Texture Description of low grade and high grade Glioma using Statistical features in Brain MRIs

Low grade and High grade Gliomas are tumors that originate in the glial cells. The main challenge in brain tumor diagnosis is whether a tumor is benign or malignant, primary or metastatic and low or high grade. Based on the patient's MRI, a radiologist could not differentiate whether it is a low grade Glioma or a high grade Glioma. Because both of these are almost visually similar, autopsy confirms the diagnosis of low grade with high-grade and infiltrative features. In this paper, textural description of Grade I and grade III Glioma are extracted using First order statistics and Gray Level Co-occurance Matrix Method (GLCM). Textural features are extracted from 16X16 sub image of the segmented Region of Interest(ROI) .In the proposed method, first order statistical features such as contrast, Intensity , Entropy, Kurtosis and spectral energy and GLCM features extracted were showed promising results. The ranges of these first order statistics and GLCM based features extracted are highly discriminant between grade I and Grade III. In this study which gives statistical textural information of grade I and grade III Glioma which is very useful for further classification and analysis and thus assisting Radiologist in greater extent.

Genotipificación de HLA-B en pacientes colombianos afectados por el síndrome Stevens-Johnson y la Necrólisis Epidérmica Tóxica

Las reacciones alérgicas a medicamentos cutáneas severas (RAM) como el Síndrome Stevens Johnson (SJS) y la Necrólisis Epidérmica Tóxica (NET),caracterizadas por exantema, erosión de la piel y las membranas mucosas, flictenas, desprendimiento de la piel secundario a la muerte de queratinocitos y compromiso ocular. Son infrecuentes en la población pero con elevada morbi-mortalidad, se presentan luego de la administración de diferentes fármacos. En Asia se ha asociado el alelo HLA-B*15:02 como marcador genético para SJS. En Colombia no hay datos de la incidencia de estas RAM, ni de la relación con medicamentos específicos o potenciales y tampoco estudios de aproximación genómica de genes de susceptibilidad.

Stock return comovements and integration within the Latin American integrated market

Financial integration has been pursued aggressively across the globe in the last fifty years; however, there is no conclusive evidence on the diversification gains (or losses) of such efforts. These gains (or losses) are related to the degree of comovements and synchronization among increasingly integrated global markets. We quantify the degree of comovements within the integrated Latin American market (MILA). We use dynamic correlation models to quantify comovements across securities as well as a direct integration measure. Our results show an increase in comovements when we look at the country indexes, however, the increase in the trend of correlation is previous to the institutional efforts to establish an integrated market in the region. On the other hand, when we look at sector indexes and an integration measure, we find a decreased in comovements among a representative sample of securities form the integrated market.

Perfil epidemiológico de la prevalencia de hipoacusia en un grupo de empleados que trabaja en el ambiente urbano, 2015

El propósito de este estudio es determinar la relación entre la exposición ocupacional y los niveles de audición en trabajadores urbanos en espacio abierto (aseo urbano en general). Se realizó un estudio de corte transversal con 491 personas que incluyen hombres y mujeres, cuyo ambiente laboral es el espacio abierto de la ciudad. Los datos se obtuvieron durante los exámenes médicos periódicos realizados en el año 2014 a los empleados de una empresa cuya actividad económica es el aseo urbano, que incluye recolección de basuras, cuidado forestal y de prados de uso común, y limpieza del borde de los andenes. Se realizó estadística descriptiva para las características demográficas y razón de disparidad u Odds Ratio (OR) para buscar la relación de antecedentes y hábitos personales con el riesgo de desarrollar pérdida auditiva. De las 491 personas expuestas a niveles altos de ruido ocupacional, 62% presentó pérdida auditiva, de los cuales la mayoría se desempeña como guadañadores y cortadores de césped, y son personas que llevan trabajando entre 1-5 años en la empresa. Se encontró un aumento estadísticamente significativo entre la baja escolaridad y el riesgo de sufrir hipoacusia (p=0.0001) y un efecto protector del uso de motocicleta y audífonos. La enfermedad vascular periférica, la práctica de tejo y la diabetes mostraron una fuerte tendencia a aumentar el riesgo. La pérdida auditiva encontrada en este grupo no se puede relacionar directamente con la exposición ocupacional a ruido, a pesar de ser trabajos que se llevan a cabo en el espacio urbano. Sin embargo, la baja escolaridad favorece la lesión auditiva y puede verse acelerada por enfermedades de alta prevalencia como diabetes y practicas recreacionales locales.

