The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

Response of the benthic macroinvertebrate community to a point source in La Tordera stream (Catalonia, NE Spain)

Vam monitoritzar paràmetres físics i químics, macroinvertebrats bentònics, clorofil·la a, productors primaris i matèria orgànica durant un any (2001-2002) per examinar els efectes d'una font puntual sobre la composició taxonòmica, la estructura de la comunitat, l'organització funcional, la utilització de l'habitat i la estoquiometria al riu la Tordera (Catalunya). Aigües avall de la font puntual, concentració de nutrients, cabal i conductivitat eren majors que al tram d'aigües amunt, mentre que oxigen dissolt era menor. La densitat de macroinvertebrats era més elevada al tram d'aigües avall però la biomassa era similar als dos trams. La riquesa taxonòmica al tram de dalt era un 20% més alt que al tram de baix. Els anàlisis d'ordenació separen clarament els dos trams en el primer eix, mentre que els dos trams presentaven una pauta temporal similar en el segon eix. La similaritat entre els dos trams en composició taxonòmica, densitats i biomasses després de les crescudes d'abril i maig de 2002, indiquen que les pertorbacions del cabal poden actuar com a un mecanisme de reinici de la comunitat bentònica i jugar un paper important per a la restauració d'ecosistemes fluvials. Els dos trams presentaven una biomassa de perifiton, plantes vasculars, CPOM i FPOM similars, mentre que clorofil·la a, algues filamentoses, molses i SPOM eren majors al tram d'aigües avall. La densitat relativa de trituradors era menor sota la font puntual mentre que col·lectors i filtradors van ser afavorits. La biomassa relativa de trituradors també era menor sota la font puntual, però la biomassa de col·lectors i depredadors va augmentar. Les relacions entre densitat de grups tròfics i els seus recursos eren rarament significatives. La relació s'explicava millor amb la biomassa de macroinvertebrats. Els dos trams compartien la mateixa relació per raspadors, col·lectors i filtradors però no per trituradors i depredadors. La densitat i la biomassa de macroinvertebrats es trobaven positivament correlacionades amb la quantitat de recursos tròfics i la complexitat d'habitat, mentre que la riquesa taxonòmica es trobava negativament relacionada amb paràmetres hidràulics. La influència dels substrats inorgànics prenia menor rellevància per a la distribució dels macroinvertebrats. Els anàlisis d'ordenació mostren com les variables del microhabitat de major rellevància eren CPOM, clorofil·la a, algues filamentoses i velocitat. La cobertura de sorra només era significativa per al tram d'aigües amunt i les molses, al d'aigües avall. El número de correlacions significatives entre macroinvertebrats i les variables del microhabitat era més elevat per al tram de dalt que per al de baix, bàsicament per diferències en composició taxonòmica. La biomassa de macroinvertebrats va aportar una informació semblant a la obtinguda per la densitat. Perifiton i molses tenien uns continguts de nutrients similars en els dos trams. Els %C i %N d'algues filamentoses també eren similars en els dos trams però el %P sota la font puntual era el doble que al tram de dalt. Les relacions estoquiomètriques en CPOM, FPOM i SPOM eren considerablement menors sota la font puntual. Els continguts elementals i relacions van ser molt variables entre taxons de macroinvertebrats però no van resultar significativament diferents entre els dos trams. Dípters, tricòpters i efemeròpters presentaven una estoquiometria similar, mentre que el C i el N eren inferiors en moluscs i el P en coleòpters. Els depredadors presentaven un contingut en C i N més elevat que la resta de grups tròfics, mentre que el P era major en els filtradors. Els desequilibris elementals entre consumidors i recursos eren menors en el tram d'aigües avall. A la tardor i l'hivern la major font de nutrients va ser la BOM mentre que a la primavera i a l'estiu va ser el perifiton.

The local population and museums. An analysis based on the use of museums in the Alt Pirineu and Aran Region (Catalonia, Spain)

His paper is based on a study of visitors to the museums in the Alt Pirineu and Aran region (Catalonia, Spain). We describe the characteristics of the museums’ users and analyse the relationship between the museums and the local community. We highlight the importance of these facilities for local development, and the need to consider and prioritize their role as culture centres for the region’s population.

Modelling the inorganic nitrogen behaviour in a small Mediterranean forested catchment, Fuirosos (Catalonia)

The aim of this work was to couple a nitrogen (N) sub-model to already existent hydrological lumped (LU4-N) and semi-distributed (LU4-R-N and SD4-R-N) conceptual models, to improve our understanding of the factors and processes controlling nitrogen cycling and losses in Mediterranean catchments. The N model adopted provides a simplified conceptualization of the soil nitrogen cycle considering mineralization, nitrification, immobilization, denitrification, plant uptake, and ammonium adsorption/desorption. It also includes nitrification and denitrification in the shallow perched aquifer. We included a soil moisture threshold for all the considered soil biological processes. The results suggested that all the nitrogen processes were highly influenced by the rain episodes and that soil microbial processes occurred in pulses stimulated by soil moisture increasing after rain. Our simulation highlighted the riparian zone as a possible source of nitrate, especially after the summer drought period, but it can also act as an important sink of nitrate due to denitrification, in particular during the wettest period of the year. The riparian zone was a key element to simulate the catchment nitrate behaviour. The lumped LU4-N model (which does not include the riparian zone) could not be validated, while both the semi-distributed LU4-R-N and SD4-R-N model (which include the riparian zone) gave satisfactory results for the calibration process and acceptable results for the temporal validation process.

