Pharmacokinetic aspects of Tert-Butylaminoethyl disulfide, an experimental drug against schistosomiasis in mice

A preliminary study of the pharmacokinetic parameters of t-Butylaminoethyl disulfide was performed after administration of two different single doses (35 and 300 mg/kg) of either the cold or labelled drug. Plasma or blood samples were treated with dithiothreitol, perchloric acid, and, after filtration, submitted to further purification with anionic resein. In the final step, the drug was retained on a cationic resin column, eluted with NaCl 1M and detected according to the method of Ellman (1958). Alternatively, radioactive drug was detected by liquid scintillation counting. The results corresponding to the smaller dose of total drug suggested a pharmacokinetic behavior related to a one open compartment model with the following parameters: area under the intravenous curve (AUC i.v.):671 ± 14; AUC oral: 150 ± 40 µg.min. ml [raised to the power of -1]; elimination rate constant: 0.071 min [raised to the power of -1]; biological half life: 9.8 min; distribution volume: 0.74 ml/g. For the higher dose, the results seemed to obey a more complex undertermined model. Combining the results, the occurence of a dose-dependent pharmacokinetic behavior is suggested, the drug being rapidly absorbed and rapidly eliminated; the elimination process being related mainly to metabolization. The drug seems to be more toxic when administered I.V. because by this route it escapes first pass metabolism, while being quickly distributed to tissues. The maximum tolerated blood level seems to be around 16 µg/ml.

Pharmacokinetic profile of tert-butylaminoethanethiol

A preliminary study of the pharmacokinetic parameters of t-Butylaminoethanethiol (TBAESH) was performed after administration of a single dose (35 mg/kg) either orally or intravenously. Plasma or blood samples were treated with dithiothreitol, perchloric acid and, after filtration, submitted to further purification with anionic resin. In the final step the drug was retained on a cationic resin column, eluted with NaCl lM and detected according to the method of Ellman (1958). The results suggested a pharmacokinetic behavior related to a one open compartment model with the following values for the total drug: area under the intravenous curve (AUC i.v.): 443(+ ou -) 24.0; AUC oral: 85.5(+ ou -) 14.5 ug min.ml(elevado a -1); elimination rate constant: 0.069(+ ou -) 0.0055 min(elevado a -1), biological half-life: 10.0(+ ou -) 0.80 min; distribution volume 1.15(+ ou -) 0.15 ml/g; biodisponibility: 0.19(+ ou -) 0.02. From a pharmacokinetic standpoint, TBAESH seems to have no advantage over the analogous disulfide compound.

Prospective validation of the Pulmonary Embolism Severity Index. A clinical prognostic model for pulmonary embolism

Practice guidelines recommend outpatient care for selected patients with non-massive pulmonary embolism (PE), but fail to specify how these low-risk patients should be identified. Using data from U.S. patients, we previously derived the Pulmonary Embolism Severity Index (PESI), a prediction rule that risk stratifies patients with PE. We sought to validate the PESI in a European patient cohort. We prospectively validated the PESI in patients with PE diagnosed at six emergency departments in three European countries. We used baseline data for the rule's 11 prognostic variables to stratify patients into five risk classes (I-V) of increasing probability of mortality. The outcome was overall mortality at 90 days after presentation. To assess the accuracy of the PESI to predict mortality, we estimated the sensitivity, specificity, and predictive values for low- (risk classes I/II) versus higher-risk patients (risk classes III-V), and the discriminatory power using the area under the receiver operating characteristic (ROC) curve. Among 357 patients with PE, overall mortality was 5.9%, ranging from 0% in class I to 17.9% in class V. The 186 (52%) low-risk patients had an overall mortality of 1.1% (95% confidence interval [CI]: 0.1-3.8%) compared to 11.1% (95% CI: 6.8-16.8%) in the 171 (48%) higher-risk patients. The PESI had a high sensitivity (91%, 95% CI: 71-97%) and a negative predictive value (99%, 95% CI: 96-100%) for predicting mortality. The area under the ROC curve was 0.78 (95% CI: 0.70-0.86). The PESI reliably identifies patients with PE who are at low risk of death and who are potential candidates for outpatient care. The PESI may help physicians make more rational decisions about hospitalization for patients with PE.

Evaluation of oral versus intravenous dose of vinorelbine to achieve equivalent blood exposures in patients with solid tumours.