Estudio sobre el análisis de la acción de juego en los deportes de equipo : su aplicación al baloncesto.

Conocer cómo se desarrolla la acción de juego en los deportes de equipo y en el baloncesto de forma más específica, a partir del estudio de 5 parámetros: técnica o modelo de ejecución, reglamento, espacio de juego, estrategia motriz y comunicación motriz. 22 partidos de baloncesto, categoría masculina, Campeonato Nacional de Primera División española, temporada 1985-86, jugados en los campos de los equipos F.C. Barcelona, R.C.D. Español y Club Joventut de Badalona. Estudio de campo de los distintos partidos de baloncesto. Metodología de elaboración propia la cual nos permite analizar el parámetro de comunicación motriz. Después de diversas pruebas fílmicas y de registrar la información en sus respectivas planillas, se elaboran los instrumentos definitivos y se determinan las variables para cada uno de los distintos parámetros. Análisis estadístico de la información recogida. El criterio para la elección de las variables se basa en la especifidad de cada parámetro y la dinámica de acción de juego en función de la posesión o no del balón. Registros escritos sobre planillas. Filmación en vídeo para analizar la técnica o modelos de ejecución técnica, el espacio de juego y el comportamiento estratégico. Grabaciones en magnetofón. Programa de ordenador para conocer con exactitud las distancias que recorren los jugadores en un partido y el ritmo a las que la efectúan. Listado de las variables. Estadística básica (Kurtosis, Midmean, Trimean, Midspread, Midrange,...). Histograma de porcentaje de aparición de cada variable. Tarta de porcentaje de cada variable en relación con el conjunto de las que están agrupadas en cada bloque. La metodología utilizada en esta investigación puede ser empleada con las adaptaciones pertinentes a los distintos deportes de equipo. Cabe considerar la conveniencia de plantearse una revisión de la metodología de la enseñanza de los deportes de equipo en nuestro país. Esta revisión metodológica se sitúa en la consideración de la conducta de decisión del jugador y en la estructura de la actividad o deporte que se practica y no en los modelos de ejecución técnica estereotipados.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

O papel do gestor escolar na formação de uma cultura da escola

RESUMO: Este trabalho investiga o papel do diretor escolar como agente formador de uma cultura da escola. Investigaram-se os conceitos de cultura, cultura escolar, gestão escolar, ambos com foco na atuação do diretor. Como hipótese de investigação considera-se que a opinião pessoal, aspirações, atitudes, concepção de educação, modelo de gestão e compromisso ético-profissional assumido, enfim, aspectos idiossincráticos do diretor influenciam de maneira decisiva a cultura de uma escola, passando pela equipe gestora (direção, coordenação), professores, funcionários, e por fim chegando até os alunos e suas famílias. Imagina-se que isso se deva em grande parte à liderança e autoridade conectadas ao papel central que o diretor exerce na instituição escolar, bem como se relaciona com as dificuldades que a democratização dos processos de gestão escolar encontra para uma atuação efetiva. Entre os objetivos deste estudo estão levantar informações sobre o papel do gestor escolar; identificar características da gestão escolar que favorecem a formação de uma cultura da escola; comparar as concepções acerca da gestão escolar como promotora de uma cultura da escola a partir das concepções dos diretores e coordenadores envolvidos nesse processo de gestão. Este estudo procura contribuir para compreensão do papel do gestor na promoção de uma cultura da escola, no sentido em que entende a gestão escolar como motor para articulação de processos, e dos envolvidos – professores, funcionários, alunos e comunidade – na busca de um ambiente escolar que seja traduzido e reconhecido como sua cultura, definindo assim um jeito de ser escola, uma espécie de identidade da escola. Como resultados, verificamos que a gestão escolar assume um papel decisivo na formação de um ambiente onde se cria uma cultura de escola, quando compartilha a sua visão de direção com a equipe gestora e fornece um direcionamento claro para suas ações. Desse modo, o estudo realizado evidencia a necessidade de se investir na produção de contextos escolares que favoreçam a construção de práticas democráticas, onde a cultura da escola possa ser vivenciada por todos e a partir de todos. ABSTRACT: This study investigates the role of school principal as a formation agent of the school culture. Investigated the concepts of culture, school culture, school management, both focusing on the action director. As a research hypothesis, it is considered that personal beliefs, aspirations, attitudes, vision of education, management model and professional and ethical commitment made at last respects idiosyncratic director's influence decisively the culture of a school, passing by the team management (leadership, coordination), faculty, staff and finally reaching the students and their families. It is thought that this is due in large part to the leadership and authority connected to the central role that the director has in the school and how it relates to the difficulties that the democratization processes of school management to find an effective action. Among the objectives of this study are collect information on the role of the school manager, identify characteristics of school management that promotes the formation of a school culture; compare the conceptions of school administration as a promoter of a school culture based on conceptions of directors and engineers involved in the management process. This study seeks to contribute to both, and thus an emancipatory purpose in the sense that believes the school management as an engine for articulating and processes involved - faculty, staff, students and community - in search of a school environment that is translated and recognized as its culture, thus defining a way to be a school, a sort of school identity. As a result, we found that the school management plays a decisive role in shaping an environment where you create a culture of school, he shares his vision of leadership with the management team and provides a clear direction for their actions. Proposes to invest in the production of school contexts that promote the construction of democratic practices, where the school culture can be experienced by everyone and from everyone.

