Foreign Policy Essay: Hamas's Islamist Foes

Editor’s Note: The United States rightly regards the Muslim Brotherhood-affiliated Palestinian organization Hamas as a terrorist group, but Hamas is also the de facto government of the Gaza Strip. There it juggles the responsibilities of governing Gaza and the associated need to mollify Israel with its self-image as an Islamic “resistance” movement. Making this difficult act even harder, Hamas faces a terrorism problem of its own. Gaza is home to a range of groups that see Hamas as too accommodating toward Israel and too lenient when it comes to imposing Islamic law at home. Beverley Milton-Edwards, a professor at Queen’s University Belfast and renowned expert on Hamas, assesses these Islamist rivals and the risks for Hamas of being too confrontational or too passive in dealing with them.

The Long Aftermath: Cultural Legacies of Europe at War, 1936-2016

In its totality, the “Long Second World War”—extending from the beginning of the Spanish Civil War to the end of hostilities in 1945—has exerted enormous influence over European culture. Bringing together leading historians, sociologists, and literary and film scholars, this broadly interdisciplinary volume investigates Europeans’ individual and collective memories and the ways in which they have shaped the continent’s cultural heritage. Focusing on the major combatant nations—Spain, Britain, France, Italy, Germany, Poland, and Russia—it offers thoroughly contextualized explorations of novels, memoirs, films, and a host of other cultural forms to illuminate European public memory.

The 'Ordinariness of the EU's Foreign Policy Power: The Use of WTO Litigation as a Means to Export EU Norms, Values and Interests

The EU has historically been portrayed as a distinctive international actor both in terms of the norms and values it exports in context of its international relations and the manner in which it seeks to influence others. However, such claims to the EU’s distinctiveness are increasingly being questioned. This article joins this chorus of voices arguing the non-distinctiveness of the EU’s foreign policy power by focusing on a specific feature of the EU’s external trade policy, the role of World Trade Organization (WTO) dispute settlement in the EU’s attempts to promote its interests, values and norms.

Foreign Policy as Ethics: Toward a Re-Evaluation of Values

This article notes that while ethics is increasingly talked of in foreign policy, it remains a blind-spot for FPA. It argues that this must be rectified through a critical approach which conceptualises foreign policy as ethics. The first section examines how even constructivist approaches, which are highly attuned to the intersubjective sphere, still generally avoid dealing with morality. The second section looks at the possibilities and limits of one piece of constructivist theorizing that explores the translation of morality into foreign policy via ‘norms’. This demonstrates the problems that a constructivist account, with its tendency toward explanatory description without evaluation, will always face. The final section argues, through an examination of EU foreign policy (from 1999-2004) and its innovative use of ‘hospitality’, that FPA must critically reassess the value of the norms and principles by which foreign policy operates in order to suggest potentially more ethical modes of encounter.

Turquía: puente, escudo o punta de lanza de occidente?

Turquía es el resultado exitoso de la implementación de un esquema en principio ajeno a sus características históricas tradicionales, que ha dado como resultado un modelo de gobierno laico y basado en un sistema Occidental

Procesos de decisión y estrategias de la política exterior del Grupo de Contadora

La presente monografía pretende estudiar la creación e impacto de la política exterior de Grupo de Contadora, el cual se constituyó como una estrategia sui generis de diplomacia y resolución de conflictos en América Latina y el Caribe. El propósito es explicar los determinantes del proceso de decisión del Grupo de Contadora, los cuales le permitieron –en un contexto de Guerra Fría– la configuración de unas estrategias no alineadas de política exterior. Dichas estrategias son posibles gracias a los procesos de decisión, los cuales están influenciados por la política exterior trazada por los presidentes y cancilleres de Contadora y por la coyuntura de la región americana. Siguiendo las ideas planteadas por K.J. Holsti sobre la concepción nacional de rol que tienen los líderes políticos acerca de su país, la investigación permite identificar el impacto de estos roles en el proceso de construcción de política exterior.

The American Civil War : causes, course and consequences, 1803-77.

Se adapta a las especificaciones AS y A de 2008 para OCR y Edexcel. Se centra en la expansión hacia el oeste de Estados Unidos y los problemas que ello causó. A continuación, examina la llegada al poder del Partido Republicano y la elección presidencial de 1860, las causas de la guerra civil, la victoria de la Unión y el período de reconstrucción. Incluye fechas clave, términos y temas, perfiles biográficos, resúmenes esquemáticos, fuentes literarias y síntesis de los principales debates historiográficos.

Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d’abans de la Guerra Civil

El propòsit d’aquest article és endreçar la cronologia dels programes femenins que les estacions de ràdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conèixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n’han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusió espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d’entendre un programa de ràdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permès que ara investiguem, per ordenar-los cronològicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la ràdio pionera, i que a més a més puguem revelar quines característiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona

Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides.