Estudio de la calidad del hábitat y la capacidad biocinegética del coto de caza mayor " las Jarillas" (el Pedroso, Sevilla)

El presente estudio se enmarca en un coto de caza mayor cuya especie principal es el ciervo, en la Sierra Norte de Sevilla. Dos son los objetivos principales: evaluar espacialmente la finca en función de la calidad del hábitat para el ciervo y determinar la capacidad biocinegética óptima. Para conseguir el primer objetivo se han utilizado los Sistemas de Información Geográfica, adaptando metodologías usadas en estudios anteriores para el corzo. El segundo objetivo se determinó según lo dispuesto en la ley de caza de Andalucía, teniendo en cuenta la producción en biomasa de la finca. De las conclusiones se deduce que la calidad del hábitat de la finca es buena, sin embargo tiene una población excesiva de ciervos.

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la mitja veda del 2008

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla, a partir de 507 mostres d’ales provinents de les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la campanya 2008. Els estudis que s’han realitzat són: Identificar possibles diferències en les variables biomètriques analitzades; Quantificar la superfície útil, la densitat relativa i la densitat absoluta; Determinar i comparar l’estructura de les poblacions a partir dels índexs: raó de sexe i raó d’edat; Avaluar l’estat de la muda de les guatlles; Calcular el període d’eclosió dels individus; Extreure una sèrie de conclusions sobre la biologia i la caça de l’au.

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a la província de Valladolid durant la mitja veda de l’any 2008

S'estudia la dinàmica poblacional de la guatlla en diversos vedats de Valladolid. Primerament, hi ha una justificació del perquè d’aquest treball i desprès d' aquesta es procedeix a l’estudi de l’espècie. Així com les seves característiques forma de vida i altres factor que l’afecten com amenaces i legislació. Un cop acaba aquesta introducció, hi ha diversos objectius com determinar edat de naixement, diverses raons, estudi de la densitat i altres. I desprès l’explicació a materials i mètodes i l’exposició de resultats en la discussió s’obtenen diverses conclusions.

Mortalidad atribuible al alcohol en Cataluña: 1994

Fundamento: El objetivo de este estudio es evaluar la contribución del consumo de alcohol a la mortalidad en Cataluña durante 1994, así como su contribución a las muertes prematuras. Métodos: En este estudio se han utilizado los datos de las causas de muerte en Cataluña durante 1994 del Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat I Seguretat Social de Catalunya. Las fracciones atribuibles al alcohol están basadas en las utilizadas en el estudio de la mortalidad relacionada con el alcohol en Estados Unidos en 1987. Resultados: El 5,3% de las muertes en Cataluña durante 1994 estuvieron relacionadas con el consumo de alcohol. Esta mortalidad fue del 6,5% entre los hombres y del 3,9% entre las mujeres. La categoría diagnóstica que más contribuyó al número de muertes fue la de las neoplasias malignas (29,3%). El estudio de las muertes prematuras muestra que los accidentes no intencionales son la causa más importante (52,3%). En esta categoría diagnóstica los accidentes con vehículos a motor son los principales responsables de los años potenciales de vida perdidos (APVP). La media de APVP por cada muerte atribuible al alcohol hasta la edad de 65 fue de 7,5. Conclusiones: Este estudio muestra la magnitud que tiene el alcohol como problema de salud pública en Cataluña.

Diet-related buccal dental microwear patterns in central african pygmy foragers and bantu-speaking farmer and pastoralist populations.

Pygmy hunter-gatherers from Central Africa have shared a network of socioeconomic interactions with non-Pygmy Bantu speakers since agropastoral lifestyle spread across sub-Saharan Africa. Ethnographic studies have reported that their diets differ in consumption of both animal proteins and starch grains. Hunted meat and gathered plant foods, especially underground storage organs (USOs), are dietary staples for pygmies. However, scarce information exists about forager-farmer interaction and the agricultural products used by pygmies. Since the effects of dietary preferences on teeth in modern and past pygmies remain unknown, we explored dietary history through quantitative analysis of buccal microwear on cheek teeth in well-documented Baka pygmies. We then determined if microwear patterns differ among other Pygmy groups (Aka, Mbuti, and Babongo) and between Bantu-speaking farmer and pastoralist populations from past centuries. The buccal dental microwear patterns of Pygmy hunter-gatherers and non-Pygmy Bantu pastoralists show lower scratch densities, indicative of diets more intensively based on nonabrasive foodstuffs, compared with Bantu farmers, who consume larger amounts of grit from stoneground foods. The Baka pygmies showed microwear patterns similar to those of ancient Aka and Mbuti, suggesting that the mechanical properties of their preferred diets have not significantly changed through time. In contrast, Babongo pygmies showed scratch densities and lengths similar to those of the farmers, consistent with sociocultural contacts and genetic factors. Our findings support that buccal microwear patterns predict dietary habits independent of ecological conditions and reflect the abrasive properties of preferred or fallback foods such as USOs, which may have contributed to the dietary specializations of ancient human populations.

