Indústria, mineria i artesania en toponímia rural: el cas del municipi d’Osor (la Selva)

The study presented is interdisciplinary names: the presence of place names related with industrial, artisanal or mining activities in rural areas. The main hypothesis refers to this fact; the uniqueness of industrial, mining or craft in a rural area is an important reason to influence their names, a fact that gives archaeological value, remembering economic activities now disappeared. The methodology used for the study has been usually applied in onomastic studies: compilation of names from field work, oral interviews, archival work, revision of ancient documents and revision of works and studies related to the cartography of Osor. The final conclusion is that, as proposed in the hypothesis, in a rural area as the studied, the low presence of industrial, artisanal or mining activities have generated place names that have helped in keeping the memory of economic activities now disappeared

Polítiques docents en el context de l'EEES: oportunitats, dificultats i dilemes

El procés de convergència cap a l'Espai Europeu d' Educació Superior ha fet que les universitats s'hagin plantejat el repte de millorar la docència. Que amb l'EEES es vulgui fomentar un nou model d'ensenyança, ha suscitat opinions divergents, però hagués estat irresponsable no aprofitar el procés de canvi per anar al fons del tema docent. En el context actual, cercar com millorar els processos d'aprenentatge dels i de les estudiants suposa la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre què i sobre com s'ha d'ensenyar a la universitat. Per tal d'afavorir un canvi de model que dugui a focalitzar la mirada en el procés d'aprenentatge de l'estudiant, cal debatre sobre els dilemes que sorgeixen quan els requeriments del nou model xoquen amb la cultura tradicionalment predominant entre el professorat universitari. En l'article es comenten alguns d'aquests dilemes.

L'adquisició de competències narratives i audiovisuals mitjançant el llibre il·lustrat, la tira còmica i el cinema d'animació

El propòsit d'aquest estudi té un doble objectiu: d'una banda, des del punt de vista històric, assenyalar la confluència existent, a cavall dels segles XIX i XX, d'un magma comú de pràctiques del dibuix que permeteren l'eclosió de certes arts narratives com el llibre il-lustrat, la tira còmica i el cinema d'animació, materials que cent anys després de la seva gènesi encara no han trobat el seu lloc en l'ensenyament i, de l'altra, des del punt de vista educatiu, aportar instruments de reflexió per a l'adquisició de millors competències narratives i audiovisuals a partir d'aquests materials.

Efectes de les separacions o divorcis en el rendiment acadèmic dels alumnes de 5è i 6è d’una escola local

Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats d’un estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadèmic dels alumnes de cicle superior de primària el divorci o la separació dels seus progenitors. Ens trobem davant l’augment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta d’un fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament també suposa conseqüències socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres d’una escola local en relació a la possible vinculació entre trencament familiar i rendiment acadèmic. I, per últim, s’acaben comparat les visions dels autors teòrics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure també les possibilitats positives del moment i, per últim, destacar que la manera amb la qual la família s'afronta a la ruptura té una importància crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.

Anàlisi d'una experiència basada en el mètode de la recerca del medi i amb el suport de les TIC

Avui en dia les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han convertit en eines d’ús quotidià i alhora invisibles en diversos àmbits de la societat i les escoles no n’estan al marge. No cal ensenyar a fer servir eines tecnològiques, sinó que cal entendre-les com un suport. Recerques recents han demostrat que un bon ús d’aquestes potencien un bon ensenyament i aprenentatge. Al mateix temps, es potencien mètodes globalitzats a les aules que permeten construir coneixements significatius a partir de situacions i problemes. Per això, l’objectiu principal d’aquest estudi consisteix en investigar quins canvis s’observen en la motivació de l’alumnat i quins canvis succeeixen a l’aula en general quan s’usen les TIC com a suport en un mètode globalitzat anomenat la recerca del medi. Per tal de resoldre aquest problema d’investigació es recullen diverses dades d’una intervenció didàctica basada en aquest mètode que es porta a terme en dos cursos de cinquè de Primària. Tal com s’observarà, l’ús de les noves tecnologies en un mètode que permet apropar els infants a la realitat n’augmenta la motivació i promou canvis a l’aula que ajuden i faciliten la tasca del docent i alhora afavoreix un aprenentatge significatiu.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

El llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport en el sistema sanitari

Els sistemes sanitaris dels països benestants s’enfronten cada dia a nous reptes generats per tot allò que prové de la salut individual i social. L’envelliment de la població i la manca d’exercici físic són dos factors que tenen una infl uència directa sobre la salut de les persones i que provoca que es plantegin noves logístiques i estructures dins els sistemes sanitaris per poder donar resposta a aquests factors. Són ben coneguts els benefi cis de l’exercici físic en la salut de les persones com a element preventiu i terapèutic. D’altra banda, l’exercici físic també està justifi cant i reivindicant la seva presència en el sistema sanitari, d’aquí la necessitat de crear la necessitat estructures i xarxes dins dels sistemes sanitaris que afavoreixin el treball de grups interdisciplinaris que integrin al llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport com a professional competent en la formació que ha rebut. L’aportació dels llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport en la prescripció d’exercici físic, conjuntament amb la resta de professionals com poden ser els facultatius, infermeria, fi sioterapeutes, entre d’altres, pot aportar benefi cis econòmics importants, sobretot pel que fa a l’estalvi en la despesa sanitària.

Feblesa de tutories: manca de feedback i autoregulació en l'estudiant d'infermeria. Valoració de l'avaluació continuada en l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut en el Grau d'Infermeria (EEES), (2009-2010)

Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.

Feblesa de tutories: manca de feedback i autoregulació en l'estudiant d'infermeria. Valoració de l'avaluació continuada en l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut en el Grau d'Infermeria (EEES), (2009-2010)

Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

XX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiu

Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...

Temps, guerra i política en la reivindicació de territoris indígenes i nacionals: un relat gràfic de la guerra del Chaco

[cat]L'estudi vol aprofundir en les conseqüències del conflicte bèlic que enfrontà a Bolivia i Paragüai a la guerra del Chaco (1923-1935), de manera especial per a les poblacions indígenas, les quals, en els darrers anys, han començat a dur a terme una clara reivindicació per al reconeixement oficial dels seus drets territorials a partir de la revaloració de la participació dels indígenes del Chaco en aquesta guerra com també de la utilització dels recursos naturals i de les comunitats autòctones pels exèrcits enfrontats, tot tenint com a eina d'estudi el registre fotogràfic del conflicte.