The PhD in construction management

The PhD process is uncertain, idiosyncratic and vague. Research into the management of PhDs has proved very useful for supervisors and students. It is important for everyone involved in the process to be aware of what can be done to improve the likelihood of success for PhD studies. There are many ways of tackling a PhD and it is not possible to describe construction management as a generic type of study. Rather, construction management is a source of problems and data, whereas solutions and approaches need to be based within established academic disciplines. The clear definition of a research project is an essential prerequisite for success. Although PhDs are difficult, there are many things that can be done by departments, supervisors and students to ease the difficulties. In the long run, the development of an active and dynamic research community is dependent upon a steady flow of high quality PhDs. No-one benefits from an uncompleted or failed PhD.

Bt cotton and production risk: Panel data evidence

The farm-level success of Bt-cotton in developing countries is well documented. However, the literature has only recently begun to recognise the importance of accounting for the effects of the technology on production risk, in addition to the mean effect estimated by previous studies. The risk effects of the technology are likely very important to smallholder farmers in the developing world due to their risk-aversion. We advance the emergent literature on Bt-cotton and production risk by using panel data methods to control for possible endogeneity of Bt-adoption. We estimate two models, the first a fixed-effects version of the Just and Pope model with additive individual and time effects, and the second a variation of the model in which inputs and variety choice are allowed to affect the variance of the time effect and its correlation with the idiosyncratic error. The models are applied to panel data on smallholder cotton production in India and South Africa. Our results suggest a risk-reducing effect of Bt-cotton in India, but an inconclusive picture in South Africa.

Immunogenetics of drug-induced skin blistering disorders. Part II: Synthesis

The overall immunopathogenesis relevant to a large series of disorders caused by a drug or its associated hyperimmune condition is discussed based upon examining the genetics of severe drug-induced bullous skin problems (sporadic idiosyncratic adverse events including Stevens-Johnson syndrome and Toxic epidermal necrolysis). New results from an exemplar study on shared precipitating and perpetuating inner causes with other related disease phenotypes including aphtous stomatitis, Behcets, erythema multiforme, Hashimoto's thyroiditis, pemphigus, periodic fevers, Sweet's syndrome and drug-induced multisystem hypersensitivity are presented. A call for a collaborative, wider demographic profiling and deeper immunotyping in suggested future work is made.