Concentrations of resveratrol and derivatives in foods and estimation of dietary intake in a Spanish population: European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC)-Spain cohort

Resveratrol has been shown to have beneficial effects on diseases related to oxidant and/or inflammatory processes and extends the lifespan of simple organisms including rodents. The objective of the present study was to estimate the dietary intake of resveratrol and piceid (R&P) present in foods, and to identify the principal dietary sources of these compounds in the Spanish adult population. For this purpose, a food composition database (FCDB) of R&P in Spanish foods was compiled. The study included 40 685 subjects aged 35-64 years from northern and southern regions of Spain who were included in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC)-Spain cohort. Usual food intake was assessed by personal interviews using a computerised version of a validated diet history method. An FCDB with 160 items was compiled. The estimated median and mean of R&P intake were 100 and 933 mg/d respectively. Approximately, 32% of the population did not consume RΠ The most abundant of the four stilbenes studied was trans-piceid (53·6 %), followed by trans-resveratrol (20·9 %), cis-piceid (19·3 %) and cis-resveratrol (6·2 %). The most important source of R&P was wines (98·4 %) and grape and grape juices (1·6 %), whereas peanuts, pistachios and berries contributed to less than 0·01 %. For this reason the pattern of intake of R&P was similar to the wine pattern. This is the first time that R&P intake has been estimated in a Mediterranean country.

Health care usage among immigrants and native-born elderly populations in eleven European countries: results from SHARE

Differences in health care utilization of immigrants 50 years of age and older relative to the native-born populations in eleven European countries are investigated. Negative binomial and zero-inflated Poisson regression are used to examine differences between immigrants and native-borns in number of doctor visits, visits to general practitioners, and hospital stays using the 2004 Survey of Health, Ageing, and Retirement in Europe database. In the pooled European sample and in some individual countries, older immigrants use from 13 to 20% more health services than native-borns after demographic characteristics are controlled. After controlling for the need for health care, differences between immigrants and native-borns in the use of physicians, but not hospitals, are reduced by about half. These are not changed much with the incorporation of indicators of socioeconomic status and extra insurance coverage. Higher country-level relative expenditures on health, paying physicians a fee-for-service, and physician density are associated with higher usage of physician services among immigrants.

Por qué no hay que temer al copago

Se entiende por copago la participación del usuario en el coste de un servicio; en este caso, un servicio sanitario. Dicha participación puede tener la forma de franquicia, un montante fijo o un determinado porcentaje del precio del servicio. El debate sobre la conveniencia y la oportunidad de los copagos no es nuevo. Ambos autores venimos escribiendo sobre el tema desde hace bastante tiempo1-7. La novedad es que, impulsado por la crisis económica, el debate ha trascendido los foros y revistas especializados, y ha llegado a la sociedad. Sin embargo, mientras en la sociedad la percepción generalizada es que el copago «acabará cayendo por su propio peso», los políticos de uno y otro color siguen proclamando, como hace a nos, que nunca lo implantarán. Falta de olfato, exceso de miedo, o falso paternalismo preelectoral.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

Ergonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre

Des dels temps d"Hipòcrates, podem trobar una llarga tradició mèdica de preocupació pel fet que, derivat de mals hàbits, usos de l"entorn o postures de treball, o bé a causa de un ambient insà, es poden generar, a la llarga, problemes de salut. Actualment l"ergonomia, un enfocament nodrit per diverses disciplines, treballa amb l"objectiu d"augmentar el rendiment dels treballadors a través de la millora del seu lloc de treball, és avui dia una de les eines fonamentals per a una cultura preventiva, més enllà, però incloent-lo, d"un propòsit productiu, ja que és cert que el rendiment augmenta quan l"entorn de treball és, diríem, amable, interactiu i no patogen amb la ment i el cos del treballador.

