Late eneolithic and bronze age prologue pontic societies . Forest-steppe middle dniester and prut drainage basins in the 4th/3rd-2nd millennium bc: a history of investigations

The paper presents a historiographic context helpful in the current investigations of the cultural contacts between the societies of the east and west of Europe in the borderland of Podolia and moldova in the late Eneolithic and the prologue of the Bronze age . The focus is on the state of research (chiefly taxonomic and topogenetic) into the sequence of taxa in the age of early ‘barrow-building’, identified in the funerary rituals of societies settling the forest-steppe of the north- western Black Sea Coast in the 4th/3rd-2nd millennium BC .

THE MIDDLE-DNIESTER CULTURAL CONTACT AREA OF EARLY METAL AGE SOCIETIES. THE FRONTIER OF PONTIC AND BALTIC DRAINAGE BASINS IN THE 4TH/3RD-2ND MILLENNIUM BC.

The paper discusses the taxonomy and autogenesis of the cycle of early ‘barrow cultures’ developed by the local communities of the middle Dniester Area or, in a broader comparative context, the north-western Black Sea Coast, in the 4th/3rd-2nd millennium BC . The purpose of the study is to conduct an analytical and conceptual entry point to the research questions of the dniester Contact area, specifically the contacts between autochthonous ‘late Eneolithic’ communities (Yamnaya, Catacomb and Babyno cultures) and incoming communities from the Baltic basin . The discussion of these cultures continues in other papers presented in this volume of Baltic-Pontic Studies.

Hierapolis-Castabala: The Urban Development in A.D. 1st to 3rd Centuries

The goal of the present dissertation is to explore the urbanization process in Castabala in A.D. 1st to 3rd centuries, along with the factors affecting the urbanization of the city and the impact of Romanization on this process, by making use of the buildings that are proven or assumed to date back to this period. A further goal is to provide a general assessment of these buildings based on the finds and findings revealed by the excavations in Castabala, which first started in 2009, and use these as evidence for proposing new dating for buildings that have not been fully dated.

Area deprivation and mortality in the provincial capital cities of Andalusia and Catalonia (Spain)

Objective: To study the linkage between material deprivation and mortality from all causes, for men and women separately, in the capital cities of the provinces in Andalusia and Catalonia (Spain). Methods: A small-area ecological study was devised using the census section as the unit for analysis. 188 983 Deaths occurring in the capital cities of the Andalusian provinces and 109 478 deaths recorded in the Catalan capital cities were examined. Principal components factorial analysis was used to devise a material deprivation index comprising the percentage of manual labourers, unemployment and illiteracy. A hierarchical Bayesian model was used to study the relationship between mortality and area deprivation. Main results: In most cities, results show an increased male mortality risk in the most deprived areas in relation to the least depressed. In Andalusia, the relative risks between the highest and lowest deprivation decile ranged from 1.24 (Malaga) to 1.40 (Granada), with 95% credibility intervals showing a significant excess risk. In Catalonia, relative risks ranged between 1.08 (Girona) and 1.50 (Tarragona). No evidence was found for an excess of female mortality in most deprived areas in either of the autonomous communities. Conclusions: Within cities, gender-related differences were revealed when deprivation was correlated geographically with mortality rates. These differences were found from an ecological perspective. Further research is needed in order to validate these results from an individual approach. The idea to be analysed is to identify those factors that explain these differences at an individual level.

La Lectura a les comarques de Girona

Estat de la lectura a les comarques gironines. Es tracten temes com ara què significa llegir; la història de la lectura, especialment a les terres gironines; l’estat de l’analfabetisme tant absolut com funcional; el “Manifest d’Olot” i l’aprenentatge de la lectura

La història del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la història del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre períodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turística de la ciutat (1850 1900); el període artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indústria turística i la consolidació de l'ideal romàntic; seguidament, el període fordista (1950- 1980) és la fase de transformació radical del turisme i implica una concentració de la demanda en el litoral; i, finalment, el període postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauració de la democràcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turístics al Barri Vell

La evaluación de la reducción de amenazas en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Girona)

En este artículo se presenta la metodología y los resultados derivados de la aplicación de una adaptación del denominado modelo de evaluación de reducción de amenazas (Threat Reduction Assesment) en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG). Endefinitiva, se pretende valorar la efectividad de la gestión a partir del grado de reducción de amenazas en el PNZVG. El estudio se realizó a partir de la elaboración de una evaluación externa e independiente, que ha contado a la vez con una estrecha colaboración de los órganos gestores y rectores del Parque, así como con una activa participación de distintos agentes sociales clave. Se concluye que, después de veinticinco años de existencia del Parque, muchas de las amenazas iniciales sólo se han reducido de forma modesta e incluso a partir del índice adaptado, considerado un enfoque más realista; con lo cual se llega a la preocupante conclusión de que algunas de las amenazas más importantes se han incrementado

L'estructura territorial al Bisbat de Girona

Article que analitza l' estructura i els models bàsics d'organització territorial al Bisbat de Girona i que planteja una proposta de divisió territorial per a cada nivell d' organització espacial

Art i guerra civil (1936-1939): l'exemple de Girona

Article on es fa un breu repàs a l'activitat plàstica desenvolupada a la ciutat de Girona en temps de La Guerra Civil (1936-1939) i on s' estableixen quinesvaren ser les manifestacions públiques, les notes que les caracteritzaren i llursprotagonistes principals

Contribució a l'estudi de la Girona obrera (1841-1876)

Estudi sobre els inicis de la industrialització i el naixement de l'obrerisme a Girona

Sobre la crítica d'art a la Girona franquista

Article que analitza la crítica d'art a la Girona franquista

Sobre l´elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodon (1973) per a la seu de Girona

L'objectiu d'aquest article és presentar les circumstàncies i algunes de les actuacions que es produïren a l'hora de fer els dos nomenaments que afectaren la diòcesi de Girona. El primer, per causa de la mort del bisbe Cartañà, enregistrada el 1963; i el segon, motivat pel trasllat del bisbe Jubany a Barcelona, el 1971

Relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Sobre les relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Assaig de definició de l’àrea urbana de Girona

This article is an essay aiming at the definition of the urban district of Girona, having as a base the analysis of the intensities and directional tendencies of labour mobility fluxes in it. Several cathegories will be signaled inside this area which wil enable us to differenciate a number of crowns of municipalities according to their respective links with Girona town. A reflection set forth by Francesco Indovina on the concept of diffused town will be the first step in the attempt to typify this area. Thus, the existence of a diffused city core of which would be Girona town will be argued, an issue this one which is to be analysed in future studies

Girona perd posicions: productivitat, competitivitat i nivell de vida

En aquest temps de crisi moltes veus proclamen que l’economia gironina està basada en sectors i activitats poc productius; sectors i activitats que no contribueixen a millorar el nivell de vida dels habitants del territori. Aquest article analitza l’evolució recent i les perspectives de futur de l’economia gironina en productivitat i competitivitat, és a dir, en la capacitat de l’economia de millorar el nivell de vida dels gironins