Immunogenetics of drug-induced skin blistering disorders. Part I: Perspective

The overall immunopathogenesis relevant to a large series of disorders caused by a drug or its associated hyperimmune condition is discussed based upon the examination of the genetics of severe drug-induced bullous skin problems (sporadic idiosyncratic adverse events, including Stevens-Johnson syndrome and toxic epidermal necrolysis). An overarching pharmacogenetic schema is proposed. Immune cognition and early-effector processes are focused upon and a challenging synthesis around systems evolution is explained by a variety of projective analogies. Etiology, human leukocyte antigen-B, immune stability, clysiregulation, pharmacomimicry, viruses and an aggressive ethnically differentiated 'karmic' response are discussed.

Behaviour-based authentication in the built enviromnent

This paper proposes a novel method of authentication of users in secure buildings. The main objective is to investigate whether user actions in the built environment can produce consistent behavioural signatures upon which a building intrusion detection system could be based. In the process three behavioural expressions were discovered: time-invariant, co-dependent and idiosyncratic.

What does a transdiagnostic approach have to offer the treatment of anxiety disorders?

Purpose: The purpose of this paper is to review the rationale for 'transdiagnostic' approaches to the understanding and treatment of anxiety disorders. Methods: Databases searches and examination of the reference lists of relevant studies were used to identify papers of relevance. Results: There is increasing recognition that diagnosis-specific interventions for single anxiety-disorders are of less value than might appear since a large proportion of patients have more than one co-existing anxiety disorder and the treatment of one anxiety disorder does not necessarily lead to the resolution of others. As transdiagnostic approaches have the potential to address multiple co-existing anxiety disorders they are potentially more clinically relevant than single anxiety disorder interventions. They may also have advantages in ease of dissemination and in treating anxiety disorder not otherwise specified. Conclusions: The merits of the various transdiagnostic cognitive-behavioral approaches that have been proposed are reviewed. Such approaches have potential benefits, particularly in striking the balance between completely idiosyncratic formulations and diagnosis-driven treatments of anxiety disorders. However, caution is needed to ensure that transdiagnostic theories and treatments benefit from progress made by research on diagnosis-specific treatments, and further empirical work is needed to identify the shared maintaining processes that need to be targeted in the treatment of anxiety disorders.

Characterising the variability and extremes of the stratospheric polar vortices using 2D moment analysis

The mean state, variability and extreme variability of the stratospheric polar vortices, with an emphasis on the Northern Hemisphere vortex, are examined using 2-dimensional moment analysis and Extreme Value Theory (EVT). The use of moments as an analysis to ol gives rise to information about the vortex area, centroid latitude, aspect ratio and kurtosis. The application of EVT to these moment derived quantaties allows the extreme variability of the vortex to be assessed. The data used for this study is ECMWF ERA-40 potential vorticity fields on interpolated isentropic surfaces that range from 450K-1450K. Analyses show that the most extreme vortex variability occurs most commonly in late January and early February, consistent with when most planetary wave driving from the troposphere is observed. Composites around sudden stratospheric warming (SSW) events reveal that the moment diagnostics evolve in statistically different ways between vortex splitting events and vortex displacement events, in contrast to the traditional diagnostics. Histograms of the vortex diagnostics on the 850K (∼10hPa) surface over the 1958-2001 period are fitted with parametric distributions, and show that SSW events comprise the majority of data in the tails of the distributions. The distribution of each diagnostic is computed on various surfaces throughout the depth of the stratosphere, and shows that in general the vortex becomes more circular with higher filamentation at the upper levels. The Northern Hemisphere (NH) and Southern Hemisphere (SH) vortices are also compared through the analysis of their respective vortex diagnostics, and confirm that the SH vortex is less variable and lacks extreme events compared to the NH vortex. Finally extreme value theory is used to statistically mo del the vortex diagnostics and make inferences about the underlying dynamics of the polar vortices.

The value premium and time-varying volatility

Numerous studies have documented the failure of the static and conditional capital asset pricing models to explain the difference in returns between value and growth stocks. This paper examines the post-1963 value premium by employing a model that captures the time-varying total risk of the value-minus-growth portfolios. Our results show that the time-series of value premia is strongly and positively correlated with its volatility. This conclusion is robust to the criterion used to sort stocks into value and growth portfolios and to the country under review (the US and the UK). Our paper is consistent with evidence on the possible role of idiosyncratic risk in explaining equity returns, and also with a separate strand of literature concerning the relative lack of reversibility of value firms' investment decisions.