Patient's preference is for oral chemotherapy when both oral and i.v. are available, provided that efficacy is equivalent. Reliable switch from oral to i.v. is possible if correspondence between respective doses has been established. Vinorelbine oral was developed as a line extension of VRL i.v. on the basis that similar AUCs result in similar activities. From a first crossover study on 24 patients receiving VRL 25 mg/m2 i.v. and 80 mg/m2 oral data extrapolation concluded on AUCs bioequivalence between Vinorelbine 30 mg/m2 i.v. and 80 mg/m2 oral. A new trial was performed to support this calculation. In a crossover design study on patients (PS 0-1) with advanced solid tumours (44% breast carcinoma), VRL was administered (30 mg/m2 i.v., 80 mg/m2 oral) with a standard meal and 5-HT3 antagonists, at 2 weeks interval. Pharmacokinetics was performed over 168 h and VRL was measured by LC-MS/MS. Statistics included bioequivalence tests. Forty-eight patients were evaluable for PK: median age 58 years (25-71), PS0/PS1: 20/28, M/F: 11/37. Mean AUCs were 1,230 +/- 290 and 1,216 +/- 521 ng/ml for i.v. and oral, respectively. The confidence interval of the AUC ratio (0.83-1.03) was within the required regulatory range (0.8-1.25) and proved the bioequivalence between the two doses. The absolute bioavailability was 37.8 +/- 16.0%, and close to the value from the first study (40%). Patient tolerability was globally comparable between both forms with no significant difference on either haematological or non-haematological toxicities (grade 3-4). This new study, conducted on a larger population, confirmed the reliable dose correspondence previously established between vinorelbine 80 mg/m2 oral and 30 mg/m2 i.v.

Detection of suspected placental invasion by MRI: Do the results depend on observer' experience?

PURPOSE: To evaluate the diagnostic value of previously described MR features used for detecting suspected placental invasion according to observers' experience. MATERIALS AND METHODS: Our population included 25 pregnant women (mean age 35.16) investigated by prenatal MRI (1.5T, T1- and T2-weighted MR-sequences without i.v. contrast), among them 12 with histopathologically proven placental invasion and 13 women (52%) without placental invasion used as control group. Two senior and two junior radiologists blindly and independently reviewed MR-examinations in view of 6 previously defined MR-features indicating presence and degree of placental invasion (placenta increta, accreta or percreta). For each reader the sensibility, specificity, and receiver operating curve (ROC) were calculated. Interobserver agreements between senior and junior readers were determined. Stepwise logistic regression was performed including the 6 MR-features predictive of placental invasion. RESULTS: Demographics between both groups were statistically equivalent. Overall sensitivity and specificity for placental invasion was 90.9% and 75.0% for seniors and 81.8% and 61.8% for juniors, respectively. The best single MR-feature indicating placental invasion was T2-hypointense placental bands (r(2)=0.28), followed by focally interrupted myometrial border, infiltration of pelvic organs and tenting of the bladder (r(2)=0.36). Interobserver agreement for detecting placental invasion was 0.64 for seniors and 0.41 for juniors, thus substantial and moderate, respectively. Seniors detected placental invasion and depth of infiltration with significantly higher diagnostic certitude than juniors (p=0.0002 and p=0.0282, respectively). CONCLUSION: MRI can be a reliable and reproducible tool for the detection of suspected placental invasion, but the diagnostic value significantly depends on observers' experience.

Pre- and postsynaptic effects of SKF64139, a phenylethanolamine N-methyltransferase inhibitor, in conscious normotensive rats

We investigated in conscious normotensive rats the effect of SKF64139 (2 mg i.v.), a potent phenylethanolamine N-methyltransferase (PNMT) inhibitor, on blood pressure responses to norepinephrine (40, 80, and 160 ng i.v.); methoxamine (2.5, 5 and 10 micrograms i.v.), a directly active sympathomimetic agent that is not taken up by adrenergic nerves; and tyramine (20, 40, and 80 micrograms i.v.), an indirectly acting sympathomimetic amine. The pressor effect of norepinephrine was not changed by 2 mg of SKF64139, while those of methoxamine and tyramine were significantly reduced. The dose-response curve to exogenous norepinephrine was also evaluated following blockade of norepinephrine uptake in the nerve endings using 0.25 mg desipramine i.v. This dose of desipramine had no effect on blood pressure increase induced by methoxamine. In rats pretreated with the neuronal uptake inhibitor desipramine in a dose that did not affect alpha-adrenoceptors, SKF64139 significantly decreased the pressor responses to norepinephrine. Increasing the dose of SKF64139 to 8 mg i.v. resulted in a significant fall in base-line blood pressure and in a blunted blood pressure response to norepinephrine. These data demonstrate that in vivo the PNMT inhibitor SKF64139 blocks alpha-adrenoceptors and inhibits neuronal uptake. The alpha-adrenoceptor blocking properties of SKF65139 are masked by simultaneous blockade of norepinephrine uptake when agonists with affinity for the uptake system are used. These findings need to be taken into account when interpreting cardiovascular effects of the PNMT inhibitor SKF64139.

Les Basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco : el temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós

Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós és el resultat de 10 anys d’investigació desenvolupada al voltant del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí, originada arran de les excavacions efectuades entre els anys 1994 i 1997 a la zona on actualment s’ubica el Parc Central. L’extraordinària importància del jaciment va despertar de seguida l’interès de l’autor, Jordi López, i de la comunitat científica, tant pel valor mateix de les restes com per la seva relació amb l’extensa necròpolis paleocristiana que al llarg de diverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Es tracta d’una presentació de les últimes investigacions desenvolupades a l’ampli conjunt funerari i cristià del Francolí, al suburbium occidental de Tarraco. Consta de dos volums. El primer està estructurat en tres grans parts. Primerament, la presentació dels resultats dels treballs d’excavació duts a terme entre els anys 1994 i 1997 al sector septentrional del centre de culte cristià del Francolí, que inclou un estudi arquitectònic exhaustiu de la nova basílica excavada. En segon lloc, una revisió de les diferents intervencions desenvolupades en el sector meridional a principi de segle XX per Mn. Serra Vilaró i dels treballs dels anys 70 de M. D. del Amo, amb la proposta d’una nova interpretació arquitectònica de l’antiga basílica i de l’edifici situat al sud d’aquesta. I, finalment, una exposició general de l’evolució d’aquest sector occidental del suburbium de la ciutat, que reflecteix un especial dinamisme entre els segles IV i V dC, moment de màxima expansió de les grans àrees funeràries del segle III dC i de la monumentalització d’un gran centre de culte martirial al Francolí. El text està il·lustrat amb una àmplia documentació gràfica (plantes, seccions, fotografia, reconstruccions tridimensionals). A més, inclou 22 pàgines de conclusions amb la corresponent traducció a l’anglès. El segon volum conté set annexos específics: la relació d’unitats estratigràfiques, un inventari de materials, la descripció dels sepulcres, l’estudi osteoarqueològic i paleopatològic de les restes humanes, una anàlisi epigràfica, una de numismàtica i una última d’escultòrica.

Validation of a model to predict adverse outcomes in patients with pulmonary embolism.

AIMS: To validate a model for quantifying the prognosis of patients with pulmonary embolism (PE). The model was previously derived from 10 534 US patients. METHODS AND RESULTS: We validated the model in 367 patients prospectively diagnosed with PE at 117 European emergency departments. We used baseline data for the model's 11 prognostic variables to stratify patients into five risk classes (I-V). We compared 90-day mortality within each risk class and the area under the receiver operating characteristic curve between the validation and the original derivation samples. We also assessed the rate of recurrent venous thrombo-embolism and major bleeding within each risk class. Mortality was 0% in Risk Class I, 1.0% in Class II, 3.1% in Class III, 10.4% in Class IV, and 24.4% in Class V and did not differ between the validation and the original derivation samples. The area under the curve was larger in the validation sample (0.87 vs. 0.78, P=0.01). No patients in Classes I and II developed recurrent thrombo-embolism or major bleeding. CONCLUSION: The model accurately stratifies patients with PE into categories of increasing risk of mortality and other relevant complications. Patients in Risk Classes I and II are at low risk of adverse outcomes and are potential candidates for outpatient treatment.

Augmenter la vitesse d’injection de la cocaïne favorise l’apparition de comportements de consommation caractéristiques de la toxicomanie

Nombreux individus vont expérimenter avec les drogues d’abus, mais peu vont devenir toxicomanes. Plusieurs facteurs sont impliqués dans la transition d’un usage récréatif à l’addiction. Les drogues, les conditionnements et les voies d’administration qui mènent à l’augmentation rapide du taux drogue dans le cerveau favorisent cette évolution. La raison est méconnue. Nous avons émis l’hypothèse que l’injection rapide de drogue promeut des changements dans le cerveau qui mènent à l’augmentation de la consommation et de la motivation à obtenir la drogue. Nous avons comparé la consommation lors de conditions à ratio fixe (FR) et à ratio progressif (PR) chez des rats s’auto-administrant la cocaïne administrée par voie intraveineuse (i.v.) en 5 ou 90 secondes (s). Tous les rats ont été entrainés à peser sur un levier afin de s’auto administrer des injections de cocaïne de 0.25 ou 0.5 mg/kg par voie intraveineuse injectée en 5 s sous FR avant d’être divisés en groupes s’auto administrant la cocaïne injectée en 5 ou 90 s pendant 1 heure (h)/session. Pour étudier les différences potentielles en consommation, l’accès à la cocaïne à été augmenté à 6 h/session. Les différences en motivation ont été détectées par l’auto administration de la cocaïne sous PR en fonction de la dose et de la vitesse d’infusion. L’accès à la drogue pendant 1 h/session n’a pas influencé la consommation. Lorsque l’accès a été prolongé à 6 h, tous les animaux ont augmenté leur consommation, mais l’augmentation était plus prononcée chez les rats s’injectant la cocaïne en 5 s. De plus, la vitesse d’injection a influencé la motivation pour obtenir la drogue. Lors de conditions à PR, la courbe dose-réponse pour le nombre d’infusions prises a été déplacée vers le haut pour les rats s’auto administrant des injections de cocaïne en 5 s versus 90 s. De plus, des différences qualitatives on été observées en PR. La consommation de cocaïne des rats s’injectant des infusions en 5 s était dépendante de la dose, tandis que les rats s’auto administrant la drogue en 90 s ont pris la même quantité de drogue, peu importe la dose. Finalement, les rats s’auto administrant des infusions de cocaïne 0.5 mg/kg en 5 s ont consommé plus de cocaïne que les rats prenant des infusions en 90 s, peu importe si elle était injectée en 5 ou 90 s le jour du test. Ainsi, nos résultats montrent que l’injection rapide de drogue dans le cerveau mène à l’augmentation de la consommation et de la motivation pour obtenir la cocaïne, deux symptômes qui caractérisent la toxicomanie.

Experiencia del uso de ácido valproico intravenoso en estatus epiléptico en la fundación Cardio Infantil – I.C. de Bogotá

El Acido Valproico (AV) es un antiepiléptico de primera línea bien efectivo en una gama amplia de crisis. Hay varias condiciones bajo las cuales una preparación parenteral es necesaria, ya sea porque el paciente es incapaz de tomar la medicación oral o porque se requiere una carga rápida, por ejemplo en el estatus epiléptico (EE).1 Al lado de las benzodiazepinas de corta acción, sólo la fenitoina y el fenobarbital están en uso como una preparación intravenosa (I.V.). Desgraciadamente, éstos tienen una ventana terapéutica estrecha y un amplio rango de complicaciones y efectos colaterales que limitan su administración. Hay una opción terapéutica actualmente disponible en nuestro país, como lo es el Acido Valproico en la presentación de ampolla para administración intravenosa y en el momento no se cuenta con ningún reporte en Colombia ni Latinoamérica donde se describa el uso del AV I.V. para EE. Los reportes internacionales muestran una efectividad del AV I.V. desde 63 hasta 85%2-3, con pocos efectos adversos y resultados prometedores. Por consiguiente, pensamos que es importante reportar nuestra experiencia con el uso del AV I.V. en el tratamiento del EE, como una opción terapéutica y con lo cual se derivaran estudios aleatorizados, ramdomizados y controlados.

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Effect of dietary supplementation of different oils during the first or second half of pregnancy on the glucose tolerance of the sow

Poor glucose tolerance may be an under-researched contributory factor in the high (10% to 20%) pre-weaning mortality rate observed in pigs. Insulin resistance commences at around week 12 of gestation in the sow, although there are conflicting reports in the literature about the extent to which insulin resistance is modulated by maternal diet. The aim of the study was to determine the effects of supplementing the maternal diet with different dietary oils during either the first half or the second half of gestation on the glucose tolerance of the sow. Sows were offered the control (C: n = 5) diet as pellets or the C diet plus 10% extra energy (h = 16 per group) derived from either. (i) extra pellets; (ii) palm oil; (iii) olive oil; (iv) sunflower oil; or (v) fish oil. Experimental diets were fed during either the first (G1) or second (G2) half of gestation. A glucose tolerance test (GTT) was conducted on day 108 of gestation by administering 0.5g/kg glucose i.v. Blood samples were taken every 5 to 10 min for 90 min post administration. The change in body weight and backfat thickness during gestation was similar but both type and timing of dietary supplementation influenced litter size and weight. With the exception of the sunflower oil group, supplementing the maternal diet in G1 resulted in larger and heavier litters, particularly in mothers offered palm oil. Basal blood glucose concentrations tended to be more elevated in G1 than G2 groups, whilst plasma insulin concentrations were similar Following a GTT, the adjusted area under the curve was greater in G1 compared to G2 sows, despite no differences in glucose clearance. Maternal diet appeared to influence the relationship between glucose curve characteristics following a GTT and litter outcome. In conclusion, the degree of insulin sensitivity can be altered by both the period during which maternal nutritional supplementation is offered and the fatty acid profile of the diet.