Noves associacions rupicoles dels Pirineus catalans

La vegetado ruplcola dels Pirineus inclou, com ja se sap, una gran proporció d'espécies particulars, tant per la seva forta adequació a 1'ambient rupestre com pel seu acusat grau d'endemisme; aixó fa que les comunitats vegetáis siguin en general molt ben caracteritzades i d'área ben delimitada. En aquesta nota descrivim una nova associació, propia de les roques calcináis assolellades, que tot i no posseint caracterís tiques exclusives, resulta perfectament definida dins el sector oriental de la serralada. També proposem una nova comunitat del Centrantho-Parietarion, exclusiva dels hábits rupestres ruderalitzats.

Avifauna dels alzinars del massís de Begur a la primavera

S'ha estudiat l'avifauna present a la primavera als alzinars del massís de Begur. Mitjançant la tècnica de les estacions d'escolta, s'ha determinat la composició de les poblacions d'ocells que es detecten als retalls de la comunitat de l'alzinar que actualment es localitzen a les fondalades i sectors més ombrívols del massís. L'anàlisi de la composició del poblament ha mostrat uns valors de riquesa total i de riquesa mitjana molt elevats. Els valors de preferències ecològiques i hàbits forestals presenten uns perfils de poblacions poc especialitzats forestalment en el conjunt de les espècies detectades; quan s 'analitzen les espècies que componen la fracció de les més freqüents (valor de freqüència relativa >50%), aleshores es mostra un perfil que s 'adiu més amb un caràcter forestal. L'origen de les espècies és marcadament paleàrtic

Entrevista dietética. Herramientas útiles para la recogida de datos

La identificación del consumo de alimentos, así como de los hábitos, frecuencias y preferencias alimentarias, de un individuo es imprescindible frente a cualquier intervención de consejo alimentario, tanto en individuos sanos como en personas previamente diagnosticadas de una patología que requiera tratamiento dietético. Este proceso, llamado entre-vista dietética, debe proporcionar la información básica que, junto con la obtenida en la evaluación bioquímica, la exploración física y la antropométrica, permita al dietista-nutricionista diseñar una estrategia o plan de alimentación apropiado (figura 1)...

A 14-item Mediterranean diet assessment tool and obesity indexes among high-risk subjects: the PREDIMED trial

Objective: Independently of total caloric intake, a better quality of the diet (for example, conformity to the Mediterranean diet) is associated with lower obesity risk. It is unclear whether a brief dietary assessment tool, instead of full-length comprehensive methods, can also capture this association. In addition to reduced costs, a brief tool has the interesting advantage of allowing immediate feedback to participants in interventional studies. Another relevant question is which individual items of such a brief tool are responsible for this association. We examined these associations using a 14-item tool of adherence to the Mediterranean diet as exposure and body mass index, waist circumference and waist-to-height ratio (WHtR) as outcomes. Design: Cross-sectional assessment of all participants in the"PREvención con DIeta MEDiterránea" (PREDIMED) trial. Subjects: 7,447 participants (55-80 years, 57% women) free of cardiovascular disease, but with either type 2 diabetes or $3 cardiovascular risk factors. Trained dietitians used both a validated 14-item questionnaire and a full-length validated 137-item food frequency questionnaire to assess dietary habits. Trained nurses measured weight, height and waist circumference. Results: Strong inverse linear associations between the 14-item tool and all adiposity indexes were found. For a two-point increment in the 14-item score, the multivariable-adjusted differences in WHtR were 20.0066 (95% confidence interval,- 0.0088 to 20.0049) for women and-0.0059 (-0.0079 to-0.0038) for men. The multivariable-adjusted odds ratio for a WHtR.0.6 in participants scoring $10 points versus #7 points was 0.68 (0.57 to 0.80) for women and 0.66 (0.54 to 0.80) for men. High consumption of nuts and low consumption of sweetened/carbonated beverages presented the strongest inverse associations with abdominal obesity. Conclusions: A brief 14-item tool was able to capture a strong monotonic inverse association between adherence to a good quality dietary pattern (Mediterranean diet) and obesity indexes in a population of adults at high cardiovascular risk.