Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. I - Monthly frequency and climatic factors

The ecology of mosquitoes were studied (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. Systematized monthly human bait collections were made three times a day, for periods of 2 or 3 h each, in sylvatic and rural areas for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 24,943 specimens of adult mosquitoes belonging to 57 species were collected during 622 collective periods. Coquillettidia chrysonotum was the most frequent collected mosquito (45.8%) followed by Aedes serratus (6.8%), Cq. venezuelensis (6.5%), Psorophora ferox (5.2) and Ps. albipes (3.1%). The monthly averages of temperature and relative humidity were inserted in the ten-year average limits of maximum and minimum of the previous ten-years. Rainfall accompanied the curve of the ten-year averages. Those climatic factors were influential in the incidence of some species; temperature: Anopheles cruzii, An. mediopunctatus, Ae. scapularis, Ae. fulvus, Cq. chrysonotum, Cq. venezuelensis, Runchomyia reversa, Wyeomyia dyari, Wy. confusa, Wy. shannoni, Wy. theobaldi and Limatus flavisetosus; relative humidity: Ae. serratus, Ae. scapularis, Cq. venezuelensis and Ru. reversa; rainfall: An. cruzii, Ae. scapularis, Ae. fulvus, Cq. venezuelensis Ru. reversa, Wy. theobaldi and Li. flavisetosus.

Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. II - Habitat distribution

The mosquito (Diptera: Culicidae) ecology was studied in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. Systematized biweekly human bait collections were made three times a day, for periods of 2 or 3 h each, in sylvatic and rural areas for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 24,943 adult mosquitoes belonging to 57 species were collected during 622 collective periods. Aedes scapularis, Coquillettidia chrysonotum, Cq. venezuelensis, Wyeomyia dyari, Wy. longirostris, Wy. theobaldi and Wy. palmata were more frequently collected at swampy and at flooded areas. Anopheles mediopunctatus, Culex nigripalpus, Ae. serratus, Ae. fulvus, Psorophora ferox, Ps. albipes and the Sabethini in general, were captured almost exclusively in forested areas. An. cruzii, An. oswaldoi and An. fluminensis were captured more frequently in a residence area. However, Cx. quinquefasciatus was the only one truly eusynanthropic. An. cruzii and Ae. scapularis were captured feeding on blood inside and around the residence, indicating that both species, malaria and arbovirus vectors respectively, may be involved in the transmission of these such diseases in rural areas.

Analisi de compostos orgànics persistents i estudi de la procedència d'hidrocarburs en sediments del mar Mediterrani català

Els sediments del fons marí són molt importants en els ecosistemes aquàtics. Aquests sediments són considerats absorbents naturals, ja que s’hi acumulen moltes substàncies nocives, com ara metalls pesants i contaminants orgànics persistents (COPs). En aquest estudi s’han analitzat mostres de sediments del mar Mediterrani amb la finalitat d’examinar els COPs i la possible procedència d’hidrocarburs derivats del petroli. Les mostres han estat extretes davant de la desembocadura del riu Besòs (se n’ha fet una extracció a 8 km i una altra a 54 km de distància respecte la costa) i davant del municipi català anomenat Vilanova i la Geltrú (se n’ha fet, també, una extracció a 8-10 km i una altra a 30-40 km de distància respecte la costa). D’aquestes mostres, obtingudes per perforació, se n’han analitzat el primer i segon centímetres. S’han quantificat els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), els bifenils policlorats (PCBs) i els compostos organoclorats (OCPs) utilitzats antigament com a pesticides. S’ha posat de manifest que en les zones més properes a la costa, les concertacions COPs són més elevades a la regió més meridional, tot i estar davant de la desembocadura del riu Besòs. Segurament això és degut a la influència de la deriva litoral (corrent costaner marí en direcció NE-SW). Finalment, l’índex Phytane/Pristane, l’índex de preferència de carboni o, en anglès Carbon Preference Index (CPI) i la barreja complexa sense resoldre o, en anglès, Unresolved Complex Mixture (UCM) apunten a la conclusió que l’origen dels hidrocarburs analitzats (n-alcans) podria ser petrogènic.

Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. III - daily biting rhythms and lunar cycle influence

The ecology of mosquito species (Diptera: Culicidae) was studied in areas of the Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. The influence of the lunar cycle and the daily biting rhythms of mosquito populations were analyzed. Systematized biweekly human bait collections were made in a silvatic environment for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 20,591 specimens of adult mosquitoes belonging to 55 species were collected from 545 catches. Sabethini species were captured exclusively during daylight periods, with the exception of Trichoprosopon digitatum, while members of Anophelinae predominated during nocturnal hours. Members of the subfamily Culicinae that were collected primary during nocturnal periods included Culex nigripalpus, Coquillettidia chrysonotum and Cq. venezuelensis while daytime catches included Psorophora ferox and Ps. albipes. Others members of culicines mosquitoes that were collected during both day and night included: Aedes serratus, Ae. scapularis and Ae. fulvus. Lunar cycles did not appear to influence the daily biting rhythms of most mosquito species in the area, but larger numbers of mosquitoes were collected during the new moon. Ae. scapularis were captured mainly during the full moon.

Pork Value Chains: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

The purpose of this paper is to provide a comparative analysis of pork value chains in Catalonia, Spain and Manitoba, Canada. Intensive hog production models were implemented in Catalonia in the 1960s as a result of agriculture crises and fostered by feedstuffs factories. The expansion of the hog sector in Manitoba is more recent (in the 1990s) and brought about in large part by the opening of the Maple Leaf Meats processing plant in Brandon, Manitoba. This plant is capable of processing 90,000 hogs per week. Both hog production models ‐ the ‘older’ one in Catalonia (Spain) and the ‘newer’ in Manitoba‐ have been, until recently, examples of success. Inventories and production have been increasing substantially and both regions have proven to have great export potential. Recently, however, tensions have been developing with the hog production models of both regions, particularly as they relate to environmental concerns. The purpose of the paper is to compare the value chains with respect to their origins (e.g. supply a growing demand for pork, ensure farm profitability) and present states (e.g. environmental concerns, profitability). Keywords: pork value chain, hog farms, agri‐food studies. JEL: Q10, Q13, O57

Environmental Regulations in the Hog Farming Sector: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

This article examines the governance structures for managing the location and operation of Intensive Livestock Farming Operations (ILFOs). The article focuses on the hog sector and compares two very different jurisdictions: the Province of Manitoba, Canada and the Autonomous Community of Catalonia, Spain. Both are regions that have witnessed recent increases in hog production, including increasing spatial concentration of ILFOs and increasing size of those ILFOs. Policy has both fostered and sought to manage the increased production. Following a brief background description of restructuring, the changing legislative framework for Manitoba and Catalonia are described. Keywords: environmental regulations, hog farms, manure management, animal feeding operations. JEL: Q15, Q58, R52, O57

Internal and External Determinants of Radical and incremental Innovation in SMEs: the case of Catalonia

There is a major concern in economic literature about innovation, which is the interaction between internal and external factors.. In this paper those activities are hypothesized as being determined by some territorial characteristics like labour skills, technological infrastructure, educational facilities, agglomeration economies and industrial structure. This assumption allows understanding why those innovative activities are not spread across space and are located into specific areas. We use a detailed survey containing microdata for 497 SMEs located in Catalonia.

Canvi tecnològic i desenvolupament econòmic durant la segona revolució industrial: la transferència tecnològica del sector tèxtil entre Anglaterra i Catalunya

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre març i juliol del 2008. L’estada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primàries, per avançar en el projecte d’investigació sobre la transferència de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revolució Industrial. Això ha estat possible gràcies a la consulta de les patents britàniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Així mateix, l’obtenció dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referència situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters’ Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relació detallada que es presenta.

Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

Punt d'informació turística de Pineda de Mar

L'objectiu principal d'aquest treball és el d'oferir una bona introducció en el que són els Sistemes d'Informació Geogràfica dins el marc de les bases de dades, atesa la expansió d'aquestes cap a nous reptes de la gestió de la informació en forma de Sistemes d'Informació Geogràfica.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Intervenció des del Suport Social.

Aquesta memòria mostra la intervenció social des del suport social. Se n'han constatat els efectes en la participació en un grup d'autoajuda i s'ha volgut generar en el projecte de creació d'un grup de suport a dones víctimes de la violència de gènere.

M-Library in an m-University : changing Models in the Open University of Catalonia

The general perspective of M-technologies and M-Services at the Spanish universities is not still in a very high level when we are ending the first decade of the 21st century. Some Universities and some of their libraries are starting to try out with M-technologies, but are still far from a model of massive exploitation, less than in some other countries. A deep study is needed to know the main reasons, study that we will not do in this paper. This general perspective does not mean that there are no significant initiatives which start to trust in M-technologies from Universities and their libraries. Models based in M-technologies make more sense than ever in open universities and in open libraries. That's the reason why the UOC's Library began in late 90s its first experiences in the M-Technologies and M-Libraries developments. In 1999 the appropriate technology offered the opportunity to carry out the first pilot test with SMS, and then applying the WAP technology. At those moments we managed to link-up mobile phones to the OPAC through a WAP system that allowed searching the catalogue by categories and finding the final location of a document, offering also the address of the library in which the user could loan it. Since then, UOC (and its library) directs its efforts towards adapting the offer of services to all sorts of M-devices used by end users. Left the WAP technology, nowadays the library is experimenting with some new devices like e-books, and some new services to get more feedback through the OPAC and metalibrary search products. We propose the case of Open University of Catalonia, in two levels: M-services applied in the library and M-technologies applied in some other university services and resources.

The deployment of an e-book consultation and loan service : the experience of the Open University of Catalonia Library

La Biblioteca de la UOC (UOC Library) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i préstec de lectors de llibres electrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat en consonància amb l'aposta general de la Universitat en innovació en tecnologies aplicades a l'educació, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibres electrònics i l'ús dels dispositius de lectura de llibres electrònics com una extensió més de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels seus estudiants durant la seva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot, a més de contenir una anàlisi i avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, relació dels aspectes a millorar i modificar, de cara a la consolidació final del servei.

Area deprivation and mortality in the provincial capital cities of Andalusia and Catalonia (Spain)

Objective: To study the linkage between material deprivation and mortality from all causes, for men and women separately, in the capital cities of the provinces in Andalusia and Catalonia (Spain). Methods: A small-area ecological study was devised using the census section as the unit for analysis. 188 983 Deaths occurring in the capital cities of the Andalusian provinces and 109 478 deaths recorded in the Catalan capital cities were examined. Principal components factorial analysis was used to devise a material deprivation index comprising the percentage of manual labourers, unemployment and illiteracy. A hierarchical Bayesian model was used to study the relationship between mortality and area deprivation. Main results: In most cities, results show an increased male mortality risk in the most deprived areas in relation to the least depressed. In Andalusia, the relative risks between the highest and lowest deprivation decile ranged from 1.24 (Malaga) to 1.40 (Granada), with 95% credibility intervals showing a significant excess risk. In Catalonia, relative risks ranged between 1.08 (Girona) and 1.50 (Tarragona). No evidence was found for an excess of female mortality in most deprived areas in either of the autonomous communities. Conclusions: Within cities, gender-related differences were revealed when deprivation was correlated geographically with mortality rates. These differences were found from an ecological perspective. Further research is needed in order to validate these results from an individual approach. The idea to be analysed is to identify those factors that explain these differences at an individual level.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.