Gas-phase kinetics of chlorosilylene reactions. I. ClSiH + Me3SiH: absolute rate measurements and theoretical calculations for prototype Si−H insertion reactions

Time-resolved studies of chlorosilylene, CISiH, generated by the 193 nm laser flash photolysis of 1-chloro-1-silacyclopent-3-ene, have been carried out to obtain rate constants for its bimolecular reaction with trimethylsilane, Me3SiH, in the gas phase. The reaction was studied at total pressures up to 100 torr (with and without added SF6) over the temperature range 297-407 K. The rate constants were found to be pressure independent and gave the following Arrhenius equation: log(k/cm(3) molecule(-1) s(-1)) = (-13.97 +/- 0.25) + (12.57 +/- 1.64) kJ mol(-1)/RT In 10. The Arrhenius parameters are consistent with a mechanism involving an intermediate complex, whose rearrangement is the rate-determining step. Quantum chemical calculations of the potential energy surface for this reaction and also the reactions of CISiH with SiH4 and the other methylsilanes support this conclusion. Comparisons of both experiment and theory with the analogous Si-H insertion processes of SiH2 and SiMe2 show that the main factor causing the lower reactivity of ClSiH is the secondary energy barrier. The calculations also show the existence of a novel intramolecular H-atom exchange process in the complex of ClSiH with MeSiH3.

Long-lived excited-state dynamics of i-motif structures probed by time-resolved infrared spectroscopy

UV-generated excited states of cytosine (C) nucleobases are precursors to mutagenic photoproduct formation. The i-motif formed from C-rich sequences is known to exhibit high yields of long-lived excited states following UV absorption. Here the excited states of several i-motif structures have been characterized following 267 nm laser excitation using time-resolved infrared spectroscopy (TRIR). All structures possess a long-lived excited state of ~300 ps and notably in some cases decays greater than 1 ns are observed. These unusually long-lived lifetimes are attributed to the interdigitated DNA structure which prevents direct base stacking overlap.

Historiografisk metafiktion och faktion : Romantikens berättelse om den förstenade gruvdrängen Fet-Mats i två postmoderna versioner

Fet-Mats är den gruvdräng som omkom och försvann i en rasolycka i Falu koppargruva under 1670-talet och vars kropp upptäcktes välbevarad, med fortfarande ungdomligt utseende, mer än fyra årtionden senare 1719. Han igenkändes då av sin trolovade - nu en gammal gumma. På grund av den märkligt bibehållna kroppen och det hisnande ögonblick då den åldrade kvinnan återsåg sin ungdoms kärlek, blev Fet-Mats och hans historia snabbt känd, även internationellt. Den spreds under 1800- och 1900-talen i Europa som novell och poesi, dramatik och opera. Även idag berättas historien om Fet-Mats både utomlands och i Sverige. Intresset för historien är rentav i växande. Orsaken härtill är omdaningen under senare år av Falu gruva från storindustri till musealt världsarv, från malmbrytning till turistorienterad upplevelseindustri. Fet-Mats-berättelsen bildar centrum i denna upplevelseindustri. I mitt paper diskuteras detta förhållande samt den nutida Fet-Mats-epikens karakteristika i ett semiotiskt, narratologiskt och tematiskt perspektiv. Jag finner bl.a. att Fet-Mats-berättandet idag, på ett annat sätt än tidigare, äger en flermedial karaktär och formulerar det postmoderna tillståndets centrala tematik: representationens kris. Jag fokuserar särskilt på två berättelser med anknytning till Fet-Mats-motivet: Julian Barnes historiografiska metafiktion The Story of Mats Israelson (2004) och det dramadokumentära seriealbumet Fet-Mats: en gruvdrängs hemska öde (2005).