVAC strain is non-replicating in most human cell lines and encodes viral inhibitors of the immune system. Methods: With the aim to increase the immune potency of the current NYVAC-C vector (expressing the codon optimized clade C HIV-1 genes encoding gp120 and Gag-Pol-Nef polyprotein), we have generated and characterized three NYVAC-C-based vectors by, 1) deletion of the viral type I IFN inhibitor gene (NYVAC-CdeltaB19R), 2) restoration of virus replication competence in human cells by re-inserting K1L and C7L host range genes (NYVAC-C-KC) and, 3) combination of both strategies (NYVACC- KC-deltaB19R). Results: Insertion of the KC fragment restored the replication competence of the viruses in human cells (HeLa cells and primary dermal fibroblasts and keratinocytes), increased the expression of HIV antigens by more than 3-fold compared to the non-replicating homologs, inhibited apoptosis induced by the parental NYVAC-C and retained attenuation in a newborn mouse model. In adult mice, replication-competent viruses showed a limited capacity to replicate in tissues surrounding the inoculation site (ovaries and lymph nodes). After infection of keratinocytes, PBMCs and dendritic cells these viruses induced differential modulation in specific host cell signal transduction pathways, triggering genes important in immune modulation. Conclusion: We have developed improved NYVAC-C-based vectors with enhanced HIV-1 antigen expression, with the ability to replicate in cultured human cells and partially in some tissues, with an induced expression of cellular genes relevant to immune system activation, and which trigger IFN-dependent and independent signalling pathways, while maintaining a safety phenotype. These new vectors are promising new HIV vaccine candidates. These studies were performed within the Poxvirus Tcell Vaccine Discovery Consortium (PTVDC) which is part of the CAVD program.

Religious identity and intercultural dialogue

(Résumé de l'ouvrage) In a world society ruled by economic globalisation, by political interests and theories such as Huntington's «clash of civilisations» that widen the gap between the North and the South, the question should be asked of the role of the religion. To what extent religion and politics can work together? Can faith still be thought as a means of saving the world? Considering that Christianity, Islam and Judaism have much in common, this collection of miscellanies wonders if these religions can join their forces for public benefit. Senior and junior scholars from all over the world, gathered for an interdisciplinary seminar, analyse the contemporary international relationships and geopolitics through the prism of religion, discussing whether it can provide practical solutions to solve conflicts and increase the respect of human rights.

El Pla d'Acollida de Centre : una proposta intercultural del tractament a la diversitat

El projecte recull un treball d'assessorament en centres de primària pel que fa a l'elaboració del pla d'acollida. L'assessorament tenia una doble finalitat: dotar el centre d'una eina que el permetés sistematitzar-la i dotar de coherència i continuïtat els dubtes o angoixes que aquesta situació provocava. La base teòrica és doble: l'enfocament constructivista de l'assessorament psicopedagògic i la perspectiva de l'interculturalisme, atès el vessant socialitzador, interactiu i harmonitzador del PdA i la consideració social i sistèmica dels dos referents. La metodologia utilitzada ha estat qualitativa: la investigació-acció, ja que és un assessorament orientat cap a l'acció i basat en la pràctica, amb la finalitat de capacitar els docents en la millora d'aquesta pràctica. Recull aspectes organitzatius -matriculació, adscripció al curs, acollida i relació entre la família i el centre, llengua, recursos interns i suports externs- i coordinacions i estratègies d'aula -acollida, organització i funcionament de la classe, planificació de l'escolarització i activitats. Van quedar pendents de realitzar els aspectes referents al currículum i a la cooperació amb l'entorn.

Referents de l'educació intercultural

La societat en què vivim cada cop és més diversa i complexa. Per això és essencial trobar uns paràmetres comuns que permetin la convivència i la comunicació intercultural entre les diverses cultures que conformen el teixit social actual en el territori de la Unió Europea. En la mesura en què aquestes persones provinents d'altres països tinguin garantits els drets civils essencials, com a ciutadans de ple dret, estarem posant les bases d'una futura convivència productiva per a tothom i estarem deixant un llegat de pau social imprescindible per al progrés de la nostra societat. Un dels pilars bàsics d'aquest accés a la plena ciutadania per part de tots els habitants dels estats europeus és l'educació. Sovint trasbalsada per múltiples canvis legislatius, l'educació ara per ara no té cap altre sortida que ser intercultural, com a reflex fidel d'allò que està passant en la societat. El repte és preparar els professionals i implicar-hi a tots els agents educatius i promoure el desenvolupament ple de totes les capacitats dels alumnes, alhora que els prepara per a una transició al món laboral el més fàcil possible.

Proven and putative vectors of American cutaneous leishmaniasis in Brazil: aspects of their biology and vectorial competence

The aim of the present review is to give relevant information on aspects of the biology and ecology, including the vectorial competence of Lutzomyia sand fly species suggested as vectors of American cutaneous leishmaniasis in Brazil. The disease, due to Leishmania (Viannia) braziliensis, has been registered in most municipalities in all the Brazilian states and its transmission is associated with more than one sand fly species in each geographical region. A variety of Leishmania species can be found in the Amazon basin, where different epidemiological chains have been detected with the participation of different phlebotomine vectors. Finally, a discussion is presented on some sand fly species found naturally infected by Leishmania, but for which there is as yet no evidence regarding their epidemiological importance.