Trevor Griffiths' 'Absolute Beginners': socialist humanism and the television studio

This article examines how conventional studio production strategies were active in the construction of political meaning in the 1974 television play 'Absolute Beginners' written by Trevor Griffiths. Produced for the BBC anthology series Fall of Eagles, the play dramatises Lenin's involvement with the Russian Social Democratic Workers Party (RSDWP) and explores the contradictions between personal ethics and political necessity. Through close textual analysis and contextual discussion of other plays in the series, this piece demonstrates how shot patterns and spatial and performative devices in 'Absolute Beginners' supported the drama's socialist-humanist themes. Drawing on existing writing about the studio mode, it argues that the qualities of intimacy and presentational distance that it engendered were highly appropriate for the personal and the political dialectic in 'Absolute Beginners'. While using authorship as a convenient category for referring to the coherence of Griffiths' thematic concerns and dramatic structure during this period, the article complicates notions of the television dramatist as author by arguing for the importance of visual style and showing how 'ordinary' studio form was operational in the play's political meanings.

The evolution of health status and chronic conditions in Catalonia, 1994-2006: the paradox of health revisited using the Blinder - Oaxaca decomposition

[EN] Background: The paradox of health refers to the improvement in objective measures of health and the increase in the reported prevalence of chronic conditions. The objective of this paper is to test the paradox of health in Catalonia from 1994 to 2006. Methods: Longitudinal cross-sectional study using the Catalonia Health Interview Survey of 1994 and 2006. The approach used was the three-fold Blinder - Oaxaca decomposition, separating the part of the differential in mean visual analogue scale value (VAS) due to group differences in the predictors (prevalence effect), due to differences in the coefficients (severity effect), and an interaction term. Variables included were the VAS value, education level, labour status, marital status, all common chronic conditions over the two cross-sections, and a variable for non-common chronic conditions and other conditions. Sample weights have been applied. Results: Results show that there is an increase in mean VAS for men aged 15-44, and a decrease in mean VAS for women aged 65-74 and 75 and more. The increase in mean VAS for men aged 15-44 could be explained by a decrease in the severity effect, which offsets the increase in the prevalence effect. The decrease in mean VAS for women aged 65-74 and 75 and more could be explained by an increase in the prevalence effect, which does not offset the decrease in the severity effect. Conclusions: The results of the present analysis corroborate the paradox of health hypothesis for the population of Catalonia, and highlight the need to be careful when measuring population health over time, as well as their usefulness to detect population's perceptions.

Otium et negotium. Reading processes and their cultural backgrounds in early Italian and German humanism

Reading and reading habits have radically changed in the digital age. Readers are no longer physically bound to textual objects and libraries, they deal with texts by copying, altering, and annotating them, and they mix established textual forms with other semiotic systems such as pictograms, icons and images. These circumstances also provoke a renewed research interest in the history of reading. In this talk, I will concentrate on reading processes as to how they were enacted and practised in early Italian and German humanism. I will start with some paradigmatic scenes described in Petrarch’s letters (among others the famous visit of the Mont Ventoux, where Petrarch, after having enjoyed a spectacular panorama, withdraws into the contemplative reading of St-Augustine). The transmission of Petrarch’s writings in humanist circles of Southern Germany (e.g. with the Schedel and Gossembrot families in Nurnberg, Augsburg and Strasburg) will then lead to specific reading practices documented in manuscripts that once belonged to coherent libraries and are nowadays spread all over Europe. In the case of the former tradesman and mayor Sigismund Gossembrot, complex habits of textual annotating and cross-referencing can be observed. The dichotomy of the Latin terms otium (‘rest’ and ‘leisure’) and negotium (‘activity’, but also ‘practice’, ‘negotiation’, ‘circulation of social energy’ in the sense of New Historicism) will be used as an ideal-type outline to describe the occurring processes of reading.

Otium et negotium. Reading processes and their cultural backgrounds in early Italian and German humanism

Reading and reading habits have radically changed in the digital age. Readers are no longer physically bound to textual objects and libraries, they deal with texts by copying, altering, and annotating them, and they mix established textual forms with other semiotic systems such as pictograms, icons and images. These circumstances also provoke a renewed research interest in the history of reading. In this talk, I will concentrate on reading processes as to how they were enacted and practised in early Italian and German humanism. I will start with some paradigmatic scenes described in Petrarch’s letters (among others the famous visit of the Mont Ventoux, where Petrarch, after having enjoyed a spectacular panorama, withdraws into the contemplative reading of St-Augustine). The transmission of Petrarch’s writings in humanist circles of Southern Germany (e.g. with the Schedel and Gossembrot families in Nurnberg, Augsburg and Strasburg) will then lead to specific reading practices documented in manuscripts that once belonged to coherent libraries and are nowadays spread all over Europe. In the case of the former tradesman and mayor Sigismund Gossembrot, complex habits of textual annotating and cross-referencing can be observed. The dichotomy of the Latin terms otium (‘rest’ and ‘leisure’) and negotium (‘activity’, but also ‘practice’, ‘negotiation’, ‘circulation of social energy’ in the sense of New Historicism) will be used as an ideal-type outline to describe the occurring processes of reading.

De Catalonia liber primus / Francisco Calça Barcinonensi ... auctore.

Marca tip. en P8v (Vindel, 315)