Programa intercultural pel Centre Penitenciari de Figures: activitat per treballar la interculturalitat amb interns del Centre Penitenciari de Figueres

Proposta d’activitat per treballar la interculturalitat en el centre penitenciari de Figueres des del punt de vista de l’educador social. L’activitat consisteix en la creació i manteniment d’un blog obert a tots els interns mitjançant la xarxa moodle. L’autora aprofita per fer una extensa contextualització de la realitat del CP de Figueres

Mosaico mediterráneo. El Arte como herramienta de diálogo intercultural

El presente trabajo de investigación doctoral reflexiona sobre el aporte de las prácticas artísticas contemporáneas en los procesos de diálogo entre culturas en el Mediterráneo. En las dinámicas de percepción, acercamiento y (re)conocimiento del otro y de las culturas otras, todos los medios informativos y de comunicación pueden ser, por un lado, válidos y efectivos como, por otro, pueden desviar de la verdad y difundir fácilmente numerosos prejuicios. Frente a la “síntesis” operada por los medios de comunicación tradicionales, donde “el Otro” es a menudo objeto de representaciones estereotipadas, las prácticas artísticas, en su sentido más amplio, contraponen un “análisis” que puede permitir, en diferentes casos, la eliminación de las barreras y un mayor acercamiento a la cultura otra. En la presente investigación se quiere trazar un itinerario teórico que parte de las hipótesis orientalistas, pasa por las filosofías del encuentro con el otro; los estudios sobre la participación; las actuales reflexiones sobre la estética relacional; las definiciones históricas y socio-políticas del Mediterráneo; hasta llegar a reconocer en el arte, en la creación artística, el medio de comunicación más eficaz y penetrante a la hora de refinar el conocimiento y (re)descubrir los diferentes aspectos de las culturas de los países y de los pueblos del Mediterráneo. En el espacio plural del Mediterráneo las prácticas artísticas y creativas actuales actúan como un campo de experimentación y un territorio de debate valioso e importante para el desarrollo del discurso intercultural.

Single cell analysis reveals similar functional competence of dominant and nondominant CD8 T-cell clonotypes.

Immune protection from infectious diseases and cancer is mediated by individual T cells of different clonal origin. Their functions are tightly regulated but not yet fully characterized. Understanding the contribution of each T cell will improve the prediction of immune protection based on laboratory assessment of T-cell responses. Here we developed techniques for simultaneous molecular and functional assessment of single CD8 T cells directly ex vivo. We studied two groups of patients with melanoma after vaccination with two closely related tumor antigenic peptides. Vaccination induced T cells with strong memory and effector functions, as found in virtually all T cells of the first patient group, and fractions of T cells in the second group. Interestingly, high functionality was not restricted to dominant clonotypes. Rather, dominant and nondominant clonotypes acquired equal functional competence. In parallel, this was also found for EBV- and CMV-specific T cells. Thus, the nondominant clonotypes may contribute similarly to immunity as their dominant counterparts.

Exendin-(9-39) is an inverse agonist of the murine glucagon-like peptide-1 receptor: implications for basal intracellular cyclic adenosine 3',5'-monophosphate levels and beta-cell glucose competence.

The effect of exendin-(9-39), a described antagonist of the glucagon-like peptide-1 (GLP-1) receptor, was evaluated on the formation of cAMP- and glucose-stimulated insulin secretion (GSIS) by the conditionally immortalized murine betaTC-Tet cells. These cells have a basal intracellular cAMP level that can be increased by GLP-1 with an EC50 of approximately 1 nM and can be decreased dose dependently by exendin-(9-39). This latter effect was receptor dependent, as a beta-cell line not expressing the GLP-1 receptor was not affected by exendin-(9-39). It was also not due to the endogenous production of GLP-1, because this effect was observed in the absence of detectable preproglucagon messenger RNA levels and radioimmunoassayable GLP-1. Importantly, GSIS was shown to be sensitive to this basal level of cAMP, as perifusion of betaTC-Tet cells in the presence of exendin-(9-39) strongly reduced insulin secretion. This reduction of GSIS, however, was observed only with growth-arrested, not proliferating, betaTC-Tet cells; it was also seen with nontransformed mouse beta-cells perifused in similar conditions. These data therefore demonstrated that 1) exendin-(9-39) is an inverse agonist of the murine GLP-1 receptor; 2) the decreased basal cAMP levels induced by this peptide inhibit the secretory response of betaTC-Tet cells and mouse pancreatic islets to glucose; 3) as this effect was observed only with growth-arrested cells, this indicates that the mechanism by which cAMP leads to potentiation of insulin secretion is different in proliferating and growth-arrested cells; and 4) the presence of the GLP-1 receptor, even in the absence of bound peptide, is important for maintaining elevated intracellular cAMP levels and, therefore, the glucose competence of the beta-cells.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Assessment and reuse of contents in the competence-based educational platform InterMediActor

This paper describes a failure alert system and a methodology for content reuse in a new instructional design system called InterMediActor (IMA). IMA provides an environment for instructional content design, production and reuse, and for students’ evaluation based in content specification through a hierarchical structure of competences. The student assessment process and information extraction process for content reuse are explained.